{"id":37134,"date":"2015-06-24T21:01:12","date_gmt":"2015-06-24T19:01:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=37134"},"modified":"2015-06-24T21:01:12","modified_gmt":"2015-06-24T19:01:12","slug":"critiques-una-carretada-de-contes-de-la-guilla-teatre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/06\/24\/critiques-una-carretada-de-contes-de-la-guilla-teatre\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘Una carretada de contes’ de La Guilla Teatre"},"content":{"rendered":"

\"una-carretada-de-contes-la-guilla\"<\/a><\/p>\n

Els dos membres de la companyia<\/strong><\/a> se’ns presenten a l’inici de la sessi\u00f3, tot preguntant-nos els nostres noms, i amb un seguit de jocs\u00a0 relacionals amb petits i grans. Aix\u00f2 estableix un bonic clima de confian\u00e7a entre l’escenari i la platea, que especialment en una sala de poc aforament (ho vaig veure a la F\u00e8nix del Raval Barcelon\u00ed) li d\u00f3na un plus ‘familiar’, redundant la paraula que defineix aquesta mena de sessions. Posats en mat\u00e8ria, tots dos ens expliquen un seguit de contes, que ‘surten’ d’un carro que ocupa el centre i el protagonisme de l’escenari, alguns d’ells amagats en diverses maletes que treuen del carro mateix al principi.<\/p>\n

Els recursos m\u00e9s utilitzats per a aquesta ‘carretada’ de contes s\u00f3n les m\u00e0scares, com no el cos i la veu dels int\u00e8rprets, i diversitat de titelles, de diferents grand\u00e0ries. Tot molt acurat, i sorprenent si tenim en conte que la direcci\u00f3 ha estat d’ells mateixos, lluny d’una primera proposta signada per un director, com va ser ‘L’hort de Can Pitrocs’. En aquesta ocasi\u00f3, la companyia fa un pas endavant en la seva traject\u00f2ria i ens presenta un espectacle amb un ritme pausat per\u00f2 que arriba a tots i totes.<\/p>\n

Destacar, d’entre tots els contes, dos que em van sorprendre m\u00e9s: un per explicar-nos la tardana hist\u00f2ria amorosa de dos avis, explicada des de la perspectiva dels n\u00e9ts. I el darrer de tots, i tamb\u00e9 el m\u00e9s llarg (cosa que no li treu, abans tot el contrari, inter\u00e8s i ritme) on els personatges van sent els ingredients d’una amanida, que a l’acabar l’espectacle nens i nenes assistents poden tastar, degudament amanida, empesos per l’atractiu sobtat d’uns vegetals que han protagonitzat tan bonica hist\u00f2ria. Una proposta aquesta, profundament pedag\u00f2gica i exemple de motivaci\u00f3 per a que els petits que no ho han fet ja, li trobin el major dels atractius a les fulles d’enciam, les pastanagues, el pebrot, etc…<\/p>\n