{"id":35699,"date":"2015-02-25T11:02:25","date_gmt":"2015-02-25T10:02:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=35699"},"modified":"2015-02-25T11:02:25","modified_gmt":"2015-02-25T10:02:25","slug":"cronica-jove-espectacle-del-feten-2015-a-gijon-tercer-lliurament-dimarts-24-de-febrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/02\/25\/cronica-jove-espectacle-del-feten-2015-a-gijon-tercer-lliurament-dimarts-24-de-febrer\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica Jove Espectacle del FETEN 2015, a Gij\u00f3n. Tercer lliurament, dimarts 24 de febrer"},"content":{"rendered":"

\"Feten2015portada\"<\/a><\/h2>\n

DIMARTS, 24 DE FEBRER DE 2015<\/h2>\n

12.45 h. Centro Municipal Integrado Pumar\u00edn Gij\u00f3n Sur<\/strong><\/span>
\n Companyia de Comediants La Baldufa (Catalu\u00f1a)<\/strong><\/span>
\n Pinocchio, figlio di Geppetto<\/strong><\/span><\/p>\n

\"la-baldufa-pinoccio\"<\/a><\/p>\n

Pinocchio, figlio di Geppetto es la historia de un ni\u00f1o libre, sin prejuicios ni complejos, desobediente y travieso, pero a la vez muy ingenuo. Geppetto, con el instinto protector de un padre, intentar\u00e1 velar por su educaci\u00f3n. En cambio, Pinocchio, desobediente, se ver\u00e1 inmerso en diversas aventuras que le har\u00e1n crecer y madurar como persona hasta acabar extenuado y\u2026 con un final sorprendente.<\/p>\n

Recomendado Funciones familiares: a partir de 6 a\u00f1os Funciones escolares: entre 8 y 11<\/strong>
\n Duraci\u00f3n 55 minutos<\/strong><\/p>\n

Ficha art\u00edstica Int\u00e9rpretes<\/strong> Enric Blasi, Emiliano Pardo, Carles Pijuan y Miki Arbizu (t\u00e9cnico en escena) Autor<\/strong> Carlo Collodi Dramaturgia<\/strong> La Baldufa Direcci\u00f3n<\/strong> Jokin Oregui y La Baldufa Escenograf\u00eda<\/strong> Carles Pijuan Vestuario<\/strong> Carles Pijuan M\u00fasica<\/strong> \u00d2scar Roig Iluminaci\u00f3n<\/strong> Miki Arbizu Producci\u00f3n<\/strong> Enric Blasi y Am\u00e0lia Atmetll\u00f3 Oficina<\/strong> Isabel Merc\u00e9 y Pilar P\u00e0mpols Coproducci\u00f3n<\/strong> Th\u00e9\u00e2tre du Clo\u00eetre, Sc\u00e8ne Conventionn\u00e9e, Festival National de Bellac<\/p>\n

Distribuci\u00f3n<\/strong> Companyia de Comediants La Baldufa | Enric Blasi Aldosa C\/ M\u00fasic Vivaldi, 12, BX. 25003 Lleida Tel.: 973 28 14 57 – 649 98 50 52 baldufa@labaldufateatre.com www.labaldufateatre.com<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s de veure el Pinotxo de La Baldufa, amb un teatre a vessar* i amb uns fervents aplaudiments al final, mostra de l’entusiasme despertat entre els professionals assistents, un es fa consideracions, podr\u00edem dir, de dues menes: les que fa a la forma i al contingut.<\/em><\/span><\/p>\n

Per la forma, felicitar efusivament als membres de La Baldufa, perqu\u00e8 no deixen d’investigar noves maneres d’explicar hist\u00f2ries, nous llenguatges, noves propostes est\u00e8tiques, que un no endevina fins a on arribaran al topall amb el pas dels anys, per\u00f2 que sempre s\u00f3n sorprenents; tamb\u00e9, i molt especialment, entre els professionals, cosa que tots sabem que \u00e9s dif\u00edcil. La cosa comen\u00e7a a un escenari on, aparentment, els tramoies de la companyia semblen muntar una escenografia ‘de les d’abans’ amb llistons de fusta, cordes amb contrapesos i paper d’embalar on posteriorment es pintaran els decorats. Inesperadament (en la sessi\u00f3 va ser al tercer intent, ja que anava entrant gent fins a emplenar ‘a petar’ la sala), un dels membres s’adre\u00e7a al p\u00fablic, per\u00f2 al p\u00fablic infantil que hi ha al davant, i treu uns infants, als quals faran fer un seguit de sons per un micr\u00f2fon: un crit, un riure… Aquests sons, posteriorment, s\u00f3n utilitzats durant la representaci\u00f3 com a ‘banda sonora’ complement\u00e0ria. Tota la hist\u00f2ria del nen de fusta es va representant amb aquest entorn d’escenografies a mig muntar que van movent entre tots de forma aparentment improvisada, amb personatges que de cop i volta es caracteritzen, mentre els altres actors segueixen sent els tramoies i ajudants de l’escena que es representa. Pinten t\u00edtols que ens informen d’on som, i prenen la forma d’uns manipuladors de titelles que tot i ser-hi, de vegades es fan invisibles. En tota aquesta evoluci\u00f3, cal parar esment en algunes de les troballes d’aquest ‘teatre dins del teatre’, com ara el naixement de Pinotxo, on veiem com Jepet ‘literalment’ pareix el seu fill de fusta. O com quan veiem una representaci\u00f3 de titelles, no mirant a l’escenari, sin\u00f3 als espectadors i les seves reaccions, cosa que, dit de passada, recomano molt fer de tant en tant. S\u00f3n nom\u00e9s dos exemples.
\n<\/em><\/span><\/p>\n

Dues coses que em van semblar, per\u00f2, que no estaven ben trobades, i una era la insist\u00e8ncia de parlar un itali\u00e0 macarr\u00f2nic per part de tots els intervinents (perqu\u00e8 no parlar un bon itali\u00e0, si es tractava d’aix\u00f2, o b\u00e9 un catal\u00e0 o castell\u00e0 normal?), per\u00f2 sobretot, la tortura i assassinat de Pinotxo (s\u00ed, es pot matisar com es vulgui, per\u00f2 en escena varem veure-ho de forma di\u00e0fana) penjat a una forca improvisada amb una de les m\u00faltiples cordes que conformaven la tramoia.<\/em><\/span><\/p>\n

Pel que fa al contingut, i sabent que tot \u00e9s discutible, em sembla que aqu\u00ed segueix prevalent la voluntat est\u00e8tica sobre la transmissi\u00f3 d’aquest contingut. Tret d’alguns exemples brillants que he posat abans, i alguns altres sense dubte, em sembla que no \u00e9s la forma m\u00e9s id\u00f2nia d’explicar el text de Collodi. Primer, perqu\u00e8 s’entretenen molt en l’inici, fins al punt que s’explica molt poquet de la llarga i molt (com seria la paraula, sucosa?) hist\u00f2ria original de Collodi, i canviant de forma evident moltes de les situaccions i personatges que hi podem llegir (especialment a l’escena del gat i la guineu), i finalment, posant el punat final en la mort (i resurrecci\u00f3) de Pinotxo, que coincideix amb el final de la primera part del llibre original. Pot haver-hi moltes interpretacions de les intencions de l’autor, per\u00f2 de la seva lectura jo n’he tret sempre una intenci\u00f3 did\u00e0ctica, d’av\u00eds a les joves generacions dels perills que els esperen a la vida, fruit sobretot de la naturalesa humana, la seva i la dels altres. Pinotxo representa l’esperit alhora ingenu, trapella i gandul que ens habita a tots, en moltes de les seves aventures a conductes socials enquistades, i tamb\u00e9 el magre futur que ens espera si no ens esforcem en cultivar-nos. Res de tot aix\u00f2 apareixia, de forma entenedora al menys, a la proposta. I em sembla que si aquesta ha de ser vista per espectadors de curta edat, val la pena que abans de veure variants (necess\u00e0ries i saludables) d’una hist\u00f2ria coneguda, haurien de con\u00e8ixer una versi\u00f3 m\u00e9s fidedigne, i no parlo de la de Disney, \u00e9s clar.<\/em><\/span><\/p>\n

*No \u00e9s estrany, despr\u00e9s d’alguns anys de la seva estrena a FETEN amb el Bar\u00f3 de Munchaussen, on van guanyar el premi al millor espectacle, les seves aparicions a la Fira de refer\u00e8ncia del sector a l’estat es compten per \u00e8xits.<\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

16:30 h. Sala 2A. Centro de Cultura Antiguo Instituto<\/strong><\/span>
\n Engruna Teatre (Catalu\u00f1a)<\/strong><\/span>
\n C\u00f3digo postal 00<\/strong><\/span><\/p>\n

\"engruna-codi-postal-00\"<\/a><\/p>\n

Bienvenidos a la oficina de C\u00f3digo Postal 00, una oficina muy especial a la que nos llegan cartas y paquetes desde todos los rincones del mundo. Si algo te asusta o te llena el coraz\u00f3n, o buscas una oreja para que se lo cuentes,… solo tienes que escribirlo en una carta y las carteras de C\u00f3digo Postal 00 \u00a1har\u00e1n que llegue a buen puerto! En esta oficina descubrir\u00e1s infinidad de historias: de amor, de viajes, de secretos… Una experiencia m\u00e1gica y \u00fanica en el mundo de la comunicaci\u00f3n.<\/p>\n

Recomendado A partir de 3 a\u00f1os<\/strong>
\n Duraci\u00f3n 50 minutos (m\u00e1s actividad final)<\/strong><\/p>\n

Ficha art\u00edstica Int\u00e9rpretes<\/strong> Ruth Garc\u00eda, Nuria Oliv\u00e9 y Mireia Fern\u00e1ndez Autoras<\/strong> Ruth Garc\u00eda, Nuria Oliv\u00e9 y Mireia Fern\u00e1ndez Escenograf\u00eda<\/strong> Engruna Teatre y Toni Fern\u00e1ndez Vestuario<\/strong> Engruna Teatre M\u00fasica<\/strong> Albert Ciurans Iluminaci\u00f3n<\/strong> Jordi Berch Producci\u00f3n<\/strong> Engruna Teatre M\u00e1scaras<\/strong> Iria Roib\u00e1s Fotograf\u00eda del cat\u00e1logo<\/strong> Silvia Poch<\/p>\n

Distribuci\u00f3n<\/strong> \u00c1gada Distribuci\u00f3n – Manuel Azquinezer Partida Barranquets. C\/ 12, 6. 03779 Els Poblets (Alicante) Tel.: 966 42 37 59 – 667 46 83 67 agada@agada.es www.agada.es Martes 24 de febrero 9.45, 16.30 y 18.30 horas Centro de Cultura Antiguo Instituto Sala 2A<\/p>\n

Despr\u00e9s de dos anys (m\u00ednim) de rodatge de l’espectacle, des de la Mostra d’Igualada 2013 on vaig escriure aquesta cr\u00edtica<\/a>, val a dir que l’espectacle, com era d’esperar, ha millorat i s’ha fet rodonet, rodonet.<\/em><\/span><\/p>\n

B\u00e0sicament, veiem una virtual oficina de correus, de les de sempre (qu\u00e8 t’hi jugues a que molts infants no saben qu\u00e8 \u00e9s?) on tres esfor\u00e7ades carteres treballen dur per fer arribar cartes (s\u00ed, de paper) als seus destinataris. Cartes que en parlen d’hist\u00f2ries profundament emotives, des de les pors i els desitjos d’uns infants, al dolor, i alhora l’amor d’una mare que per obligaci\u00f3 \u00e9s lluny del seu fillet, a la magistral sinopsi, a trav\u00e9s de les cartes, d’una relaci\u00f3 d’amor entre un home i una dona, rellegida per ella, quan ell, ja de ben grans, ha deixat aquest m\u00f3n. Una de directa al cor, impossible, al menys per a mi, de quedar-s’hi indiferent. Molt ben posada en peus, amb un teatre gestual, una est\u00e8tica molt acurada i unes veus en off (\u00fanics textos de tot plegat) impecable. Una bona hist\u00f2ria, molt neta de coses sobreres i ben rodada, despr\u00e9s d’aquests dos anys. Les meves felicitacions.<\/em><\/span><\/p>\n

I si voleu una ra\u00f3 prosaica per programar-lo, reprenent el que deia al principi, com a m\u00ednim perqu\u00e8 els infants d’avui s\u00e0piguen com es comunicava abans la gent, abans dels m\u00f2bils, abans del correu electr\u00f2nic, abans fins i tot del tel\u00e8fon, la gent tamb\u00e9 es comunicava en la dist\u00e0ncia, i ho feien a trav\u00e9s de les cartes.<\/span><\/em><\/p>\n