{"id":38514,"date":"2015-11-16T00:12:32","date_gmt":"2015-11-15T23:12:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38514"},"modified":"2015-11-16T00:12:32","modified_gmt":"2015-11-15T23:12:32","slug":"critiques-cantam-un-conte-de-nyiguit-teatre-al-petit-romea-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/11\/16\/critiques-cantam-un-conte-de-nyiguit-teatre-al-petit-romea-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u00abCanta’m un conte\u00bb de Nyiguit Teatre, al Petit Romea de Barcelona"},"content":{"rendered":"

\"cantam-un-conte01\"<\/a><\/p>\n

David Anguera i Xuel D\u00edaz, signen la idea, la dramat\u00fargia, la composici\u00f3 musical i la interpretaci\u00f3 d’aquesta petita meravella teatral i musical, capa\u00e7 de tenir atenta i participant a tota una platea del Romea.
\n<\/span><\/p>\n

Un m\u00fasic (tot i que tamb\u00e9 surt en diversos moments a interpretar, i molt efectivament, cal destacar la seva vessant de multi-instrumentista, amb piano, guitarres, acordi\u00f3…) i una actriu-cantant representen divertides i encisadores versions de tres contes prou coneguts pels m\u00e9s petits (i no tant): La rateta que escombrava l’escaleta, les set cabretes i el llop, i en Patufet, per aquest ordre. En la primera, de tant b\u00e9 que ho fan (la Xuel canta molt i molt b\u00e9!) un t\u00e9 una certa sensaci\u00f3 de perfecte instrument per a iniciar als m\u00e9s petits a l’\u00f2pera. Per\u00f2 aleshores arriba el torn als pretendents, que encarnaran diversos animals, alhora que diferents estils musicals, com el tango del gall. el blues del gos, la rumba del burro… fins que la rateta queda corpresa d’un astut gatet cantaire…<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

En la segona, ressaltar la diversi\u00f3 que representa que un llop ferotge vagi a fer classes de cant per -segons ell- cantar com la ‘Cabrall\u00e9’, per tal d’enganyar per fi les cabretes mentre la mare \u00e9s fora de casa.<\/span><\/p>\n

I per acabar, la perfecta teatralitzaci\u00f3 (sempre amb m\u00fasica, \u00e9s clar) del conte del Patufet, amb moments molt ben trobats, i que aconsegueix que tot el p\u00fablic ajudi al protagonista barretinat a trobar una lletra adient a la coneguda tonada. Excusa tamb\u00e9 per a fer fer al p\u00fablic una coreografia -amb regust Manga- que posa punt i final l’espectacle, del qual, sense mentir, se’n pot dir rotundament que el p\u00fablic acomiada dempeus, i entre grans aplaudiments.<\/span><\/p>\n

I que no se m’oblidi ressaltar la naturalitat amb qu\u00e8 en diversos moments passem d’uns textos molt tradicionals a la m\u00e9s absoluta modernitat sense que grinyolin: una rateta que no vol casar-se, sin\u00f3 fer un \u00abte\u00bb amb els seus pretendents (molt d’acord amb les actuals webs d’amistat), o animals que dubten entre veure els amics o jugar a la wii, posem per cas, o finalment el comerciant que es queixa que els grans centres comercials estan a punt d’arru\u00efnar-lo, fent-nos adonar que parlem a uns espectadors d’avui.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

Potser cabria dir que els arguments de contes tan coneguts poden atraure nens des d’edats molt petites, per\u00f2 que la qualitat musical i les petites aclucades d’ull dels textos i les can\u00e7ons s\u00f3n m\u00e9s entenibles a partir del 5-6 anys. Per tant, aquest \u00e9s, sota el meu entendre, el p\u00fablic a qui m\u00e9s s’ha de convidar a venir.<\/span><\/p>\n