{"id":35376,"date":"2015-01-27T18:30:13","date_gmt":"2015-01-27T17:30:13","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=35376"},"modified":"2015-01-27T18:30:13","modified_gmt":"2015-01-27T17:30:13","slug":"critiques-tothom-diu-que-esta-be-de-la-pepo-i-tot-produccions-teatre-jove-molt-jove","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/01\/27\/critiques-tothom-diu-que-esta-be-de-la-pepo-i-tot-produccions-teatre-jove-molt-jove\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘Tothom diu que est\u00e0 b\u00e9’ de La Pepo i Tot Produccions. Teatre Jove, molt jove"},"content":{"rendered":"

Ja vaig fer una primera valoraci\u00f3 d’aquest espectacle, que va ser al Showcase de la darrera Mostra Butaka Jove<\/a> d’Olesa de Montserrat, a l’octubre de 2014.<\/p>\n

Dissabte passat vaig poder veure per fi un passi sencer d’aquest muntatge, escrit per Dani Amor i dirigit per Daniel J. Meyer, sobre les aventures -i alguna desventura- d’un grupet de joves universitaris que viuen en t\u00edpics pisos compartits per a estudiants. \u00c9s clar que les dues protagonistes en un de diferent dels altres tres membres masculins del repartiment.<\/p>\n

Ens trobem davant d’una com\u00e8dia juvenil, molt a l’estil de molts productes del cinema nord-americ\u00e0 adre\u00e7ats a p\u00fablic adolescent, tot i que els personatges s\u00f3n a primers anys de carrera, \u00e9s a dir, sobre els 20 anys. La llibertat lluny de la casa paterna, la falta d’altres responsabilitats (si de cas, la d’estudiar i aprovar surt tan tangencialment que ni la considerem) i per descomptat, les hormones en plena ebullici\u00f3 fa que nois i noies es busquin… i es trobin. La hist\u00f2ria transcorre en diversos caps d’any, en un dels pisos -el dels nois- on podem veure la evoluci\u00f3 de les diverses hist\u00f2ries que aquests tenen amb tercers que no apareixen, i entre ells i elles.<\/p>\n

Aqu\u00ed l’equilibri sempre perill\u00f3s -quan parlem de p\u00fablic tan jove- entre sexualitat i afectivitat, bascula preferentment per la primera, tot i que la segona sempre acaba apareixent, naturalment. Com ja deia despr\u00e9s del visionat dels 10 minuts d’Olesa, els di\u00e0legs estan ben escrits, i la direcci\u00f3 i els actors estan prou convincents, comen\u00e7ant amb el fet que representen joves molt similars a ells.<\/p>\n

\"tothom<\/a><\/p>\n

Nom\u00e9s dir que la sessi\u00f3 que vaig veure, lluny de les que varen fer el setembre passat al Teatre Gaud\u00ed de Barcelona, va ser en un espai m\u00e9s convencional, un teatre a la italiana, amb un escenari elevat i allunyat del p\u00fablic, on van haver de variar el to i pot\u00e8ncia de l’acci\u00f3, i sobretot el volum de veu. No va haver major problema, en aquest sentit, per\u00f2 es va notar una precipitaci\u00f3 que va fer que es perdessin moments de text, i una part del control que es notava en el tast de la Mostra Butaka, i sobretot, algun personatge una mica massa estripat, com el d’una de les noies, que fa una joveneta ‘baixada del poble’ massa t\u00f2pica, l’accent de la qual penso que va en contra del seu personatge.<\/p>\n

Amb tot, el p\u00fablic s’ho va passar molt b\u00e9, i \u00e9s de valorar que vagin sortint companyies joves sense complexos, que tractin els temes i les realitats que ells viuen i veuen m\u00e9s aprop que ning\u00fa. La pres\u00e8ncia de gran quantitat de joves a la sala demostra que \u00e9s un dels millors camins per a formar una nova generaci\u00f3 d’espectadors teatrals.<\/p>\n