{"id":38669,"date":"2015-08-01T11:39:03","date_gmt":"2015-08-01T09:39:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38669"},"modified":"2015-08-01T11:39:03","modified_gmt":"2015-08-01T09:39:03","slug":"critiques-delikatessen-concert-de-delikatessen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/01\/critiques-delikatessen-concert-de-delikatessen\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018Delikatessen concert\u2019 de Delikatessen"},"content":{"rendered":"

\"Delikatessen<\/a><\/p>\n

Vist el 25\/10\/2014 a la IX Mostra Butaka Jove 2014<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Espectacle de can\u00e7ons, on un grup vocal de quatre int\u00e8rprets femenines, de rigor\u00f3s negre, van oferint-nos diferents temes a capella, sense cap m\u00e9s coix\u00ed sonor que les seves pr\u00f2pies veus, sovint fent all\u00f2 que farien els instruments musicals, i deixant la part estrictament cantada, a una o dues de les seves veus. Podrien recordar als grups vocals femenins de mitjans del segles XX, entre els quals destacar les Andrew Sisters<\/a><\/span><\/span>, i un clar estil musical anomenat close harmony<\/a><\/span><\/span>. El repertori, majorit\u00e0riament en angl\u00e8s tret d\u2019algun tema en franc\u00e8s i en castell\u00e0, \u00e9s for\u00e7a ecl\u00e8ctic, passant del musical (vaig creure recon\u00e8ixer dos temes de V\u00edctor o Victoria, espl\u00e8ndids per cert) a la ranchera, passant per John Lennon i temes que han passat fa pocs mesos per les llistes d\u2019\u00e8xits. En qualsevol cas, les versions s\u00f3n for\u00e7a reeixides, i la interpretaci\u00f3 de totes elles, solvent i efectiva.<\/span><\/p>\n

Cal dir que, tamb\u00e9, hi ha una part d\u2019interpretaci\u00f3 -i una petita hist\u00f2ria- en tot l\u2019invent, amb un estil minimalista per\u00f2 no exempt d\u2019efectivitat, que descansa en uns vestuaris negres i blancs que poden ser tan cl\u00e0ssics com uns pantalons acampanats o provocatius com uns tirants sobre blanc que ens porten inevitablement a \u2018Cabaret\u2019. Per tota escenografia, utilitzen quatre cadires i dos faristols. En ells, dos llibres que ajuden a establir el fil conductor: un de petit, una mena de manual per a anar a una festa, del qual van llegint cap\u00edtols entre les can\u00e7ons. L\u2019altre, gruixut i gran, un diccionari on busquen paraules que van sortint al manual, les definicions de les quals s\u00f3n amargament ir\u00f2niques, una mena d\u2019enciclop\u00e8dia del desencant, femen\u00ed, afegiria jo si se\u2019m permet, per\u00f2 que t\u00e9 les seves correspond\u00e8ncies, segur, en l\u2019altre g\u00e8nere. Tot plegat ens fa anar de la il\u00b7lusi\u00f3 a la derrota en el decurs de l\u2019espectacle, i li confereix un aire decadent, tamb\u00e9 pel ritme de les can\u00e7ons, potser massa l\u00e0nguid. Seria aquest el per\u00f2 m\u00e9s important d\u2019una proposta for\u00e7a interessant en l\u2019art\u00edstic: la sensaci\u00f3 de lentitud, i sobretot de pessimisme, que acaba -com a m\u00ednim en el meu cas- per ser m\u00e9s que una proposta art\u00edstica, un estat d\u2019\u00e0nim amb el qual sortir de la sala.<\/span><\/p>\n