Venda d’entrades <\/span><\/a><\/p>\nBALLET ESTATAL DE GE\u00d2RGIA<\/span>
\n<\/b>Direcci\u00f3:<\/strong> <\/b>Nina Ananiashvili<\/span><\/p>\nEl Teatre Estatal Acad\u00e8mic d\u2019\u00d2pera i Ballet de Tiblisi (Ge\u00f2rgia) fou fundat el 1851, i durant tot aquest temps ha estat un dels m\u00e9s destacats i reconeguts de R\u00fassia, la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, i l\u2019actual Ge\u00f2rgia.<\/span><\/p>\nDes de 2013, el director general \u00e9s Giorgi Jordania, la directora art\u00edstica del Ballet \u00e9s Nina Ananiashvili.<\/span><\/p>\nPrograma<\/span>
\nSuite El Trencanous<\/b>
\n<\/b>Serenade
\n<\/b>La mort del cigne
\n<\/b>Sechs T\u00e4nze<\/b><\/span><\/p>\nSuite El Trencanous
\n<\/b>Coreografia: \u00a0Marius Petipa<\/span>
\n M\u00fasica: P.I.Txaikovski<\/span>
\n Durada: 45 min.<\/span><\/p>\nTxaikovski va fer una selecci\u00f3 de vuit dels n\u00fameros del ballet El Trencanous abans de la seva estrena el desembre de 1892, formant La suite d\u2019El Trencanous Op. 71a, concebuda per a tocar en concert. La suite s\u2019estren\u00e0 sota la direcci\u00f3 del compositor, el 19 de mar\u00e7 de 1892. L\u2019estrena del ballet es faria el 18 de desembre del mateix any. La suite es torn\u00e0 popular des del primer moment, en canvi, el ballet complet no aconseguiria l\u2019\u00e8xit i l\u2019acceptaci\u00f3 de tothom fins els anys 1960.<\/span><\/p>\nEl ballet explica un conte que passa durant la revetlla de Nadal: una nena anomenada Clara prepara el Nadal amb el seu germ\u00e0, els pares i la resta de la fam\u00edlia. Un padr\u00ed arriba i comen\u00e7a a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un solo cadascuna. La Clara se les mira embadalida, per\u00f2 cap \u00e9s per a ella i, a sobre, \u00e9s l\u2019\u00fanica que al final es queda sense res. Finalment, el padr\u00ed li diu que nom\u00e9s t\u00e9 un trencanous de fusta amb forma de soldadet, per\u00f2 que no gosa donar-li perqu\u00e8 altres nens i nenes ja l\u2019han rebutjat. Ella l\u2019accepta i li agrada molt, est\u00e0 tant contenta de tenir una joguina que no para d\u2019imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravell\u00f3s. La gelosia del germ\u00e0 far\u00e0 que li trenqui. Ja de nit, la nena baixar\u00e0 al menjador i veur\u00e0 com les juguines prenen vida i el trencanous s\u2019ha arreglat.<\/span><\/p>\nVolant entre el m\u00f3n de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei \u00a0i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Una nova escena mostra la Clara adormida sota l\u2019arbre amb la seva joguina a la m\u00e0, tot havia estat un somni. Almenys la seva joguina est\u00e0 arreglada. A l\u2019escena final la Clara visita el padr\u00ed a la seva botiga de joguines, per agrair-li que l\u2019hagi reparada, i coneix el fill del seu misteri\u00f3s padr\u00ed\u2026 que \u00e9s id\u00e8ntic a la forma humana del soldadet del somni.<\/span><\/p>\n\u00a0<\/span><\/p>\nSerenade
\n<\/b>Coreografia: Georges Balanchine<\/span>
\n M\u00fasica: P.I.Txaikovski<\/span>
\n Durada: 30 m<\/span><\/p>\n\u201cSerenade va ser el meu primer ballet als Estats Units. Poc despr\u00e9s de la meva arribada a Am\u00e8rica, Lincoln Kirstein, Edward MM Warburg, i jo vam obrir la School of American Ballet de Nova York. Com a part del pla d\u2019estudis de l\u2019escola, vaig comen\u00e7ar una classe de ballet per la nit de t\u00e8cnica d\u2019escenari, per donar als estudiants una idea de com ballar a l\u2019escenari. Serenade evolucionar a partir de les lli\u00e7ons que he donat. Molta gent pensa que hi ha una hist\u00f2ria oculta en el ballet. No hi \u00e9s. Hi ha, simplement, ballarins en moviment amb una bella pe\u00e7a de m\u00fasica.<\/span><\/p>\nL\u2019\u00fanica hist\u00f2ria \u00e9s la hist\u00f2ria de la m\u00fasica, una serenata, un ball, si es vol, a la llum de la lluna. Aquesta obra de Txaikovski, encara que no va ser composta per al ballet, t\u00e9 quatre moviments ballables que suggereixen diferents emocions. Les parts del ballet semblen tenir una hist\u00f2ria: la dansa aparentment \u201cpura\u201d adquireix una mena de parcel\u00b7la. Per\u00f2 aquest argument, inherent a la composici\u00f3, cont\u00e9 moltes hist\u00f2ries. S\u00f3n moltes coses per a molts oients de la m\u00fasica, i moltes coses per a moltes persones que veuen el ballet\u201d.<\/span><\/p>\nGeorges Balanchine<\/span><\/p>\n\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\nLa mort del cigne
\n<\/b>Coreografia: Michel Fokine<\/span>
\n M\u00fasica: Camille Saint-Sa\u00ebns<\/span>
\n Int\u00e8rpret: Nina Ananiashvili<\/span>
\n Durada: 3 m<\/span><\/p>\nMundialment famosa, aquesta coreografia \u00e9s una miniatura de Michel Fokine pensada per la ballarina Anna Pavlova. Fokine va utilitzar un tros de la suite \u201cEl Carnaval dels Animals\u201d de Camille Saint-Sa\u00ebns. L\u2019estrena de La mort del cigne va tenir lloc a Mariisnky Theaer, a Sant Petersburg, el 22 de desembre de 1907. Durant m\u00e9s d\u2019un segle, aquest popular miniatura coreogr\u00e0fica s\u2019ha convertit en la targeta de visita de moltes ballarines famoses del m\u00f3n.<\/span><\/p>\nInspirada amb un poema d\u2019Alfred Tennyson i pels cignes que va veure en parcs i jardins, Michel Fokine crea aquesta coreografia que il\u00b7lustra \u00a0els darrers moments d\u2019un cigne ferit.<\/span><\/p>\n
\nSechs T\u00e4nze
\n<\/b><\/b>Coreografia de Ji\u0159i Kylian<\/span>
\n M\u00fasica: Wolfgang Amadeus Mozart: Sechs Deutsche T\u00e4nze, KV 571<\/span>
\n Posada en escena: Patrick Delcroix<\/span>
\n Decorat i vestuari: Jiri Kylian<\/span>
\n Llum: JoopCaboort<\/span>
\n Adaptaci\u00f3 a la llum: KeesTjebbes, AmiranAnaneli<\/span>
\n Balletmaster-mestres de ball: Marina Aleksidze, Liliana Mitaishvili<\/span>
\n Etapa Productor: NialaGodziashvili<\/span>
\n NDT I Estrena: 24 d\u2019octubre de 1986, Het Muziektheater, Amsterdam<\/span>
\n NDT II Estrena: 7 d\u2019abril de 2001, Forum am Schlo\u00dfpark, Ludwigsburg, Alemanya<\/span>
\n Durada: 24 m<\/span><\/p>\n\u201cDos segles ens separen de l\u2019\u00e8poca en que Mozart va escriure les seves danses alemanyes. Un per\u00edode hist\u00f2ric considerable que ha vist patir el terror de guerres, canvis revolucions, i tot tipus de convulsions socials.<\/span><\/p>\nAmb aix\u00f2 en ment, em va semblar impossible crear simplement diferents n\u00fameros de ball que reflecteixen l\u2019humor i la brillantor musical del compositor. He posat sis actes aparentment sense sentit, que ignoren el seu entorn. Ells s\u00f3n empetitits davant el sempre present m\u00f3n turbulent, que la majoria de nosaltres, per alguna ra\u00f3 no especificada, dur en les nostres \u00e0nimes.<\/span><\/p>\nTot i que la qualitat d\u2019entreteniment de SechsT\u00e4nze de Mozart gaudeix de gran popularitat general, no ha de ser considerat com una burla. El seu humor hauria de servir com a vehicle per apuntar cap als nostres valors relatius. La capacitat de Mozart per reaccionar a situacions dif\u00edcils amb un rampell d\u2019auto-preservaci\u00f3 de la poesia sense sentit \u00e9s ben conegut\u201d.<\/span><\/p>\nJiri Kylian<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Diumenge 22 de desembre de 2013 a les 18:00h al Centre Cultural Terrassa El dissabte 21 de desembre a les 18h tindr\u00e0 lloc una classe magistral de la pr\u00f2pia Nina Ananiashvili dirigida a una norantena d’alumnes de diferents escoles de dansa d’arreu de Catalunya. Preu: 37\u20ac\u00a0 Venda d’entrades BALLET ESTATAL DE GE\u00d2RGIA Direcci\u00f3: Nina Ananiashvili …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":30398,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[12],"tags":[],"class_list":["post-30397","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-aquesta-setmana-programacions"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/Ballet-Estatal-de-Ge\u00f2rgia.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30397","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30397"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30397\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30398"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30397"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30397"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30397"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"Ballet](\"http:\/\/www.fundacioct.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/D-Georgia_destacat.jpg\")
<\/p>\n