{"id":37306,"date":"2015-07-23T12:00:54","date_gmt":"2015-07-23T10:00:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=37306"},"modified":"2015-07-23T12:00:54","modified_gmt":"2015-07-23T10:00:54","slug":"els-sorprenents-criteris-dels-ajuts-al-teatre-ignasi-roda-ara-cat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/07\/23\/els-sorprenents-criteris-dels-ajuts-al-teatre-ignasi-roda-ara-cat\/","title":{"rendered":"Els sorprenents criteris dels ajuts al teatre – Ignasi Roda – Ara.cat"},"content":{"rendered":"

\"ignasi-roda\"<\/a>Fa uns mesos un amic em va recomanar aquest article de reflexi\u00f3 sobre la relaci\u00f3 del teatre, l’art en general, i les administracions p\u00fabliques. Segurament est\u00e0 inspirat m\u00e9s en el teatre per a p\u00fablics adults, per\u00f2 em sembla un text brillant, d’una persona que en sap molt, de teatre. A m\u00e9s, en la seva refer\u00e8ncia als circuits teatrals ‘no oficials’ veig un paral\u00b7lelisme amb determinades entitats volunt\u00e0ries, que mantenen una programaci\u00f3 familiar viva i estable al territori. I que ens durin! No cal dir res m\u00e9s…<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Ara, quan l’article ja es pot llegir lliurement a la web de l’ARA, us en faig una reproducci\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Els sorprenents criteris dels ajuts al teatre<\/h3>\n

 <\/p>\n

\"\" IGNASI RODA | 09\/04\/2015 21:16 <\/a><\/p>\n

\n
\n
\n
Segueix-me<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

El teatre \u00e9s l\u2019art de sorprendre. Entenguem el mot sorpresa<\/i> com a descoberta inesperada. Es fa fosc i, de sobte, s\u2019enc\u00e9n el llum, o s\u2019obre un tel\u00f3, o descobrim una escenografia, i tot ens sorpr\u00e8n. Els dramaturgs ens acollim a la sorpresa per resoldre l\u2019entrellat d\u2019una obra. En fi, que el teatre \u00e9s un c\u00famul de sorpreses, totes elles encaminades a sorprendre el p\u00fablic.<\/p>\n

Els pol\u00edtics tamb\u00e9 sorprenen, per\u00f2 crec que ho fan d\u2019una manera barroera. Ni tan sols consideren all\u00f2 del plantejament-nus-desenlla\u00e7 que ens ensenyaven els nostres cl\u00e0ssics. I en qu\u00e8 ens sorprenen? En els seus esfor\u00e7os per plantejar-nos desenlla\u00e7os poc abans de les eleccions, sense passar pels plantejaments i els nusos. La darrera sorpresa la llegeixo a l\u2019ARA del 31 de mar\u00e7 passat: \u201cQualitat, feina i p\u00fablic: l\u2019objectiu de les noves subvencions al teatre\u201d. El subt\u00edtol encara em sorpr\u00e8n m\u00e9s: \u201cCultura remodela els ajuts a sales i productores despr\u00e9s de 10 anys\u201d. La not\u00edcia ens diu que ara es canvia el model dels anys 90. Vint-i-cinc anys ens contemplen!<\/p>\n

Per\u00f2, anem al titular, que \u00e9s una consigna formulada pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, al seu equip. Qualitat<\/i> : quin \u00e9s el criteri per decidir a qui se subvenciona i per saber si un producte ser\u00e0 o no de qualitat?<\/i> Com es pot demostrar una qualitat<\/i> sense estrenar el projecte? La qualitat<\/i> es determina per les persones que encap\u00e7alen el projecte? Qui \u00e9s el boig que renega de la qualitat<\/i> quan es llan\u00e7a a l\u2019aventura de fer una producci\u00f3? Feina<\/i> : la veritat \u00e9s que no s\u00e9 qu\u00e8 dir. Potser la conselleria ha detectat alg\u00fa que presenta projectes i que creu que aix\u00f2 de fer teatre \u00e9s bufar i fer ampolles. Potser aquesta feina que es requereix \u00e9s per curr\u00edculum. Qui s\u2019arrisca a produir teatre sap que s\u2019enfronta a un munt de feina, i la primera, i gens f\u00e0cil, \u00e9s la de sol\u00b7licitar ajudes. P\u00fablic<\/i> : aix\u00f2 em sona a compte de resultats. Qui pot garantir que el p\u00fablic respondr\u00e0 a un espectacle? Perqu\u00e8 suposo que estem parlant de projectes nous, els projectes que, abans de veure la llum, pidolen els ajuts p\u00fablics. El p\u00fablic \u00e9s un gran misteri, en el teatre i en qualsevol manifestaci\u00f3 que en requereixi. La seva resposta sempre ens sorprendr\u00e0, i quan veiem que un espectacle triomfa, diem que ha estat tocat per la gr\u00e0cia divina, perqu\u00e8 ning\u00fa, i repeteixo, ning\u00fa, i encara menys els pol\u00edtics i els t\u00e8cnics que valoren les propostes que se\u2019ls presenten, pot assegurar que aquell espectacle o aquell altre triomfar\u00e0. Entenc que aquesta consigna s\u2019aplica (i \u00e9s el cas) a una programaci\u00f3 de sales de teatre que s\u2019alimenta de grups que, alhora, han de produir el seu espectacle tot recorrent a les ajudes que ofereixen les institucions p\u00fabliques, \u00fanica font a la qual es pot rec\u00f3rrer perqu\u00e8, pel que fa a les fonts privades, la conselleria ja s\u2019ha apressat a voler-les canalitzar a trav\u00e9s d\u2019una fundaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 de la Fundaci\u00f3 i el Consell Social de la Cultura \u00e9s un altre tema del qual potser un dia o altre us parlar\u00e9, com diria la Capmany.<\/p>\n

I, un cop analitzada la consigna, permeteu-me que analitzi una mica m\u00e9s els raonaments que, diuen, els han emp\u00e8s a crear el model d\u2019ajuts anunciat pel departament. El tal departament ens parla de (i cito) \u201c\u00abl\u2019ensorrament\u00bb del sistema teatral catal\u00e0 motivat tant per la crisi del consum com per \u00abpol\u00edtiques err\u00f2nies i punitives\u00bb contra la cultura executades des del govern espanyol, lamentava Mascarell\u201d. No s\u00e9 ben b\u00e9 a quin sistema teatral es refereix el conseller. Al creatiu? Crec que no. M\u00e9s aviat a la ind\u00fastria teatral, aquesta ind\u00fastria que per als pol\u00edtics \u00e9s priorit\u00e0ria, la ind\u00fastria del diner abans que la ind\u00fastria de la creaci\u00f3. I, s\u00ed, \u00e9s cert, aquest sistema, el seu sistema, el dels pol\u00edtics, tots els pol\u00edtics que han exercit el poder, s\u2019ha ensorrat estrepitosament, i deu anys despr\u00e9s de comen\u00e7ar a percebre\u2019n els s\u00edmptomes, ara es desperten, a sis mesos vista d\u2019unes eleccions per canviar el sistema. Per\u00f2 el sistema no canvia, nom\u00e9s es maquilla. I les ajudes recauen, com sempre, en els de sempre, i els creadors que nom\u00e9s s\u00f3n aix\u00f2, creadors i no empresaris, se seguiran sentint marginats d\u2019aquest sistema que s\u2019ha ensorrat estrepitosament a mans dels qui el van crear.<\/p>\n

Podria allargassar-me molt m\u00e9s sobre aquest anunci del departament i parlar dels criteris, gens nous, que regiran els nous par\u00e0metres, per\u00f2 sospito que el setembre vinent, surti qui surti, guanyaran els de sempre i res no canviar\u00e0, no hi haur\u00e0 un canvi en profunditat del sistema, perqu\u00e8 els pol\u00edtics volen seguir mantenint el control de la cultura, i la gent de teatre som incapa\u00e7os de plantar cara de manera conjunta i reclamar una revisi\u00f3 a fons del sistema. Potser va sent hora de fer un Congr\u00e9s Nacional de les Arts Esc\u00e8niques o alguna cosa semblant on s\u2019aixequin totes les veus i, si fos possible, les m\u00e9s dissonants, aquelles que queden ofegades pels monopolis de les ind\u00fastries culturals i les grans patums del teatre. Emmudides per la prepot\u00e8ncia dels teatres p\u00fablics, que s\u2019han transformat en estructures burocr\u00e0tiques al servei d\u2019uns quants escollits que (afortunats ells) tenen, per ara, feina garantida.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9, i ho he repetit un munt de vegades, nosaltres, les gents que fem teatre, tenim responsabilitat compartida en aquest frac\u00e0s del sistema. Vam deixar que es destru\u00eds un teixit teatral que s\u2019estenia per tot Catalunya i que era l\u2019enveja dels qui venien de fora. Ara la Generalitat parla de donar suport a les infraestructures i contractacions de tot el territori, per\u00f2 no ens enganyem: la for\u00e7a d\u2019aquell teixit venia donada per la feina que la gent de teatre feia des de cada circumscripci\u00f3, i no pas per les directrius d\u2019un sistema que no dinamitza res sin\u00f3 que nom\u00e9s controla, tria i atorga amb uns par\u00e0metres aritm\u00e8tics i estad\u00edstics que no serveixen per crear teatre.<\/p>\n

Cultura pret\u00e9n sorprendre, com el teatre, amb aquestes noves directrius, per\u00f2, m\u00e9s que sorprendre\u2019m, m\u2019espanta i m\u2019aclapara, perqu\u00e8, en tot plegat, no hi veig imaginaci\u00f3. I \u00e9s que el que li cal al teatre \u00e9s menys bur\u00f2crates i m\u00e9s creadors.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Els sorprenents criteris dels ajuts al teatre – Ignasi Roda – Ara.cat<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns mesos un amic em va recomanar aquest article de reflexi\u00f3 sobre la relaci\u00f3 del teatre, l’art en general, i les administracions p\u00fabliques. Segurament est\u00e0 inspirat m\u00e9s en el teatre per a p\u00fablics adults, per\u00f2 em sembla un text brillant, d’una persona que en sap molt, de teatre. A m\u00e9s, en la seva refer\u00e8ncia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37307,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13,77],"tags":[],"class_list":["post-37306","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-reflexions","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/ignasi-roda.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37306"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37306\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37307"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}