{"id":36037,"date":"2015-03-12T20:34:03","date_gmt":"2015-03-12T19:34:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=36037"},"modified":"2015-03-12T20:34:03","modified_gmt":"2015-03-12T19:34:03","slug":"critiques-joves-lart-de-la-comedia-al-tnc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/03\/12\/critiques-joves-lart-de-la-comedia-al-tnc\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: Joves ‘L’Art de la Com\u00e8dia’ al TNC"},"content":{"rendered":"

El teatre com a argument<\/b>
\n<\/span><\/h3>\n

\"lart-de-la-comedia-filippo-tnc\"<\/a><\/p>\n

Un text notable, que ens fa reflexionar sobre l’art, i com ja s’ha dit en altres llocs, sobre la relaci\u00f3 entre l’artista i el poder, tot i que de forma tangencial.
\n<\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Homar comen\u00e7a adre\u00e7ant-se al p\u00fablic, ens parla de la ‘seva’ visi\u00f3 de l’art teatral, en un text que, per la seva profunditat i encert, tots els artistes haurien de penjar en un lloc visible de casa o del camerino, si \u00e9s que no s\u00f3n el mateix.<\/span><\/p>\n

L’obra t\u00e9 una proposta grandiosa pel que fa a l’escenografia, que parteix d’un escenari a mig muntar, i que amb la intervenci\u00f3 dels mateixos actors i els tramoies de la sala (al quals, tot s’ha de dir, l’elenc fa que els acompanyin en la salutaci\u00f3 final, en reconeixement a les seves constants entrades i sortides), basteixen un despatx d’un prefecte de prov\u00edncies, grandiloq\u00fcent s\u00ed, per\u00f2 versemblant en aquesta It\u00e0lia del nostre imaginari. Una proposta diferent, i molt encertada.
\n<\/span><\/p>\n

En aquest espai, esdev\u00e9 la resta de l’obra, despr\u00e9s del moment en qu\u00e8 el director d’una petita companyia teatral ‘familiar’, s’espera audi\u00e8ncia del propi prefecte.<\/span><\/p>\n

Dir que cada moment en qu\u00e8 el Llu\u00eds Homar \u00e9s a escena, val el seu pes en or. Tamb\u00e9 que el pret\u00e8s moment en qu\u00e8 es retrata la relaci\u00f3 del poder amb els artistes (i no viceversa, com pot semblar) per mi no acaba de reeixir. I \u00e9s que \u00e9s molt dif\u00edcil que un actor reflecteixi en tota la seva cruesa, per\u00f2 tamb\u00e9 complexitat, la veritat dels qui estan a l’altre costat, els responsables pol\u00edtics. Nom\u00e9s en una ocasi\u00f3 he vist dalt de l’escenari un retrat convincent i descarnat d’aquesta perversa relaci\u00f3. Es deia (diu) Fum, i la companyia Teatre de Guerrilla, responsable del muntatge, va haver de ‘reinventar-se’ just despr\u00e9s de fer-la.
\n<\/span><\/p>\n

De la resta, cal dir que l’autor ens vol mantenir en el dubte de si el que veiem \u00e9s o no una ficci\u00f3 de la petita companyia art\u00edstica o la realitat d’una societat ben pintoresca. Per sort, Eduardo de Filipo sap tancar-no amb un final obert, conc\u00eds i memorablement bo.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 no conclour\u00e9 sense valorar que, de les tres hist\u00f2ries que passen per davant nostre, la del metge, la del capell\u00e0, i la de la mestra i els pagesos, <\/span>la \u00fanica que realment em va atrapar per, sobretot, la solv\u00e8ncia i desplegament de recursos del seu int\u00e8rpret, va ser la del capell\u00e0. En les altres dues, tot i estar -com tot el muntatge- impecablement interpretades i dirigides, em va faltar aquella imprescindible sensaci\u00f3 de versemblan\u00e7a que impregnava la protagonitzada per un espl\u00e8ndid Andreu Benito, \u00fanic part\u00edcip comparable al Llu\u00eds Homar, innegablement en el cim de la seva carrera, tant com a actor com a director, i del qual esperem seguir gaudint durant molt de temps.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El teatre com a argument Un text notable, que ens fa reflexionar sobre l’art, i com ja s’ha dit en altres llocs, sobre la relaci\u00f3 entre l’artista i el poder, tot i que de forma tangencial. Llu\u00eds Homar comen\u00e7a adre\u00e7ant-se al p\u00fablic, ens parla de la ‘seva’ visi\u00f3 de l’art teatral, en un text que, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36038,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-36037","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/lart-de-la-comedia-filippo-tnc.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36037","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36037"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36037\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36038"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36037"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36037"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36037"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}