{"id":24378,"date":"2013-07-16T14:47:24","date_gmt":"2013-07-16T12:47:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=24378"},"modified":"2026-02-24T12:07:32","modified_gmt":"2026-02-24T10:07:32","slug":"lestaquirot-40-anys-de-titelles-putxinelli-cat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2013\/07\/16\/lestaquirot-40-anys-de-titelles-putxinelli-cat\/","title":{"rendered":"L\u2019Estaquirot: 40 anys de titelles – putxinelli.cat"},"content":{"rendered":"

julio 11th, 2013 | 1 Comentari<\/a><\/p>\n

Publicat a http:\/\/www.putxinelli.cat\/2013\/07\/11\/lestaquirot-40-anys-de-titelles\/<\/a><\/p>\n

\n

De les \u00faltimes entrevistes que La Revolta dels Titelles ha fet -s\u00f3n moltes les realitzades aquests dies, amb una empenta extraordin\u00e0ria per part de l\u2019equip de filmaci\u00f3-, volem destacar la dels tres membres de l\u2019Estaquirot per una simple ra\u00f3: aquest any compleixen el seu 40 aniversari. I ho compleixen amb una festa gran que tindr\u00e0 lloc el 12 de juliol a la Masia d\u2019en Cabanyes de Vilanova i la Geltr\u00fa, la ciutat de la que \u00e9s origin\u00e0ria la companyia.<\/p>\n

Bertu al carrer amb un titella i un tambor, als anys 70.<\/strong><\/em><\/p>\n

Es tracta d\u2019un aniversari important, d\u2019entrada perqu\u00e8 no \u00e9s f\u00e0cil arribar als quaranta anys en aquesta professi\u00f3 i a m\u00e9s a m\u00e9s amb uns nivells de qualitat i d\u2019autoexig\u00e8ncia com sempre ha tingut l\u2019Estaquirot, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 es tracta d\u2019una de les companyies m\u00e9s emblem\u00e0tiques, junt amb Titelles Babi, La Claca, Marduix Titelles i algunes altres, del que ha estat el nou teatre de titelles a Catalunya sorgit els anys 70, quan es va trencar amb les in\u00e8rcies de la tradici\u00f3 i s\u2019obriren noves maneres d\u2019entendre el teatre de titelles.<\/p>\n

Per poder entrar en el seu m\u00f3n i sobretot per poder captar les imatges adequades per a aquest reportatge, l\u2019equip de la Revolta dels Titelles es va traslladar fins al taller que l\u2019Estaquirot t\u00e9 a Vilanova i la Geltr\u00fa. En realitat, no \u00e9s \u00fanicament un taller sin\u00f3 que s\u2019hauria de parlar d\u2019un taller-teatre, ja que est\u00e0 preparat per rebre visites escolars i grups petits d\u2019espectadors -fins a un centenar de persones- primer per a un recorregut on en unes dotze o quinze gran caixes es mostra la hist\u00f2ria mundial dels titelles aix\u00ed com la micro-hist\u00f2ria de la companyia, i despr\u00e9s per ocupar les grades d\u2019una saleta on es fan representacions.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nLes caixes al taller<\/strong><\/em><\/p>\n

Truquem a la porta i els tres membres de l\u2019Estaquirot, l\u2019Olga Jim\u00e9nez, la N\u00faria Benedicto i l\u2019Albert Alb\u00e0, m\u00e9s conegut com Bertu, ens reben, a punt per mostrar a la c\u00e0mera aquestes grans caixes m\u00e0giques on s\u2019amaguen tants tresors i secrets sobre el m\u00f3n dels titelles. L\u2019equip fa tot el recorregut que normalment fan els nens quan venen de visita.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nEn Bertu, la N\u00faria i la Olga mostren les caixes i els seus titelles.<\/em><\/strong> Foto Jes\u00fas Atienza.<\/strong><\/em><\/p>\n

– En aquesta primera caixa -explica la Olga- hi ha els que nosaltres anomenem els \u201ctitelles \u00e8tnics\u201d: figures que provenen de pa\u00efsos diferents i que pertanyen a tradicions molt antigues. Cada marioneta t\u00e9 el seu propi sistema de manipulaci\u00f3 i solen representar a personatges que molt sovint s\u00f3n els d\u00e9us protagonistes dels relats mitol\u00f2gics del Ramayama\u2026<\/p>\n

S\u00f3n titelles de la col\u00b7lecci\u00f3 particular de la companyia que amb els anys han anat recollint, precioses peces que podrien figurar perfectament a qualsevol museu.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nEl taller<\/strong><\/em><\/p>\n

– Amb aquesta segona caixa, entrem a Europa i ensenyem algunes de les tradicions que ens s\u00f3n m\u00e9s properes: els pupi<\/em> de Sic\u00edlia, el Pulcinella napolit\u00e0, els Guignol de Lyon o de Par\u00eds, les marionetes txeques de sofisticats mecanismes\u2026<\/p>\n

– En la tercera, entrem ja en la hist\u00f2ria de l\u2019Estaquirot. Aqu\u00ed s\u2019ensenya que els titelles poden estar fets de molts materials diferents: fusta, cartr\u00f3 pedra, l\u00e0tex, roba, escuma\u2026 I en la quarta caixa, l\u2019atenci\u00f3 es centra en\u00a0 les distintes t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3: el fil, el guant, la manipulaci\u00f3 a la vista. L\u2019important \u00e9s donar vida a la mat\u00e8ria morta que \u00e9s un titella.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nOlga Jim\u00e9nez i Albert Alb\u00e0<\/strong><\/em>. Foto Jes\u00fas Atienza<\/strong><\/em>.<\/p>\n

L\u2019Olga, la N\u00faria i el Bertu es van alternant en les seves explicacions amb una naturalitat tan c\u00f2mode i org\u00e0nica\u00a0 que ens deixen entendre que fa molts anys que treballen junts i que s\u2019entenen a la perfecci\u00f3. Naturalitat que, junt a la senzillesa de les seves paraules, converteix la visita en una obertura entranyable al m\u00f3n interior de la seva feina.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nEn Bertu<\/em><\/strong>. Foto de Jes\u00fas Atienza.<\/em><\/strong><\/p>\n

– En aquesta caixa hi ha titelles de l\u2019espectacle Bi\u00f2tic, que va ser per a adults, per indicar als nens que el teatre de titelles no \u00e9s nom\u00e9s per a ells sin\u00f3 que tamb\u00e9 es fa pels grans, amb guions complexos, hist\u00f2ries que parlen del Poder, de Bons molt bons i de Dolents realment molt dolents\u2026 Aqu\u00ed els titelles estan fets en funci\u00f3 del gui\u00f3, i per aix\u00f2 cada un d\u2019ells fa una cosa diferent, all\u00f2 que la hist\u00f2ria li mana fer\u2026<\/p>\n

– En aquesta nova caixa, parlem de construcci\u00f3: palanques, gomes, articulacions, materials curiosos, t\u00e8cniques m\u00e9s sofisticades de manipulaci\u00f3, titelles per la televisi\u00f3\u2026<\/p>\n

– I aqu\u00ed es passa al teatre d\u2019objectes, per mostrar com qualsevol tros de fusta pot esdevenir un titella si li sabem donar vida. O per exemple, un genoll o un peu, com ens indiquen Hugo e In\u00e9s en aquest cartell, poden convertir-se en personatges que ens parlen de moltes coses i a vegades molt serioses\u2026<\/p>\n

I no podien faltar les ombres xineses amb una pantalla que s\u2019il\u00b7lumina de cop i ens mostra unes siluetes fetes de vius colors.<\/p>\n

– Aqu\u00ed un trosset d\u2019un espectacle d\u2019ombres amb siluetes retallades i que ens serveix per explicar el contrast que pot haver-hi entre els diferents titelles: per exemple, quan vol\u00edem representar una figura gegantesca, vam trobar la soluci\u00f3\u2026 -s\u2019obre de cop una nova caixa i surt un monstre que s\u2019infla precipitadament i que configura el cap temible d\u2019un enorme drac- Aquest inflable \u00e9s un dels moments \u00e0lgids de les visites, ja que els nens queden sempre molt sorpresos i admirats.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nLes caixes i el monstre inflable.<\/strong><\/em><\/p>\n

I encara continua la visita amb m\u00e9s explicacions sobre com es construeixen els titelles, com es fa un motllo, com qualsevol objecte, ben tractat, es pot convertir en un titella\u2026<\/p>\n

Ens ensenya despr\u00e9s en Bertu la sala on es fan les representacions, amb les caixes a punt per comen\u00e7ar la funci\u00f3 del seu l\u2019\u00faltim espectacle, Els Tres \u00d3ssos,<\/em> sobre l\u2019escenari. A un costat unes vitrines amaguen precioses marionetes: s\u00f3n les utilitzades en el programa de televisi\u00f3 La Cuina dels Titelles,<\/em> en el que personatges sorgits dels contes populars presentaven, junt amb un convidat les diferents receptes que a la vegada tenien a veure amb el presentador: plats amb formatge si era el Ratol\u00ed, unes postres de mel si \u00e9s un \u00f3s\u2026<\/p>\n

La sala<\/strong><\/em><\/p>\n

Els 40 anys de l\u2019Estaquirot estan presents a cada cent\u00edmetre quadrat d\u2019aquest taller-teatre que tamb\u00e9 \u00e9s un retaule d\u2019objectes, records i figures, un immens aparador on es mostren els infinits recorreguts que ofereix una carrera de titellaires, amb les seves etapes, les seves \u00e8poques, els estils que es succeeixen, i en la que cada espectacle obre m\u00f3ns diferents, a vegades relacionats entre si, i molt sovint a\u00efllats i propis. I \u00e9s que al costat de les capses amb els materials ordenats i les vitrines i els aparadors, hi ha el taller amb les eines, les m\u00e0quines de trepar o de serrar, els taulells per modelar, pintar o tallar fusta. I \u00e9s en aquesta combinaci\u00f3 de peces fetes, de l\u2019espai on es fan, i de la sala on es representen, on rau la m\u00e0gia del lloc, que sens dubte deu impressionar als mateixos membres de l\u2019Estaquirot, sorpresos de veure com el treball dels anys \u00e9s capa\u00e7 de composar, a m\u00e9s de les obres per a l\u2019escenari, un quadre-mosaic d\u2019una tal bellesa i complexitat.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nLluis Cardona, Bertu Alb\u00e0, LluisMa Rodriguez, Montse Bardi , Olga Jimenez, (amb el Pau Alb\u00e0 als bra\u00e7os) Pau Orriols<\/em><\/strong><\/p>\n

Diu la Olga: \u201cQu\u00e8 \u00e9s un titella per a mi? Una prolongaci\u00f3 de mi mateixa. Amb els anys s\u2019han tornat molt importants, em permeten actuar des d\u2019una segona l\u00ednia, ells parlen per mi i a la vegada jo parlo per a ells. Els primers titelles que vaig veure, crec que van ser els d\u2019en Did\u00f3, que solia venir cada any a Vilanova. Els associo al color verd -suposo que deuria ser el color del seu castellet- i a la olor que feien les flames del Dimoni, que per a mi eren de sofre, clar. Per\u00f2 tamb\u00e9 haig de dir que mai veia acabar la funci\u00f3: era tal el p\u00e0nic que sentia per aquestes flamarades i pel Dimoni, que quan li tocava sortir, jo m\u2019escapava corrents\u2026\u201d<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nLluis Cardona, Bertu Alb\u00e0, Montse Bardi, Pau Orriols, Lluis Ma Rodrigues, Olga Jimenez.<\/em><\/strong><\/p>\n

Per a en Bertu, els titelles van comen\u00e7ar de molt jove. \u201cRecordo que els meus germans em manipulaven en ser el m\u00e9s petit, em feien caminar al\u00e7ant-me les cames i els bra\u00e7os, com si fos un titella. M\u00e9s tard, vaig jugar molt amb aquests joguets que eren teatrins i altres construccions que s\u2019havien de pintar. Tamb\u00e9 vaig veure en Did\u00f3, i recordo molt b\u00e9 l\u2019\u00faltima funci\u00f3 que van fer a Vilanova. Havien anunciat que ja no tornaria i li tenien preparat un homenatge, amb una caixa de bombons i tot. Ella -era la Teresa \u2026- es va emocionar tant, que se li va escapar que potser tornaria l\u2019any seg\u00fcent, i els del comit\u00e8 de recepci\u00f3 es van quedar tot tallats, sense donar-li la placa on es parlava amb lletres d\u2019or de l\u2019\u00faltima funci\u00f3 feta a Vilanova, no fos que per culpa de l\u2019homenatge deix\u00e9s de venir\u2026\u201d<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\n1982. Varazdin, antiga Iugosl\u00e0via , cercavila per anunciar l\u2019espectacle<\/em><\/strong><\/p>\n

– Aix\u00f2 dels titelles va comen\u00e7ar per atzar, com sol passar en aquesta vida -diu l\u2019Olga-. \u00c9rem Escoltes i ens vam embolicar a fer una obra de teatre. No en ten\u00edem ni idea per\u00f2 en ten\u00edem moltes ganes. En Bertu un dia va veure a Barcelona una funci\u00f3 del 1er Festival de Titelles, amb una exposici\u00f3 de La Claca. Va quedar molt impressionat, i com que els que vol\u00edem fer teatre ens hav\u00edem quedat redu\u00efts a tres, vam pensar que potser ho podrien fer amb titelles. Compr\u00e0rem un llibre que explicava quatre coses de construcci\u00f3, i ens hi vam posar. Vam representar l\u2019obra als escoltes<\/em> m\u00e9s petits, i el resultat fou un \u00e8xit total. Clar que era un p\u00fablic d\u2019amics i vam considerar que ens hav\u00edem de posar a prova amb espectadors que no ens coneguessin. Vam escollir un poble que quedava una mica lluny i on per arribar-hi vam haver de caminar carregats amb bosses, caixes i motxilles. A les deu de la nit actu\u00e0vem a la pla\u00e7a del poble. Vam recollir 200 pessetes de barret i uns aplaudiments entusiastes. L\u2019alcalde ens convid\u00e0 a sopar, a dormir i al dia seg\u00fcent ens acompany\u00e0 a l\u2019estaci\u00f3 amb el seu propi cotxe. Hav\u00edem passat la prova i nosaltres est\u00e0vem pels n\u00favols amb la nostra il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n

Encara tenen una segona funci\u00f3 a Olivella, per\u00f2 la prova definitiva va ser quan en tornar d\u2019un viatge, els organitzadors de la Festa Major de la Geltr\u00fa,que en aquells moments era molt popular, els demana d\u2019actuar, per substituir a un grup que no havia pogut venir a \u00faltima hora. La funci\u00f3 es fa de nit i amb un p\u00fablic molt variat i nombr\u00f3s. L\u2019\u00e8xit, per\u00f2, \u00e9s rotund: triomfen a casa i s\u2019inicia aix\u00ed la llarga relaci\u00f3 que encara continua amb la ciutat de la que s\u00f3n originaris.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"<\/p>\n

– Recordo que molt aviat vam entrar en contacte amb els grups de titellaires que llavors es reunien un cop al mes a Barcelona. Eren els inicis dels anys setanta i l\u2019ambient entre els que ens consider\u00e0vem d\u2019esquerres i sota la influ\u00e8ncia del maig del 68, era fant\u00e0stic. Era una verdadera explosi\u00f3 d\u2019entusiasme la de tots aquests grups: La Mulassa, La Claca, l\u2019Esther Prim i Plantxet i Cia, els Titelles Babi, en Xavier Lafita\u2026 L\u2019obertura era total, tothom ajudava a l\u2019altre, recordo que al segon Festival vam actuar al Sal\u00f3 del Tinell per a 800 nens, est\u00e0vem molt espantats per\u00f2 la funci\u00f3 va funcionar com una seda. I, a m\u00e9s, vam obtenir la nostra primera cr\u00edtica, escrita per la Merc\u00e8 Managuerra, a la revista Serra d\u2019Or. Actu\u00e0vem molt als barris, la Coordinadora de Barcelona ens donava funcions, i quan els de la Claca no podien anar a un lloc, ens passaven el bolo<\/em> a nosaltres. Com dic, l\u2019ambient era fant\u00e0stic.<\/p>\n

\"Albert
\nAlbert Alb\u00e0. Foto de Jes\u00fas Atienza.<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00c8poca de canvis en la que es superposaven els vells i els nous temps. El Festival del 75 va coincidir amb la mort de Franco. \u201cTen\u00edem funcions programades a tots els barris de Barcelona, per\u00f2 es van suspendre totes. Aix\u00f2 ens va permetre veure els espectacles internacionals del Festival, dels d\u2019algunes de les grans tradicions, com el Bunraku, titelles i ombres de la India, l\u2019Opera dei Pupi<\/em>, fins a mestres contemporanis, com Philippe Genty.\u00a0 Vam aprendre molt.\u201d<\/p>\n

Amb el Xavier Lafitta, L\u2019Esther Prim i els Ara va de b\u00f3, fem una gira \u00a0per la Comarca del Montsi\u00e0. Despr\u00e9s, aquestes gires s\u00f3n un treball habitual de la companyia i durant els estius es fan per moltes comarques de Catalunya. Actuen a les places del poble de nit, i passen el barret. S\u00f3n espectacles de varietats que agraden molt i estableixen una atmosfera nova de la que el p\u00fablic n\u2019estava molt necessitat.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"<\/p>\n

– Va ser una \u00e8poca fant\u00e0stica. Nosaltres f\u00e8iem una barreja de titelles, m\u00fasica i saltimbanquis. En realitat ens ajust\u00e0vem a la categoria per la qual \u00e9rem considerats oficialment: \u201cT\u00edteres y Volatines\u201d. Els textos havien de passar per la censura, i per actuar i poder comprar una furgoneta, necessitaves el Carnet del Sindicat de l\u2019Espectacle. Un carnet que t\u2019havies de guanyar passant un examen en el que durant dos minuts havies de mostrar la teva feina al costat d\u2019altres artistes de varietats: un ballar\u00ed de flamenc, un domador de lleons\u2026 Una escena absolutament felliniana<\/em>\u2026<\/p>\n

L\u2019associaci\u00f3 amb els m\u00fasics d\u2019Ara Va de Bo s\u2019acaba i ells decideixen insistir en els titelles i la feina de saltimbanqui. I \u00e9s en aquest \u00e8poca d\u2019entusiasmes i d\u2019anar amunt i avall per les carreteres del pa\u00eds, que tenen, el 21 de juny de 1979, un cop terrible: xoquen a la carretera i en l\u2019accident es mor la Montse Bard\u00ed.<\/p>\n

-Vam quedar destrossats, en estat de xoc. Qu\u00e8 pod\u00edem fer? Ens vam quedar sense furgoneta, sense material i sense esma. No crec que hagu\u00e9ssim pogut continuar. Van ser els nostres companys, els titellaires i de molts altres grups de teatre, els que ens van emp\u00e8nyer a continuar. Van fer una col\u00b7lecta, i al mes, ja ten\u00edem una furgoneta nova i diners per engegar la companyia de nou. Ens van donar tamb\u00e9 funcions i ens vam veure com qui diu condu\u00efts a continuar la nostra feina. Sense aquest recolzament de tots, hagu\u00e9ssim plegat.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nEl teatret ambulant de l\u2019Estaquirot<\/strong><\/em><\/p>\n

– A partir d\u2019aqu\u00ed, ens vam posar a treballar amb una energia nova. Despr\u00e9s de fer moltes funcions per a La Caixa a Les Escoles, vam voler un dia regenerar-nos. Vol\u00edem ser aut\u00f2noms, no dependre de la Caixa, que ja comen\u00e7ava a canviar les seves activitats, i ens vam recordar d\u2019en Did\u00f3. Perqu\u00e8 no fer una barraca com la que ell tenia? Dit i fet. Vam parlar amb en Joan Baixas, qui ens adre\u00e7\u00e0 a en Dani Freixas, el qual ens aconsell\u00e0 un equip d\u2019arquitectes que treballaven en aquest \u00e0mbit de les carpes. De seguida vam tenir el disseny fet i ens vam posar mans a l\u2019obra. Per poder-la construir, vam fer una gran exposici\u00f3 a Vilanova i una festa en la que invit\u00e0vem a la gent a convertir-se en socis del projecte: amb un t\u00edtol de 1.000 pts, tenien dret a dues entrades l\u2019any gratis per sempre. Vam tenir 179 socis! La Marta Balaguer ens va fer els dibuixos, molt atractius, d\u2019acord amb la nostra idea de muntar el teatret als centres de les poblacions que visit\u00e0vem. Al principi vam fer els circuits de les fires, com abans deurien fer els antics titellaires, per\u00f2 aviat vam veure que els sorolls de les fires eren incompatibles amb la nostra idea de l\u2019espectacle. De seguida vam optar per organitzar les nostres gires al marge de les fires. Va ser una experi\u00e8ncia incre\u00efble tot i que molt dura, ja que s\u2019havia de treballar molt per muntar i desmuntar, i es feien quatre dies de funcions a cada poble, amb quatre espectacles diferents que an\u00e0vem canviant cada dia. De sobte, ens vam trobar que molts ajuntaments comen\u00e7aven a posar pegues per deixar-nos muntar als centres urbans: permisos, certificats t\u00e8cnics de seguretat, de llum\u2026 I l\u2019economia no era tampoc massa brillant. El 83 fan la \u00faltima gira per tot Catalunya, tot i que allargaran el treball amb el teatret ambulant fins el 88, per\u00f2 nom\u00e9s en \u00a0les poblacions que ens havien estat m\u00e9s fidels: Calella, Blanes, Sant Feliu i Palam\u00f3s. Despr\u00e9s, ens vam plantejar canviar de ter\u00e7 i retornar a la creaci\u00f3 de nous espectacles. Va ser llavors quan s\u2019integr\u00e0 al grup la N\u00faria Benedicto.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"<\/p>\n

– Jo s\u00f3c de Santa Colona de Gramanet, un lloc amb una llarga tradici\u00f3 de lluita obrera i d\u2019associacionisme. Tamb\u00e9 estava a un centre d\u2019escoltes<\/em> i recordo que un dia vaig veure actuar a l\u2019Estaquirot. Amb els meus companys vol\u00edem fer una cosa semblant i vam crear un grup, Txul\u00b7lapis, un nom que venia del treball que f\u00e8iem amb els nens, quan ens vam acostumar a dir com de xul\u00b7lu<\/em> era all\u00f2 que feien, de xul\u00b7lu<\/em> vam anar a parar a Txul\u00b7lapis, i ens el vam quedar. Un dia vaig veure que al Institut del Teatre s\u2019obria una escola de titelles, i m\u2019hi vaig presentar. Va ser aix\u00ed com vaig entrar en contacte amb en Josep Maria Carbonell, en Joan-Andreu Vallv\u00e9 i l\u2019Alfred Casas, que llavors tamb\u00e9 comen\u00e7ava.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"<\/p>\n

Amb l\u2019entrada de la N\u00faria, comen\u00e7a una nova etapa de l\u2019Estaquirot. Creen Exc\u00e8ntric<\/em>, en la que ja actuaven amb una t\u00e8cnica de manipulaci\u00f3 a la vista i amb pres\u00e8ncia actoral. M\u00e9s tard, decideixen crear una obra per a adults i sense paraules: Bi\u00f2tic<\/em>, amb direcci\u00f3 de Toni Alb\u00e0 i Sergi L\u00f3pez.<\/p>\n

\"N\u00faria
\nN\u00faria Benedicto. Foto de Jes\u00fas Atienza.<\/em><\/strong><\/p>\n

Diu en Bertu: \u201cno tornar\u00e9 a fer una obra amb una data fixa d\u2019estrena: vaig patir massa. Sobretot perqu\u00e8 era una obra amb un gui\u00f3 molt acabat, una direcci\u00f3 molt professional i un rigor pel que no est\u00e0vem acostumats. Per\u00f2 el resultat va ser molt bo. Amb Bi\u00f2tic<\/em> vam viatjar per tot Europa. Vam comprovar aix\u00ed les difer\u00e8ncies que hi havia entre la nostra realitat ib\u00e8rica i la de Pa\u00efsos com Fran\u00e7a o Alemanya: no sols eren teatres amb camerinos com cal, on hi havia plates de fruita pels actuants, sin\u00f3 que a m\u00e9s et rebien amb una atenci\u00f3 i un reconeixement que aqu\u00ed mai hav\u00edem tingut. En Josep Maria Carbonell ens va ajudar molt, \u00e9rem amics i molt sovint coincid\u00edem en els festivals\u201d.<\/p>\n

En realitat, a partir d\u2019Exc\u00e8ntric<\/em>, l\u2019equip de l\u2019Estaquirot es fixa en les seg\u00fcents persones: a m\u00e9s a m\u00e9s de la N\u00faria, l\u2019Olga i el Bertu, treballen sempre l\u2019escenografia amb l\u2019Alfred Casas, s\u2019incorpora en Ferran Mart\u00ednez per a la m\u00fasica, el pare de l\u2019Olga, en Pedro Jim\u00e9nez, els ajuda en algunes de les construccions m\u00e9s complicades, i la Rosa M\u00aa Coca s\u2019encarrega dels temes de vestuari.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nImatge de El Ploramiques<\/strong><\/em><\/p>\n

– Me n\u2019adono mirant-ho en perspectiva que sempre hem alternat els espectacles grans amb els petits, segurament per poder respirar i agafar al\u00e8 despr\u00e9s de l\u2019esfor\u00e7 que representen els muntatges de gran escenari. Aix\u00ed, despr\u00e9s de Bi\u00f2tic<\/em>, fem un Patufet per a nens m\u00e9s petits.<\/p>\n

Aqu\u00ed comen\u00e7a a destacar el t\u00e0ndem manipulador Olga-N\u00faria, que a partir d\u2019ara s\u2019ocupen\u00a0 dels personatges principals de les obres, mentre en Bertu, m\u00e9s inclinat a la discreci\u00f3 del taller, es centra en els personatges secundaris, aix\u00ed com en les feines de taller i de construcci\u00f3.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nImatge de La Granja<\/strong><\/em><\/p>\n

Diu la N\u00faria: \u201cAquesta decisi\u00f3 no \u00e9s per reivindicar una quota de g\u00e8nere, en realitat no t\u00e9 res a veure en cap afirmaci\u00f3 feminista. Ho fem simplement perqu\u00e8 \u00e9s el que ens agrada fer, mentre que en Bertu prefereix ocupar un segon lloc discret en l\u2019escenari. De la mateixa manera que jo m\u2019inclino m\u00e9s pel taller i l\u2019Olga per la feina de gesti\u00f3 a l\u2019oficina. Ens repartim els papers aix\u00ed perqu\u00e8 s\u00f3n els que ens agrada fer.\u201d<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nImatge de La Pastissera<\/strong><\/em><\/p>\n

Aquesta relaci\u00f3 org\u00e0nica en la distribuci\u00f3 de la feina es nota veient els seus espectacles: la parella Olga-N\u00faria com a manipuladores i veus principals ha assolit uns nivells de mestria i de domini de l\u2019escena impressionants, mentre la figura d\u2019en Bertu, actuant com base t\u00e8cnica i log\u00edstica a l\u2019ombra, encaixa perfectament en el tipus de dramat\u00fargia que solen aplicar, en la que tot s\u2019ha de fer a la vista i amb una precisi\u00f3 mil\u00b7lim\u00e8trica.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nEl Ratol\u00ed Viatger<\/strong><\/em><\/p>\n

Els espectacles es van succeint:\u00a0 Exc\u00e8ntric<\/em> (1985), Subs\u00f2<\/em> (1987), Bi\u00f3tic<\/em> (1990), El Patufet<\/em> (1990), Tse-Tse<\/em> (1992), Els tres porquets<\/em> (1992), La Rateta<\/em> (1993),\u00a0 Guerripau<\/em> (1995), La Caputxeta<\/em> (1995), La Granja<\/em> (1997), La m\u00e0quina del temps<\/em> (1998), La pastissera i els follets<\/em> (2000), el m\u00f3n per un forat<\/em> (2001), El Ratol\u00ed viatger<\/em> (2003), Secret a l\u2019armari<\/em> (2005), La Cuina dels Titelles<\/em> (per TV3, 2007), Ploramiques<\/em> (2010), Els tres \u00f3ssos<\/em> (2012)\u2026.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nImatge dels Tres \u00d3ssos<\/strong><\/em><\/p>\n

– Seria dif\u00edcil dir les funcions que hem fet de cada espectacle. D\u2019alguns hem arribat a fer-ne m\u00e9s de cinc-centes i de sis-centes\u2026 Entremig, entre el 2007 i el 2008, vam crear amb l\u2019Alfred Casas la s\u00e8rie per televisi\u00f3 abans esmentada, La Cuina dels Titelles. Ens vam regalar els quatre un viatge a Praga i all\u00e0 vam escriure el gui\u00f3. En vam quedar molt contents. Fins i tot vam tenir la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019en Ferran Adri\u00e0, que s\u2019adher\u00ed al projecte com a \u201cGeni de la Tetera\u201d: quan se la fregava, sortia. Va ser una experi\u00e8ncia que ens encantaria repetir, tot i que va ser molt dura.<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nAl plat\u00f3 de La Cuina dels Titelles<\/strong><\/em><\/p>\n

Diu l\u2019Olga: \u201cJubilar-nos? Encara som joves! Mentre hi hagi feina, seguirem treballant. Tenim nous projectes. I, per comen\u00e7ar, la celebraci\u00f3 del nostre aniversari. Nosaltres som persones de festes i aniversaris. Vam celebrar els quinze anys, els vint, els vint-i-cinc\u2026, i ara toca els quaranta! I ho farem amb una gran festa en la que volem que hi siguin tots els nostre companys i amics, que s\u00f3n molts.\u201d<\/p>\n

\"L'Estaquirot\"
\nImatge dels Tres \u00d3ssos<\/strong><\/em><\/p>\n

Diu el Bertu: \u201cEl nom de l\u2019Estaquirot? El vam posar molt espont\u00e0niament, sense pensar-ho massa, i a poc a poc hem vist que tots els significats que t\u00e9 la paraula, encaixen a la perfecci\u00f3 amb els titelles: una persona quieta a la que s\u2019ha de moure, un \u201cpelele\u201d en castell\u00e0, el pal que aguanta el t\u00edpic Ball de Cintes de Vilanova es diu tamb\u00e9 Estaquirot\u2026\u201d<\/p>\n

Transpar\u00e8ncia, una relaci\u00f3 org\u00e0nica i honesta, i una gran autoexig\u00e8ncia s\u00f3n potser els trets m\u00e9s destacats d\u2019aquesta companyia hist\u00f2rica que s\u2019ha convertit en un dels grans referents titellaires de Catalunya. El seu optimisme alegre i cong\u00e8nit, i la generositat de la seva carrera art\u00edstica, sempre oberta als dem\u00e9s i actuant amb una humilitat exemplar, ha fet que tothom se\u2019ls estimi. Sens dubte la seva festa d\u2019aniversari ser\u00e0 una de les m\u00e9s sonades de l\u2019any! Per molts anys!<\/p>\n

\n
\n
<\/a><\/a><\/a><\/p>\n
<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\"avatar\"<\/p>\n

Por Toni Rumbau<\/a><\/h3>\n

Toni Rumbau \u00e9s titellaire i escriptor, fundador de la hist\u00f2rica companyia La Fanfarra de Barcelona (1976), del Teatre Malic (1984-2002) i del Festival d’\u00d2pera de Butxaca i Noves Creacions (1993).<\/p>\n

\n
\n

Besuche Toni Rumbaus Webseite<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

Folge Toni Rumbau on Twitter<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

julio 11th, 2013 | 1 Comentari Publicat a http:\/\/www.putxinelli.cat\/2013\/07\/11\/lestaquirot-40-anys-de-titelles\/ De les \u00faltimes entrevistes que La Revolta dels Titelles ha fet -s\u00f3n moltes les realitzades aquests dies, amb una empenta extraordin\u00e0ria per part de l\u2019equip de filmaci\u00f3-, volem destacar la dels tres membres de l\u2019Estaquirot per una simple ra\u00f3: aquest any compleixen el seu 40 aniversari. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24379,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-24378","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-reflexions"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/l-estaquirot-jesus-olga.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24378","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24378"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24378\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44899,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24378\/revisions\/44899"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24379"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24378"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24378"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24378"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}