{"id":38743,"date":"2016-03-16T06:11:11","date_gmt":"2016-03-16T05:11:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38743"},"modified":"2016-03-16T06:11:11","modified_gmt":"2016-03-16T05:11:11","slug":"maria-rosa-teatre-nacional-de-catalunya-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/03\/16\/maria-rosa-teatre-nacional-de-catalunya-barcelona\/","title":{"rendered":"Maria Rosa – Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)"},"content":{"rendered":"

Maria Rosa<\/h2>\n
\n
\n
\n
\n

\u00c0ngel Guimer\u00e0<\/h4>\n

Direcci\u00f3: Carlota Subir\u00f3s<\/h5>\n<\/div>\n

Sala Petita.<\/span> 20\/01\/2016 > 28\/02\/2016<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
Apte per a p\u00fablics joves a partir de 14 anys<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
SINOPSI<\/span><\/div>\n
\n

Una mirada actual a un gran tresor del nostre patrimoni.<\/strong><\/p>\n

El cl\u00e0ssic d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0 per redescobrir un dels personatges m\u00e9s suggeridors del teatre catal\u00e0. Una hist\u00f2ria d\u2019assassinats, venjances, passions ocultes i tensions sexuals per oferir-nos tamb\u00e9, i sobretot, un retrat de la precarietat laboral del m\u00f3n obrer i una den\u00fancia de les injust\u00edcies socials.<\/p>\n

\"MARIA<\/a><\/p>\n

Guimer\u00e0 al magatzem d’Ikea<\/h2>\n

El text de Guimer\u00e0 ens remet a dues tem\u00e0tiques, o m\u00e9s aviat, una embolcallada en l’altra: el desig, que encarna Mar\u00e7al, com a impuls passional insubornable, la for\u00e7a del qual pot anihilar qualsevol rastre de moralitat en la nostra \u00e0nima, si aquest s’interposa entre nosaltres i l’objecte d’aquell desig… contraposat amb la protagonista, la Maria Rosa, que vol guardar en el seu interior el que considera l’\u00fanic home de la seva vida, sabedora com \u00e9s de la innoc\u00e8ncia del crim pel qual ha estat empresonat. L’embolcall \u00e9s una situaci\u00f3 social, clarament predominant en l’\u00e8poca en qu\u00e8 es va escriure, de treballadors -si b\u00e9 els escau el mot de proletaris, que ni casa tenen- que s’hi deixen la pell fent una carretera, tot i la temen\u00e7a de no cobrar la ‘quinzenada’ dels amos puntualment.<\/span><\/p>\n

El text \u00e9s un Guimer\u00e0 fidel al seu estil, amb una clara vocaci\u00f3 melodram\u00e0tica i una innegable arrel costumista, sense que aix\u00f2 vulgui dir res de negatiu. Per\u00f2 \u00e9s un fet: \u00e9s tan fidel al seu temps i al seu pa\u00eds, les seves gents, que ni traient-lo de context perd la seva identitat.<\/span><\/p>\n

I aquest \u00e9s el principal defecte de la proposta, sota el meu punt de vista. Voler posar una roba contempor\u00e0nia i uns objectes clarament actuals a uns personatges que tenen formes d’expressi\u00f3 clarament d’abans (tot i que el masclisme que traspuen els desarrelats arriba fins als nostres dies), que expliquen com a gran cosa lluir una faixa nova (d’aquestes d’ara, de materials sint\u00e8tics) o donar-li a la noia que vol marxar el ‘raconet’ de 4 duros -sic- que han estalviat perqu\u00e8 la noia pugui iniciar una nova vida, o fins i tot al final estar feli\u00e7os per haver cobrat tots els endarreriments i sentir-se rics amb 38 pessetes…<\/span><\/p>\n

I tot aix\u00f2, nom\u00e9s s\u00f3n coses ben materials. La forma de parlar dels personatges, la manera com reaccionen, les convencions socials, s\u00f3n clarament diferents de les d’avui. Per tant, el text \u00e9s i ha de ser -i ara parlo dels alumnes d’institut que van acudir al passi- contextualitzat, perqu\u00e8 ens serveixi per con\u00e8ixer com anaven les coses en un altre temps. O aix\u00f2, o actualitzar-la b\u00e9, i saber-ne extreure all\u00f2 de perdurable que pot tenir. Per\u00f2 servir el text original en safates d’Ikea (per fer servir una met\u00e0fora<\/i>) no em sembla encertat. Ni posar una rentadora quan la dura feina de la Maria Rosa \u00e9s la de fer de bugadera de tota aquesta tropa.
\n<\/span><\/p>\n

I encara m\u00e9s, la proposta nua i ‘industrial’ de l’espai esc\u00e8nic podria haver estat encertada -o no- en una altra sala, no podem saber-ho fins que es doni el cas. Per\u00f2 la Sala Petita del TNC t\u00e9 una sonoritat acceptable, contraposada sobretot amb la Sala Gran, per\u00f2 per a aquest muntatge s’han hagut de posar micr\u00f2fons d’ambient al front. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 costa de sentir i entendre, i m\u00e9s des de certa fila enrere, els di\u00e0legs d’una obra que b\u00e0sicament \u00e9s de text. Massa caixa esc\u00e8nica que dispersa no nom\u00e9s la veu, sin\u00f3 els moviments esc\u00e8nics dels actors, que cont\u00ednuament han de fer llargs passeigs sostenint uns di\u00e0legs fets per a entorns m\u00e9s \u00edntims.<\/span><\/p>\n

Nom\u00e9s al principi de l’acte tercer, quan la Tomasa (una magn\u00edfica Llu\u00efsa Castell) i el Badori conversant, tots dos una bona estona en un lloc ben acotat (ella asseguda, ell traginant vi) i l’escena seg\u00fcent del convit (tots a taula) sembla posar pausa i acostar-nos a la veritable ess\u00e8ncia de Guimer\u00e0, que no ser\u00e0 Shakespeare o Moli\u00e8re, o Lorca, per\u00f2 \u00e9s el nostre, segurament, millor dramaturg des de la Renaixen\u00e7a, al menys fins que dels actuals en tinguem prou perspectiva.
\n<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 despr\u00e9s, aquestes passions impostades i artificials que sovintegen al muntatge desencadenen el final, que sentint-ho molt no vaig poder-me creure, i m\u00e9s quan una Maria Rosa horroritzada i desorientada es dedica a mullar la seva roba interior.<\/span><\/p>\n

I una nota clarament contradict\u00f2ria: al final del segon acte els companys de feina, atenent la seva crida, enganxen al Mar\u00e7al a l’habitaci\u00f3 de la Maria Rosa, ella en camisa de dormir i ell mig nu. Res de tot aix\u00f2 no es va veure en aquesta versi\u00f3, on ella perfectament vestida amb els seus leggins<\/i> i no se sap on, el rebutja, i ell per a fer veure que han estat junts, de cop i volta es treu la samarreta. No m’estranya la cara d’incomprensi\u00f3 que m\u00e9s d’un\/a se li va quedar… i sobretot quan a l’escena seg\u00fcent, la protagonista, sense que ho requereixi el gui\u00f3, es queda mig nua davant nostre posant-se el vestit de n\u00favia. Incongruent.<\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, dir que, at\u00e8s tot l’escrit fins ara, els actors en general estan correctes en els seus papers, especialment la ja esmentada Llu\u00efsa Castell, el Francesc Lucchetti (Gepa) i el Manel Sans (Quirze) com a secundaris de luxe.<\/span><\/p>\n