{"id":34445,"date":"2014-10-17T18:41:52","date_gmt":"2014-10-17T16:41:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=34445"},"modified":"2014-10-17T18:41:52","modified_gmt":"2014-10-17T16:41:52","slug":"critiques-liceistes-i-cruzados-al-tnc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2014\/10\/17\/critiques-liceistes-i-cruzados-al-tnc\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: Liceistes i Cruzados al TNC."},"content":{"rendered":"

No afegir\u00e9 res de nou a tot el que s’ha dit d’aquesta obra. Aqu\u00ed teniu una explicaci\u00f3<\/a> de la ubicaci\u00f3 hist\u00f2rica i liter\u00e0ria de l’original de ‘Seraf\u00ed Pitarra’ del 1865, no gosant afegir-hi res m\u00e9s.<\/span><\/p>\n

Si de cas, constatar que ens narra un argument ben conegut en teatre i les novel\u00b7les: dos joves amants de classe benestant, aquella que usa el matrimoni per a objectius econ\u00f2mics i socials, xoquen amb els plans del pare d’ella, que ja t\u00e9 triat un marit ‘idoni’, per\u00f2 que evidentment (si no, no hi ha hist\u00f2ria) ella no pot veure ni en pintura, enamorada com est\u00e0 del seu ‘enginyer’. Hist\u00f2ria perfectament assimilable a un Moli\u00e8re, posem per cas, i que transcorre en mig de la rivalitat dels afeccionats i socis de dos teatres barcelonins de l’\u00e8poca, que gaireb\u00e9 es tenen tan poca simpatia com els Montesco i els Capuleto. La ceguesa del pare d’ella davant la veritable naturalesa del futur gendre (i que, naturalment, nosaltres espectadors veiem venir d’una hora lluny), genera una simpatia inevitable pels dos joves amants, i els intents (tamb\u00e9 molt a l’estil del geni de la Com\u00e9die) que fan de desemmascarar-lo, van cap a un desenlla\u00e7 que tot desitgem feli\u00e7.
\n<\/span><\/p>\n

Jo, permeteu-me, apunto <\/span>m\u00e9s aviat <\/span><\/span><\/span>a l’apartat teatral.<\/span> No hi ha dubte que ens trobem davant d’un repartiment de gran al\u00e7ada, al cim del qual hi ha l’Anna Moliner. Tots, i ella en particular, no tenen empatx de fer algunes incursions en la \u00f2pera, si b\u00e9 no com cantants professionals, s\u00ed traient-ne una nota m\u00e9s que acceptable, sobretot pel to desenfadat i burleta, alhora que simp\u00e0tic, de tot el conjunt.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8, mentre la veia, no deixava de ressonar una paraula en la meva ment: par\u00f2dia. Realment el to interpretatiu donat pel director (Jordi Prat i Coll, <\/span>excel\u00b7lent, <\/span><\/span><\/span>que tamb\u00e9 signa la versi\u00f3 del text), no \u00e9s altre que el d’una gran par\u00f2dia de la ridiculesa de les formes d’aquella societat, i tamb\u00e9 del mateix teatre. \u00c9s tan exagerat, que quan entrem en el seu joc, ens ho passem tan b\u00e9 com, n’estic segur, els actors que l’han interpretada. I alerta, <\/span>ni un sol moment aquesta exageraci\u00f3 es passa ni un p\u00e8l. En cap moment cau en l’exc\u00e9s, en el rid\u00edcul, en ‘i ara per qu\u00e8 aix\u00f2?’. M\u00e8rit doncs tant dels actors i actrius com del director, que els ha fet confluir en una idea teatral de gran puresa. De fet, tots els actors resten constantment a la nostra vista, tant si intervenen a l’escena com si no. I divertidament, no seuen en posici\u00f3 neutre i hier\u00e0tica (com de vegades fan algunes escoles de teatre ‘pur’), sin\u00f3 que molts de cops s’escarxofen en unes luxos\u00edssimes <\/span>cadires daurades amb vellut vermell, dignes dels casi<\/i>nos<\/i> noucentistes. I un altre apunt: una escena de m\u00e0scares, en qu\u00e8 descobrim que l’Anna Moliner tamb\u00e9 \u00e9s bona, una m\u00e9s, en aquesta disciplina. O el moment ‘animal’ de Don Llu\u00eds, el pretendent fals i antip\u00e0tic, fent-nos gaudir d’una espurna de teatre gestual amb el seu corb commediadellarti\u00e0<\/i>. I seria injust deixar-me al pare de la noia, Don Ambr\u00f3s, excel\u00b7lent i cre\u00efble.<\/span><\/span><\/span>
\n<\/span><\/p>\n

\"liceistes<\/a><\/p>\n

Les figures del criat i la criada, divertits -malgrat la dificultat del vers que diuen- s\u00f3n un arlequ\u00ed i una colombina clarament goldonians. Pura Commedia dell’arte.<\/span> I ara que hi caic, tantes l\u00ednies sense dir-vos que s\u00ed, efectivament, tot \u00e9s en vers, en un vers enginy\u00f3s i ben trenat de Frederic Soler. No \u00e9s que ens n’oblidem durant la representaci\u00f3: al menys jo, el vaig gaudir veritablement. S\u00ed, Pitarra si era alguna cosa, \u00e9s un gran versificador.<\/span><\/p>\n

Com que ens diu el programa de m\u00e0 que el text final \u00e9s una ‘adaptaci\u00f3’, ens imaginem que s’hi han colat algunes contemporitzacions del nostre gust i \u00e8poca, com ara (una perla oculta de les moltes) un moment en qu\u00e8 discutint dels dos teatres, un ve a dir, ‘que tots dos es cremin’ i un altre contesta ‘ni m’ho puc imaginar’.
\n<\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, dit aix\u00f2, cal insistir de nou en el gran talent del director (i de la resta de l’equip) \u00e9s fer-nos passar tan bona estona (els aplaudiments van fer que els actors sortissin a saludar m\u00e9s del que marca l’estricta cortesia del espectadors catalans) <\/span>amb un text que, no \u00e9s que estigui malament, doncs \u00e9s brillant, sin\u00f3 que per gaudir-lo cal saber unes quantes coses d’aquell temps i aquella ciutat, del vocabulari, dels protocols, de les interioritats.
\n<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, se’m fa dif\u00edcil pensar que sigui adient a nois i nois a partir dels 12 anys<\/strong>, com es diu des del TNC, si abans no han fet un treball<\/strong> (a casa, o a classe) de posar-se al dia una mica de tals q\u00fcestions. No fer-ho, \u00e9s anar a gaudir de la part m\u00e9s externa d’aquest boc\u00ed d’hist\u00f2ria pr\u00f2pia. No tant per aprendre molt, sin\u00f3 per gaudir de tota la ironia d’un text que, afortunadament, en algunes coses ha quedat antiquat, especialment en temes de falta de llibertat per triar la parella. En altres casos, per\u00f2, subsisteixen les mateixes inexplicables convencions d’una societat marcada pel ‘quedar b\u00e9’. I finalment, quina ll\u00e0stima que l’objecte d’aquestes incruentes discussions sigui avui, per exemple<\/span>, el futbol. Abans mil vegades les grans partitures i llibrets oper\u00edstics, o el virtuosisme de tal tenor o tal soprano.<\/span><\/p>\n

Entendre, ni que sigui una mica, a qu\u00e8 venen les picardies del text i el magn\u00edfic subratllat de la proposta esc\u00e8nica, \u00e9s trobar-li el gust a aquest magn\u00edfic regal teatral.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No afegir\u00e9 res de nou a tot el que s’ha dit d’aquesta obra. Aqu\u00ed teniu una explicaci\u00f3 de la ubicaci\u00f3 hist\u00f2rica i liter\u00e0ria de l’original de ‘Seraf\u00ed Pitarra’ del 1865, no gosant afegir-hi res m\u00e9s. Si de cas, constatar que ens narra un argument ben conegut en teatre i les novel\u00b7les: dos joves amants de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34446,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-34445","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2014\/10\/liceistes-i-cruzados-tnc-2014.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34445","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34445"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34445\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34446"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34445"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34445"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34445"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}