{"id":32626,"date":"2014-04-08T00:51:39","date_gmt":"2014-04-07T22:51:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=32626"},"modified":"2014-04-08T00:51:39","modified_gmt":"2014-04-07T22:51:39","slug":"critiques-el-cantador-de-serafi-pitarra-amb-la-jove-companyia-del-tnc-entrevista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2014\/04\/08\/critiques-el-cantador-de-serafi-pitarra-amb-la-jove-companyia-del-tnc-entrevista\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘El Cantador’ de Seraf\u00ed Pitarra, amb la Jove Companyia del TNC + entrevista"},"content":{"rendered":"

\"'el<\/a><\/p>\n

El cantador, o ‘lo cantador’ com he descobert per casualitat que la titulen les companyies amateurs que la representen arreu del territori (el nostre teatre amateur, planter i preservador del nostre teatre), \u00e9s una pe\u00e7a de teatre dins del teatre, on un grup d’artistes joves, entre els quals el mateix Frederic Soler ‘Seraf\u00ed Pitarra’, i ‘Pau Bonyegues’ volen fer un teatre nou i fresc, irreverent, transgressor, i que parli en la ‘mateixa llengua’ que la gent parlava aleshores (1864). Concretament una pe\u00e7a dram\u00e0tica d’\u00e8xit uns anys abans, anomenada ‘el trobador’<\/a>, en castell\u00e0, i que va inspirar el llibret de ‘il trovatore’ de Verdi<\/a>. Nom\u00e9s amb el dit fins ara ja tenim un problema, o m\u00e9s aviat, dos: ens xoquen algunes de les paraules que usaven aleshores els catalans, for\u00e7a castellanitzades, i que ara, merc\u00e8s a l’escola catalana (que tant d’inter\u00e8s posen alguns en carregar-se) i els mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics del pa\u00eds (\u00eddem), determinades coses ens sonen estrany\u00edssimes, i m\u00e9s als joves que als de la meva lleva, que s\u00ed que les hav\u00edem sentides de jovenets. La segona cosa \u00e9s que la par\u00f2dia <\/span>irreverent i transgressora, devia ser-ho aleshores, per\u00f2 amb un transfons de valors no gaire diferent dels que volien posar en rid\u00edcul. 150 anys probablement s\u00f3n massa per a qualsevol text, tret del selecte club d’aquells textos universals i intemporals, entre els quals aquest no es troba.
\n<\/span><\/p>\n

Tanmateix, de la sessi\u00f3 escolar a la qual vaig acudir a veure la pe\u00e7a, se’n treuen algunes conclusions interessants:<\/span> amb tots els per\u00f2s que puguin trobar-se (que en hi ha, i ja s’han dit en diversos mitjans) <\/span>a la formaci\u00f3 de la Jove Companyia del TNC, emparentant-la amb el seu precedent, IT Dansa, i m\u00e9s en el seu acr\u00f2nim ITNC, no deixa de ser interessant i necessari que els joves talents sortits de les escoles -totes, no nom\u00e9s l’Institut del Teatre- tinguin alguna mena d’aparador i oportunitat, de cara a accedir al m\u00f3n professional. <\/span>Un altre cosa seria, com en el cas de la de dansa, si han d’ocupar un espai plenament professional a la cartellera, sent que els int\u00e8rprets cobren com a alumnes. Se n’ha de parlar<\/span>.<\/p>\n

D’altra banda, i ja centrant-nos en el resultat art\u00edstic de l’invent, no est\u00e0 malament. Els joves sortits de la carrera d’interpretaci\u00f3, for\u00e7a motivats, miren de desplegar tots els seus recursos, fins i tot una de les actrius (Mariona Gin\u00e9s, amb una pres\u00e8ncia esc\u00e8nica rellevant) interpreta ‘a capella’ un fragment oper\u00edstic que D\u00e9u n’hi do. Evidentment, tots ells dominen la t\u00e8cnica tant de la veu com de l’expressi\u00f3 corporal, i -cosa que de vegades es troba a faltar en altres muntatges- la correcta declamaci\u00f3, que faci intel\u00b7ligible un text que, es digui el que es digui, t\u00e9 la seva dificultat, en ser la major part en vers hendecas\u00edl\u00b7lab. <\/span>Servituds de la l\u00edrica.<\/span><\/p>\n

I destacar el gran ritme impr\u00e8s a la pe\u00e7a, que va fer que, amb m\u00e9s o menys entusiasme, els joves de batxillerat assistents seguissin la funci\u00f3 sense gaire desercions en forma d’aparells electr\u00f2nics i auriculars.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha alguns retrets a la direcci\u00f3, o qui sap si a l’empremta que deixa l’estil inconfusible de l’Institut del Teatre:<\/span> en una pe\u00e7a on es pret\u00e9n fer una separaci\u00f3 entre naturalisme (quan Pitarra i els actors parlen) i ficci\u00f3 teatral (la pe\u00e7a en s\u00ed del cantador) caldria que en la primera tots ells no ‘recitessin’ com s\u00ed que fan. En canvi, en les poques ocasions en qu\u00e8 tornaven a ser actors i no personatges, ho van resoldre impecablement, com posaven de relleu les rialles dels adolescents espectadors. Cal dir tamb\u00e9 que alguna de les propostes del muntatge (fer que tres dels personatges els encarnessin dos actors\/rius cadascun) potser no s’acaba d’explicar b\u00e9 i pot portar a confusions; o quan el mateix text crea l’equ\u00edvoc del criat parlant d’un gat i el comte parlant del ‘cantador’, crec que haur\u00e0 passat desapercebut per a m\u00e9s d’un i una.<\/span><\/p>\n

En resum, una proposta no exempta de bons moments i encerts, per\u00f2 que resulta especialment interessant -nom\u00e9s- per a curiosos del teatre d’aquella \u00e8poca, bastant ben servit. Amb tot, una oportunitat de con\u00e8ixer int\u00e8rprets dels quals segurament se’n parlar\u00e0 d’aqu\u00ed a un temps, si m\u00e9s no d’alguns. L’inter\u00e8s, per\u00f2, per al p\u00fablic jove \u00e9s discutible, quan segur que la major part de p\u00fablic que veur\u00e0 la pe\u00e7a al TNC tindr\u00e0 menys de 20 anys<\/span>, si comptem les sessions escolars.<\/p>\n

Si teniu curiositat, al finalitzar la sessi\u00f3, i dins de la feina de Jove Espectacle de divulgar el teatre fet per a joves, o com a m\u00ednim per joves, vaig entrevistar a dos dels novells actors del ‘Cantador’.<\/span><\/p>\n