{"id":34688,"date":"2014-11-10T21:50:25","date_gmt":"2014-11-10T20:50:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=34688"},"modified":"2014-11-10T21:50:25","modified_gmt":"2014-11-10T20:50:25","slug":"critiques-perduts-a-la-viquipedia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2014\/11\/10\/critiques-perduts-a-la-viquipedia\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u00abPerduts a la Viquipedia\u201d, de Zitz\u00e0nia Teatre"},"content":{"rendered":"

\"Perduts<\/a><\/p>\n

Sota la direcci\u00f3 de Teresa Pombo, i la batuta en la producci\u00f3 de Pere Planella, el Petit Romea ens ofereix, com a primer espectacle d’aquesta nova aventura de ‘Viu el teatre’, un que ja va estar programat al Mercat de les Flors, dins del Festival MiniGrec 2013, i que lamentablement vaig perdre’m, <\/span>malgrat l’inter\u00e8s que desperta amb mi la tem\u00e0tica.<\/p>\n

I aquest inter\u00e8s no \u00e9s altre que el teatre, l’espectacle, com a eina de divulgaci\u00f3 de la cultura cient\u00edfica, que tan poc conreada est\u00e0 al nostre pa\u00eds. Ho s\u00e9 perqu\u00e8 participo d’un projecte d’aquesta divulgaci\u00f3, i he sentit a molts mestres i caps d’estudi queixar-se dels pocs recursos i, de pas, dels pocs espectacles (per exemple, l’espectacle televisiu que el Din\u00e0miks<\/a> de Dani Jim\u00e9nez ofereix <\/span>a la televisi\u00f3 catalana per a joves <\/span>espectadors) que tracten del tema. El teatre ha estat sempre un vehicle, no tan sols d’emocions, sin\u00f3 tamb\u00e9 de coneixements i un generador d’experi\u00e8ncies<\/span>.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que trobo tan necessari aquest espectacle, i tants d’altres com aquest que haurien d’anar per aquesta l\u00ednia.
\n<\/span><\/p>\n

En concret, ‘Perduts a la Viquip\u00e8dia’ ens presenta dos companyes de classe de tretze anys (segons la companyia, tot i que poden passar per m\u00e9s petits), que han de fer un treball per a l’escola sobre ci\u00e8ncies, quan de sobte, al caure’s l’ordinador al terra, apareix l’Einstein, que t\u00e9 una trifulga amb una part\u00edcula subat\u00f2mica una mica malcarada, anomenada neutr\u00ed. No se sap com, el vell Albert <\/i>desapareix d’escena i els infants penetren per la pantalla de l’ordinador al m\u00f3n de la Viquip\u00e8dia, buscant cient\u00edfics amb qui parlar. Anem coneixent cient\u00edfics destacats, com ara Galileu, Cop\u00e8rnic, Marie Curie (que nom\u00e9s veiem projectada a la pantalla, interpretada per una inconfusible Lloll Bertran), Narc\u00eds Monturiol, Da Vinci, i la simp\u00e0tica parella Watt-Faraday, la darrera i per a mi <\/span>la m\u00e9s reeixida. Als nens se’ls acudeix fer un concurs d’inventors, que no acaba de donar bons resultats, per\u00f2 sobretot busquen la forma de sortir i tornar a casa i el m\u00f3n real, que des de dins de la virtualitat <\/span>sembla el lloc m\u00e9s meravell\u00f3s del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n

Val a dir que la idea \u00e9s molt bona, per\u00f2 la realitzaci\u00f3 t\u00e9 alguns handicaps <\/i><\/span>com ara que els actors-nens realment tenen la edat dels personatges. No es tracta de negar que nens i nenes puguin participar en la interpretaci\u00f3 de papers adre\u00e7ats als seus iguals. De fet fa funcionar for\u00e7a la empatia amb ells. Per\u00f2 per a campanyes escolars \u00e9s evident que fan perdre dies de classe, encara que siguin pocs, que s’acompleixin fil per randa totes les normatives laborals concernents i que, com ens van comentar els responsables, hi hagi diversos ‘equips’ d’actors infantils. \u00c9s que el teatre professional, com es vol que siguin aquesta mena de campanyes, requereixen actors professionals. Joves si es vol, per\u00f2 professionals, perqu\u00e8 la experi\u00e8ncia demostra que nois i noies joves fent el paper de nens i nenes poden funcionar perfectament, i aporten el ‘savoir faire’ que va faltar en alguns moments de la funci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 seria bo repassar la proposta de gui\u00f3, on de vegades ens perdem en fer an\u00e8cdotes divertides, i anar poc a la innegable diversi\u00f3 que tindrien molts episodis reals dels cient\u00edfics que anem coneixent i de com van fer-se els seus descobriments. Es tracta d’apropar la ci\u00e8ncia i fer-la veure d’una altra manera. I es pot fer, perqu\u00e8 la ci\u00e8ncia, molts cops, a m\u00e9s de ser apassionant, t\u00e9 punts que sorprenen i resulten tan m\u00e0gics com el millor il\u00b7lusionisme, i a m\u00e9s no s\u00f3n un truc, i si a m\u00e9s serveix per a aprendre alguna cosa…<\/span><\/p>\n

Per \u00faltim, la ‘narrativa’ de l’espectacle i el seu ritme, per a mi han desaprofitat un pretext tan encertat com la Viquip\u00e8dia, per a crear un nexe d’uni\u00f3 entre tots els cient\u00edfics que hi apareixen, i que no \u00e9s altre que l’ADN del mateix internet on s’allotja: el link o enlla\u00e7. Tots, especialment al principi, ens hem passat hores recorrent les p\u00e0gines d’aquesta enciclop\u00e8dia vast\u00edssima, clicant algun dels enlla\u00e7os d’un article, i despr\u00e9s de l’altre on ens ha dut, i un altre, i un altre… aquesta hauria estat, per a mi, una forma l\u00f2gica de passar d’un a l’altre gran cient\u00edfic. Per\u00f2 \u00e9s clar, nom\u00e9s \u00e9s una opini\u00f3 personal.<\/span><\/p>\n

En definitiva, per\u00f2, un espectacle necessari, que utilitza for\u00e7a l’audiovisual (en ocasions fosc) i que omple un buit que cal que m\u00e9s companyies i creadors emplenin urgentment, pel bon futur de l’esperit cient\u00edfic i investigador del nostre pa\u00eds, al qual pot contribuir el teatre, sense cap dubte.<\/span><\/p>\n

Ser\u00e0 al Teatre Romea els diumenges 2, 9, 16 i 23 de novembre de 2014 a les 12.00 h.<\/strong><\/span><\/p>\n