{"id":27437,"date":"2013-10-28T14:15:57","date_gmt":"2013-10-28T13:15:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=27437"},"modified":"2013-10-28T14:15:57","modified_gmt":"2013-10-28T13:15:57","slug":"la-companyia-pluja-tanca-el-teatre-del-raval-de-gandia-per-la-crisi-i-el-deute-de-ladministracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2013\/10\/28\/la-companyia-pluja-tanca-el-teatre-del-raval-de-gandia-per-la-crisi-i-el-deute-de-ladministracio\/","title":{"rendered":"La companyia Pluja tanca el Teatre del Raval de Gandia per la crisi i el deute de l\u2019Administraci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-27438 aligncenter\" alt=\"Teatre del Raval Gandia\" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/teatredelraval.jpg\" width=\"560\" height=\"309\" srcset=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/teatredelraval.jpg 560w, https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/teatredelraval-300x166.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 560px) 100vw, 560px\" \/><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000;\"><em><strong>Tot i no ser ni una companyia ni una sala catalanes, us posem la hist\u00f2ria (lamentable) d&#8217;aquesta gent de Gandia, amics de FETEN, com a av\u00eds per a navegants (o si ho voleu, per unes barbes del ve\u00ed que es retallen) del que pot comen\u00e7ar a passar per aqu\u00ed ben aviat.<\/strong> <\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Es ven teatre sencer. L\u2019edifici, els equips, el mobiliari, l\u2019<em>atrezzo<\/em>\u2026, tot. La companyia Pluja Teatre de Gandia ha tancat el Teatre del Raval, la primera sala privada creada en terres valencianes per al p\u00fablic infantil i per la qual han passat, des que es va obrir l\u2019any 1995, m\u00e9s de 400.000 espectadors, la majoria alumnes de les escoles i instituts de les comarques centrals valencianes.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">L\u2019anunci es va fer p\u00fablic mitjan\u00e7ant un missatge en Facebook el passat 7 d\u2019octubre. \u201cEs fa saber que volem buidar el Teatre del Raval\u2026 abans que vinguen els voltors i s\u2019ho enduguen tot [\u2026] Ho venem tot al preu que us convinga: equips, vestuari, decorats, mobiliari d\u2019oficina, butaques&#8230; I si alg\u00fa ens vol a nosaltres, no donem gens de faena&#8230;\u201d, comunicava la companyia per la xarxa amb la seua ironia habitual. \u201cLa decisi\u00f3 no l\u2019hem presa d\u2019un dia per l\u2019altre\u201d, explica Joan Mu\u00f1oz, director de Pluja. \u201cHa estat tot un seguit de circumst\u00e0ncies que han fet inviable la sala\u201d. Entre les raons hi ha la crisi, la pujada de l\u2019IVA i el boicot que durant el curs 2011-2012 feren els docents a les activitats extraescolars en protesta per les retallades de la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3, la qual cosa va afectar greument l\u2019economia d\u2019aquesta companyia, com tamb\u00e9 la de la resta d\u2019empreses valencianes que treballaven amb el p\u00fablic infantil.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><em><strong>\u00abHa estat tot un seguit de circumst\u00e0ncies que han fet inviable la sala\u00bb,<\/strong><\/em> explica <strong>Joan Mu\u00f1oz<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">S\u2019hi va sumar, a m\u00e9s, el retard de pagament de les subvencions p\u00fabliques. \u201cAmb la morositat de la Generalitat ja hi compt\u00e0vem\u201d, diu Mu\u00f1oz, \u201cels diners tardaven a arribar, per\u00f2 s\u2019hi afegiren els impagaments de l\u2019Ajuntament de Gandia\u201d. A m\u00e9s de llevar-los la gesti\u00f3 t\u00e8cnica del Teatre Serrano (la sala de propietat municipal), el govern que dirigeix Arturo Torr\u00f3 (PP) va trencar un acord que des de feia dos d\u00e8cades permetia el desenvolupament de les campanyes de teatre escolar al Teatre del Raval. \u201cNosaltres hi pos\u00e0vem 40.000 euros i l\u2019Ajuntament 40.000 m\u00e9s per a desenvolupar les campanyes\u201d, explica el director de la sala. \u201cAix\u00ed, pod\u00edem programar unes 20 funcions per cada obra, de mat\u00ed per a les escoles d\u2019altres comarques i de vesprada per a les de Gandia\u201d. \u201cAmb aix\u00f2\u201d, afig, \u201cles companyies, a m\u00e9s de tenir molta activitat, ens feien un preu molt ajustat\u201d. Per\u00f2, a la fi del 2012, l\u2019Ajuntament els va comunicar que no hi aportaria m\u00e9s diners \u201cperqu\u00e8 tenia \u2018altres prioritats\u2019, amb aqueixes paraules\u201d, assegura Mu\u00f1oz.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">La decisi\u00f3 municipal va coincidir amb <span style=\"text-decoration: underline;\"><span style=\"color: #0000ff; text-decoration: underline;\"><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2012\/12\/12\/quadern\/1355313978_846236.html\"><span style=\"color: #0000ff; text-decoration: underline;\">el 40\u00e9 aniversari del naixement de Pluja Teatre<\/span><\/a><\/span><\/span>, esdeveniment que volgueren celebrar amb un joc metaf\u00f2ric: <em>Tornar a n\u00e0ixer<\/em>: \u201cEns avorria complir anys, cada any un de nou. A partir d\u2019ara comptarem cap a darrere, dem\u00e0 tindrem un dia menys i aix\u00ed caminarem cap a l\u2019inici\u201d, es pot llegir encara en la seua web. Per\u00f2 el rellotge s\u2019ha afanyant massa, el compte enrere els ha jugat una mala passada. \u201cEstem igual que fa 30 anys\u201d, comenta Mu\u00f1oz. Sense sala, sense lloc on assajar, i les escoles i els instituts de les comarques centrals sense teatre de refer\u00e8ncia. La companyia, per\u00f2, no es dissol. \u201cContinuarem avant, abans ja treball\u00e0vem aix\u00ed, no \u00e9s cap problema\u201d, diu Mu\u00f1oz amb l\u2019optimisme propi dels c\u00f2mics.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">El Teatre del Raval va obrir les portes el 6 de novembre de 1995, tot un esdeveniment del qual aquest diari se\u2019n va fer ress\u00f2: \u201cL\u2019edifici fou una f\u00e0brica de mobles. Pluja Teatre el va adquirir i el va convertir en una f\u00e0brica de somnis\u201d, es deia en un reportatge. M\u00e9s de 200 xiquets d\u2019Alzira, Pedreguer i Benig\u00e0nim inauguraren el local, on es representava <em>Les salsitxes del rei<\/em>, de <strong>N<\/strong>an\u00e0 Teatre. Per l\u2019escenari, que alternava la programaci\u00f3 di\u00e0ria infantil amb sessions per a adults la nit dels divendres, han passat totes les companyies teatrals valencianes i un gran nombre de grups reconeguts en el panorama nacional i internacional. \u201cAlbena Teatre\u201d, recorda Mu\u00f1oz, \u201cva assajar en la nostra sala la seua famosa <em>Besos<\/em>, i la va estrenar ac\u00ed, a Gandia\u201d. La dissort ha fet que f\u00f3ra Pluja Teatre, amb el seu espectacle <em>El sol verd<\/em>, l\u2019encarregada d\u2019abaixar definitivament el tel\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><strong><em>\u00abUna amiga actriu se\u2019m va posar a plorar\u201d<\/em><\/strong>, diu <strong>Maria Josep Gonga<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Dissabte passat, un riu d\u2019antics espectadors, amics, gent del m\u00f3n de la cultura i companyies amateurs passaren pel Teatre del Raval per endur-se\u2019n algun record, alguna cosa de profit, en una jornada que m\u00e9s que un mercat improvisat semblava una vetlla. \u201cUna amiga actriu se\u2019m va posar a plorar\u201d, diu Maria Josep Gonga, <em>la<\/em> <em>Gongui<\/em>, una de les fundadores de la companyia. Els visitants regiraven els armaris, palpaven la roba, els titelles, els decorats. Una jove els va dir: \u201cJo vull alguna cosa de <em>Momo<\/em>, que va ser la primera obra de teatre que vaig vore\u201d. Aquest espectacle de Pluja fou guardonat el 2005 amb el premi Max de Teatre a la millor obra infantil.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Gongui conta que una dona hi va anar dissabte per enc\u00e0rrec del seu fill, que ara viu fora. \u201cV\u00e9s i agafa el que vulgues, per\u00f2 que t\u2019expliquen la seua hist\u00f2ria\u201d, li encoman\u00e0 el fill. La mare es va decidir per una corbata de l\u2019<em>atrezzo<\/em>. \u201cI ac\u00ed em tens a mi, explicant-li la hist\u00f2ria de la corbata\u201d, comenta Gongui entre rialles.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">El proper dissabte, 26 de novembre, el Teatre del Raval obrir\u00e0 per \u00faltima vegada, de 10 a 13 hores, per acabar de buidar-se. L\u2019\u00fanica cosa de la qual no vol desfer-se la companyia \u00e9s d\u2019una filera de cadires modernistes de fusta i cuiro roig, gravades amb dibuixos de les al\u00b7legories de les arts. Pertanyien a l\u2019antic Teatre Serrano i foren retirades durant la remodelaci\u00f3 de la sala municipal el 2006. \u201cLes volien cremar\u201d, afirma Gongui. La pluja les va salvar.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Publicat<\/strong> <strong>a<\/strong> <a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2013\/10\/23\/quadern\/1382549299_449144.html\" target=\"_blank\"><span style=\"text-decoration: underline;\"><span style=\"color: #0000ff; text-decoration: underline;\">http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2013\/10\/23\/quadern\/1382549299_449144.html<\/span><\/span><\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tot i no ser ni una companyia ni una sala catalanes, us posem la hist\u00f2ria (lamentable) d&#8217;aquesta gent de Gandia, amics de FETEN, com a av\u00eds per a navegants (o si ho voleu, per unes barbes del ve\u00ed que es retallen) del que pot comen\u00e7ar a passar per aqu\u00ed ben aviat. Es ven teatre sencer. &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27438,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-27437","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-reflexions"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/teatredelraval.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27437"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27437\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27438"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}