{"id":35622,"date":"2015-02-20T08:53:16","date_gmt":"2015-02-20T07:53:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=35622"},"modified":"2015-02-20T08:53:16","modified_gmt":"2015-02-20T07:53:16","slug":"resum-de-la-taula-rodona-sobre-publics-i-companyies-joves-a-linstitut-goethe-de-barcelona-nuvol-cat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/02\/20\/resum-de-la-taula-rodona-sobre-publics-i-companyies-joves-a-linstitut-goethe-de-barcelona-nuvol-cat\/","title":{"rendered":"Resum de la Taula Rodona sobre p\u00fablics i companyies joves a l’Institut Goethe de Barcelona – nuvol.cat"},"content":{"rendered":"

El teatre catal\u00e0 necessita el p\u00fablic jove (i viceversa)<\/strong><\/h3>\n

Oriol Puig Taul\u00e9 – www.nuvol.cat<\/a><\/strong><\/p>\n

Taula rodona realitzada a l’<\/strong><\/span>Institut Goethe de Barcelona<\/a><\/strong> – Divendres, 23 de gener de 2015 – 11:00-13:00 h.<\/strong><\/span><\/p>\n

El cicle de Teatre Jove organitzat per la Sala Beckett<\/strong> s\u2019ha acabat, i esperem que l\u2019any que ve torni. A m\u00e9s de poder veure tres espectacles fets per companyies joves (Els Malnascuts, La Peleona i els P14 de Berl\u00edn) el divendres passat vam assistir a una interessant taula rodona per parlar sobre les relacions entre el teatre i el p\u00fablic jove, organitzada per la Sala Beckett i l\u2019Institut Goethe.<\/p>\n

\"The<\/a><\/p>\n

La taula no era rodona sin\u00f3 quadrada i Ursula Wahl ens esperava a tots amb un somriure d\u2019orella a orella. Van ser dues hores de debat, intercanvi d\u2019impressions i preguntes, moltes preguntes, amb una taula nombrosa i interessada en el tema i un p\u00fablic format per professionals del gremi i periodistes culturals. La sessi\u00f3 es va iniciar amb la presentaci\u00f3 d\u2019Elena Mart\u00edn com a representant dels Malnascuts, el grup en gran part culpable d\u2019aquest cicle de teatre jove a la Sala Beckett. Els Malnascuts<\/strong> es dediquen a fer un parell de convocat\u00f2ries a l\u2019any perqu\u00e8 joves de 18 a 30 anys interessats en el teatre (ja sigui en la dramat\u00fargia, la direcci\u00f3, la interpretaci\u00f3, la il\u00b7luminaci\u00f3, etc.) es trobin i tinguin un espai on crear un espectacle, que ser\u00e0 presentat a la Sala Beckett. La idea \u00e9s una translaci\u00f3 del que fa la Volksb\u00fchne<\/a> de Berl\u00edn des del 1992, gr\u00e0cies al que llavors era el seu cap de dramat\u00fargia, Matthias Lilienthal: deixar un espai als joves perqu\u00e8 cre\u00efn i presentin els seus espectacles.<\/p>\n

Vanessa Unzalu Troya \u00e9s la responsable d\u2019aquest grup de joves (els P14<\/a>) i tamb\u00e9 va participar a la taula rodona, essent la que va rebre les preguntes m\u00e9s precises i la curiositat m\u00e9s sincera per part de la resta de convidats. La Volksb\u00fchne, un dels teatres hist\u00f2rics m\u00e9s emblem\u00e0tics de Berl\u00edn, disposa d\u2019una sala estable per al grup de joves (al tercer pis del seu mastod\u00f2ntic edifici) perqu\u00e8 aquests cre\u00efn espectacles amb total llibertat. Vanessa Unzalu ens va explicar que ella no intenta \u201censenyar\u201d cap t\u00e8cnica als joves i que deixa que siguin ells mateixos els que trobin el seu propi llenguatge, seguint la premissa de la can\u00e7\u00f3 Another brick in the wall<\/em> dels Pink Floyd (\u201cHey! Teachers! Leave them kids alone!\u201d).<\/p>\n

Els P14 tenen una responsable que treballa a jornada completa (Unzalu), un t\u00e8cnic i una sala, presenten ni m\u00e9s ni menys que sis espectacles a l\u2019any i l\u2019escenografia i el vestuari la \u201croben\u201d directament dels immensos magatzems de la Volksb\u00fchne. Tots els teatres p\u00fablics alemanys realitzen alguna activitat de pedagogia teatral, treballen amb escoles i presenten com a m\u00ednim un espectacle a l\u2019any fet per joves (que no vol dir destinat exclusivament al p\u00fablic jove). Tothom va coincidir que sempre \u00e9s preferible deixar als joves les eines i l\u2019espai perqu\u00e8 ells mateixos facin teatre, i superar aix\u00ed el convencional sistema de que un adult \u201ccomenti\u201d o \u201cexpliqui\u201d un espectacle a un grup d\u2019adolescents. Quina millor manera d\u2019aprendre qu\u00e8 \u00e9s i com funciona el teatre que deixant-los la llibertat perqu\u00e8 ells ho experimentin de primera m\u00e0?<\/p>\n

Un dels arguments en el qual van coincidir tots els participants \u00e9s en el buit de p\u00fablic que tenim al nostre pa\u00eds pel que fa als espectadors de 10 a 16 anys. Quan els nens deixen d\u2019anar a veure teatre infantil amb l\u2019escola (o amb els pares, si tenen aquesta sort) i fins que no tenen l\u2019autonomia econ\u00f2mica per decidir si volen (o no) anar al teatre, hi ha una franja per la qual no existeix pr\u00e0cticament cap tipus d\u2019oferta esc\u00e8nica.<\/p>\n

El director de la Sala Beckett Toni Casares<\/strong> va iniciar la seva intervenci\u00f3 afirmant que ha canviat la manera d\u2019entendre la cultura: ja no es tracta de \u201cdonar acc\u00e9s a la cultura\u201d a aquells que per alguna ra\u00f3 no hi tenen acc\u00e9s (per edat, per condicions socials o econ\u00f2miques) sin\u00f3 de deixar que tothom s\u2019expressi com a \u201cb\u00e8sties culturals\u201d que som, petits i grans, adults i joves.<\/p>\n

Albert Arribas<\/strong> (assessor literari i membre del Comit\u00e8 de Lectura del TNC) va dir que no es pot comparar un teatre amb un forn de pa, com es va fer en el debat, ja que si b\u00e9 tothom sap per a qu\u00e8 serveix un forn (per a fer pa) no tothom sap per a qu\u00e8 serveix el teatre. Defensava que cal dinamitar el teatre, deixar que la gent jove hi entri a fer el que vulgui, i no pas a seguir els esquemes de sempre (en aquest cas, els esquemes dels adults) sin\u00f3 a fer quelcom absolutament nou i revolucionari. Pablo Ley<\/strong> (Cap del departament de Dramat\u00fargia i Direcci\u00f3 d\u2019E\u00f2lia) va parlar amb sana enveja dels teatres p\u00fablics a Anglaterra, on entre moltes altres coses fan activitats per a joves, tallers d\u2019inform\u00e0tica i les iaies s\u2019hi reuneixen a les tardes a fer ganxet. \u00c9s a dir, els teatres estan (o intenten estar) oberts als ciutadans.<\/p>\n

\"Another<\/a><\/p>\n

Josep Maria Viaplana, responsable del portal Jovespectacle.cat<\/a> i amb molts anys d\u2019experi\u00e8ncia en teatre infantil i juvenil, va dir que el problema del teatre per a joves \u00e9s un peix que es mossega la cua: no hi producci\u00f3 perqu\u00e8 no hi ha un circuit d\u2019exhibici\u00f3, i no hi ha un circuit d\u2019exhibici\u00f3 perqu\u00e8 no hi ha producci\u00f3. La tasca que realitza Joan Morros al Kursaal de Manresa, animador sociocultural i responsable del Platea Jove<\/a>, va ser citada diverses vegades al debat, i es va acordar que a la seg\u00fcent trobada Morros hauria de ser convidat per compartir la seva experi\u00e8ncia. Tots els participants van coincidir en qu\u00e8 si a cada teatre hi hagu\u00e9s alg\u00fa amb els objectius tan clars i que fes la feina tan b\u00e9 com Joan Morros, el teatre per a joves a Catalunya estaria molt millor que a Berl\u00edn. Tamb\u00e9 es va criticar que La Mostra d\u2019Igualada<\/a> es vengui com una fira de teatre infantil i juvenil, quan de \u201cjuvenil\u201d nom\u00e9s en t\u00e9 el nom, perqu\u00e8 ni accepta ni programa teatre per a joves (s\u2019espera que el nou director de La Mostra, Pep Farr\u00e9s<\/a>, canv\u00efi aquesta situaci\u00f3). Entre el p\u00fablic tamb\u00e9 hi va haver intervencions interessants, com la d\u2019Andrea Calsamiglia d\u2019El Nus<\/a>, una associaci\u00f3 que fa servir el teatre per a l\u2019acci\u00f3 social, realitzant tallers i teatre-f\u00f2rums de prevenci\u00f3 de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica o sobre identitat de g\u00e8nere. Calsamiglia va defensar que aquest tipus de projectes tenen m\u00e9s sentit si es promouen des de l\u2019\u00e0mbit de la prevenci\u00f3 social que no pas des d\u2019un marc estrictament cultural.<\/p>\n

Christina Scheppelmann, la nova directora art\u00edstica del Liceu tamb\u00e9 present a la taula rodona, va recon\u00e8ixer que aix\u00ed com el Petit Liceu programa sis espectacles a l\u2019any dedicats al p\u00fablic infantil i organitza funcions i tallers per a les escoles, la instituci\u00f3 no fa res pensant en els espectadors de 14 a 18 anys. Aleix Faur\u00f3, director de La Virgueria<\/a>, va afirmar que no cal que surtin joves en escena o es tractin temes espec\u00edficament juvenils per interessar al p\u00fablic m\u00e9s jove, i Pau Carri\u00f3 va estar-hi d\u2019acord dient que els dos \u00faltims espectacles que ha dirigit (Ivan i els gossos<\/em> i Vict\u00f2ria d\u2019Enric V<\/em>, al Lliure de Gr\u00e0cia) no estaven pensats per a un p\u00fablic jove, per\u00f2 que es van omplir d\u2019espectadors d\u2019aquesta edat. Carla Torres, dramaturga i directora de La Peleona<\/a>, va reflexionar en veu alta que ens podem prendre el fet que en el teatre per a joves \u201ctot est\u00e0 per fer\u201d de forma negativa o, tot el contrari, de forma s\u00faper positiva, i que tots els teatres p\u00fablics s\u2019haurien de barallar per tenir grups com Els Malnascuts.<\/p>\n

Es va parlar de S\u00edlvia Duran, la responsable de l\u2019\u00c0rea de P\u00fablics de l\u2019ICEC (Institut Catal\u00e0 d\u2019Empreses Culturals) i es va sentir una veueta que deia \u201cEi, que estic aqu\u00ed!\u201d, ja que es trobava entre el p\u00fablic assistent. Duran va anunciar que estava oberta a reunir-se amb tothom que ho desitg\u00e9s, va recordar iniciatives sorgides del Departament de Cultura, com ara \u201cEscena 25\u201d, i va afirmar que treballava molt. Oriol Broggi<\/strong> (en certa manera, el convidat de pedra de la jornada) va deixar anar una pregunta que va quedar sense resposta: \u201cPer crear p\u00fablics \u00e9s necessari crear un c\u00e0rrec de p\u00fablics?\u201d.<\/p>\n

Va ser una taula rodona llarga i interessant, que va deixar molts interrogants a l\u2019aire i va demostrar que el teatre catal\u00e0 encara t\u00e9 molta feina a fer per tal de recuperar (i crear) un p\u00fablic jove. Aquesta tasca s\u2019ha de realitzar des de totes les institucions i teatres, des de totes les companyies i iniciatives esc\u00e8niques. Donar les eines (aix\u00f2 vol dir els espais i, sobretot, la confian\u00e7a) perqu\u00e8 els joves puguin expressar-se a trav\u00e9s del teatre. Deixar que experimentin i que fracassin. Deixar que facin teatre i, si va b\u00e9, en un futur proper tindrem tant espectacles com espectadors joves.<\/p>\n