{"id":38666,"date":"2015-08-01T11:36:49","date_gmt":"2015-08-01T09:36:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38666"},"modified":"2015-08-01T11:36:49","modified_gmt":"2015-08-01T09:36:49","slug":"critiques-ime-de-la-companyia-dara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/01\/critiques-ime-de-la-companyia-dara\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018iMe\u2019 de la Companyia Dara"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/iMe-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter  wp-image-38667\" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/iMe-2.jpg\" alt=\"iMe (2)\" width=\"518\" height=\"328\" srcset=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/iMe-2.jpg 570w, https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/iMe-2-300x190.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 518px) 100vw, 518px\" \/><\/a><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000\">Vist el 25\/10\/2014 a la <span style=\"text-decoration: underline\"><span style=\"color: #ff6600\"><a style=\"color: #ff6600;text-decoration: underline\" href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/2014\/11\/04\/cronica-jove-espectacle-de-la-ix-mostra-butaka-jove-2014\/\" target=\"_blank\">IX Mostra Butaka Jove 2014<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000\">Al principi ens anuncien que aquest espectacle \u00e9s la \u2018Estrena\u2019 que no pot faltar a cap fira, festival o Mostra que es preui. Comen\u00e7a la representaci\u00f3 que durar\u00e0, finalment, gaireb\u00e9 90 minuts, i que ens porta quatre joves, 2 actrius i 2 actors, dirigits per un altre jove que em resulta desconegut: Roc Esquius. Comen\u00e7a, doncs, un brillant text futurista, que arrenca recordant a la pel\u00b7l\u00edcula de Disney\/Pixar Wall-e, i m\u00e9s endavant, a Her: Una societat futura, no cal que sigui d\u2019aqu\u00ed a molts anys, on no existeix el contacte directe entre les persones. Tot s\u2019articula a traves d\u2019un sistema operatiu, iMe, que resol totes les necessitats de cada individu, des de la feina, demanar el menjar o comunicar-se i mantenir relacions. Aviat descobrim que els tres protagonistes primers*, dues noies i un noi, s\u00f3n companys de pis, malgrat que no han parlat mai entre ells, i els veiem a la pe\u00e7a principal en tres c\u00f2modes butaques -sense k-, com d\u2019Ikea, per\u00f2 sense el com. De cop i volta, el sistema cau i els tres joves es veuen abocats a comunicar-se i, oh D\u00e9u, en algun moment, a tocar-se. Un d\u2019ells, el noi, descobreix esparverat que les noies han indagat a trav\u00e9s de v\u00e9s a saber quines xarxes socials qui \u00e9s i com es diu: ohhhh, tafaneres, aix\u00f2 ja \u00e9s massa intimitat! Per\u00f2 la realitat s\u2019imposa, i han d\u2019aprendre de nou a relacionar-se, perqu\u00e8 no saben si la caiguda del sistema ser\u00e0 puntual o permanent, i a m\u00e9s, una d\u2019elles t\u00e9 molta gana, i ja no pot encarregar el menjar a iMe\u2026 *Posteriorment apareix un quart participant, que al principi sembla una amena\u00e7a, per\u00f2 que de seguida empatitzar\u00e0 amb l\u2019altre membre mascul\u00ed de la colla, alhora que potencia determinades actituds \u2018masculines\u2019, que com ells mateixos diuen, emergeixen de forma natural, com un retorn al neandertal m\u00e9s primitiu i primari, quan la superviv\u00e8ncia passa pel davant de qualsevol consideraci\u00f3 civilitzada. Un regal inesperat, aquesta pe\u00e7a genialment escrita i molt ben dirigida per Roc Esquius, i com no, interpretada de forma competent per Bernat Mestre, N\u00faria Deulofeu, Isidre Montserrat i Mireia P\u00e0mies. Tota ella impregnada d\u2019humor, plena de gags ocurrents d\u2019aquells que no et deixen ni respirar entre un i l\u2019altre, per\u00f2 alhora, i aix\u00f2 t\u00e9 molt de valor, plena tamb\u00e9 de reflexions profundes sobre la naturalesa humana i de les societats de les quals tots formem part. Perqu\u00e8 aquests personatges han d\u2019aprendre de nou a relacionar-se \u2018livestream\u2019, com repeteix ocurrentment una de les noies. I aix\u00ed, veiem un germen de societat nova n\u00e9ixer davant dels nostres ulls, i hi identifiquem un munt de contradiccions de la nostra pr\u00f2pia, alguns tan ben trobats que fan mal, iMe &#8211; cia. dara &#8211; cartell novembre barcelonacom ara la postura dels que van de m\u00e9s guais per la vida, per\u00f2 que en el fons aprofiten les comoditats de la societat \u2018decadent\u2019 que tan avorreixen. Potser sobren uns minuts de l\u2019hora i mitja: probablement un llarg mon\u00f2leg de presentaci\u00f3 del nou noi que apareix pel pis podria reduir-se a la m\u00ednima expressi\u00f3. Per\u00f2 el conjunt no es fa gens llarg. I si el bar\u00f2metre \u00e9s la resposta dels joves espectadors, afortunadament molt m\u00e9s sincera que la dels adults, una bona estona d\u2019aplaudiments entusiasmats d\u2019aquests, ens indica que tenim entre mans un espl\u00e8ndid exercici d\u2019entreteniment i reflexi\u00f3 alhora, cosa que acostuma a maridar com un bon vi amb un bon menjar, per a profit dels afortunats consumidors.<\/span><\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Tr\u00e0iler iMe\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/117485986?dnt=1&amp;app_id=122963\" width=\"620\" height=\"349\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write\"><\/iframe><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vist el 25\/10\/2014 a la IX Mostra Butaka Jove 2014 Al principi ens anuncien que aquest espectacle \u00e9s la \u2018Estrena\u2019 que no pot faltar a cap fira, festival o Mostra que es preui. Comen\u00e7a la representaci\u00f3 que durar\u00e0, finalment, gaireb\u00e9 90 minuts, i que ens porta quatre joves, 2 actrius i 2 actors, dirigits per &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38667,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-38666","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/iMe-2.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38666"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38666\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38667"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}