{"id":38577,"date":"2015-08-21T12:19:45","date_gmt":"2015-08-21T10:19:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38577"},"modified":"2015-08-21T12:19:45","modified_gmt":"2015-08-21T10:19:45","slug":"critiques-la-volta-al-mon-en-80-dies-de-veus-veus-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/21\/critiques-la-volta-al-mon-en-80-dies-de-veus-veus-2\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018La volta al m\u00f3n en 80 dies\u2019 de Veus-Veus"},"content":{"rendered":"

\"La<\/a><\/p>\n

Vist el 30\/05\/2015 al<\/span> Fitkam Montmel\u00f3<\/span><\/a><\/p>\n

Una versi\u00f3 creada per al circuit escolar, b\u00e0sicament, la qual cosa mai no hauria de ser un inconvenient. Per desgr\u00e0cia, espectacles com aquest troben m\u00e9s acomodament en aquest circuit, tret d\u2019honorables excepcions, que en el familiar, degut a la progressiva \u2018infantilitzaci\u00f3\u2019 del p\u00fablic que hi acudeix. B\u00e0sicament \u00e9s una adaptaci\u00f3 de la novel\u00b7la de Jules Verne que intenta (i en certa mesura, aconsegueix) donar a con\u00e8ixer als infants -jo diria que fins als 12 anys- els principals moments i situacions de l\u2019original, en un temps sempre esc\u00e0s quan es tracta d\u2019adaptar obres liter\u00e0ries: 1 hora. Entre els encerts de la proposta, el fons amb un mapamundi, que permet no haver de canviar-lo en tota la obra, cosa que hagu\u00e9s disminu\u00eft el ritme, i els diferents elements corporis que ens situen en una vintena d\u2019escenaris. El treball dels actors no est\u00e0 malament, tot i que una mica pla, fins a fer-se un p\u00e8l mon\u00f2ton. I diria que la causa principal -o una d\u2019elles- \u00e9s la condici\u00f3 ac\u00fastica de la Sala Polivalent, on diversos professionals m\u2019han explicat que \u00e9s molt complicat sonoritzar els espectacles, degut a que a la cabina t\u00e8cnica el so que hi arriba \u00e9s ben diferent del que rep el p\u00fablic. I segurament hi tenen molt a veure els altaveus principals i la seva col\u00b7locaci\u00f3, dalt de tot de l\u2019escenari, i orientats a la platea. El resultat va ser (i sembla ser que \u00e9s una constant a la sala) que quan el t\u00e8cnic escolta b\u00e9 l\u2019espectacle, el p\u00fablic est\u00e0 poc menys que \u2018ametrallat\u2019, i aix\u00ed \u00e9s dif\u00edcil assaborir un espectacle, especialment un de molt basat en el text. Definir-lo, d\u2019altra banda, com a teatre musical em sembla una mica exagerat. \u00c9s una obra de teatre on es canten, si no recordo malament, 4 o com a molt 5 temes. Ben cantants, per cert. Molt apreciable, per\u00f2 diria que per a ser considerat Teatre Musical, cal una proporci\u00f3 bastant m\u00e9s alta.<\/span><\/p>\n

Per la resta, i per la ra\u00f3 t\u00e8cnica explicada, es fa dif\u00edcil fer una valoraci\u00f3 acurada de l\u2019obra, a la qual, potser s\u00ed, li trobo a faltar una mica m\u00e9s de direcci\u00f3 del gest i la corporalitat dels personatges, per a fer-los m\u00e9s intensos. I potser alguna proposta sorprenent, al tractar-se d\u2019una obra ja molt versionada per a tan joves espectadors. La qual cosa no treu que acompleixi la funci\u00f3 per a la qual va ser creada.<\/span><\/p>\n