{"id":32938,"date":"2014-05-08T22:57:30","date_gmt":"2014-05-08T20:57:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=32938"},"modified":"2014-05-08T22:57:30","modified_gmt":"2014-05-08T20:57:30","slug":"critiques-el-joc-de-lamor-i-de-latzar-al-tnc-un-teatre-dalcada-per-a-joves","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2014\/05\/08\/critiques-el-joc-de-lamor-i-de-latzar-al-tnc-un-teatre-dalcada-per-a-joves\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘El joc de l’amor i de l’atzar’, al TNC, un teatre d’al\u00e7ada per a joves"},"content":{"rendered":"

\"Joc<\/a>No, no m’he begut l’enteniment amb el t\u00edtol<\/span>. \u00c9s que he estat, avui, a una funci\u00f3 escolar (la primera) d‘aquesta obra que ahir es v<\/a><\/strong>a estrenar al TNC<\/a><\/strong>. Perqu\u00e8 els espectacles per a nens i joves, i especialment els escolars s\u00f3n l’objecte del meu inter\u00e8s i de les meves cr\u00f2niques.<\/span><\/p>\n

Primer dir que m’ha sorpr\u00e8s l’edat dels assistents que gaireb\u00e9 omplien aquesta tarda la Sala Gran del TNC. Entre 500 i 600 nois i noies entre els 12 anys (primer d’ESO) i el batxillerat, pel que he pogut apreciar a simple vista i esbrinar despr\u00e9s preguntant-los. Jo coneixia aquesta obra perqu\u00e8 fa anys una companyia de for\u00e7a qualitat, ara inexistent, va muntar-la precisament per a aquest p\u00fablic. Per\u00f2 creia recordar que era m\u00e9s aviat indicada per a majors de 14 anys, tot i que avui s’ha demostrat que no. Tots els espectadors han seguit en silenci i prou atenci\u00f3 (agradable sorpresa), els evolucions dels protagonistes d’aquesta magn\u00edfica obra de Marivaux.
\n<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 em porta a preguntar-me si una sessi\u00f3 d’aquestes caracter\u00edstiques, en una sala que tots sabem que no sona a la perfecci\u00f3, i una companyia que (com la majoria) no fa servir microfonia, pot tenir algun problema. I la resposta \u00e9s tamb\u00e9 que no, tret d’algun que relatar\u00e9 m\u00e9s endavant.
\n<\/span><\/p>\n

‘El joc de l’amor i de l’atzar’ ens explica el doble joc de dos ‘fills de pap\u00e0’ de l’\u00e8poca (segle XVIII), un noi i una noia, que volen con\u00e8ixer-se l’un a l’altre d’inc\u00f2gnit, sense que l’altre s\u00e0piga qui s\u00f3n ells en realitat. I per aix\u00f2, ambd\u00f3s, per separat i sense que l’altre ho s\u00e0piga, ordeixen el mateix pla: intercanviar-se els papers amb el seu criat\/da per crear la confusi\u00f3 i comprovar, en darrer terme, si aquell que ha estat objecte de la tria dels seus respectius pares (cosa normal en la \u00e8poca i classe social) els agrada i si ells els hi agradaran, prescindint de la seva ‘condici\u00f3’ i fortuna.\u00a0Una obra rom\u00e0ntica abans dels romanticisme, diria jo. L’embolic est\u00e0 servit, doncs criats que fan de senyors s’enamoren entre ells (en un pla totalment de Commedia dell’Arte, tant com que el criat es diu Arlequ\u00ed!) i els amos, en el seu paper de criats, tamb\u00e9. Per\u00f2 francament, d’una forma molt m\u00e9s sosa i excessivament parlada.<\/span><\/p>\n

\"El<\/a><\/p>\n

Aquest seria el principal escull del text i de la proposta: enfront de la frescor dels personatges dels criats (que ha fet les del\u00edcies dels adolescents assistents) i els seus moments plens de picardia i divertida sensualitat, i sobretot a partir de la meitat del muntatge, l’exc\u00e9s verbal dels dos arist\u00f2crates pat\u00e8ticament convertits en criats (que ning\u00fa pot creure’s, ja que parlen com a poetes) s’excedeixen en arribar a un final que ja est\u00e0 cantat de fa estona, en una obra que dura uns 105 minuts aproximadament.<\/span><\/p>\n

Tot aix\u00f2, \u00e9s clar, \u00e9s el text de Marivaux, que possiblement podria haver-se escur\u00e7at de pas que es feia la traducci\u00f3, per\u00f2 aqu\u00ed hi ha la llibertat del versionador i sobre tot del Director, Josep Maria Flotats, que a m\u00e9s ha mamat aquest teatre en el seu pas per la Comm\u00e9die Fran\u00e7aise, i degut a la seva formaci\u00f3 franc\u00f2fona. I no em vull estar de dir, potser contradient als que pensen que \u00e9s un preludi de la Revoluci\u00f3 Francesa, que arribaria uns 60 anys despr\u00e9s, que \u00e9s una obra amb un fons classista innegable, si te la mires b\u00e9.
\n<\/span><\/p>\n

I seguim amb la interpretaci\u00f3: De fet, tot i saber que els criats s\u00f3n els personatges m\u00e9s agra\u00efts, en el cas del paper de Dorante, el noi casador de bona fam\u00edlia, l’actor que l’interpreta se’n surt prou b\u00e9 d’haver de ser m\u00e9s contingut (tan aristocr\u00e0tic que em recordava alguna pel\u00b7l\u00edcula victoriana), per\u00f2 deixant veure els seus sentiments, i les seves pensades. On no hem vist aquests matisos \u00e9s en el paper de la S\u00edlvia, la noia benestant disfressada de cridada, a qui realment ens costa de creure el seu joc de ‘no me’n vull enamorar, per\u00f2 no puc evitar-ho’. Per sort, el text s’encarrega d’informar-nos pormenoritzadament de cadascun dels seus pensaments i dubtes.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la dificultat intr\u00ednseca dels diversos papers, hi ha la forma en qu\u00e8 els actors es veuen obligats a actuar a la Sala Gran: aixecant for\u00e7a el volum, per la sonoritat deficient, i suposo que encara una mica m\u00e9s per tenir la sala plena -literalment- de nois i noies tan joves, i que per suposat, no s\u00f3n el p\u00fablic habitual de les sessions regulars del TNC. Aix\u00f2 sempre dificulta els matisos que en una sala m\u00e9s petita i que sona millor, podrien arrodonir el seu treball. Amb tot, cal admetre que el director sabia el que es feia, donat que ell mateix va ser el responsable, temps enll\u00e0, de la construcci\u00f3 i posada en marxa del Teatre Nacional, i ja se les devia haver vist de m\u00e9s madures amb l’ac\u00fastica. I s’ha de dir que est\u00e0 ben resolt -amb l’excepci\u00f3 comentada- i el text arriba amb claredat a les darreres fileres de la platea, a on un servidor li agrada posar-s’hi per constatar-ho, i el moviment \u00e9s net i prou expressiu, tenint en compte el tipus de text representat.
\n<\/span><\/p>\n

En resum, una obra amb un argument interessant, especialment per als joves, potser una mica ‘demod\u00e9’ per\u00f2 que ha captat la seva atenci\u00f3, guardant un silenci respectu\u00f3s, i que al sortir comentaven que els havia agradat l’obra. I aquest, per a mi, \u00e9s un objectiu acomplert.<\/span><\/p>\n

De fet, faria un pas m\u00e9s enll\u00e0, i recomanaria que alg\u00fa es planteg\u00e9s portar aquest Marivaux de gira a un bon nombre de sales catalanes, per a fer les sessions de cap de setmana, combinades amb les corresponents funcions escolars per a secund\u00e0ria. I no \u00e9s cap bajanada, si no som gaire primmirats amb aix\u00f2 de conservar la integritat d’una producci\u00f3 que en molts teatres no hi cabria, ni falta que li fa. A bon entenedor…<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

AQUESTA ALTRA CR\u00cdTICA PARLA POC DE L’OBRA, PER\u00d2 EN PARLA.<\/strong> <\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No, no m’he begut l’enteniment amb el t\u00edtol. \u00c9s que he estat, avui, a una funci\u00f3 escolar (la primera) d‘aquesta obra que ahir es va estrenar al TNC. Perqu\u00e8 els espectacles per a nens i joves, i especialment els escolars s\u00f3n l’objecte del meu inter\u00e8s i de les meves cr\u00f2niques. Primer dir que m’ha sorpr\u00e8s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":32940,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-32938","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/Joc-Amor-Atzar-Marivaux-TNC-Flotats.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32938","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32938"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32938\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32940"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32938"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32938"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32938"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}