La proposta parteix de la t\u00e8cnica del Kamishibai, nascuda (o com a m\u00ednim formalitzada) al Jap\u00f3 de la crisi post II Guerra Mundial, on homes desocupats recorrien pobles i ciutats dalt de la seva bicicleta, i es plantaven en qualsevol pla\u00e7a o cantonada propicis per a explicar contes als infants, ajudats per aquests teatrins de fusta\/paper, d’una manera molt semblant a les nostres auques.<\/span><\/p>\n A partir d’aqu\u00ed, i volent donar a con\u00e8ixer la t\u00e8cnica a casa nostra, la Tati <\/span>escriu el conte, fa les il\u00b7lustracions i les can\u00e7ons, i posa en escena -amb l’ajut d’un contra-baixista* i una pianista que tamb\u00e9 <\/span>toca la bateria- l’aventura d’una nena del jap\u00f3: aquesta, ha de buscar per casa algun instrument musical que la mestra ha demanat als alumnes que portin a la classe<\/span> el dilluns. A casa de l’\u00e0via, i en aix\u00f2 consisteix aquest imaginatiu viatge, i als voltants d’aquesta i la platja propera, la petita descobreix quantes coses de la natura i dels nostres mals endre\u00e7os <\/span>poden convertir-se en senzills instruments. I tot recolzat en unes can\u00e7ons for\u00e7a adaptades als petits espectadors: vaig assistir a una sessi\u00f3 escolar de 3 a 5 anys, doncs l’espectacle sobretot s’adre\u00e7a als m\u00e9s petits, fins a 7-8 anys.<\/span><\/p>\n Aquesta cantant, que no actriu, a base de fer moooltes actuacions (en porta m\u00e9s de 70 nom\u00e9s d’aquest espectacle) ha assolit for\u00e7a seguretat <\/span>i actualment domina l’escena i la comunicaci\u00f3 amb els espectadors de forma f\u00e0cil i natural. Perqu\u00e8, deixeu-m’ho dir, entre les virtuts d’aquest veritable conte-audici\u00f3 musical, com no, en directe, hi ha l’abundant i ben <\/span>entesa participaci\u00f3 dels petits.<\/span><\/p>\n Potser nom\u00e9s precisar que, degut a la petitor dels teatrins de Kamishibai (aproximadament un Din A3 o poc m\u00e9s) la visualitzaci\u00f3 de les l\u00e0mines que il\u00b7lustren el conte es projecten en una pantalla al fons de l’escenari, perqu\u00e8 la visualitzaci\u00f3 no sigui un problema. A tall de curiositat, dir que en la sessi\u00f3 tamb\u00e9 hi havia, per sort amb tota normalitat, una escola de nens i nenes deficients, i tamb\u00e9 un grup d’estudiants (estudiantes, diria, totes noies) d’Educaci\u00f3 Infantil, i tots dos grups varen participar i gaudir de l’espectacle igual o m\u00e9s que els parvulets. I de postre, les noies aspirants a mestres van fer un col\u00b7loqui amb la Tati i els m\u00fasics, que van explicar la seva feina i van atendre les curiositats d’aquelles que varen preguntar.<\/span><\/p>\n
\n<\/span><\/p>\n
![\"Capsa](\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/capsa_curculles_2.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"