{"id":38245,"date":"2015-10-27T14:56:24","date_gmt":"2015-10-27T13:56:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38245"},"modified":"2015-10-27T14:56:24","modified_gmt":"2015-10-27T13:56:24","slug":"critiques-molt-soroll-per-no-res-al-tnc-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/10\/27\/critiques-molt-soroll-per-no-res-al-tnc-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u00abMolt soroll per no res\u00bb al TNC de Barcelona."},"content":{"rendered":"

\"Molt-soroll-per-no-res\"<\/a><\/b><\/p>\n

molts escarafalls sobre -en realitat- no res<\/b><\/p>\n

Aquesta seria, si m\u00e9s no aproximada, la traducci\u00f3 literal del t\u00edtol de l’obra de Shakespeare, la versi\u00f3 musical (espl\u00e8ndida) del qual es pot veure aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya. Un TNC que va conquerint una congru\u00e8ncia i personalitat pr\u00f2pia en la seva programaci\u00f3, de la m\u00e0 de Xavier Albert\u00ed, aproximant-se sense complexos a g\u00e8neres i autors populars i sagrats de forma alternativa, i de vegades coincident.<\/span><\/p>\n

Era aquest cas, sembla ser, amb un projecte acaronat per \u00c0ngel Ll\u00e0cer i Manu Guix feia temps: Combinar la m\u00fasica de Cole Porter<\/a> amb els versos i la prosa de Shakespeare (aqu\u00ed podrem saber com i perqu\u00e8<\/a>), d’aquest artifici sobre l’amor. Un artifici delici\u00f3s, diria, on, sobretot, l’autor ens explica dues formes d’amor, dues tipologies de parella que s’entrecreuen en aquesta hist\u00f2ria: Claudio i Hero, els amants joves i ingenus, cadasc\u00fa a la seva manera, que tenen en l’amor la fi de les seves exist\u00e8ncies (llegeixis ‘fi’ en ambd\u00f3s sentits); i la de Beatrice i Benedicte, una mica m\u00e9s granadets i viscuts, d’intel\u00b7lecte i agudesa dial\u00e8ctica notable, que de tant enfrontar-se, s’adonen, a causa d’una broma d’amics comuns, que en realitat s’estimen d’una forma apassionada, ni que sigui perqu\u00e8 dif\u00edcilment trobaran alg\u00fa m\u00e9s digne del seu enginy. Per\u00f2 \u00e9s clar, no tot havien de ser flors i violes, i l’enveja de Don Juan, el porta a ordir un parany als dos joves enamorats, Hero i Claudio, fent pensar al primer que la segona no \u00e9s la dama pura i c\u00e0ndida que semblava, provocant-li un enuig i un comportament venjatiu, en destapar els seus veritables sentiments just davant de l’altar. Caldr\u00e0 una jugada for\u00e7a agosarada (que tothom pensi que Hero ha mort de vergonya i disgust) per destapar i condemnar als veritables responsables. Tot ben amanit amb m\u00fasiques inoblidables no tant sols de Cole Porter, sin\u00f3 tamb\u00e9 d’Irving Berlin i d’I. Herb Brown, que diversos dels actors i actrius van interpretant, sols o acompanyats, subratllant amb les lletres els sentiments dels personatges, i aportant el vers que li falta als di\u00e0legs. La interpretaci\u00f3 musical de la orquestra, present en tot moment, que compta amb 10 m\u00fasics incloent el pianista i director Manu Guix, anir\u00e0 desgranant els temes musicals, deixant que el text dram\u00e0tic es centri<\/span>, per for\u00e7a,\u00a0 <\/span><\/span>en la trama central de les dues parelles, el parany indigne i la seva feli\u00e7 resoluci\u00f3.<\/span><\/p>\n

El resultat? Est\u00e0 prou b\u00e9, la veritat.<\/span><\/p>\n

Comen\u00e7a amb el protagonisme de l’orquestra, i alguns dels actors i actrius que despr\u00e9s veurem fent l’espectacle, cantant diverses can\u00e7ons. L’acci\u00f3 encara no ha comen\u00e7at, i ja ens situem en un plat\u00f3 cinematogr\u00e0fic dels 50. Un pensa que potser en lloc de que la m\u00fasica amaneixi i recolzi el text shakespiri\u00e0, potser ser\u00e0 a l’inrev\u00e9s, i tindrem un recorregut de la m\u00fasica de Cole Porter, amb algunes coartades dramat\u00fargiques com a excusa. Salvant les dist\u00e0ncies, com es feia amb Mamma Mia, on el protagonista principal era la m\u00fasica. Per\u00f2 a mesura que anem avan\u00e7ant, \u00e9s evident que coneixem els personatges, els seus conflictes, l’acci\u00f3, i aleshores la m\u00fasica t\u00e9 el paper perfecte que li pertoca, complementant, ajudant a posar en solfa -mai millor dit- les emocions de cadascun. Tamb\u00e9 es succeeixen n\u00fameros musicals i de ball -impecables- que ens remeten al cinema d’aquells anys daurats, especialment a ‘Singing in the rain’, una de les darreres aportacions art\u00edstiques insuperables de Cole Porter, en plena malaltia i a prop de la seva mort. Impagable el pas dels diversos escenaris en el ‘set’ giratori de tres decorats interiors, tot ballant i passant-hi sense el menor respecte al mobiliari.
\n<\/span><\/p>\n

Una altra aportaci\u00f3 encertada \u00e9s el paper els ‘vigilants’ (s\u00f3c jo, o recordaven als germans Marx?), amb els seus equivocs ling\u00fc\u00edstics, la seva ineptitud, per\u00f2 a l’hora la seva determinaci\u00f3 a fer just\u00edcia. Fins i tot la interpretaci\u00f3 cridanera (sense perdre mai el control), emfatitzada i ben dita dels actors, justificada per la ac\u00fastica que la Sala Gran no t\u00e9, juga a favor del divertiment general. I amb algunes cireretes, com l’accent clarament mexic\u00e0 -homenatge a Cantinflas?- del capell\u00e0 que casa les parelles.<\/span><\/p>\n

Finalment, una certesa, i \u00e9s la plena adequaci\u00f3 d’aquest espectacle a nois i noies a partir dels 10-12 anys, sense per\u00f2s. I un dubte, i \u00e9s si situar-no en un rodatge cinematogr\u00e0fic aporta res, en realitat.
\n<\/span><\/p>\n

Ja des d’un primer moment, el p\u00fablic que emplenava sense un sol seient buid la Sala Gran del TNC, aplaudia entregat cada moment divertit i\/o musical. I a mesura que avan\u00e7ava la representaci\u00f3, armat de raons objectives per fer-ho amb m\u00e9s for\u00e7a. I esclatar en una sonora ovaci\u00f3 i diverses salutacions que el respectable va obligar a fer a tot l’elenc, incloent Manu Guix que va baixar des de l’orquestra, i a aquesta mateixa. I \u00e9s que van aconseguir fer-nos passar una bona estona a tots plegats, concretament dues hores i tres quarts, incloent un breu descans.<\/span><\/p>\n

I \u00e9s que, al p\u00fablic, li agraden MOLT els musicals…<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

molts escarafalls sobre -en realitat- no res Aquesta seria, si m\u00e9s no aproximada, la traducci\u00f3 literal del t\u00edtol de l’obra de Shakespeare, la versi\u00f3 musical (espl\u00e8ndida) del qual es pot veure aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya. Un TNC que va conquerint una congru\u00e8ncia i personalitat pr\u00f2pia en la seva programaci\u00f3, de la m\u00e0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38246,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-38245","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Molt-soroll-per-no-res.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38245","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38245"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38245\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38246"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38245"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38245"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38245"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}