{"id":38686,"date":"2015-08-01T12:38:48","date_gmt":"2015-08-01T10:38:48","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38686"},"modified":"2015-08-01T12:38:48","modified_gmt":"2015-08-01T10:38:48","slug":"critiques-contes-empaperats-i-personatges-esbojarrats-de-alma-i-la-mar-de-contes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/01\/critiques-contes-empaperats-i-personatges-esbojarrats-de-alma-i-la-mar-de-contes\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018Contes empaperats i personatges esbojarrats\u2019 de Alma i la mar de contes"},"content":{"rendered":"

\"Contes<\/a><\/p>\n

Vist el 27\/04\/2014 a la XXV Mostra d\u2019Igualda<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Espectacle de titelles realitzats en diverses t\u00e8cniques. Un primer conte, de sobretaula, on hi ha un bon nombre d\u2019animals fets en paper, que resolen els seus conflictes mitjan\u00e7ant la comunicaci\u00f3 i la recerca de l\u2019altre.<\/span><\/p>\n

De tota manera, la part m\u00e9s brillant de l\u2019espectacle \u00e9s el segon conte, aquest en t\u00e8cniques m\u00e9s cl\u00e0ssiques de guant, i amb un teatr\u00ed for\u00e7a curi\u00f3s, en el qual cal destacar una escenografia d\u2019un bosc nevat, similar als grans contes infantils que s\u2019obren, i on una p\u00e0gina es converteix en un decorat, gr\u00e0cies a estar retallat amb les formes de les coses. I la hist\u00f2ria no \u00e9s altra que el conte \u2018L\u2019OVELLETA QUE VA VENIR A SOPAR\u2018 de Steve Stallman, del qual podeu llegir una \u00e0mplia sinopsi aqu\u00ed. De fet, es tracta d\u2019un conte del qual em comenten que se n\u2019ha fet alguna altra versi\u00f3 en espectacle per a infants. Per\u00f2 no importa: ens va encantar a tots els que el varem veure, doncs ens narra una hist\u00f2ria amb una aguda ironia i carregada de tendresa a parts iguals. La d\u2019un llop a casa seva, amb ganes de carn (impagable la coreografia inicial, presentant-nos un llop ballant una can\u00e7\u00f3, en plan \u2018marujo\u2019, a la qual pel meu gust li falta que ens canti una mica), que una crua nit d\u2019hivern (d\u2019aquelles amb neu i vent) un cadell de xai pica la seva porta per demanar refugi i alguna cosa de sopar. Les primeres intencions del llop, \u00e9s clar, s\u00f3n que el seu sopar sigui el cadellet, per\u00f2 -oh, paradoxa!- aquell visitant es converteix en alg\u00fa imprescindible a la seva vida, tant que finalment el deixa marxar quan li demana\u2026 tot desitjant que torni per viure junts, ja que el troba a faltar. Instint paternal o necessitat d\u2019amistat, tant se val, aquesta senzilla hist\u00f2ria ens commou profundament mentre ens fa riure de valent.<\/span><\/p>\n

Tot un encert la tria de la hist\u00f2ria, i em refor\u00e7a en la constant crida que faig sempre a les companyies de partir de bones hist\u00f2ries, fins i tot abans de pensar en grans parafern\u00e0lies de producci\u00f3, com ara escenografies, vestuaris, llums, orquestres en directe\u2026<\/span><\/p>\n