![\"Un](\"http:\/\/www.dansacat.org\/cacheImage.php?path=arxius%2Feditorial%2FOpini_APdC_copia.jpg&width=380&height=380&cut=nocut&maxpercent=100\")
<\/p>\n<\/p>\n
Quan vaig acabar els estudis de dansa a l’Institut del Teatre una de les primeres coses que vaig fer va ser associar-me a l’APdC. Vaig passar a formar part d’un col\u00b7lectiu que tenia les mateixes necessitats que jo i que treballava per a donar visibilitat a les virtuts i els problemes de la nostra professi\u00f3<\/b>. Vaig entrar a formar part de la junta de l’APDC l’any 2002 i hi vaig ser fins al 2008. Vaig viure una de les transicions m\u00e9s importants que l’associaci\u00f3 havia fet mai. Ens vam consolidar com una de les associacions referents en el m\u00f3n de les arts esc\u00e8niques<\/b> i vam rebre el Premi Nacional de Cultura el 2011, sobretot, per la lluita constant i incansablement per un reconeixement digne de la professi\u00f3, i per la regulaci\u00f3 dels drets laborals del sector de la dansa. <\/span><\/p>\n D’aquest per\u00edode, precisament, cal destacar el protagonisme que els ballarins i les ballarines vam tenir. Vam ser capa\u00e7os d’unir-nos per a treballar i afrontar un gran repte: regularitzar les condicions de treball<\/b>. Ni tan sols ten\u00edem una patronal establerta amb la qual negociar, i des de l’APdC es va impulsar la creaci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 de Companyies de la Dansa de Catalunya que es va convertir en la veu de la patronal a la Taula de Negociaci\u00f3 del Pacte Laboral. Aquest Pacte es va signar el gener del 2005, tancant-se aix\u00ed un primer proc\u00e9s de regularitzaci\u00f3. <\/span><\/p>\n L’any 2011 es va posar en marxa SindicArt<\/b>. Actors, t\u00e8cnics, escen\u00f2grafs, regidors i professionals de la dansa, units per lluitar per les problem\u00e0tiques comunes<\/b>. No el trobeu a faltar els que sou seguidors de les xarxes socials? Despr\u00e9s de tres anys de vida SindicArt ha deixat de tenir gesti\u00f3 professionalitzada i, per tant, t\u00e9 poca capacitat d’acci\u00f3. En els m\u00e9s de dos anys d’activitat, jo mateix n’he assumit la Secretaria General. Hem fet feina per\u00f2 no ha estat suficient. Entre la crisi i la poca capacitat d’unir recursos econ\u00f2mics per mantenir l’entitat, ara ens trobem en un punt mort. Ten\u00edem posades les esperances en qu\u00e8 des de SindicArt s’inici\u00e9s un proc\u00e9s de construcci\u00f3 d’un conveni col\u00b7lectiu<\/b> global per als treballadors de les arts esc\u00e8niques. Amb el Pacte Laboral ten\u00edem assegurades unes condicions m\u00ednimes entre les companyies de dansa i els ballarins. Per\u00f2 qu\u00e8 ens regula en la resta del mercat laboral? Doncs res. <\/span><\/p>\n Qui ens havia de dir que la crisi colpejaria el nostre sector a uns nivells que jo no havia vist mai?, i ja fa 25 anys que estic vivint de la dansa. Qui ens havia de dir que moltes de les companyies signants del pacte deixarien d’existir?, qui ens havia de dir que hi hauria menys bolos, menys diners i menys de tot? Vista la situaci\u00f3 actual no ens queda m\u00e9s remei que organitzar-nos i treballar de nou per donar eines als professionals de la dansa i millorar les condicions de treball. \u00c9s per aix\u00f2 que hem iniciat una comissi\u00f3 sindical de ballarins i ballarines per a continuar vetllant pels nostres drets, i per a la construcci\u00f3 d’un marc legal que ens empari<\/b>. S\u00f3n diversos els fronts oberts a nivell estatal: D’una banda, el Conveni Audiovisual<\/span> que s’ha marcat un calendari de treball amb FAPAE (empresaris) per tal d’avan\u00e7ar en la negociaci\u00f3 de 2015 i entre altres temes es posa al damunt de la taula, la inclusi\u00f3 de ballarins i ballarines. D’altra banda, el Conveni de Publicitat<\/span>, que est\u00e0 en construcci\u00f3, i a punt de formar la taula de negociaci\u00f3 amb l’Associaci\u00f3 de Productores de Cinema Publicitari. I el darrer, per\u00f2 no el menys important, la construcci\u00f3 d’un Conveni marc estatal per al teatre<\/span>. <\/span><\/p>\n