{"id":24218,"date":"2013-07-09T10:00:29","date_gmt":"2013-07-09T08:00:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=24218"},"modified":"2013-07-09T10:00:29","modified_gmt":"2013-07-09T08:00:29","slug":"andreu-sotorra-darreres-critiques-dabril-al-minigrec-2013","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2013\/07\/09\/andreu-sotorra-darreres-critiques-dabril-al-minigrec-2013\/","title":{"rendered":"Andreu Sotorra: Darreres cr\u00edtiques, d&#8217;abril al MiniGrec 2013"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.minigrec.cat\/\" target=\"_NEW&quot;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" alt=\"minigrec2013\" src=\"http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/publi\/minigrec.jpg\" width=\"300\" height=\"202\" align=\"top\" border=\"0\" \/><br \/>\nProgramaci\u00f3 del Festival MiniGrec 2013<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Resum &quot;d&#039;El somni d&#039;una nit d&#039;estiu&quot; de la companyia La Trepa\" width=\"620\" height=\"349\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/ZFwVBNaIEPY?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000\"><b>\u00abEl somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu\u00bb, de William Shakespeare. Versi\u00f3 de Maci\u00e0 G. Olivella i Al\u00edcia Serrat. M\u00fasica de Ferran Gonz\u00e0lez. Int\u00e8rprets: Mariona Campos, Olga Fa\u00f1an\u00e0s, Maties Gimeno, Ferran Junyent, Oriol Maci\u00e0, Marc Miramunt, Joan Oliv\u00e9 i Esther P\u00e9rez-Ferrer. Escenografia de Tero Guzm\u00e1n. Disseny arbres: Pep Carol. Vestuari i ambientaci\u00f3: Jos\u00e9 Carrasco. Coreografies: Esther P\u00e9rez. Direcci\u00f3 musical: Ferran Gonz\u00e1lez. Direcci\u00f3 de Maria Agustina Sol\u00e9. Companyia La Trepa. Barcelona, Jove Teatre Regina, 20 setembre 2008. Reposici\u00f3: 4 juliol 2013. Preu: 11 \u20ac. A partir 6 anys. <\/b><\/span><\/p>\n<p>Una de les millors maneres d&#8217;entrar en l&#8217;obra de William Shakespeare \u00e9s fer-ho a trav\u00e9s dels intr\u00edngulis d\u00bbEl somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu&#8217;. El joc constant entre la realitat i la fantasia, entre Atenes i el bosc encantat, les picabaralles de la jovenalla atenenca i el rerefons rom\u00e0ntic de les relacions que s&#8217;estableixen entre ells i elles porten els espectadors de totes les edats a l&#8217;estadi de la fragilitat que hi ha entre l&#8217;amor i l&#8217;odi.No \u00e9s en va que l&#8217;obra ha estat representada, adaptada i capgirada en multitud d&#8217;ocasions i en tots els registres possibles. La versi\u00f3 musical de la companyia La Trepa, estrenada a l&#8217;estiu al Festival de Peralada i que el 2008 va obrir la programaci\u00f3 del 20\u00e8 aniversari del Jove Teatre Regina com a espai dedicat en cos i \u00e0nima al teatre familiar, \u00e9s una altra de les moltes possibilitats que ofereix la dramat\u00fargia de Shakespeare per crear un espectacle de qualitat accessible a tots els p\u00fablics.L&#8217;adaptaci\u00f3, dirigida per Maria Agustina Sol\u00e9, se centra en les escenes m\u00e9s importants que marquen la trama de l&#8217;obra. Hi desapareixen, doncs, molts dels di\u00e0legs m\u00e9s densos i se&#8217;n conserven tastos dels essencials, donant prioritat, esclar, a l&#8217;acci\u00f3 \u2014tot ha de passar en menys d&#8217;una hora i mitja\u2014 i revestint d&#8217;un relleu especial el m\u00f3n del bosc i de les fades.Una partitura musical de bona factura i que l&#8217;o\u00efda agraeix fa m\u00e9s forta l&#8217;aportaci\u00f3 esc\u00e8nica. Un Puck (Marc Miramunt) enjogassat i enganxand\u00eds fa de mestre de cerim\u00f2nies, a m\u00e9s de ser l&#8217;art\u00edfex de totes les trapelleries que viuran els quatre joves personatges engolits pel remol\u00ed de l&#8217;amor.Amb una escenografia austera, gens carregosa i efica\u00e7, el m\u00f3n del bosc cobra un inter\u00e8s especial i els seus personatges es veuen caracteritzats per un vestuari elegant, en algun cas gaireb\u00e9 de petit luxe, amb aires orientals, molt propi dels contes fant\u00e0stics, que fan que Puck, Tit\u00e0nia, Oberon o les fades tinguin un relleu destacable en cadascuna de les seves aparicions. En comparaci\u00f3, el m\u00f3n dels atenencs t\u00e9 una pres\u00e8ncia menys glamurosa, i, entremig, la companyia de sapastres comediants \u2014una de les escenes m\u00e9s celebrades\u2014 contrasta amb la mod\u00e8stia pr\u00f2pia de la seva classe social.Aquesta diferenciaci\u00f3 de vestuari i personalitat \u00e9s, en el muntatge, una de les claus que no es podia deixar de banda. La companyia es troba amb la necessitat de donar vida a setze personatges que han d&#8217;assumir \u2014per raons \u00f2bvies de producci\u00f3\u2014 nom\u00e9s vuit int\u00e8rprets. Sense un acurat disseny de vestuari, aquesta diferenciaci\u00f3 acabaria sent un dels punts que podria fer desviar l&#8217;atenci\u00f3 dels espectadors.A pesar de tot, el trasp\u00e0s de papers entre els mateixos int\u00e8rprets, juga tamb\u00e9 a favor del joc del teatre dins el teatre que hi ha en la trama d\u00bbEl somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu&#8217;. \u00bfQui \u00e9s qui, en realitat, en tota l&#8217;obra? \u00bfS\u00f3n Tit\u00e0nia, Oberon i les fades els personatges del somni dels atenesos o s\u00f3n en realitat un m\u00f3n de ficci\u00f3 amb el qual Shakespeare es diverteix i s&#8217;anticipa al temps per denunciar ja a la seva \u00e8poca els matrimonis for\u00e7ats i per posar-se a favor de la lliure decisi\u00f3 de les dues noies casadores, H\u00e8rmia i Helena? \u00bfI no \u00e9s una picada d&#8217;ullet intencionada, en aquesta adaptaci\u00f3, el fet de deixar el paper de l&#8217;ase encantat en el mateix int\u00e8rpret que feia abans de pare morrut i castigador (Maties Gimeno, amb vena humor\u00edstica de fons) i disposat a fer passar la seva filla per l&#8217;adre\u00e7ador dels interessos creats? \u00bfNo \u00e9s m\u00e9s ase el pare volent for\u00e7ar la filla a un matrimoni contracorrent \u2014deuen pensar molts dels espectadors m\u00e9s joves\u2014 que l&#8217;ase de deb\u00f2?All\u00f2, doncs, que \u00e9s fruit de les exig\u00e8ncies materialistes d&#8217;una posada en escena que no es pot permetre un repartiment extens acaba convertint-se en una justificable concessi\u00f3 de papers amb relacions insospitades entre ells abans de comen\u00e7ar tot l&#8217;embolic.<a name=\"1997\"><\/a>En conjunt, les interpretacions musicals \u2014com sembla que \u00e9s la intenci\u00f3 de la companyia\u2014 acaben guanyant la partida a les interpretacions nom\u00e9s textuals. L&#8217;onada del musical \u00e9s el que ara es viu en el teatre i, com que de moment no se&#8217;n pot prescindir, sobretot pensant en espectadors primerencs, el m\u00ednim que es pot celebrar \u00e9s que estigui ben treballada i que aporti un nou atractiu, sense menystenir, desvirtuar o desmer\u00e8ixer el contingut de fons que hi ha en &#8216;El somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu&#8217;<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" alt=\"La Caputxeta vermella - Cia. El Borinot Teatre\" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/07\/ElBorinotTeatre-LaCaputxetaVermella.jpg\" width=\"517\" height=\"352\" \/><\/p>\n<p><a name=\"2586\"><\/a> <a name=\"2586\"><\/a><b>\u00abLa Caputxeta Vermella\u00bb. Adaptaci\u00f3 lliure del conte de Perrault a c\u00e0rrec de Joan Guasch Carbonell. M\u00fasica i lletres: La Cop. Int\u00e8rprets: Ruth Guasch, Xavier Rojo i Joan Manuel Chilet. Vestuari: La Mamma. Escenografia: Tallers Guasch. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Albert Doz. Direcci\u00f3: Joan Guasch Carbonell. Companyia El Borinot. Guasch Teatre, Barcelona, 2 febrer 2013. Reposici\u00f3: 5 juliol 2013. Preus: de 18 mesos a 3 anys: 9 \u20ac. A partir 3 anys i adults: 10 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2586\"><\/a>Probablement la Caputxeta Vermella \u00e9s un dels personatges de ficci\u00f3 que ha estat m\u00e9s adaptat, versionat, capgirat i recreat de tota la hist\u00f2ria. I \u00e9s que la criatura de la capa d\u00f3na per molt. Des de la moralitat per a infants que els ensenya que no et pots fiar ni de qui et regala un confit pel carrer, fins a l&#8217;advertiment a les \u00e0vies que viuen soles i que obren la porta al primer estrany que els truca amb malet\u00ed de venedor per aprofitar-se del seu petit cofre de joies i els estalvis de mis\u00e8ria. I aix\u00f2 sense passar per alt les connotacions que t\u00e9 el conte sobre el perill p\u00fablic dels violadors que tamb\u00e9 han inspirat c\u00f2mics, pel\u00b7l\u00edcules i relats de por per a adults. <a name=\"2586\"><\/a>En aquest muntatge familiar, del cl\u00e0ssic conegut per tots els petits espectadors, nom\u00e9s en queda pr\u00e0cticament el ritual de les preguntes famoses: \u00bfPer qu\u00e8 tens les orelles tan grosses? \u00bfPer qu\u00e8 tens els ulls tan grossos? \u00bfPer qu\u00e8 tens la boca tan grossa? I nyam, nyam. <a name=\"2586\"><\/a>Fora d&#8217;aix\u00f2, la trama \u00e9s una versi\u00f3 de text original \u2014amb acompanyament musical\u2014 que t\u00e9 com a punt de partida el refredat de nassos que t\u00e9 la mare de la Caputxeta i que li impedeix d&#8217;anar a veure l&#8217;\u00e0via. \u00c9s per aix\u00f2 que la petita s&#8217;ofereix a fer el cam\u00ed de ca l&#8217;\u00e0via. I \u00e9s aqu\u00ed on el presumpte llop apareix en escena per\u00f2 representat per un cantant de rock que t\u00e9 encaterinades totes les noies del poble i que, si no fos per les orelles i pel nom art\u00edstic (Justin Lobo) ning\u00fa no el relacionaria amb el gremi dels llops. <a name=\"2586\"><\/a>La transcripci\u00f3 metaf\u00f2rica, per\u00f2, funciona, i els petits espectadors entenen de seguida qui \u00e9s qui i qui t\u00e9 les de perdre o les de guanyar. El final \u00e9s tamb\u00e9 una versi\u00f3 lliure que guardarem per a la sorpresa dels espectadors. Diguem nom\u00e9s que, com en la majoria de versions, no hi ha ca\u00e7ador, ni gu\u00e0rdia rural ni res que se li assembli i que la cosa queda m\u00e9s que resolta entre la mateixa Caputxeta i l&#8217;\u00e0via. <a name=\"2586\"><\/a>Com en tants altres casos, no cal dir que qui s&#8217;emporta l&#8217;entusiasme de l&#8217;audi\u00e8ncia \u00e9s el llop-cantant. La Caputxeta, malgrat ser la protagonista, ja fa temps que queda sempre en un pla secundari. \u00c9s a dir, la maldat es reconeix i es demana just\u00edcia per fer-hi front, per\u00f2 no hi ha dubte que la seducci\u00f3 que originen els personatges dolents de la pel\u00b7l\u00edcula en els espectadors, des de molt aviat, \u00e9s evident. I amb un rentat de cara que faci pagar al maligne, ni que sigui nom\u00e9s els plats trencats, la vida continua fent conviure el b\u00e9 amb el mal. Potser perqu\u00e8 el mal continua tenint els ulls, les orelles i la boca molt grossa&#8230; per cruspir-se el b\u00e9 en un plis plas, esclar.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"LLEPAFILS Trailer Cia. Teatre al detall\" width=\"620\" height=\"465\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/zhQiWgTWTc0?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><a name=\"2641\"><\/a> <a name=\"2641\"><\/a><b>\u00abLlepafils\u00bb, de Jordi Palet. Int\u00e8rprets: Xavi Id\u00e0\u00f1ez i Txell Botey. M\u00fasica: Jordi Riera. Titelles: Txell Botey. Coreografia: Joan Maria Segura Bernadas. Escenografia: Forti\u00e0 Coromina. Vestuari i utilleria: V\u00edctor Peralta. Il\u00b7luminaci\u00f3: Jordi Llongueras. Assessorament en l&#8217;argument: Esteve Miralles. Direcci\u00f3: Joan Maria Segura Bernadas. Producci\u00f3 Teatre al Detall. Jove Teatre Regina, Barcelona, 11 febrer 2012. Reposici\u00f3: MiniGrec 2013. Almeria Teatre, Barcelona, 1 juliol 2013. A partir 3 anys.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2641\"><\/a>Aquest espectacle representa el feli\u00e7 debut en l&#8217;\u00e0mbit del teatre familiar de la companyia Teatre al Detall, una companyia a quatre mans, les dues de Txell Botey i les dues de Xavi Id\u00e0\u00f1ez, que en la seva traject\u00f2ria, uns deu anys, ha ofert aportacions for\u00e7a singulars com la m\u00e9s recent, &#8216;El jard\u00ed de les del\u00edcies&#8217;, una proposta de teatre po\u00e8tico-er\u00f2tic que ha passat per diversos espais de Barcelona. <a name=\"2641\"><\/a>Deia fa un any, aqu\u00ed mateix: \u00abAmb &#8216;Llepafils&#8217;, estrenat al Jove Teatre Regina, la companyia obre una veta que li pot ser molt profitosa. Si un fos empresari o gestor cultural, malgrat els temps dif\u00edcils, correria a contractar l&#8217;espectacle per incloure&#8217;l amb els ulls clucs en les programacions familiars que hi ha escampades per tot el pa\u00eds.\u00bb I, afortunadament, aix\u00ed ha estat. L&#8217;espectacle ha tombat per diversos escenaris i encara no ha esgotat el seu periple. <a name=\"2641\"><\/a>I \u00e9s que &#8216;Llepafils&#8217; t\u00e9 \u00e8xit garantit perqu\u00e8 surt del que \u00e9s habitual en els espectacles que s&#8217;adrecen als primers espectadors, i sobretot perqu\u00e8 t\u00e9 un acabat que connecta de seguida amb els espectadors m\u00e9s petits perqu\u00e8 els interpel\u00b7la en el seu subconscient m\u00e9s lliure i rebel, per\u00f2 que progressivament va arrossegant tamb\u00e9 els d&#8217;edats m\u00e9s avan\u00e7ades fins a arribar a captivar els espectadors veterans. \u00c9s, doncs, un espectacle transfronterer, de contingut i d&#8217;edat. <a name=\"2641\"><\/a>Tot passa en una cuina, molt ben ambientada pel que fa a l&#8217;escenografia. Estem en una casa bona, de les que, amb la crisi, ja gaireb\u00e9 no en queden, on una parella de cuiners \u2014de fet, una cuinera i un marmit\u00f3\u2014 tenen l&#8217;enc\u00e0rrec de preparar els \u00e0pats de la criatura de la casa, un nen malcriat \u2014Llu\u00efset, representat per un titella gegant\u2014 que nom\u00e9s es deleix per menjar bosses de patates fregides i que rebutja qualsevol dels bons plats que li preparen Ol\u00edvia, la cuinera, i Ll\u00f2fia, el marmit\u00f3. <a name=\"2641\"><\/a>La trama va des de la desesperaci\u00f3 del parell de cuiners per mirar d&#8217;encertar el gust del llepafils fins a la moralitat final que recorda all\u00f2 tan sabut: \u00abSi vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit\u00bb. Aplicant aquest recurs a la cuina, la m\u00e0 esquerra dels dos cuiners aconsegueix que el tal Llu\u00efset acabi interessant-se pel men\u00fa del dia: amanida amb entrants, croquetes cruixents i un past\u00eds de xocolata, tres plats que hauran preparat tots plegats, per\u00f2 que, d&#8217;entrada, nom\u00e9s els podran tastar els cuiners. La prohibici\u00f3 fa venir la gana. L&#8217;amor de la feina feta amb esfor\u00e7 provoca el desig de tastar-la a pleret. <a name=\"2641\"><\/a>Per\u00f2 el m\u00e9s enriquidor de l&#8217;espectacle s\u00f3n els elements parateatrals que integra: titelles \u2014a m\u00e9s del protagonista Llepafils, que causa sensaci\u00f3 entre els petits espectadors, hi ha un rap de la nevera de considerables dimensions, entre altres petits personatges de guant\u2014; un atractiu i treballat component ling\u00fc\u00edstic molt adequat per als m\u00e9s petits; algunes escenes pr\u00f2pies de clown; un humor intel\u00b7ligent perqu\u00e8 aconsegueix fer somriure els petits sense que se&#8217;ls menystingui; breus interpretacions musicals; peces r\u00edtmiques elaborades nom\u00e9s amb la sonoritat d&#8217;alguns dels estris de cuina; molta imaginaci\u00f3 convertint alguns dels estris en personatges fant\u00e0stics; i alguna escena que fuig del realisme, ja sigui amb la m\u00e0gia o per entrar en el m\u00f3n m\u00edtic de la cavalleria en un joc d&#8217;espases, molt matisat per la il\u00b7luminaci\u00f3, que protagonitzen Olivia i Ll\u00f2fia, en una ficci\u00f3 dins la ficci\u00f3 que marca un par\u00e8ntesi en l&#8217;acci\u00f3 del muntatge, que no sobrepassa els seixanta minuts est\u00e0ndard. <a name=\"2641\"><\/a>&#8216;Llepafils&#8217; \u00e9s un espectacle que parteix d&#8217;un text de l&#8217;autor Jordi Palet \u2014aquesta temporada estrena tamb\u00e9 el muntatge per a titelles, &#8216;Un bosc de cames&#8217;, dins la programaci\u00f3 familiar del Teatre Lliure, amb Farr\u00e9s Brothers i Cia.\u2014 i que compta no nom\u00e9s amb la capacitat multidisciplinar dels dos int\u00e8rprets \u2014l&#8217;actriu Txell Botey toca totes les tecles teatrals a banda de tenir de fons la base de la seva formaci\u00f3 en Hist\u00f2ria de l&#8217;Art\u2014 sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la direcci\u00f3 i coreografia de Joan Maria Segura Bernadas, a qui els espectadors habituals poden situar ja en l&#8217;imaginari teatral contemporani com a una de les \u00e0nimes de la s\u00f2lida companyia Egos Teatre, amb espectacles tan celebrats com &#8216;Ruddigore i la nissaga male\u00efda&#8217;, &#8216;En Joan sense por&#8217;, &#8216;La casa sota la sorra&#8217; o &#8216;El crim de Lord Arthur Savile&#8217;, en un recorregut que va des de la descoberta al Versus Teatre a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. M\u00e9s rod\u00f3, impossible. &#8216;Llepafils&#8217; \u00e9s un espectacle de teatre per a llepafils de deb\u00f2.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=BZQiDq2Zc0A<\/p>\n<p><a name=\"2630\"><\/a> <a name=\"2630\"><\/a><b>\u00abHansel i Gretel\u00bb. Basat en el conte popular dels Germans Grimm. Versi\u00f3, text i lletres de les can\u00e7ons de Daniel Angl\u00e8s. M\u00fasica de Ferran Gonz\u00e1lez. Int\u00e8rprets: Daniel Ventosa, Nil Bofill, Marina Pastor i Maialen Fern\u00e1ndez. Coreografies: Oscar Reyes. Disseny i creaci\u00f3 d&#8217;escenografia i vestuari: Elisenda Rodr\u00edguez i Albert Pascual. Confecci\u00f3 vestuari: Montse Ciudad. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Soma Producccions. Direcci\u00f3 musical i m\u00fasica adicional: \u00c0ngel Valverde. Direcci\u00f3: Carles de la Rosa. Producci\u00f3 de EM+P Produccions, S.L. Companyia El Musical M\u00e9s Petit 2. Teatre Poliorama, Barcelona, 12 maig 2013. Preu: 13,50 \u20ac. A partir 5 anys.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2630\"><\/a>Si els que es veuen obligats a okupar les cases a causa de la crisi poguessin, a m\u00e9s, cruspir-se&#8217;n alguns trossos de totxos, columnes de pedra o bigues de fusta, per a la manutenci\u00f3 di\u00e0ria, es matarien dos pardals d&#8217;un tret: la falta de l&#8217;habitatge i la falta d&#8217;aliments. Hi ha coses, per\u00f2, que nom\u00e9s passen en els contes. <a name=\"2630\"><\/a>Com aquest, que forma part de la recopilaci\u00f3 de fonts orals dels Germans Grimm, una hist\u00f2ria d&#8217;origen germ\u00e0nic i que es coneix tamb\u00e9 amb el nom popular de &#8216;La caseta de xocolata&#8217;. Una de les primeres versions catalanes, la de Carles Riba, va adoptar el t\u00edtol de &#8216;Ton i Guida&#8217;, per\u00f2 a causa de les m\u00faltiples versions teatrals, les moltes adaptacions internacionals, les versions en pel\u00b7l\u00edcules d&#8217;animaci\u00f3 i la versi\u00f3 musical en \u00f2pera, els noms de &#8216;Hansel i Gretel&#8217;, aportats des del primer moment pels Grimm, s&#8217;han mantingut com els m\u00e9s universals. <a name=\"2630\"><\/a>Aquesta nova versi\u00f3 de la companyia El Musical M\u00e9s Petit 2 s&#8217;afegeix a les que t\u00e9 en el seu historial el grup, per a primers espectadors, com &#8216;El llibre de la selva&#8217; i &#8216;R\u00ednxols d&#8217;or i els tres \u00f3ssos&#8217; o l&#8217;espectacle de car\u00e0cter m\u00e9s juvenil &#8216;Molt soroll x Shakespeare&#8217;. <a name=\"2630\"><\/a>En aquest cas, el conte \u00e9s introdu\u00eft per un personatge anomenat narrador que apareix en escena amb un llibre de dimensions considerables i efectes secundaris perqu\u00e8, gr\u00e0cies a la imaginaci\u00f3, aconsegueix que els personatges protagonistes del conte prenguin forma en carn i os i interactu\u00efn amb el mateix narrador en l&#8217;avan\u00e7ament de la trama. <a name=\"2630\"><\/a>Un text entenedor i que se centra en els aspectes m\u00e9s b\u00e0sics de la hist\u00f2ria i unes interpretacions musicals de diversos registres que mantenen el bon nivell de la companyia i la tradici\u00f3 que han heretat, alternen les escenes parlades i les musicals amb alguna intervenci\u00f3 amb l&#8217;auditori que, si b\u00e9 no se li demana directament, no dubta a prendre espont\u00e0niament posici\u00f3 a favor d&#8217;uns \u2014els bons germans\u2014 i contra la dolenta de la pel\u00b7l\u00edcula \u2014la bruixa\u2014 fins a aconseguir que l&#8217;enginy de l&#8217;engany de Gretel amb l&#8217;os de pota de gallina escanyolit alliberi Hansel de la g\u00e0bia on s&#8217;havia d&#8217;engreixar i els dos protagonistes facin el cam\u00ed de tornada a casa. <a name=\"2630\"><\/a>La versi\u00f3 respecta els elements b\u00e0sics del conte: el bosc, la casa de xocolata \u2014elements escenogr\u00e0fics decoratius de tall cl\u00e0ssic\u2014, la bruixa que hi viu, el pare que ha anat a buscar feina i que \u00e9s el personatge absent \u2014s\u00f3n temps d&#8217;atur\u2014 i la madrastra, a m\u00e9s dels dos germans, Hansel i Gretel. <a name=\"2630\"><\/a>Trencant fronteres culturals i temporals, la madrastra de la hist\u00f2ria \u2014anomenada igualment aix\u00ed malgrat els aires dels nous temps\u2014 apareix engalanada dins d&#8217;un abric de pells \u2014qui sap si de La Sib\u00e8ria de la Rambla de Catalunya\u2014 que no deuria fer gens de gr\u00e0cia als protectors dels animals. \u00c9s ella qui continua enviant les dues criatures al bosc a buscar el seu pare. I \u00e9s ella tamb\u00e9 la que, quan s&#8217;acaba el conte, desapareix de casa \u2014cosa que es considera que simbolitza el fet que amb la crema de la bruixa del bosc al forn de la casa de xocolata, es crema tamb\u00e9 l&#8217;esperit de la madrastra que els volia mal. <a name=\"2630\"><\/a>Per\u00f2, en la versi\u00f3 d&#8217;El Musical M\u00e9s Petit 2 hi ha encara un subtil i fuga\u00e7 detall d&#8217;\u00faltima hora, despr\u00e9s que la petita Gretel ha aconseguit prendre les ulleres de la bruixa i aquesta no hi veu tres dalt d&#8217;un burro i per aix\u00f2 acaba a forn, quan en les \u00faltimes paraules del narrador, la portella del fornal fa un garranyic i s&#8217;obre misteriosament, nom\u00e9s uns segons. Una inc\u00f2gnita que la versi\u00f3 deixa en l&#8217;aire. \u00bfPotser per advertir els espectadors m\u00e9s confiats que, a pesar del que s&#8217;explica des de fa centenars d&#8217;anys, la mala bruixa, com l&#8217;herba, no mor mai?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"LA CAPUTXETA VERMELLA de Dreams Teatre\" width=\"620\" height=\"465\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/f1dI2hjLJCk?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><a name=\"2052\"><\/a> <a name=\"2052\"><\/a><b>\u00abLa Caputxeta Vermella\u00bb. Basada en el conte de Charles Perrault. Gui\u00f3 i lletres can\u00e7ons: Roser Contreras. M\u00fasica i arranjaments: Jordi Roquer &#8216;Richi&#8217;. Vestuari: \u00c0ngel Cazorla. Escenografia: Marc Garcia i Juli\u00e0 Farr\u00e0s. Int\u00e8rprets: Carme Andr\u00e9s, Bernat Castellvell, Alvaro Duran, Gemma Egea i Juli\u00e0 Farr\u00e0s. Narrador: Pep Anton Mu\u00f1oz. Direcci\u00f3: Juli\u00e0 Farr\u00e0s. Dreams Teatre. Jove Teatre Regina, Barcelona, 10 gener 2009. Reposici\u00f3: 11 maig 2013. Preu: 10,80 \u20ac. A partir 5 anys.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2052\"><\/a>Uns moments abans de fer-se el fosc per comen\u00e7ar la representaci\u00f3, un dels petits espectadors que seu a la butaca del meu costat m&#8217;anuncia en veu baixa: \u00abAra, la Caputxeta es trobar\u00e0 amb el llop&#8230;\u00bb. Hi ha, doncs, qui va al teatre amb la informaci\u00f3 pr\u00e8via ben apresa. El que passa \u00e9s que del que s&#8217;esdevingui a dalt d&#8217;un escenari no te&#8217;n pots acabar de fiar mai. I per molt que un espectacle es tituli, com aquest, &#8216;La Caputxeta Vermella&#8217;, pot passar que el gui\u00f3 s&#8217;escapi del que sempre t&#8217;han explicat que passa a la hist\u00f2ria original. <a name=\"2052\"><\/a>Aix\u00f2 \u00e9s el que han fet els integrants de la companyia Dreams Teatre amb aquesta Caputxeta. En primer lloc, han situat l&#8217;acci\u00f3 als afores de Par\u00eds, als anys vint. Una cosa i l&#8217;altra queden ben definides tant pel que explica el narrador \u2014veu en off de l&#8217;actor Pep Anton Mu\u00f1oz\u2014 com pel vestuari de l&#8217;\u00e8poca. I la Caputxeta t\u00e9 nom de personatge de ficci\u00f3 lligat per sempre al cinema i tamb\u00e9 a Par\u00eds: es diu Am\u00e9lie (&#8216;Le fabuleux destin d&#8217;Am\u00e9lie Poulin&#8217;, de Jean-Pierre Jeunet. Int\u00e8rpret: Audrey Tautou. Fran\u00e7a-Alemanya, 2001). <a name=\"2052\"><\/a>Sembla, doncs, com si, d&#8217;entrada, el muntatge advert\u00eds als petits que no tot \u00e9s com sembla, i als adults, que els cl\u00e0ssics es poden capgirar com un mitj\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que en la trama d&#8217;aquesta adaptaci\u00f3 hi ha una mare \u2014no pas soltera sin\u00f3 viuda\u2014 que t\u00e9 relacions amb un nou amic; un pla per convertir en s\u00f2l urbanitzable amb cases de luxe una extensi\u00f3 del bosc i entrar en el terreny de l&#8217;especulaci\u00f3; una \u00e0via que fa footing; i un guardabosc que ben b\u00e9 podria tenir el qualificaciu de \u00ablligabosc\u00bb per la seva actitud de noi ben plantat. <a name=\"2052\"><\/a>\u00bfI el llop? Per descomptat, tamb\u00e9 hi ha el llop. Per\u00f2 no pas el llop que tothom espera, aquell golafre carnisser que s&#8217;empassa \u00e0via i Caputxeta sense que tingui mai mal d&#8217;est\u00f3mac, sin\u00f3 un llop vegetari\u00e0, bon llop, enamorad\u00eds i tot, un exemplar que sembla calcat d&#8217;un dels llops que es traslladen de bosc per reintroduir l&#8217;esp\u00e8cie en l&#8217;h\u00e0bitat modern de les pistes forestals i els tot terreny. <a name=\"2052\"><\/a>Una Caputxeta Vermella, doncs, trangressora al m\u00e0xim, amb el risc que comporta, de cara, sobretot, als espectadors m\u00e9s petits, que, com els bon mel\u00f2mans, voldrien segurament veure davant seu la reproducci\u00f3 d&#8217;all\u00f2 que tantes vegades han escoltat. <a name=\"2052\"><\/a>Hi ha, doncs, l&#8217;oportunitat de passar una hora en constant interrogaci\u00f3 des de la platea. Una interrogaci\u00f3 que, evidentment, fan sense cap esfor\u00e7 els adults, i que poden fer tamb\u00e9 sense problemes els que passin dels set anys, per\u00f2 que ja \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que aconsegueixin fer del tot els que estan per sota d&#8217;aquesta franja. <a name=\"2052\"><\/a>Tinc la sensaci\u00f3 que, per als espectadors m\u00e9s petits, que el llop no sigui el llop de sempre i que la Caputxeta no acabi de ser la Caputxeta del seu imaginari popular, els crea, si no un cert desconcert, s\u00ed que una certa decepci\u00f3. Segurament que voldrien m\u00e9s sang i m\u00e9s fetge. I el final feli\u00e7, esclar. L&#8217;avantatge \u00e9s que, despr\u00e9s d&#8217;aquesta representaci\u00f3, hauran tingut l&#8217;oportunitat d&#8217;aprendre a escollir entre diferents realitats i a q\u00fcestionar-se all\u00f2 que sovint es d\u00f3na per bo. <a name=\"2052\"><\/a>Espectacle molt musical, amb lletres originals, que formen part de l&#8217;adaptaci\u00f3 i que expliquen tamb\u00e9 una bona part de la trama. Presentat en una escenografia naturalista, per\u00f2 gens enfarfegadora, crea un clima buc\u00f2lic del bosc, amb la mobilitat que permet el canvi de la casa del bosc per un altre espai. Pels di\u00e0legs i la relaci\u00f3 entre els diversos personatges, es va perfilant el retrat de cadascun d&#8217;ells. <a name=\"2052\"><\/a>No hi falta una bona dosi de com\u00e8dia d&#8217;embolics on no tothom \u00e9s com sembla ni com es diu que \u00e9s. Amb escenes tamb\u00e9 que fan l&#8217;ullet a cl\u00e0ssics com el &#8216;Cyrano de Bergerac&#8217;, en una confusi\u00f3 amorosa que es crea entre la Caputxeta i el Llop, o la contraconfusi\u00f3 que es produeix, pel mateix motiu, entre el guardabosc i la Caputxeta. <a name=\"2052\"><\/a>I encara, una Caputxeta amb tocs de thriller d&#8217;investigaci\u00f3 per desemmascarar les falses intencions del nou amic pretendent de la mare, que s&#8217;aprofita nom\u00e9s de la situaci\u00f3 per aconseguir el s\u00f2l que necessita a baix preu i per dur a terme el seu pla d&#8217;especulaci\u00f3. \u00c9s a dir, en clau Madoff: \u00ab\u00bf\u00c0via, per qu\u00e8 serveixen aquestes mans tan llargues que tens? Per omplir-me les butxaques amb els diners de tothom!\u00bb<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=RFmSRd_zjoY<\/p>\n<p><a name=\"2627\"><\/a> <a name=\"2627\"><\/a><b>\u00abEls 3 porquets\u00bb. Adaptaci\u00f3 del conte popular a c\u00e0rrec d&#8217;Albert Gorina, Joan Olivella i Magda Palau. Gui\u00f3 d&#8217;Albert Gorina, Albert Manso i Joan Olivella. Composici\u00f3 musical i orquestraci\u00f3: Marc P\u00e9rez. Enregistrament: Jordi Soldevila i Soldemusic Studios. Lletres de les can\u00e7ons: Jordi Barniol, Albert Gorina, Laia Jerez, Alba L\u00f3pez, Cl\u00e0udia Paez, Marc Viada i Mireia Vilardell. Coreografies: Cristina Allande i M\u00f2nica L\u00f3pez. Veu en off: Toni Mas. Int\u00e8rprets: Marc Balaguer \/ Oriol Balaguer, Eric Al\u00e9s \/ Marta Cascales, S\u00edlvia Artigas \/ Aina Rovira, Marcel Castillejo \/ Oriol Roca, Daniel Berbel \/ Bernat Borr\u00e0s, Clara Camps, Ariadna C\u00e9spedes, Carlota Codina, Anna Palau, Carles Campoy, Marc Pont, Ona Almenara, Mireia Cascales, Cristina Fabero, Irene Fenollar, Arnau Cunill, Clara Garriga, Anna L\u00f3pez, Albert Enrique, Meritxell Alberola, Laura Lozano, Anna Carretero, Marta Garcia, Laura Mendoza i Maria Mu\u00f1oz. Escenografia: Albert Gorina i Josep Ubia. Decorats: Albert Borr\u00e0s, Anna Candelas, Pere Joan Carpintero, V\u00e0nia Farr\u00e9s, Eloi Garcia, Albert Gorina, Magda Palau, Josep Ubia, Antoni Mart\u00ednez, Josep Millan, Valent\u00ed Moragues, Joan Olivella, Amadeu Rovira i Judit Borrell. Equip escenari: Anna Candelas, Alba L\u00f3pez, Joan Olivella i Magda Palau. Efectes especials: Jordi Salas. Il\u00b7luminaci\u00f3: \u00d2scar Gorina i Jordi Salas. T\u00e8cnics il\u00b7luminaci\u00f3: Jordi Salas, \u00d2scar Gorina i Carles Campoy. Vestuari: Esperan\u00e7a Agell, Carmina Camps i Merc\u00e8 Ferr\u00e0ndiz. Attrezzo vestuari: Gerard Enrique i fam\u00edlia. Maquillatge: Carmina Camps. Maquillatge i perruqueria: Alba L\u00f3pez, Magda Calvet, Carmina Camps, Marta Llobet, Magda Palau, Maite Pi, Carme Rocabert, \u00c0lex Romero i Montse Sanahuja. Utillatge: Rosa Azanuy i Anna Candelas. T\u00e8cnic so: Francesc Asens. Direcci\u00f3 t\u00e8cnica: Anna Candelas. Direcci\u00f3 musical i vocal: Marc P\u00e9rez. Direcci\u00f3 coreogr\u00e0fica: Cristina Allande. Ajudant direcci\u00f3 coreogr\u00e0fica: M\u00f2nica L\u00f3pez. Direcci\u00f3 art\u00edstica i general: Albert Gorina i Magda Palau. Col\u00b7laboraci\u00f3 de RitmeDansa. Companyia Grup de Teatre de Sant Vicen\u00e7. Producci\u00f3: Centre Parroquial Sant Vicen\u00e7 de Sabadell. Preu: 12 euros. Espectacle recomanat a partir de 3 anys. Teatre Vict\u00f2ria, Barcelona, 5 maig 2013.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2627\"><\/a>Nom\u00e9s un cop d&#8217;ull a la fitxa art\u00edstica d&#8217;aquest espectacle musical evidencia la capacitat humana i de treball compartit que hi ha al darrere. I no nom\u00e9s aix\u00f2 sin\u00f3 tamb\u00e9 la dedicaci\u00f3 desinteressada \u2014impossible d&#8217;assumir per cap pressupost teatral\u2014 de tots els que hi intervenen des del que s&#8217;anomena teatre amateur, per\u00f2 amb el m\u00e0xim rigor que els permet la professionalitat per la feina ben feta. <a name=\"2627\"><\/a>La macrocompanyia ha debutat per primera vegada a Barcelona, al rovell del Paral\u00b7lel, en la immensitat del Teatre Vict\u00f2ria, amb un espectacle familiar, per\u00f2 \u00e9s molt coneguda a Sabadell on t\u00e9 la seu i el teatre \u2014per a uns 250 espectadors\u2014 sota el paraigua del Centre Parroquial Sant Vicen\u00e7, al barri hist\u00f2ric de la Creu Alta, amb una tradici\u00f3 popular teatral a les espatlles que va cam\u00ed del centenari, des dels anys vint del segle passat, i que justament el 2014 en complir\u00e0 70 des de la constituci\u00f3 com a Teatre de Sant Vicen\u00e7. <a name=\"2627\"><\/a>L&#8217;espectacle &#8216;Els 3 porquets&#8217; \u00e9s una proposta de teatre familiar per partida doble: familiar per als espectadors als quals va destinat i familiar per la diversitat d&#8217;edats de la companyia que hi treballa i que l&#8217;interpreta, caracteritzada a l&#8217;escenari per joves que oscil\u00b7len entre els dotze i els divuit anys, tots ells relacionats amb el centre teatral. <a name=\"2627\"><\/a>L&#8217;adaptaci\u00f3 del conte, recopilat el segle XIX i divulgat per un dels &#8216;Llibres de les Fades&#8217;, de l&#8217;escoc\u00e8s Andrew Lang, el 1892, i m\u00e9s endavant, a partir del 1933, per la primera versi\u00f3 de dibuixos animats de Walt Disney, t\u00e9 una base principalment musical, amb intermedis parlats que van resseguint la trama b\u00e0sica i coneguda per tothom, per\u00f2 que s&#8217;amplia pel que fa als personatges i el paratge. <a name=\"2627\"><\/a>Un bosc \u2014territori m\u00edtic de qualsevol cl\u00e0ssic de g\u00e8nere fant\u00e0stic\u2014 amb papallones, granotes, esquirols, conills, c\u00e9rvols, ocells i una serp personificats que, si no fos perqu\u00e8 poc o molt s&#8217;identifiquen com a tals, podrien passar perfectament com a bestiari fant\u00e0stic del ram de les fades. <a name=\"2627\"><\/a>Els principals personatges, esclar, s\u00f3n els tres porquets protagonistes, tres germans amb la pota alta que comencen a campar pel seu compte, tot i que de moment no s&#8217;avinguin gaire, i que es volen independitzar fent-se cadasc\u00fa la seva pr\u00f2pia casa. I hi ha tamb\u00e9 l&#8217;element indispensable en un bosc de tota la vida: el llop que, aqu\u00ed i per variar, tamb\u00e9 t\u00e9 un germ\u00e0 m\u00e9s petit que ell al qual intenta ensinistrar en les arts de provocar la por i buscar la menjuca entre el personal. <a name=\"2627\"><\/a>S\u00f3n tots aquests, uns elements que no requereixen ni explicaci\u00f3 ni m\u00e9s detalls perqu\u00e8 formen part de l&#8217;imaginari col\u00b7lectiu de qualsevol generaci\u00f3, inclosa la dels primers espectadors, tant si els arriben les refer\u00e8ncies a trav\u00e9s dels contes tradicionals dels \u00e0lbums il\u00b7lustrats com per les m\u00faltiples adaptacions cinematogr\u00e0fiques i televisives que se n&#8217;han fet. El tret de sortida, doncs, juga amb avantatge, en aquest sentit. <a name=\"2627\"><\/a>Tenint en compte la mitjana d&#8217;edat dels int\u00e8rprets i les tend\u00e8ncies art\u00edstiques actuals, l&#8217;espectacle guanya en relleu a l&#8217;hora dels n\u00fameros coreogr\u00e0fics i musicals \u2014el plat fort de la festa\u2014 i, se&#8217;n surt b\u00e9 en els d&#8217;interpretaci\u00f3 dram\u00e0tica, que reposa b\u00e0sicament en els papers dels tres porquets (amb nom de fonts: Roc, Lluc i Pau) i, sobretot, en els dels dos germans llop (Llop i Llopet). Una decoraci\u00f3 suggerent i acolorida, de tall cl\u00e0ssic, i una acurada il\u00b7luminaci\u00f3 creen l&#8217;atmosfera adequada. <a name=\"2627\"><\/a>Veient la t\u00edpica hist\u00f2ria de les tres cases que es construeixen cadascun dels tres porquets: una de palla, una altra de fusta i una altra de maons i constatant la mala feina dels dos llops que nom\u00e9s d&#8217;una bufada s&#8217;emporten les dues primeres, a hores d&#8217;ara es f\u00e0cil relacionar l&#8217;an\u00e8cdota del conte amb el drama del boom immobiliari que, en nom d&#8217;una sagrada hipoteca, s&#8217;emporta tamb\u00e9 d&#8217;una bufada l&#8217;habitatge de tantes fam\u00edlies. De poca cosa els serveix, a la vida real, que la casa sigui resistent i de maons, com la del tercer porquet que \u00e9s l&#8217;\u00fanica que se salva. En el cas de les cases entrampades per les hipoteques escombraria, el pes no fa la cosa. <a name=\"2627\"><\/a>Per\u00f2 la versi\u00f3 del musical no acaba com fins ara han acabat les males relacions entre afectats per les hipoteques i els representants bancaris sin\u00f3 que, a pesar de la mala intenci\u00f3 inicial dels dos llops \u2014enfonsar la casa i cruspir-se els porcs\u2014 la voluntat d&#8217;acceptar les disculpes llobateres i refer l&#8217;amistat amb els tres germans porcs es fa m\u00e9s forta que la de l&#8217;enfrontament. <a name=\"2627\"><\/a>En comptes, doncs, d&#8217;un llop escaldat, que en segons quines versions el fan caure per la xemeneia dins una olla d&#8217;aigua bullent, aqu\u00ed tenim m\u00e9s aviat un llop estovat, entendrit i disposat a no fer mai m\u00e9s mal. Un final a favor de la bona harmonia i la pau del bosc que, com al cinema, de moment, nom\u00e9s \u00e9s possible en la reserva que ens queda de la imaginaci\u00f3 i la ficci\u00f3 per superar el mal tr\u00e0ngol de la realitat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" alt=\"http:\/\/www.larodaproduccions.com\/jpg\/fotos\/Princesa%20i%20pesol\/2013_04_06_0010%20copy.jpg\" src=\"http:\/\/www.larodaproduccions.com\/jpg\/fotos\/Princesa%20i%20pesol\/2013_04_06_0010%20copy.jpg\" \/><\/p>\n<p><a name=\"2626\"><\/a> <a name=\"2626\"><\/a><b>\u00abLa princesa i el p\u00e8sol\u00bb, de Hans Christian Andersen. Adaptaci\u00f3 lliure de Dani Cherta. M\u00fasica de Keco Pujol. Int\u00e8rprets: Roser Colillas, Jordi Gonz\u00e1lez, Ivan Padilla, Magda Puig i Anna Ventura. Escenografia i il\u00b7luminaci\u00f3: Roger Orra. Vestuari: Antonio Harillo. V\u00eddeo: Rams\u00e8s Moraleda. Coreografies: Jordi Gonz\u00e1lez. Ajudant direcci\u00f3: Brugu\u00e9s Faura. Direcci\u00f3: Dani Cherta. Guasch Teatre, Barcelona, 4 maig 2013. Preus: de 18 mesos a 3 anys: 9 \u20ac. A partir 3 anys i adults: 10 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2626\"><\/a>La prova del p\u00e8sol funciona. Ja pot bramar el pr\u00edncep hereu de Dinamarca que aix\u00f2 del p\u00e8sol \u00e9s un costum antic i que, amb nom\u00e9s vint-i-un anys, no es vol casar sisplau per for\u00e7a ni amb la princesa d&#8217;Anglaterra ni amb cap altra. Per\u00f2 els monarques danesos s&#8217;entesten a posar el p\u00e8sol sota els set matalassos per estar conven\u00e7uts que la sang de la noia que caigui a palau \u00e9s reial de deb\u00f2. Fa l&#8217;efecte que ni l&#8217;ADN modern els faria sortir de dubtes. <a name=\"2626\"><\/a>El conte popular de Hans Christian Andersen (Odense, 1805 &#8211; Copenhaguen, 1875) \u00e9s un dels molts que l&#8217;autor ambienta en personatges de l&#8217;\u00e8poca, arran segurament d&#8217;un dels seus viatges a Anglaterra. L&#8217;enlla\u00e7 del qual parla \u00e9s hist\u00f2ric: el de la princesa Al\u00edcia d&#8217;Anglaterra, una dels nou fills de la reina Vict\u00f2ria \u2014la monarca del Regne Unit que ha durat m\u00e9s temps al tron\u2014, amb el pr\u00edncep Llu\u00eds IV de Hessen-Darmstadt. La cosa del p\u00e8sol, si es va fer o no, potser no ho sabrem mai. Per\u00f2 el cas \u00e9s que, d&#8217;una manera o altra devia funcionar perqu\u00e8 el matrimoni dels pr\u00ednceps va tenir tamb\u00e9 set fills. <a name=\"2626\"><\/a>El conte s&#8217;ha est\u00e8s pel m\u00f3n amb la seva moralitat adaptada a cadascuna de les airades del temps. Aqu\u00ed, la versi\u00f3 de Dani Cherta per a La Roda Produccions, s&#8217;apunta a la llibertat d&#8217;elecci\u00f3 a l&#8217;hora de trobar parella. No hi ha princeses candidates que es presentin com si fos un c\u00e0sting a palau per veure com reaccionen al p\u00e8sol en q\u00fcesti\u00f3. Ni el pr\u00edncep ha viatjat pels set mars per trobar la seva parella ideal, sin\u00f3 que la noia, fugada d&#8217;Anglaterra de poliss\u00f3 en un vaixell que naufraga, arriba a la costa danesa i va a petar per atzar al palau del pr\u00edncep on es dispara l&#8217;enamorament mutu. I mira si funciona aquest vici de la humanitat al llarg del temps que els petits espectadors que encara no aixequen un pam del seu elevador de la butaca, esperen amb delit que noi i noia es facin el pet\u00f3 de rigor i acabin casant-se i siguin feli\u00e7os i mengin anissos. <a name=\"2626\"><\/a>L&#8217;espectacle, amb prova del p\u00e8sol o no, funciona tan dram\u00e0ticament com musical. Redu\u00eft d&#8217;int\u00e8rprets, pel que sembla, despr\u00e9s de la seva primera estrena, el retall hum\u00e0 no li fa cap mal perqu\u00e8 els cinc int\u00e8rprets s&#8217;aboquen a repartir-se la duplicitat de papers quan cal sense que se&#8217;n ressenti el conjunt. <a name=\"2626\"><\/a>Un muntatge ben acabat, ben interpretat, amb il\u00b7luminaci\u00f3 adequada a cada atmosfera, amb una bona composici\u00f3 musical i escenes parlades que no es limiten a donar corda a l&#8217;acci\u00f3 de la trama sin\u00f3 que, en certs moments, sobretot a c\u00e0rrec de la minyona amb c\u00f2fia de palau, van orientant els petits espectadors en all\u00f2 que els conv\u00e9 que s\u00e0piguen sobre els personatges reials. <a name=\"2626\"><\/a>Amb una p\u00e0tina d&#8217;humor, la versi\u00f3 d\u00f3na \u00e8mfasi al neguit que t\u00e9 el poble dan\u00e8s perqu\u00e8 el pr\u00edncep hereu continua conco als vint-i-un anys i no troba la princesa adequada. D&#8217;aquest vessant mon\u00e0rquic de carrer se n&#8217;encarreguen dos personatges: una ve\u00efna que representa la veu del poble i un venedor de fruiteria, de cognom Andersen, \u00e9s clar, per si quedava algun dubte sobre l&#8217;autoria. <a name=\"2626\"><\/a>\u00bfI el p\u00e8sol&#8230;? Hi \u00e9s, hi \u00e9s. Un p\u00e8sol, diguem, m\u00e9s aviat gegant, que ja voldrien al conreus del Maresme, fluorescent i psicod\u00e8lic, disposat a provocar el pin\u00e7ament de rigor a la ronyonada en la noia poliss\u00f3 que la premsa de paper de l&#8217;\u00e8poca \u2014amb el recurs d&#8217;una projecci\u00f3 al fons de l&#8217;escenari\u2014 descobreix que \u00e9s la princesa Al\u00edcia, fugida de casa i v\u00edctima del naufragi. Final feli\u00e7.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"La Princesa i el p\u00e8sol\" width=\"620\" height=\"349\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/cNK90l6z3xk?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a name=\"2124\"><\/a> <a name=\"2124\"><\/a><b>\u00abEl llop i les 7 cabretes\u00bb, Germans Grimm. Adaptaci\u00f3: Jaume G\u00f3mez i Albert Gr\u00e0cia. Autor musical: Albert Doz. Int\u00e8rprets: Rut Camps \/ Cristina Esteve, Jaume G\u00f3mez, Albert Gr\u00e0cia \/ Miquel Malirach. So i il\u00b7luminaci\u00f3: Jaume G\u00f3mez. Vestuari i escenografia: Albert Gr\u00e0cia. Direcci\u00f3: Jaume G\u00f3mez i Albert Gr\u00e0cia. Companyia T-Gr\u00e0cia. Preu: 10 \u20ac. A partir 3 anys. Reposici\u00f3: Teatre del Raval, Barcelona, 4 maig 2013.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2124\"><\/a>Ho intenta. La mare cabra intenta ser fidel a la versi\u00f3 m\u00e9s coneguda del conte. Agafa les tisores, el fil de cosir i s&#8217;encamina cap al cau del llop per obrir-li la panxa amb tra\u00efdoria i nocturnitat i canviar per pedrots els cadells de cabra que presumptament s&#8217;ha cruspit gr\u00e0cies a enfarinar-se la pota i a aclarir-se la veu, com tothom sap, per engalipar les criatures tancades a casa. <a name=\"2124\"><\/a>Per\u00f2 a l&#8217;\u00faltim moment, la mare se&#8217;n desdiu, el llop es desperta, i veient-se ja obert en canal i ofegat al riu \u2014perqu\u00e8 ell tamb\u00e9 deu con\u00e8ixer la hist\u00f2ria dels Grimm\u2014 prefereix demanar perd\u00f3, abandonar la presa i fer-se vegetari\u00e0, \u00e9s a dir, suposo, client habitual del Fresh &amp; Co o dels contenidors de Mercabarna. I al petit respectable, tot s&#8217;ha de dir, li sembla que un llop que fa aix\u00f2 no \u00e9s ben b\u00e9 un llop com cal. <a name=\"2124\"><\/a>Hi ha una tend\u00e8ncia a endolcir el costat salvatge de segons quins contes com ja feien al segle XIX els que veien en els arguments violents la divulgaci\u00f3 d&#8217;un mal exemple. Avui que els contes han estat substitu\u00efts per s\u00e8ries televisives i pel\u00b7l\u00edcules amarades de sang i fetge i no es queixa ning\u00fa, segons quins retocs per no espantar la clientela \u2014els pares i mares, esclar\u2014, haurien de ser exclosos del tot. Diria que les criatures estan, a aquestes altures, curades d&#8217;espants. <a name=\"2124\"><\/a>\u00c9s l&#8217;\u00fanic retret que gosaria fer a aquest muntatge que, d&#8217;altra banda, de registre musical molt digne, barreja g\u00e8neres diversos, molt enganxadissos, i combina els personatges principals caracteritzats amb m\u00e0scares, amb titelles de notables dimensions, com una gallina ponedora, que interpreta l&#8217;\u00e0ria de la Reina de la Nit, de La flauta m\u00e0gica, de Mozart, o les set cabretes, una rastellera de caps grossos que improvisen una minicoral. <a name=\"2124\"><\/a>El musical aconsegueix que la interactuaci\u00f3 entre escenari i platea estigui garantida gr\u00e0cies als intents de la t\u00edpica can\u00e7\u00f3 que el llop s&#8217;ha d&#8217;aprendre molt b\u00e9 per enganyar les seves v\u00edctimes: \u00abObriu, obriu, cabretes&#8230;\u00bb i etc\u00e8tera, etc\u00e8tera, que se saben prou b\u00e9 els que ronden per bressoles des de molt petits i tamb\u00e9 alguna mare o algun pare als quals el llop demanar\u00e0 ajuda i els posar\u00e0 a prova les seves cordes vocals i la vocaci\u00f3 musical. <a name=\"2124\"><\/a>L&#8217;escenografia, desplegable, situa els diversos ambients en qu\u00e8 es mou el conte: un corral on hi t\u00e9 entrada franca el llop o la casa de la fam\u00edlia dels cabrits. Com a propina \u2014realment no hi faria cap falta perqu\u00e8 la hist\u00f2ria central de les 7 cabretes t\u00e9 prou gruix\u2014 el musical manlleva dos personatges d&#8217;altres contes: la Caputxeta i la seva \u00e0via i un dels tres porquets als quals el llop va ensorrar la casa i ara s&#8217;ha quedat a l&#8217;atur, segurament que amb la hipoteca de la casa enrunada encara pendent de pagar.<\/p>\n<p>http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=zVUqgW7tLCE<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/www.facebook.com\/ajax\/messaging\/attachment.php?attach_id=bd8ea7055b6ef6ced0a1662a4e8bb8f5&amp;mid=id.533140803396120&amp;hash=AQCHJZTZvvXWneRj\" width=\"631\" height=\"358\" \/><br \/>\n<a name=\"2612\"><\/a> <a name=\"2612\"><\/a><b>\u00abEl fant\u00e0stic m\u00e0gic d&#8217;Oz\u00bb. Gui\u00f3 de Quim Carn\u00e9, basat en el conte de Lyman Frank Baum. Adaptaci\u00f3 de Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s. M\u00fasica i can\u00e7ons originals de Joan B. Torrella Ib\u00e1\u00f1ez. Titellaires: Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s i Montserrat Albalate. Escenografia: Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s i Joan Salvador. Direcci\u00f3: Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s. Companyia Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s Titelles. Teatre Poliorama, Barcelona, 7 abril 2013. Preu: 13,50 \u20ac. A partir 2 anys.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2612\"><\/a>La companyia Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s Titelles ja passa dels cent anys d&#8217;hist\u00f2ria. El titellaire catal\u00e0, Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s i Prats, avi de l&#8217;actual director i tamb\u00e9 titellaire, Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s Mart\u00ednez, va plantar el primer teatr\u00ed l&#8217;any 1910 i els seus inicis es remunten a l&#8217;\u00e8poca rom\u00e0ntica del Tibidabo. Des d&#8217;aleshores, en els temps en qu\u00e8 els titelles era un espectacle tamb\u00e9 per a adults, la fam\u00edlia Verg\u00e9s no s&#8217;ha aturat i ha estat present en diverses temporades, gires i festivals especialitzats, amb un historial que recorre multitud d&#8217;escenaris i espais com el Poble Espanyol, el Parc de Montju\u00efc, la taverna Els Quatre Gats o els magatzems Can Jorba, a m\u00e9s de la televisi\u00f3 en blanc i negre de l&#8217;\u00e8poca. <a name=\"2612\"><\/a>El seu repertori \u00e9s extens en el g\u00e8nere dels titelles. La llarga tradici\u00f3 del putxinel\u00b7li catal\u00e0, per\u00f2, es respira en tots els seus espectacles, que combina amb t\u00e8cniques d&#8217;innovaci\u00f3. L&#8217;ambient del t\u00edtpic guinyol no es perd, per\u00f2 els Verg\u00e9s actuen amb un teatre que anomenen castellet panor\u00e0mic, amb un balc\u00f3 d&#8217;unes certes dimensions i al\u00e7ada que permeten que, en una sala gran, per exemple, com la de l&#8217;actual proposta del cl\u00e0ssic m\u00e0gic d&#8217;Oz, al Teatre Poliorama, els espectadors no perdin visibilitat de l&#8217;acci\u00f3. <a name=\"2612\"><\/a>Per enlla\u00e7ar amb la tradici\u00f3, al costat d&#8217;una adaptaci\u00f3 musical original molt atractiva, que ha signat el sabadellenc Joan B. Torrella, no hi falten les escenes guinyolaires del busca&#8217;m i no em trobis i tampoc el popular cop de bast\u00f3 que, per moltes generacions que passin, sempre triomfa, tant si \u00e9s amb uns seculars Banyeta, T\u00f2fol, o Perico, o una bruixa malvada com la que en aquest espectacle vol fer la rosca a la petita Dorothy, voladora de Kansas, del conte del m\u00e0gic d&#8217;Oz. <a name=\"2612\"><\/a>Publicat per primera vegada el 1900, a Chicago, el conte &#8216;El meravell\u00f3s m\u00e0gic d&#8217;Oz&#8217; (&#8216;The Wonderful Wizard of Oz)&#8217; ha quedat com l&#8217;obra m\u00e9s coneguda de l&#8217;escriptor, actor i director de cinema, Lyman Frank Baum (Chittenango, Madison County, NY, 1856 &#8211; Hollywood, 1919) que va crear, juntament amb l&#8217;il\u00b7lustrador William Wallace Denslow (Filad\u00e8lfia, 1856 &#8211; Illes Bermudes, 1915) aquesta s\u00e8rie, coneguda ara simplement com &#8216;El m\u00e0gic d&#8217;Oz&#8217; i que va tenir aleshores tretze seq\u00fceles. La primera adaptaci\u00f3 al cinema del conte va originar un desacord d&#8217;autoria entre l&#8217;escriptor i l&#8217;il\u00b7lustrador que va acabar per sempre amb la seva amistat, un final, paradoxalment, del tot diferent a la moralitat que vol tenir el conte, en el qual l&#8217;esfor\u00e7, l&#8217;enginy, el cervell, el cor i l&#8217;amistat juguen un paper important en el viatge que fa Dorothy <a name=\"2612\"><\/a>La companyia Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s en fa una trama d&#8217;estructura senzilla, respectuosa amb els eixos b\u00e0sics de l&#8217;original, ben explicada pels dos titellaires, acompanyada dels intermedis musicals, interpretada en directe pels mateixos titellaires darrere del balc\u00f3 \u2014Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s i Montserrat Albalate\u2014, i fa con\u00e8ixer als primers espectadors els personatges principals de l&#8217;obra: la protagonista Dorothy que viu un hurac\u00e0 de somni, i els personatges fant\u00e0stics que l&#8217;acompanyen en el viatge: el llenyataire de llauna sense cor, l&#8217;espantaocells sense cervell i el lle\u00f3 poruc. Tres personatges claus de la literatura universal que ensenyen, als qui s&#8217;hi acosten per primera vegada, que la capacitat d&#8217;aconseguir alguna cosa cosa m\u00e9s del que es t\u00e9 resideix sempre en l&#8217;interior d&#8217;un mateix i no pas en un cop de vareta m\u00e0gica. <a name=\"2612\"><\/a>Un espectacle que recupera tamb\u00e9 una varietat de telons il\u00b7lustrats de factura tradicional que van canviant a cada escena, gr\u00e0cies al mecanisme del balc\u00f3 del teatre esmentat abans, i que treballa amb titelles de dimensions mitjanes, moguts amb una sola m\u00e0, contru\u00efts segurament amb el prototip de fibra de vidre, innovat en el seu dia per la mateixa companyia, i que permet que els titelles puguin moure tamb\u00e9 els ulls i la boca. <a name=\"2612\"><\/a>Companyies com la de Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s mantenen el caliu dels titellaires catalans, adaptat als nous temps, amb el rigor de llengua, t\u00e8cnica i creaci\u00f3 art\u00edstica indispensable per arribar com cal als espectadors del segle XXI, influ\u00efts com estan pels aven\u00e7os de la imatge i el so en la percepci\u00f3 de les m\u00faltiples propostes teatrals, cinematogr\u00e0fiques i televisives que tenen a l&#8217;abast.<\/p>\n<p>http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=zLjy_oP2y_I<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" alt=\"http:\/\/xarxasantvi.blog.cat\/files\/2013\/02\/ratetaisiescombreslescaleta.jpg\" src=\"http:\/\/xarxasantvi.blog.cat\/files\/2013\/02\/ratetaisiescombreslescaleta.jpg\" \/>\u00a0<a name=\"2613\"><\/a><b>\u00abRateta&#8230; i si escombres l&#8217;escaleta?\u00bb. Adaptaci\u00f3 i versi\u00f3 lliure del conte popular, a c\u00e0rrec de Maci\u00e0 G. Olivella. M\u00fasica de Ferran Gonz\u00e1lez. Int\u00e8rprets: Mariona Campos, Marcel Clement, Olga Fa\u00f1an\u00e0s, Marc Miramunt, Roc Oliv\u00e9 i Esther P\u00e9rez-Ferrer. Escenografia: Jove Teatre. Vestuari: Jos\u00e9 Carrasco. Confecci\u00f3: Them. Confecci\u00f3 m\u00e0scares i barrets: Mercad\u00e9 sombreros. Coreografies: Esther P\u00e9rez. Titelles: Maties Gimeno. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Francesc Campos. Producci\u00f3 musical: The Kaktus Music Corporation. Ajudant direcci\u00f3: Maties Gimeno. Direcci\u00f3: Maria Agustina Sol\u00e9. Companyia La Trepa. Jove Teatre Regina, Barcelona, 7 abril 2013. Preu: 10,80 \u20ac. A partir 3 anys.<\/b><\/p>\n<p><a name=\"2613\"><\/a>El xotis el van popularitzar i el ballaven els xulos de la vila de Madrid. I, ben mirat, el continuen fent ballar encara avui a tots els altres, en un altre mena de ball. Potser per aix\u00f2, segurament, el compositor Ferran Gonz\u00e1lez, entre altres peces, ha adaptat uns passos del popular xotis cast\u00eds en aquest musical que adapta el conte popular i que, de la m\u00e0 de l&#8217;autor Maci\u00e0 G. Olivella, insereix els passatges cl\u00e0ssics dins d&#8217;una adaptaci\u00f3 lliure que protagonitza una rateta que, seguint la l\u00ednia coneguda, espera trobar un dineret per comprar-se un llacet i, de passada, mentre escombra, es deleix plena de fantasia per si pot viure en pr\u00f2pia cua la hist\u00f2ria rom\u00e0ntica del conte que li han explicat. <a name=\"2613\"><\/a>L&#8217;espectacle, per raons \u00f2bvies, demana una caracteritzaci\u00f3 important dels int\u00e8rprets. \u00c9s per aix\u00f2 que el parament de vestuari de m\u00e0scares, barrets, orelles i cues forma part important de la proposta que no es limita, esclar, a presentar la colla de rates, ratots i ratolins que viuen a les golfes sin\u00f3 tamb\u00e9 els personatges de ficci\u00f3 que se li apareixen a la rateta amb proposicions de casori: el gos, el pollet, el lloro, el burro \u2014de sang catalana\u2014 i el gat, un boy amb ganes de play que est\u00e0 segur que no hi ha rateta que no pugui caure rendida a les seves grapes. <a name=\"2613\"><\/a>M\u00fasica, coreografia i di\u00e0legs de situaci\u00f3, en un espectacle musical que no s&#8217;oblida de la gresca, al servei d&#8217;una moralitat que fuig dels finals sagnants o vegetarians. Diverses versions del conte han fet potes i ungles per endolcir el dest\u00ed fatal de la rateta que escombrava l&#8217;escaleta i que s&#8217;encaterina del gat i acaba cruspida pel fel\u00ed. Una de les alternatives m\u00e9s conegudes \u00e9s convertir el gat en vegetari\u00e0 i, mentre el ve\u00efnat augura que acabar\u00e0 a la panxa del gat, la parella mant\u00e9 en secret l&#8217;abstin\u00e8ncia per la carn del marram\u00e8u. Com es veu, el conte no s&#8217;escapa, al cap dels segles, de facilitar dobles lectures als adults que ja saben de qu\u00e8 va la cosa. <a name=\"2613\"><\/a>En aquesta versi\u00f3 teatral de La Trepa, la rateta \u00e9s d&#8217;esperit lliure i sap distingir entre la realitat i la fantasia. Ni es deixar\u00e0 cruspir ni confiar\u00e0 comprovar que el pretendent sigui vegetari\u00e0. Sacrifica el casori. I per aix\u00f2 reacciona davant les pretensions enganyoses del gat, gr\u00e0cies a l&#8217;experi\u00e8ncia apresa amb el conte original que, una estona abans, la comunitat de ratolins s&#8217;havia autoexplicat a les golfes. Una manera de revaloritzar la literatura com a font d&#8217;aprenentatge i de coneixement davant segons quins atzars que es creuen el cam\u00ed al llarg de la vida.<\/p>\n<h3><strong><span style=\"color: #000000\">Publicat a\u00a0<a href=\"http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html\" target=\"_blank\">http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html <\/a><\/span><\/strong><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Programaci\u00f3 del Festival MiniGrec 2013 &nbsp; \u00abEl somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu\u00bb, de William Shakespeare. Versi\u00f3 de Maci\u00e0 G. Olivella i Al\u00edcia Serrat. M\u00fasica de Ferran Gonz\u00e0lez. Int\u00e8rprets: Mariona Campos, Olga Fa\u00f1an\u00e0s, Maties Gimeno, Ferran Junyent, Oriol Maci\u00e0, Marc Miramunt, Joan Oliv\u00e9 i Esther P\u00e9rez-Ferrer. Escenografia de Tero Guzm\u00e1n. Disseny arbres: Pep Carol. Vestuari i ambientaci\u00f3: &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24226,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-24218","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/minigrec2013punchjudy.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24218","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24218"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24218\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24226"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24218"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24218"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24218"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}