{"id":38616,"date":"2015-08-01T10:57:27","date_gmt":"2015-08-01T08:57:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38616"},"modified":"2015-08-01T10:57:27","modified_gmt":"2015-08-01T08:57:27","slug":"critiques-pinocchio-figlio-di-geppetto-de-la-baldufa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/01\/critiques-pinocchio-figlio-di-geppetto-de-la-baldufa\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018Pinocchio, figlio di Geppetto\u2019 de La Baldufa"},"content":{"rendered":"

\"Pinnochio\"<\/a><\/p>\n

Vist el 24\/02\/2015 a FETEN 2015<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de veure el Pinotxo de La Baldufa, amb un teatre a vessar* i amb uns fervents aplaudiments al final, mostra de l\u2019entusiasme despertat entre els professionals assistents, un es fa consideracions, podr\u00edem dir, de dues menes: les que fa a la forma i al contingut.<\/span><\/p>\n

Per la forma, felicitar efusivament als membres de La Baldufa, perqu\u00e8 no deixen d\u2019investigar noves maneres d\u2019explicar hist\u00f2ries, nous llenguatges, noves propostes est\u00e8tiques, que un no endevina fins a on arribaran al topall amb el pas dels anys, per\u00f2 que sempre s\u00f3n sorprenents; tamb\u00e9, i molt especialment, entre els professionals, cosa que tots sabem que \u00e9s dif\u00edcil. La cosa comen\u00e7a a un escenari on, aparentment, els tramoies de la companyia semblen muntar una escenografia \u2018de les d\u2019abans\u2019 amb llistons de fusta, cordes amb contrapesos i paper d\u2019embalar on posteriorment es pintaran els decorats. Inesperadament (en la sessi\u00f3 va ser al tercer intent, ja que anava entrant gent fins a emplenar \u2018a petar\u2019 la sala), un dels membres s\u2019adre\u00e7a al p\u00fablic, per\u00f2 al p\u00fablic infantil que hi ha al davant, i treu uns infants, als quals faran fer un seguit de sons per un micr\u00f2fon: un crit, un riure\u2026 Aquests sons, posteriorment, s\u00f3n utilitzats durant la representaci\u00f3 com a \u2018banda sonora\u2019 complement\u00e0ria. Tota la hist\u00f2ria del nen de fusta es va representant amb aquest entorn d\u2019escenografies a mig muntar que van movent entre tots de forma aparentment improvisada, amb personatges que de cop i volta es caracteritzen, mentre els altres actors segueixen sent els tramoies i ajudants de l\u2019escena que es representa. Pinten t\u00edtols que ens informen d\u2019on som, i prenen la forma d\u2019uns manipuladors de titelles que tot i ser-hi, de vegades es fan invisibles. En tota aquesta evoluci\u00f3, cal parar esment en algunes de les troballes d\u2019aquest \u2018teatre dins del teatre\u2019, com ara el naixement de Pinotxo, on veiem com Jepet \u2018literalment\u2019 pareix el seu fill de fusta. O com quan veiem una representaci\u00f3 de titelles, no mirant a l\u2019escenari, sin\u00f3 als espectadors i les seves reaccions, cosa que, dit de passada, recomano molt fer de tant en tant. S\u00f3n nom\u00e9s dos exemples.<\/span><\/p>\n

Dues coses que em van semblar, per\u00f2, que no estaven ben trobades, i una era la insist\u00e8ncia de parlar un itali\u00e0 macarr\u00f2nic per part de tots els intervinents (perqu\u00e8 no parlar un bon itali\u00e0, si es tractava d\u2019aix\u00f2, o b\u00e9 un catal\u00e0 o castell\u00e0 normal?), per\u00f2 sobretot, la tortura i assassinat de Pinotxo (s\u00ed, es pot matisar com es vulgui, per\u00f2 en escena varem veure-ho de forma di\u00e0fana) penjat a una forca improvisada amb una de les m\u00faltiples cordes que conformaven la tramoia.<\/span><\/p>\n

Pel que fa al contingut, i sabent que tot \u00e9s discutible, em sembla que aqu\u00ed segueix prevalent la voluntat est\u00e8tica sobre la transmissi\u00f3 d\u2019aquest contingut. Tret d\u2019alguns exemples brillants que he posat abans, i alguns altres sense dubte, em sembla que no \u00e9s la forma m\u00e9s id\u00f2nia d\u2019explicar el text de Collodi. Primer, perqu\u00e8 s\u2019entretenen molt en l\u2019inici, fins al punt que s\u2019explica molt poquet de la llarga i molt (com seria la paraula, sucosa?) hist\u00f2ria original de Collodi, i canviant de forma evident moltes de les situaccions i personatges que hi podem llegir (especialment a l\u2019escena del gat i la guineu), i finalment, posant el punat final en la mort (i resurrecci\u00f3) de Pinotxo, que coincideix amb el final de la primera part del llibre original. Pot haver-hi moltes interpretacions de les intencions de l\u2019autor, per\u00f2 de la seva lectura jo n\u2019he tret sempre una intenci\u00f3 did\u00e0ctica, d\u2019av\u00eds a les joves generacions dels perills que els esperen a la vida, fruit sobretot de la naturalesa humana, la seva i la dels altres. Pinotxo representa l\u2019esperit alhora ingenu, trapella i gandul que ens habita a tots, en moltes de les seves aventures a conductes socials enquistades, i tamb\u00e9 el magre futur que ens espera si no ens esforcem en cultivar-nos. Res de tot aix\u00f2 apareixia, de forma entenedora al menys, a la proposta. I em sembla que si aquesta ha de ser vista per espectadors de curta edat, val la pena que abans de veure variants (necess\u00e0ries i saludables) d\u2019una hist\u00f2ria coneguda, haurien de con\u00e8ixer una versi\u00f3 m\u00e9s fidedigne, i no parlo de la de Disney, \u00e9s clar.<\/span><\/p>\n

*No \u00e9s estrany, despr\u00e9s d\u2019alguns anys de la seva estrena a FETEN amb el Bar\u00f3 de Munchaussen, on van guanyar el premi al millor espectacle, les seves aparicions a la Fira de refer\u00e8ncia del sector a l\u2019estat es compten per \u00e8xits.<\/span><\/p>\n

https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=i3Uyhi2O4O8<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vist el 24\/02\/2015 a FETEN 2015 Despr\u00e9s de veure el Pinotxo de La Baldufa, amb un teatre a vessar* i amb uns fervents aplaudiments al final, mostra de l\u2019entusiasme despertat entre els professionals assistents, un es fa consideracions, podr\u00edem dir, de dues menes: les que fa a la forma i al contingut. Per la forma, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38617,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-38616","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/Pinnochio.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38616","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38616"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38616\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38617"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38616"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38616"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38616"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}