{"id":38702,"date":"2015-08-01T12:51:13","date_gmt":"2015-08-01T10:51:13","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38702"},"modified":"2015-08-01T12:51:13","modified_gmt":"2015-08-01T10:51:13","slug":"critiques-tom-sawyer-detectiu-de-la-companyia-lazzigags","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/01\/critiques-tom-sawyer-detectiu-de-la-companyia-lazzigags\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u2018Tom Sawyer detectiu\u2019 de la Companyia Lazzigags"},"content":{"rendered":"

\"Tom<\/a><\/p>\n

Vist el 26\/04\/2014 a la XXV Mostra d\u2019Igualda<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un Teatre Ateneu ple a vessar (fins al tercer pis) esperava aquest nou lliurament de Lazzigags, un musical sobre un llibre original de Mark Twain, seq\u00fcela de Les aventures de Tom Sawyer, un dels seus t\u00edtols m\u00e9s celebrats de l\u2019escriptor nord-americ\u00e0. Aquest cop, en companyia de Huckleberry Finn, el seu gran amic, apareix amb la seva maleta de detectiu en un vaixell que els porta de cam\u00ed a casa de la tieta Sally a passar les vacances. All\u00e0, per\u00f2, uns lladregots els fiquen en una complexa aventura, on uns diamants i uns germans bessons donen lloc a una trama complexa, i no sempre prou ben explicada (ja en el text original) que posa a prova les dots i l\u2019esperit del jove Tom. Tots els personatges estan encarnats per 5 int\u00e8rprets dalt de l\u2019escenari, que va creant els m\u00faltiples espais on passa tot, a base de caixes velles de fusta, que van movent-se i canviant de posici\u00f3. La resta la deixo al visionat de l\u2019espectacle sencer, una mica llarg (m\u00e9s d\u2019una hora i vint, al menys aquella funci\u00f3) per al circuit habitual dels familiars, per\u00f2 que tamb\u00e9 pot ser perfectament un espectacle per a joves.<\/span><\/p>\n

La valoraci\u00f3 global vindria de la m\u00e0 de la reflexi\u00f3 que em va venir al cap mentre anava veient l\u2019obra, i \u00e9s que, de vegades, en el teatre musical, les parts actuades -sense cantar- s\u2019encomanen del ritme \u2018metron\u00f2mic\u2019 que tenen les parts que s\u00ed que estan cantades, com si per sota la m\u00fasica an\u00e9s corrent entre un i altre tema, i calgu\u00e9s no \u2018perdre el ritme\u2019 entre can\u00e7\u00f3 i can\u00e7\u00f3. Aix\u00f2 fa dels di\u00e0legs i les can\u00e7ons una \u2018passada de text\u2019 una mica precipitada i sense espai per a la parada i el silenci que de vegades ajuden a fer arribar el veritable estat d\u2019\u00e0nim dels personatges. Per a mi, i en aquest passi, aquest va ser un dels factors que van fer dif\u00edcil seguir la trama, que potser s\u2019entenia, per\u00f2 dif\u00edcilment es sentia. A banda, i aix\u00f2 passa en molts musicals, sovint les lletres de les can\u00e7ons no s\u2019acaben d\u2019entendre en la seva totalitat. Per tant, i com a reflexi\u00f3 general, una trama massa complexa no s\u00e9 si \u00e9s la millor proposta per a un musical, que d\u2019altra banda varen interpretar amb professionalitat tots els actors-cantants, fent especial esment del Xavi Duch i la Bel\u00e9n Alonso, \u00fanica actriu del muntatge.<\/span><\/p>\n

Amb tot, l\u2019ovaci\u00f3 final del p\u00fablic assistent va ser monumental, i em consta que l\u2019espectacle va ser un \u00e8xit en el seu pas pel Jove Teatre Regina de Barcelona, i sobre el qual us refereixo una cr\u00edtica publicada<\/a><\/span><\/span>, perqu\u00e8 no sigui dit.<\/span><\/p>\n