{"id":38697,"date":"2015-08-01T12:47:24","date_gmt":"2015-08-01T10:47:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38697"},"modified":"2015-08-01T12:47:24","modified_gmt":"2015-08-01T10:47:24","slug":"critiques-el-vestit-nou-de-la-caputxeta-amb-botes-de-pa-sucat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/01\/critiques-el-vestit-nou-de-la-caputxeta-amb-botes-de-pa-sucat\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018El vestit nou de la Caputxeta amb botes\u2019 de Pa Sucat"},"content":{"rendered":"

\"El<\/a><\/p>\n

Vist el 26\/04\/2014 a la XXV Mostra d\u2019Igualda<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En Jordi Cartany\u00e0, \u00e0nima fundacional de Pa Sucat, enceta l\u2019aventura de fer un espectacle en solitari, a dues mans. En aquest cas, que el t\u00edtol no ens enganyi: amb bon criteri, no fa un \u2018refregit\u2019 dels tres contes que albira el t\u00edtol, El vestit nou de l\u2019emperador, El gat amb botes i la Caputxeta Vermella, sin\u00f3 que ens els explica un darrera l\u2019altre, en aquest ordre. Vagi per davant que en el cas d\u2019aquest espectacle, i degut a les servituds de voler assistir a m\u00e9s coses de la Mostra dels que els horaris permetrien en principi, nom\u00e9s vaig poder veure els dos primers. L\u2019avantatge d\u2019un muntatge aix\u00ed \u00e9s que les hist\u00f2ries que veus, les comences i acabes. Doncs b\u00e9, en el primer conte, la proposta \u00e9s de titelles de taula, per\u00f2 no d\u2019una taula qualsevol, sin\u00f3 la d\u2019una cuina, i tots els personatges es construeixen a partir dels estris que s\u2019hi poden trobar i de diferents menjars. Curi\u00f3s, i fins a cert punt original. En el segon, el gat amb botes, un cop apartada la taula, el Jordi ens ofereix una narraci\u00f3 m\u00e9s basada en la paraula i el moviment del seu propi cos, a partir del record del seu avi quan li explicava contes.<\/span><\/p>\n

Cal dir que la narrativa dels dos contes, obligat\u00f2riament, i per enquibir tres contes en 50 minuts, es salta molts detalls que, per ser hist\u00f2ries tan conegudes, alguns trobaran a faltar. De tota manera, sempre ser\u00e0 millor aix\u00f2 que altres muntatges que volen fer un espectacle sencer d\u2019un sol conte, que si no el farceixes amb molt d\u2019enginy, aviat s\u2019esgoten. En l\u2019apartat interpretatiu, vaig trobar a faltar una mica m\u00e9s de \u2018xispa\u2019, i una ironia m\u00e9s fresca i desenfadada, ja que al final del primer conte (amb una recreaci\u00f3 del NO-DO que va fer-me fredar amb records d\u2019altres temps, pitjors certament) i sobretot amb l\u2019adaptaci\u00f3 del segon conte, ple de refer\u00e8ncies innecess\u00e0ries (per no dir contraproduents) als temps moderns, va fer decaure for\u00e7a l\u2019inter\u00e8s de la proposta. Aix\u00ed, aquestes \u2018contextualitzacions modernes\u2019 del text, no generen l\u2019efecte desitjat de divertiment i d\u2019identificaci\u00f3 dels espectadors d\u2019avui, sin\u00f3 que fan preguntar-se el perqu\u00e8 de voler afegir-les, si no ajuden a gaudir d\u2019hist\u00f2ries que han sobreviscut espl\u00e8ndidament, tal i com s\u00f3n, els anys i els segles, i que agraden tant als nens d\u2019avui com els d\u2019ahir. Com sempre, \u00e9s una visi\u00f3 personal i intransferible.<\/span><\/p>\n