{"id":38752,"date":"2016-03-16T06:30:58","date_gmt":"2016-03-16T05:30:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38752"},"modified":"2016-03-16T06:30:58","modified_gmt":"2016-03-16T05:30:58","slug":"fusells-almeria-teatre-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/03\/16\/fusells-almeria-teatre-barcelona\/","title":{"rendered":"Fusells – Almeria Teatre (Barcelona)"},"content":{"rendered":"

FUSELLS<\/span><\/strong>
\n Autor<\/span> Bertolt Brecht<\/strong>
\n Direcci\u00f3<\/span> Daniel J. Meyer<\/strong>
\nUna producci\u00f3 de<\/span> Descartable Teatre<\/h3>\n

Espectacle en resid\u00e8ncia<\/span> Nau Ivanow<\/p>\n

Adient per a p\u00fablics joves a partir de 16 anys<\/strong><\/span><\/p>\n

SINOPSI<\/p>\n

Tot transcorre en un dia. Teresa Carrar, que en la nostra versi\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s gran de tres germans, no permet, per raons morals i religioses, que els seus germans petits participin en la lluita armada. Per\u00f2, mentre aquest dia transcorre normalment, els fets immediats, la mort d\u2019un dels seus, fa que Teresa Carrar es submergeixi en l\u2019espiral de viol\u00e8ncia que la conduir\u00e0 al front de batalla al costat del seu germ\u00e0 menor i del que ,en aquesta versi\u00f3, \u00e9s el seu cos\u00ed.
\nBasat en Els fusells de la senyora Carrar, l’obra planteja que la guerra, la pol\u00edtica i fins i tot les idees no admeten la neutralitat ja que implicar-se ja \u00e9s per se un posicionament. I \u00e9s que hi ha moments a la hist\u00f2ria en qu\u00e8 no es pot ser neutral.<\/p>\n

\n
\"fusells-almeria-teatre-feb2016\"<\/a><\/p>\n

La trag\u00e8dia de la guerra<\/strong><\/h2>\n

L’obra ‘Fusells’, d’una hora de durada, en un sol espai, per a 6 int\u00e8rprets (tot i que en realitat s\u00f3n 5, doncs un d’ells dobla paper), \u00e9s una adaptaci\u00f3 de l’original de Bertolt Brecht, Die Gewehre der Frau Carrar<\/a><\/em>, sembla ser que tamb\u00e9 est\u00e0 inspirada en una obra anterior, Riders to the sea, de l’irland\u00e8s John Millington Synge.<\/a><\/p>\n

Brecht la va escriure a l’assabentar-se d’uns fets de la guerra civil espanyola<\/a>, en un \u00e8xode de civils entre M\u00e0laga (la roja, li deien) i Almeria, en el qual molts no van sobreviure. La imporessi\u00f3 de les cr\u00f2niques d’aquell fet van impressionar tant el dramaturg, que la va escriure amb for\u00e7a celeritat, tenint-la enllestida el 1937. Centrant-se en la lluita entre una mare, Teresa Carrar, amb profundes conviccions religioses i mirant de protegir la seva fam\u00edlia de l’horror i la mort que tota guerra porta, mira de frenar els impulsos del seu fill petit d’anar-hi a defensar les seves idees, emp\u00e8s pel germ\u00e0 de la Teresa, aqu\u00ed transformat en un cos\u00ed, i ella en una germana gran que actua com una marassa. En realitat, el cos\u00ed ha vingut a cercar tres fusells que sap que s\u00f3n a la casa, i que tanta falta fan al front.<\/p>\n

Diversos personatges passen per la casa, entre els quals destaca el moss\u00e8n, que d\u00f3na peu a una de les escenes m\u00e9s interessants, doncs enfronta les seves conviccions (semblants a les de la Teresa) i el seu esperit de soc\u00f3rrer a tots els damnificats, de tots dos b\u00e0ndols, amb el ‘cos\u00ed’, que no veu altra soluci\u00f3 que decantar-se per un b\u00e0ndol, en aquest cas clarament l’antifranquista.<\/p>\n

El final (que en no saber el final de la guerra, Brecht va deixar obert) us el deixo als qui aneu a veure-la, tot sabent que el centre d’aquesta pe\u00e7a que principalment q\u00fcestiona quins posicionaments prenem davant d’un conflicte on mor i mata gent, i que es pregunta si pot existir neutralitat, i si aquest no acaba sent complicitat amb el m\u00e9s fort.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, la proposta em va semblar fluixa, tant de direcci\u00f3 com d’interpretaci\u00f3, amb m\u00e9s postures i moviments potenciant la plasticitat que d’interpretaci\u00f3 profunda, que servir de forma acurada les contradiccions, m\u00f2bils i emocions dels personatges, i especialment la seva evoluci\u00f3 d’una posici\u00f3 a l’altra, veritable ra\u00f3 de ser del text.<\/p>\n

Segurament el millor moment \u00e9s l’enfrontament entre el cos\u00ed soldat i el capell\u00e0, moment pel qual passen moltes de les idees centrals que Brecht va voler reflectir.<\/p>\n<\/div>\n