{"id":38622,"date":"2015-08-01T11:01:28","date_gmt":"2015-08-01T09:01:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38622"},"modified":"2015-08-01T11:01:28","modified_gmt":"2015-08-01T09:01:28","slug":"critiques-pintamusica-dunics-produccions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/01\/critiques-pintamusica-dunics-produccions\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018Pintam\u00fasica\u2019 d’\u00danics Produccions"},"content":{"rendered":"

\"Pintam\u00fasica\"<\/a><\/p>\n

Vist el 23\/02\/2015 a FETEN 2015<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Espectacle fonamentalment pensat i adre\u00e7at als m\u00e9s petits, que triomfa des de fa un any a l\u2019espai Babies del CCCB i recorre amb \u00e8xit els escenaris familiars catalans. Al tractar-se d\u2019un espectacle eminentment musical i visual (per aquest ordre), no ha tingut cap dificultat per adaptar-se al castell\u00e0, cosa que ha fet que hagi tingut bona acollida.<\/span><\/p>\n

Els tres m\u00fasics que l\u2019interpreten, reben cantant i tocant als infants. En el passi hi havia els alumnes de 4 anys d\u2019una escola. Aquesta mena de passis s\u00f3n les m\u00e9s agra\u00efts per a una companyia, ja que en molts casos, durant FETEN, el p\u00fablic \u00e9s majorit\u00e0riament adult, i es nota en la resposta. Segons la companyia, aquests escolars de 4 anys tenien l\u2019edat id\u00f2nia per a l\u2019espectacle. Sense q\u00fcestionar-ho, jo ho abaixaria a 2-3 anys, donat que es sorprenen molt m\u00e9s de tot el que hi surt, i en general, aguanten prou b\u00e9 la proximitat dels artistes i els instruments sense plorar. ??<\/span><\/p>\n

Com ha he dit abans, podr\u00edem definir \u2018Pintam\u00fasica\u2019 com a una audici\u00f3 musical il\u00b7lustrada, on els m\u00fasics toquen i canten en directe (piano, veus, diversos instruments de vent), on clarament predominen les 4 estacions de Vivaldi, i algunes altres peces, com ara la nana de Brahms. Darrera, una pantalla on es projecten imatges. La principal de les quals \u00e9s un blanc on els m\u00fasics van \u2018pintant\u2019 (ajudats del projector videogr\u00e0fic), primer en negre, i despr\u00e9s afegint vermell, verd, blau i groc (al llarg de l\u2019espectacle), un quadre que innegablement remet a Mir\u00f3. Imprescindible la feina del t\u00e8cnic, que dispara tracks, v\u00eddeos i controla els llums. En la mitja hora de durada, es va experimentant amb aquesta superposici\u00f3 de la m\u00fasica i pl\u00e0stica, combinada amb la interacci\u00f3 dels int\u00e8rprets amb el p\u00fablic. De fet no hi ha un argument, tal i com l\u2019entenem en teatre, sin\u00f3 que les coses van passant. \u00c9s en molta part, un espectacle d\u2019estimulaci\u00f3 sensorial, d\u2019aqu\u00ed la meva pensada de que \u00e9s per a m\u00e9s petits, i especialment perqu\u00e8 \u00e9s tot molt tranquil. I de vegades, quan passaven coses inesperades (un toc fort de clarinet, quan els punts negres es movien al quadre, al final) els nens i nenes reien i ho celebraven, donat que en la resta de l\u2019espectacle no s\u2019hi d\u00f3na peu.<\/span><\/p>\n