{"id":32123,"date":"2014-02-23T08:48:19","date_gmt":"2014-02-23T07:48:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=32123"},"modified":"2014-02-23T08:48:19","modified_gmt":"2014-02-23T07:48:19","slug":"feten-2014-cronica-dels-dies-tercer-i-quart-dimarts-i-dimecres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2014\/02\/23\/feten-2014-cronica-dels-dies-tercer-i-quart-dimarts-i-dimecres\/","title":{"rendered":"FETEN 2014: cr\u00f2nica dels dies tercer i quart, dimarts i dimecres"},"content":{"rendered":"
\n

DIMARTS 18 FEBRER<\/b><\/h1>\n<\/div>\n

10.00h. <\/b>Sala 2B. CCAI<\/p>\n

Marie de Jongh <\/b>(Pa\u00eds Vasco) – www.marieteatro.com<\/a><\/em><\/p>\n

Kibubu<\/b><\/p>\n

\"MarieDeJongh-Kiburu\"<\/a><\/i><\/p>\n

Xebas y Coc\u00f3 forman una pareja art\u00edstica de payasos con m\u00e1s ilusi\u00f3n que \u00e9xito. Para el futuro espect\u00e1culo que preparan, Xebas decide introducir un elemento con el que pretende dar la campanada: un gorila de verdad, de carne y hueso. Est\u00e1 convencido de que si lo doma y le ense\u00f1a los diferentes n\u00fameros, su suerte cambiar\u00e1 y ganar\u00e1n el aplauso del p\u00fablico. Sin embargo, no es tanto el gorila quien va a aprender de esta experiencia; Xebas y Coc\u00f3 van a aprender una lecci\u00f3n que jam\u00e1s olvidar\u00e1n.<\/i><\/p>\n

Recomendado: a partir de 6 a\u00f1os<\/i><\/p>\n

Duraci\u00f3n: 55 minutos<\/i><\/p>\n

Els espectacles de Marie de Jongh tenen tres caracter\u00edstiques, que repeteixen en cada nou muntatge: fan un teatre de gest, sense cap paraula. A partir d\u2019aquesta premissa, podem dir que per aconseguir comunicar de forma \u00f2ptima amb el p\u00fablic, fan uns espectacles amb veritables \u2018partitures\u2019 del gest, el moviment i l\u2019expressi\u00f3 facial, on res no queda a la improvisaci\u00f3, ni el m\u00e9s petit detall. I finalment, s\u2019adrecen directament al cor dels espectadors, a les seves emocions, un llenguatge universal que tothom, de qualsevol edat i qualsevol indret, pot entendre i emocionar-s\u2019hi. I Kibubu no \u00e9s una excepci\u00f3. Ens narra la hist\u00f2ria de dues persones de circ (una parella, sabem al final, per\u00f2 podrien ser pare i filla, molt habituals al m\u00f3n circense), que estan ideant un n\u00famero amb un goril\u00b7la, en principi disfressant-se un dels dos d\u2019aquest animal. Per\u00f2 vet aqu\u00ed que ell aconsegueix un goril\u00b7la real i el porta dins d\u2019una g\u00e0bia, i es proposa domar-lo, a base de la cl\u00e0ssica f\u00f3rmula del premi i el c\u00e0stig. Poc a poc anem coneixent l\u2019animal, no gens ruc, per\u00f2 sobretot ens anem identificant amb el seus sentiments al ser capturat i viure en captiveri, la seva tristor, i en un moment especialment dolor\u00f3s, la seva aparent resignaci\u00f3, fins que no pot m\u00e9s i es rebel\u00b7la… aleshores, ella, empatitzant amb el seu sentiment, comen\u00e7a a tractar-lo millor, a deixar-lo sense lligar, fins que aconsegueix millors resultats (una de les moralines de l\u2019espectacle) que amb el pal, en aquest cas, l\u2019escombra. Es genera, a la llarga, una relaci\u00f3 d\u2019afecte amb l\u2019animal, que finalment tamb\u00e9 commou l\u2019home, malgrat el seu ressentiment per les ferides rebudes en un anterior atac de l\u2019animal. En aquest cas, la lli\u00e7\u00f3 podria resumir-se en una frase molt repetida per una persona molt propera a mi: Tot all\u00f2 que \u00e9s viu, busca l\u2019amor. No revelo el final, que per altre part pot ser interpretable, com en tota bona hist\u00f2ria. Molt recomanable per a totes les edats, especialment a partir del 4-5 anys, on potser ja no hi ha perill que l\u2019animal (espl\u00e8ndidament interpretat, per cert, com la resta de papers) pugui causar por als m\u00e9s petits.<\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

11.15 h. <\/b>Teatro Jovellanos<\/p>\n

Escalante Centre Teatral & La Pavana <\/b>(Comunidad Valenciana) – www.lapavana.com<\/i><\/a> – <\/i>www.escalantecentreteatral.com<\/i><\/a> <\/i><\/p>\n

El hombre invisible<\/b><\/p>\n

\"Escalante-HombreInvisible\"<\/a><\/i><\/p>\n

Una adaptaci\u00f3n libre del cl\u00e1sico de H. G. Wells que es, adem\u00e1s, un homenaje a la literatura fant\u00e1stica de principios del S. XX. Una trama trepidante llena de sorpresas. Una historia plagada de referencias literarias y cinematogr\u00e1ficas que nos transporta al misterio de los relatos de C. Doyle y a la magia y los sucesos de Wells o Julio Verne, donde lo cre\u00edble y lo incre\u00edble se fusionan para llevarnos al mundo de la magia, en el que todo es posible.<\/i><\/p>\n

Recomendado: a partir de 9 a\u00f1os<\/i><\/p>\n

Duraci\u00f3n: 70 minutos<\/i><\/p>\n

Un espectacle que, sota aquest t\u00edtol cl\u00e0ssic, ens planteja un gui\u00f3 que barreja altres personatges del g\u00e8nere, com ara Sherlock Holmes, el Dr. Watson, o el Dr. Moreau. En alguns casos, les propostes dels primers 40 minuts m\u2019han semblat veritables desprop\u00f2sits. Tamb\u00e9 el fet de disposar d\u2019una orquestra que interpreta la m\u00fasica en directe, que segurament no calia. Al menys pel resultat art\u00edstic, o fins i tot com a producte d\u2019entreteniment, aconseguit. En desc\u00e0rrec final, dir que els darrers 20 minuts de l\u2019espectacle, quan realment es centra en la hist\u00f2ria de l\u2019home invisible, i en arribar a l\u2019hotel (qu\u00e8 divertits els personatges, sobretot de la mestressa, per\u00f2 tamb\u00e9 del fill), i la corporalitat necess\u00e0ria per a fer-nos veure que hi havia alg\u00fa invisible \u2018interactuant\u2019 per all\u00e0, no \u00e9s que salvin l\u2019espectacle (que jo resumiria en un \u2018quina ll\u00e0stima de mitjans!\u2019) per\u00f2 com a m\u00ednim aporten alguna cosa realment interessant, i ens fan pensar que si hagu\u00e9s estat la t\u00f2nica de la resta, probablement tindr\u00edem un espectacle apreciable.<\/span><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

12.45 h. <\/b>Centro Municipal Integrado Pumar\u00edn Gij\u00f3n Sur<\/p>\n

MaduixaTeatre <\/b>(Comunidad Valenciana) – www.maduixacreacions.com<\/i><\/a><\/i><\/p>\n

Dot<\/b><\/p>\n

\"MaduixaTeatre-Dot\"<\/a><\/i><\/p>\n

Laia se ocupa de borrar cualquier mancha que aparezca en su gran pared blanca. Cuando Dot llega, ella no se imagina todo lo que puede suceder. Con un poco de magia y mucha imaginaci\u00f3n, Dot y Laia emprender\u00e1n un viaje a trav\u00e9s de la m\u00fasica y el color. S\u00f3lo han de unir los puntos para que comience la magia. Dot es un espect\u00e1culo en el que danza, teatro, m\u00fasica y nuevas tecnolog\u00edas se combinan para ofrecer un rompecabezas m\u00e1gico en el que todo es posible.<\/i><\/p>\n

Recomendado: de 4 a 5 a\u00f1os<\/i><\/p>\n

Duraci\u00f3n: 45 minutos<\/i><\/p>\n

Podr\u00edem dir que Dot \u00e9s un espectacle de dansa, que utilitza les projeccions per a crear entorns, que no nom\u00e9s emmarquen els moviments dels personatges, sin\u00f3 que intervenen en l\u2019acci\u00f3 de forma bastant mil\u00b7lim\u00e8trica. I a m\u00e9s, un dels personatges, la ballarina, la Laia, parla, i ho fa amb el p\u00fablic i amb en Dot, que no \u00e9s sin\u00f3 l\u2019altre int\u00e8rpret de la pe\u00e7a, ballar\u00ed tamb\u00e9 per\u00f2 que no diu una sola paraula, ni emet cap so. Interessant \u00e9s la proposta, per una banda perqu\u00e8 els dos treballen prou b\u00e9, d\u2019altra, perqu\u00e8 s\u2019inicia amb una utilitzaci\u00f3 molt elemental de la projecci\u00f3 videogr\u00e0fica (l\u2019escenografia \u00e9s una pantalla en blanc i un terra de la mateixa grand\u00e0ria, just al davant), comen\u00e7ant per un punt (dot en angl\u00e8s, ra\u00f3 del nom de l\u2019altre protagonista), varis d\u2019ells, despr\u00e9s una l\u00ednia, que pren la funci\u00f3 de corda de guitarra que sona, v\u00e0ries l\u00ednies despr\u00e9s, i que a m\u00e9s va evolucionant del blanc i negre al color, convertint-se d\u2019una espectacle d\u2019inici tranquil en una veritable explosi\u00f3 de moviment i color, una aventura que ens porta per mons imaginaris. Aix\u00f2 no vol dir que sigui un espectacle 10, que no ho \u00e9s, per\u00f2 \u00e9s molt apreciable, ben treballat, i que arriba perfectament al seu p\u00fablic i tamb\u00e9 a molts adults. A tots no, com vaig poder comprovar. Per\u00f2… per a qui fem la nostra feina?<\/span> <\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

DIMECRES 19 FEBRER<\/b><\/b><\/h1>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

9.30 h. <\/b>Sala 1. CCAI<\/p>\n

La Petita Malumaluga <\/b>(Catalu\u00f1a) – www.lapetita.cat<\/i><\/a><\/i><\/p>\n

La luna en un cazo<\/b><\/p>\n

\"PetitaMalumaluga-LlunaEnUnPot\"<\/a><\/i><\/p>\n

Como todo el mundo sabe, la luna es una glotona. Cuando el sol gira la cara y se esconde tras el \u00faltimo monte, la luna, siempre hambrienta, se zampa cada uno de los colores que el sol ha pintado, pacientemente, desde el alba. Un espect\u00e1culo dirigido a los m\u00e1s peque\u00f1os, perfecto como introducci\u00f3n a la danza y a la m\u00fasica en directo.<\/i><\/p>\n

Recomendado: de 1 a 5 a\u00f1os<\/i><\/p>\n

Duraci\u00f3n: 35 minutos<\/i><\/p>\n

Ha estat un dels espectacles d\u2019on ha marxat m\u00e9s gent, proporcionalment. A les dificultats de la sala (visibilitat) s\u2019ha d\u2019afegir que \u00e9s un espectacle molt abstracte. Comen\u00e7a amb un noi fent sorolls amb diversos objectes que hi ha a l\u2019escenari. Quan et penses que la cosa anir\u00e0 aix\u00ed, surt del darrera d\u2019una escala una ballarina. Molt contempor\u00e0nia, tamb\u00e9 fent coses i postures que no entens cap a on van. Un espectacle que no em diu res. Als petits espectadors sembla que els hi interessaven les coses que es veien i s\u2019escoltaven, tot i que en alguns moments s’aixecaven i aix\u00f2 va fer que les mestres tinguessin prou feina durant la funci\u00f3 (escolar).<\/span><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

12.45 h. <\/b>Centro Municipal Integrado Pumar\u00edn Gij\u00f3n Sur<\/p>\n

La Rous<\/b> (Andaluc\u00eda) – www.larousteatro.es<\/i><\/a> <\/i><\/p>\n

Una ni\u00f1a<\/b><\/p>\n

\"LaRous-UnaNi\u00f1a\"<\/a><\/i><\/p>\n

Una mujer vive en un muelle oxidado alejado de la ciudad. Pesca todo lo que la gente abandona. Un d\u00eda se engancha en sus redes una ni\u00f1a dentro de una botella. Asustada, la rechaza impulsivamente, tir\u00e1ndola de nuevo al mar: se siente reflejada, en esa botella, como en un espejo. Decide buscarla, pero ya es tarde: el mar la ha arrastrado. A\u00fan as\u00ed, contin\u00faa con la esperanza de encontrar a la ni\u00f1a e inicia su b\u00fasqueda. Primero en un barquito de papel\u2026 M\u00e1s tarde, en las profundidades del mar.<\/i><\/p>\n

Recomendado: a partir de 5 a\u00f1os<\/i><\/p>\n

Duraci\u00f3n: 60 minutos<\/i><\/p>\n

Una actriu sola i un manipulador que fa anar alguns personatges que van apareixent per la hist\u00f2ria. B\u00e9, hist\u00f2ria… de fet \u00e9s una noia que es troba dins d\u2019una mena de compartiment que entenem que \u00e9s enmig del mar (a la sinopsi diu que \u00e9s un moll), tot ple d\u2019objectes diversos. En realitat no passa gaire res, ella va descobrint coses, que la sorprenen, amb les que juga, per\u00f2 hi ha una dificultat molt important en l\u2019espectacle: ella a penes es mou del seu \u2018cubicle\u2019 i tot passa en un parell de metres quadrats. Davant aquesta falta de moviment apreciable, i donat que es va fer a una sala amb una certa cabuda de p\u00fablic (la segona m\u00e9s gran de FETEN, darrera del Teatre Jovellanos), tot quedava molt lluny de l\u2019espectador (tant que jo, per exemple, no vaig veure la nena que d\u00f3na nom a l’espectacle, i es veu que si no entens aix\u00f2, no entens la resta), al menys d\u2019una bona part d\u2019ells, si no hi prestes molta atenci\u00f3 i ets capa\u00e7 de mantenir-la durant molta estona, pots avorrir-te molt, o dormir-te, com puc certificar que van fer alguns ve\u00efns meus de butaca. Un espectacle que respira, al meu entendre, t\u00e8cnica de clown, hauria de ser m\u00e9s divertit i vital. Reflexionant despr\u00e9s sobre el que havia vist (i copsant que tants en hi havia que s’hi havien avorrit, com d’altres que els havia agradat, alguns recordant el seu pas per la darrera Mostra d’Igualada) arribo a la conclusi\u00f3 que el teatre de Pumar\u00edn no \u00e9s el lloc m\u00e9s adient per a aquest espectacle, que potser hagu\u00e9s estat millor en un espai m\u00e9s petit, on el p\u00fablic pogu\u00e9s estar m\u00e9s proper a l’acci\u00f3.<\/i><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

19.30 h. <\/b>Teatro Jovellanos<\/p>\n

Marcel Gros <\/b>(Catalu\u00f1a)\u00a0 – www.marcelgros.com<\/i><\/a><\/i><\/p>\n

Minutos<\/b><\/p>\n

\"MarcelGros-Minuts\"<\/a><\/i><\/p>\n

Marcel, de una manera curiosa y l\u00fadica, descubre su particular universo. Su casa, los \u00e1rboles, los animales, sus vecinos. A bordo de un veh\u00edculo que construye en directo viaja en busca de nuevas aventuras. Cada escena es tratada como un peque\u00f1o cuento, los objetos son manipulados para darles vida. Cada detalle adquiere la importancia que debe darse a las peque\u00f1as cosas.<\/i><\/p>\n

Recomendado: a partir de 3 a\u00f1os<\/i><\/p>\n

Duraci\u00f3n: 55 minutos<\/i><\/p>\n

El Marcel \u00e9s un mestre, i a Gij\u00f3n ja l\u2019esperaven amb candeletes, doncs s\u2019hi ha fet, com en tants d\u2019altres llocs, un p\u00fablic fidel i entregat. No \u00e9s estrany, la seva figura passejant-se per l\u2019escenari i proposant-nos jocs i bromes, sempre sensibles o intel\u00b7ligents, sovint totes dues coses alhora, ens porta a llocs que ni imagin\u00e0vem. Comen\u00e7ant per atrapar el temps i guardar-lo en una caixeta, perseguir els nostres somnis o parlar amb companys visibles o invisibles. Els infants estaven totalment entregats als jocs que els proposava, els adults r\u00e8iem de les bromes i dobles sentits (sempre d\u2019al\u00e7ada) que ens dedicava. Ell sol va omplir l\u2019escenari i la platea i amfiteatre del Jovellanos, i quan s\u2019acomiadava varem pensar \u2018ah, ja s\u2019ha acabat? Ja ha passat una hora?\u2019. Es pot dir res millor d\u2019un espectacle?<\/span>
\n<\/i><\/p>\n

 <\/p>\n

22.15 h. <\/b>Sal\u00f3n de actos. CCAI<\/p>\n

L\u2019EstaquirotTeatre <\/b>(Catalu\u00f1a) – www.estaquirot.com<\/i><\/a><\/i><\/p>\n

Los tres osos<\/b><\/p>\n

\"Estaquirot-TresOssos\"<\/a><\/i><\/p>\n

Los Osos recolectan frutas en el bosque para hacer mermelada, y el peque\u00f1o oso, por primera vez emprende un largo viaje en busca de la miel.<\/i><\/p>\n

Los Osos han preparado su comida, es entonces cuando llega Ricitos de Oro, una ni\u00f1a traviesa y revoltosa, que acaba alterando la armon\u00eda familiar<\/i><\/p>\n

La escenograf\u00eda se construye a partir de unas cajas de madera, que se van abriendo, desplegando y transformando a la vista del p\u00fablico.<\/i><\/p>\n

Recomendado: de 3 a 7 a\u00f1os<\/i><\/p>\n

Duraci\u00f3n: 55 minutos<\/i><\/p>\n

Amb el seu estil habitual, ple de dinamisme i humor, que a m\u00e9s arriba a petits i grans (la sessi\u00f3 de les 22:15 hores era plena d\u2019adults, naturalment) els Estaquirots ens fan una versi\u00f3 ben curiosa del conte popular infantil de la R\u00ednxols d\u2019or i els tres \u00f3ssos: primer, amb la proposta esc\u00e8nica, ja que tot s\u2019explica des d\u2019una pila de caixes de fusta que van canviant de posici\u00f3 per representar els diversos escenaris, i des d\u2019on surten escenaris, m\u00e0quines i personatges del conte, tot i que els principals, els \u00f3ssos i la nena, s\u00f3n titelles de taula. Segon, per la forta (i cre\u00efble) personalitat moderna de la R\u00ednxols, que se la poden creure els mateixos nens i nenes d\u2019ara, i tamb\u00e9 els soferts pares, tiets o avis que es troben entre el p\u00fablic. I per \u00faltim, pel gui\u00f3, que conserva l\u2019argument central del conte, que en aquest cas ocupa no m\u00e9s de 4-5 minuts de l\u2019espectacle, inventant-se tota la resta. I la ra\u00f3 est\u00e0 clara, aquest conte no d\u00f3na ni de lluny per un muntatge de 55 minuts. La gr\u00e0cia \u00e9s que tot l\u2019afegit amplia i millora l\u2019original, cosa que no tothom aconsegueix fent \u2018versions extenses\u2019 dels textos populars. Aix\u00ed, ens trobem amb un espectacle que interactua fenomenalment amb el p\u00fablic, sigui de l\u2019edat que sigui, i ens va deixar un record agradabil\u00edssim. Nom\u00e9s un petit per\u00f2, f\u00e0cilment corregible, i \u00e9s que a la versi\u00f3 castellana de vegades semblava faltar-li alguna revisi\u00f3 m\u00e9s, tant en els textos (evidentment m\u00e9s quan m\u00e9s improvisat era) i les can\u00e7ons. Per\u00f2 dono fe que tothom els va felicitar efusivament al sortir.<\/i><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/i><\/p>\n

23.15 h. <\/b>Patio. CCAI<\/p>\n

Zen del Sur <\/b>(Andaluc\u00eda) – www.zendelsur.com<\/i><\/a><\/i><\/p>\n

Heian<\/b><\/p>\n

\"Heian-ZendelSur\"<\/a> <\/i><\/p>\n

Heian es un espect\u00e1culo multidisciplinar donde circo, danza acrob\u00e1tica y m\u00fasica en directo se fusionan para ofrecer al espectador una propuesta cargada de fuerza y sensibilidad. La obra describe un viaje hacia un estado emocional, donde el di\u00e1logo entre m\u00fasica, movimiento y control corporal generar\u00e1 un sendero de emociones que nos transportar\u00e1 a un estado de calma. Heian: del japon\u00e9s Paz y Tranquilidad.<\/i><\/p>\n

Recomendado: a partir de 6 a\u00f1os<\/i><\/p>\n

Duraci\u00f3n: 55 minutos<\/i><\/p>\n

Un espectacle amb m\u00fasica en directe i un parell de ballarins \u2013un d\u2019ells tamb\u00e9 excel\u00b7lent acr\u00f2bata- de gran empoderament f\u00edsic, per\u00f2 tamb\u00e9 gran expressivitat, cosa que no sempre va lligada. Molts objectes que tamb\u00e9 anaven i venien per l\u2019escenari. Una veu en off que ens descrivia fases de l\u2019any al bosc (per cert, poc intel\u00b7ligible i sobrera, davant del que veien els nostres ulls). Aquest espectacle, per descriure\u2019l diria que \u00e9s una simfonia de moviment corporal, ara dansa, ara pantomima, ara n\u00fameros acrob\u00e0tics de gran dificultat i resoluci\u00f3 brillant i encertada. Jo el vaig veure de peu des de la balconada del Patio del Antiguo Instituto, i ni per un moment vaig tenir la temptaci\u00f3 de marxar. Aix\u00f2, de per s\u00ed, ja \u00e9s una recomanaci\u00f3 impl\u00edcita. Podria dir-se que \u00e9s per a tots els p\u00fablics, per\u00f2 evidentment no \u00e9s un infantil. Un espectacle que pot programar-se per a p\u00fablics amplis i familiars, per\u00f2 tamb\u00e9 en temporades, o potser millor en diferents horaris, perqu\u00e8 tothom tingui la seva oportunitat de gaudir-lo.<\/i><\/span>
\n<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

DIMARTS 18 FEBRER 10.00h. Sala 2B. CCAI Marie de Jongh (Pa\u00eds Vasco) – www.marieteatro.com Kibubu Xebas y Coc\u00f3 forman una pareja art\u00edstica de payasos con m\u00e1s ilusi\u00f3n que \u00e9xito. Para el futuro espect\u00e1culo que preparan, Xebas decide introducir un elemento con el que pretende dar la campanada: un gorila de verdad, de carne y hueso. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":32069,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[40],"class_list":["post-32123","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016","tag-feten-2014"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/MarieDeJongh-Kiburu.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32123","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32123"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32123\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32069"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32123"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32123"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32123"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}