{"id":38610,"date":"2015-08-01T10:53:15","date_gmt":"2015-08-01T08:53:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38610"},"modified":"2015-08-01T10:53:15","modified_gmt":"2015-08-01T08:53:15","slug":"critiques-viaje-al-centro-de-la-tierra-de-roseland-musical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/01\/critiques-viaje-al-centro-de-la-tierra-de-roseland-musical\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018Viaje al centro de la tierra\u2019 de Roseland Musical"},"content":{"rendered":"

\"Viaje<\/a><\/p>\n

Vist el 27\/02\/2015 a FETEN 2015<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Val a dir que molts professionals, a la sortida de l\u2019espectacle, ens pregunt\u00e0vem on es troben actualment les fronteres entre el teatre i el cinema o el v\u00eddeo. Muntatges com aquest, o com algun altre que s\u2019han vist a FETEN, fan que ens haguem de plantejar aquesta mena de coses, quan no fa gaires anys no sab\u00edem, tret d\u2019honorables excepcions, com dimonis posar un v\u00eddeo dins d\u2019un espectacle i que no qued\u00e9s sobrer o snob.<\/span><\/p>\n

La resoluci\u00f3 t\u00e8cnica d\u2019aquest muntatge \u00e9s impressionant. De fet, els tres ballarins (dues noies i un noi, que a m\u00e9s, tenia un estil breakdance indiscutible, molt celebrat pels petits espectadors) es trobaven immersos en una pel\u00b7l\u00edcula (recordeu La rosa p\u00fapura del Cairo de Woody Allen, o Tron de Walt Disney?) que camina, la segueixin ells o no, i que m\u00e9s val que ho facin tot a l\u2019hora i el lloc marcat, per no espallar-ne el resultat. Per\u00f2 val a dir, que si mirem una mica qu\u00e8 aporta aquest nou espectacle de Roseland Musical, \u00e9s la resposta a la pregunta de si el v\u00eddeo podr\u00e0 arribar a ser, en algun moment, un substitut complet de l\u2019escenografia. I la resposta \u00e9s que s\u00ed. Per la concepci\u00f3, pel treball mastod\u00f2ntic dels que han fet els que han realitzat el monumental muntatge audiovisual, pel resultat: Dues pantalles, una al fons i al davant de tot, que no es molesten, i que envolten als tres int\u00e8rprets de forma total. Una nota t\u00e8cnica: la pantalla davantera tenia unes projeccions impecables, havent resolt\u00a0 definitivament els problemes de pal\u00b7lidesa d\u2019altres muntatges anteriors (com ara el fenomenal Geronimo Stilton). Aix\u00f2 s\u00ed, la hist\u00f2ria de Jules Verne queda una mica en segon pla, davant de tanta tecnologia, i dif\u00edcilment identificable amb el treball de tres ballarins. Tant d\u2019esfor\u00e7 videogr\u00e0fic hagu\u00e9s rendit m\u00e9s, al meu entendre, en una versi\u00f3 teatral del mateix llibre. I \u00e9s d\u2019esperar que tot aix\u00f2 no triguem a veure-ho en poc temps. I l\u2019espectacle en s\u00ed? B\u00e9, gr\u00e0cies. Diverses coreografies, en aquest marc virtual \u2018incomparable\u2019, que anaven del cl\u00e0ssic a l\u2019esmentat breakdance, sense oblidar danses tradicionals. A destacar alguns moments com el ball de bastons, per exemple. Als t\u00edtols de cr\u00e8dit (s\u00ed, fins i tot en aix\u00f2 \u00e9s cinematogr\u00e0fic) ens assabentem que \u00e9s una producci\u00f3 pel Grec 2015, on ben segur tindrem ocasi\u00f3 de veure\u2019l a Barcelona.<\/span><\/p>\n