{"id":25391,"date":"2013-09-18T20:36:02","date_gmt":"2013-09-18T18:36:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=25391"},"modified":"2013-09-18T20:36:02","modified_gmt":"2013-09-18T18:36:02","slug":"critiques-ferran-baile-1714-cronica-dun-setge-al-jove-teatre-regina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2013\/09\/18\/critiques-ferran-baile-1714-cronica-dun-setge-al-jove-teatre-regina\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: Ferran Baile – 1714, cr\u00f2nica d’un setge, al Jove Teatre Regina"},"content":{"rendered":"

\"1714<\/a>Valoro\u00a0 molt positivament i recomano el muntatge, 1714. Cr\u00f2nica d\u00b4un setge,<\/b> que es pot veure al Jove Teatre Regina<\/b>. El recomano ja no tan sols per l\u00b4important esfor\u00e7 art\u00edstic i de producci\u00f3 que significa la seva posta en escena, si no tamb\u00e9 per l\u00b4honestitat i rigor en que s\u00b4ha treballat el text. Un text que il.lustra sobre la complexa realitat hist\u00f2rica en que es van desenvolupar els fets, que van portar a que Catalunya fos tra\u00efda pels seus aliats, abandonada a la seva sort i abocada a una inevitable derrota amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que el fet va comportar.<\/p>\n

El text de Maci\u00e0 G. Olivella, alter ego de Maties Gimeno, \u00e9s minuci\u00f3s i rigor\u00f3s amb la hist\u00f2ria, no manipula ni diu mitges veritats. Dona el protagonisme als qui realment el mereixen, els soferts ciutadans an\u00f2nims que s\u00f3n els que pateixen (patim) tots els conflictes i s\u00f3n (som) els que fan (fem) que el dia a dia i els pa\u00efsos rutllin, malgrat la majoria dels seus (nostres) governants, molts honestos sens dubte, per\u00f2 tamb\u00e9 molts altres massa ambiciosos i-o ineptes i-o corruptes.<\/p>\n

L\u00b4espectacle mant\u00e9 un to realista, mentre, i penso que \u00e9s un altre encert, les escenes en que apareixen els governants i generals estan tractades en elevat i sagnant to burlesc. La burla, la s\u00e0tira i la befa \u00e9s l\u00b4\u00fanic consol que li queda al poble, sotm\u00e8s sempre als poderosos. Hi ha una escena que fa homenatge de forma clara a l\u00b4excel.lent i actual\u00edssima obra de Jordi Teixidor, \u201cEl Retaule del Flautiste\u201d, de la que en Ricard Reguant en va fer, aquest any, una encertada versi\u00f3 televisiva, que es pot trobar en dvd. Tamb\u00e9 hi ha moments que recorden, salvant les dist\u00e0ncies al musical \u201cLos Miserables\u201d).<\/p>\n

\u201c1714. Cr\u00f2nica d\u00b4un setge\u201d, dura poc m\u00e9s d\u00b4una hora i mitja, sense descans, portada a bon ritme, emotiva, evitant caure en sensibleries i f\u00e0cils populismes, combinant les escenes de text amb les musicals (la m\u00fasica de Ferran Gonz\u00e1lez t\u00e9 forces encerts) i amb oportuns tocs d\u00b4humor que permeten respirar dins les dram\u00e0tiques circumst\u00e0ncies que viuen els protagonistes, empresonats per la trag\u00e8dia dels fets.<\/p>\n

Cal destacar tamb\u00e9 el cuidat vestuari i una interpretaci\u00f3 coral conjuntada, entregada i solvent que combina actors molt joves com la Mariona Campos i en Xavi Soler, d\u00b4altres joves per\u00f2 amb m\u00e9s recorregut com Olga Fa\u00f1am\u00e0s, Marc Miramunt i Esther P\u00e9rez-Ferrer (especialment intensa la seva interpretaci\u00f3), amb veterans com Marcel Clement, Maties Gimeno i Maria Agustina Sol\u00e9.<\/p>\n

Amb el mateix esperit pluri-generacional ha estat dirigit pel jove Gerard Nicasi (nascut el 1984 i director-autor entre d\u00b4altres de \u201cCel.lules-T\u201d, que es va poder veure a l\u00b4espai Porta-4) i Mar\u00eda Agustina Sol\u00e9, co-fundadora de la companyia i del Jove Teatre Regina. Cal consignar tamb\u00e9 l\u00b4impecable labor t\u00e8cnica d\u00b4un altre hist\u00f2ric de la companyia, en Francesc Campos, director t\u00e8cnic de La Trepa.<\/p>\n

La Guerra de Successi\u00f3 i l\u00b4episodi del setge de Barcelona<\/b><\/p>\n

El setge de Barcelona va ser un dels darrers episodis de la sagnant guerra de Successi\u00f3 que va enfrontar a les dues grans sagues mon\u00e0rquiques, els Borbons i els Austriacistes (sota la vigil\u00e0ncia bel.ligerant\u00a0 i canviant d\u00b4 Anglaterra), pel domini d\u00b4Europa. Una guerra que va comen\u00e7ar el 1702 i va acabar el 1714.<\/p>\n

De la complexitat, falses aliances, complicitats i tra\u00efdories, en fan l\u00b4evid\u00e8ncia els fets que quan es va produir el setge de Barcelona (Arag\u00f3, en principi contraria, va acabar pactant amb el rei borb\u00f3, i Val\u00e8ncia, Mallorca i la resta de Catalunya, ja havien caigut) i la ciutat era assetjada per tropes fonamentalment franceses (Felipe V, Felip d\u00b4Anjou, era nascut a Versalles i el candidat del rei de Fran\u00e7a per a governar Espanya). Les tropes navals van ser comandades pel franc\u00e8s Jean du Case i les de terra per l\u00b4 indigne noble napolit\u00e0 Duc de P\u00f2puli, \u00e0vid de celebritat, que va ser qui va ordenar els sagnants bombardejos sobre la poblaci\u00f3 civil.<\/p>\n

Quan va ser cessat el Duc de Populi, va ser un general angl\u00e8s, el Duc de Berwick, qui va prendre el comandament i qui va conquerir la ciutat. Va ser el Duc de Berwick, desobeint\u00a0 les ordres del rei, qui va evitar que Barcelona fos saquejada (com ho va ser X\u00e0tiva, el 1707, incendiada i exterminada, i d\u00b4altres poblacions valencianes). Tamb\u00e9 gr\u00e0cies al Duc de Berwick, es va assegurar la vida i les propietats dels seus ciutadans i incl\u00fas la vida dels seus governants, que van ser empresonats per\u00f2 no executats. El general que defensava Barcelona, Domingo de Villarroel, si b\u00e9 nascut a Barcelona, era d\u00b4 origen gallec-asturi\u00e0 i figurava al cens com a \u201cno catal\u00e0\u201d.<\/p>\n

Va haver pol\u00edtics que van lluitar, com el conseller en cap Rafael de Casanova (responsable per\u00f2, com la resta de consellers, de les abundants morts de la darrera i in\u00fatil batalla, en contra de l\u00b4opini\u00f3 de Villarroel que aconsellava la rendici\u00f3 negociada). Tamb\u00e9, per\u00f2, hi va haver pol\u00edtics i negociants que es van enriquir i van especular amb la situaci\u00f3. Al final, com sempre, el poble, la gent del carrer, va ser qui va patir el pitjor (com a soldats a les trinxeres o a la reraguarda sota les bombes), i tamb\u00e9 la que acabada la guerra va seguir treballant i mantenint la seva identitat, malgrat la tirania borb\u00f2nica. De fet, abans- ara i sempre, encara que no es reconegui als llibres d\u00b4hist\u00f2ria, \u00e9s la gent del carrer, an\u00f2nima en la seva major part o poc coneguda, qui fa que els pobles, els pa\u00efsos i la civilitzaci\u00f3 avanci.<\/p>\n

Reconeixement a una Companyia i un teatre que han fet i fan Hist\u00f2ria<\/b><\/p>\n

Recomano tamb\u00e9 aquest muntatge, interessant, emocionant, entretingut, did\u00e0ctic i necessari, per que anar al Jove Teatre Regina \u00e9s a m\u00e9s retre homenatge a una de les companyies que m\u00e9s ha fet pel teatre i en especial pel teatre per a infants i joves a Catalunya.<\/p>\n

Forma part indispensable de la Hist\u00f2ria del Teatre a Catalunya.<\/p>\n

De la m\u00e0 d\u00b4Agustina Sol\u00e9 i Maties Gimeno, la Companyia La Trepa va n\u00e9ixer el 1977. El seu primer estrena va ser al desaparegut Sal\u00f3n Diana (carrer Nou de la Rambla). Des de llavors m\u00e9s de 50 espectacles contemplen la seva continuada tasca, amb treballs hist\u00f2rics com \u201cEl pa\u00eds del Generalet\u201d i \u201cLes joguines oblidades\u201d, del autor Jorge D\u00edaz; \u201cLa rateta ja no escombra l\u00b4escaleta\u201d, \u201cMix\u00fa, el gat que duia botes\u201d, de Xesc Barcel\u00f3; la fruct\u00edfera col.laboraci\u00f3 amb el director itali\u00e0 Carlo Formigoni (\u201cEl cercle de guix\u201d, \u201cAladd\u00ed i la ll\u00e0ntia meravellosa\u201d, \u201cBlancaneus\u201d, \u201cDon Juan i el convidat de pedra\u201d, de Moli\u00e8re, \u201cEl rei c\u00e9rvol\u201d, de Carlo Gozzi); la curta per\u00f2 intensa amb el director serbi Hadi Kuric i l\u00b4escen\u00f2graf Maja Jankovic (\u201cLa bella i la b\u00e8stia\u201d), amb en Joan Mar\u00eda Gual (\u201cLes joguines oblidades\u201d, \u201cMisteri de dolor\u201d), amb en Pep Anton S\u00e0nchez (\u201cGuinyolades\u201d i l\u00b4espectacular, \u201cEls tres mosqueters\u201d, amb 14 actors en escena, estrenat al Teatre Romea)…..<\/p>\n

Han posat en esc\u00e8na textos de Shakespeare, Cervantes, Dar\u00edo Fo (\u201cLa millor marihuana la fa la mama\u201d), Plaute, Volker Ludwig (\u201cMax i Milli\u201d), Mark Twain (\u201cLes aventures de Tom Sawyer\u201d), Lewis Carroll (\u201cAl\u00edcia al pa\u00eds de les meravelles\u201d), Carlo Col.lodi (\u201cPinotxo\u201d), Charles Dickens (\u201cConte de Nadal\u201d), \u201cEl cas de la torxa ol\u00edmpica-Barcelona 92\u201d de Maci\u00e0 G. Olivella, \u201cEls Pastorets Superestel\u201d de Ricard Reguant i contes de Perrault, Andersen i els germans Grimm.<\/p>\n

Varen recuperar el Teatre Regina, rebatejant-lo com a Jove Teatre Regina, el 1988, i essent durant molts anys l\u00b4unic teatre dedicat integrament al teatre per a nois i noies i al teatre per a joves a Catalunya.<\/p>\n

Gr\u00e0cies als cicles que han organitzat hem pogut veure notables muntatges de les millors companyies de la resta de l\u00b4estat espa\u00f1ol com Lav\u00ed e Bel de Granada (\u201cA moco tendido\u201d), Achiperre de Zamora (\u201cMowgli, la aventura de crecer\u201d, \u201cLazarillo\u201d, \u201cAladino\u201d), Teatro Paraiso del Pa\u00eds Basc (\u201cLos zapatos rojos\u201d), Suripanta de Badajoz (\u201cLa tragicomedia de Don Cristobal i la se\u00f1\u00e1 Rosita\u201d), Zampan\u00f3 de Madrid (\u201cLa gatomaquia\u201d de Lope de Vega i \u201cCon quien vengo, vengo\u201d, de Calder\u00f3n de la Barca), Contratiempo Flamenco Fusi\u00f3n de Madrid (\u201cCuentamelo como un cuneto\u201d), Teatro de la Resist\u00e9ncia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (\u201cDon Quijote de la Mancha\u201d i \u201cRobinson Crusoe\u201d), i companyies belgues (La Galafronie-\u201cLe piano sauvage\u201d) i italianes (Aringa e Verdurini, Aida del Centro di Ragazzi di Verona-\u201cVerso Oz\u201d).<\/p>\n

La Trepa \u00e9s una de las poques, \u00faniques, companyies que ha mantingut al llarg de tot aquests anys i de forma continuada un elenc estable d\u00b4actors i actrius. \u00c9s a dir que ha estat continuadament donant treball a professionals del m\u00f3n del teatre.<\/p>\n

A La Trepa s\u00b4han iniciat actors com Francesc Orella, Oriol Gen\u00eds, Jep S\u00e1nchez, Marc Cartes, Lluis Graells, Oriol Tarrason, Jaume Garc\u00eda, Manel Sans, Xavi Ricart, Pau Dur\u00e0,\u00a0 Ada Cusid\u00f3, N\u00faria Col\u00e0s, Alicia Serrat…..<\/p>\n

Col.laboradors de la companyia han estat, entre molts d\u00b4altres, l\u00b4escen\u00f2graf i vestuarista Josep Massagu\u00e9, els escen\u00f2grafs Tero Guzman, Lluc Castells i Pep Carol, els m\u00fasics Joan Vives, Antoni Olaf, Toni Oliv\u00e9el titellaire Eudald Farr\u00e9,<\/p>\n

Els core\u00f2grafs Roberto G. Alonso i Eva Hern\u00e1ndez, l\u00b4escriptor-actor Jordi Jan\u00e9, l\u00b4actriu i directora Elisa Crehuet, l\u00b4actor Josep Mota, els directors i actors Ram\u00f3n Molins i Eduard Muntada….i una llarga llista de noms significatius del teatre a Catalunya.<\/p>\n

\"\"\u00a0\u00a0 Ferran Baile, a www.recomana.cat<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.recomana.cat\/RECCRI.ASP?IDOBRE=452&IDCRITI=29<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Valoro\u00a0 molt positivament i recomano el muntatge, 1714. Cr\u00f2nica d\u00b4un setge, que es pot veure al Jove Teatre Regina. El recomano ja no tan sols per l\u00b4important esfor\u00e7 art\u00edstic i de producci\u00f3 que significa la seva posta en escena, si no tamb\u00e9 per l\u00b4honestitat i rigor en que s\u00b4ha treballat el text. Un text que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25215,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-25391","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/1714_jtregina1_0.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25391","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25391"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25391\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25215"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25391"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25391"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25391"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}