{"id":38761,"date":"2016-03-16T07:02:26","date_gmt":"2016-03-16T06:02:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38761"},"modified":"2016-03-16T07:02:26","modified_gmt":"2016-03-16T06:02:26","slug":"lavar-teatre-goya-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/03\/16\/lavar-teatre-goya-barcelona\/","title":{"rendered":"L’Avar – Teatre Goya (Barcelona)"},"content":{"rendered":"
\n
\n

L’Avar<\/h1>\n

fins a l’1 de maig de 2016<\/p>\n

AUTOR<\/strong>: Moli\u00e8re
\nVERSI\u00d3<\/strong>: Sergi Belbel
\nDIRECCI\u00d3<\/strong>: Josep Maria Mestres<\/p>\n

Adient per a p\u00fablics joves a partir de 8 anys<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n

SINOPSI<\/strong><\/p>\n

Vidu i terriblement avar, Harpagon vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot<\/strong>,\u00a0per\u00f2 Elisa vol casar-se amb Valeri<\/strong>, que ha aconseguit entrar a la casa d\u2019Harpag\u00f3 contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagon i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l\u2019amor de Mariana<\/strong>. Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, l\u2019Escletxa, roba l\u2019or d\u2019Harpagon.\u00a0Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessi\u00f3 acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri s\u00f3n els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagon quedar\u00e0 satisfet de recuperar el seu preuat or.<\/p>\n

En aquesta com\u00e8dia, Moli\u00e8re utilitza tots els ressorts de l\u2019humor: <\/strong>el personatge c\u00f2mic d\u2019Harpagon (el\u00a0c\u00f2mic de la situaci\u00f3) i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l\u2019autor coneixia molt b\u00e9. A m\u00e9s de triomfar, l\u2019amor i la joventut se\u2019n riuen de l\u2019autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.<\/p>\n

\"avar-joan-pera-tgoya-cartell\"<\/a><\/p>\n<\/div>\n

un Moli\u00e8re per a tots (i totes)<\/strong><\/h2>\n

D’entrada, l’obra: Moli\u00e8re (nom art\u00edstic de Jean-Baptiste Poquelin<\/a>) va escriure textos emblem\u00e0tics del teatre universal, entre els quals l’Avar hi t\u00e9 un lloc indiscutible. Fent servir la ironia i l’humor, la cr\u00edtica morda\u00e7 dels arquetips socials, en els quals encara avui hi podem recon\u00e8ixer trets de molts de nosaltres, va saber retratar l’esperit hum\u00e0 a trav\u00e9s dels seus vicis i defectes, ridiculitzant-los amb una destresa extraordin\u00e0ria per construir dramat\u00fargies que desperten l’inter\u00e8s de l’espectador de principi a final. Concretament, a l’Avar, com el seu mateix nom indica, el personatge central \u00e9s un home tan garrepa que nega el pa i la sal a tots els qui l’envolten, inclosos els seus fills. I aix\u00f2 que ha amassat una fortuna! Cadasc\u00fa t\u00e9 els referents que t\u00e9, i a mi em recorda un personatge (ves a saber si inspirat en aquest arquetip universal) del ‘Tio Gilito’ de Walt Disney, que com aquell nom\u00e9s troba alegria en la contemplaci\u00f3 del seu tresor, abra\u00e7ant-lo com potser no ha fet mai amb els seus propis fills, nedant en una piscina plena de monedes i bitllets, amagant-lo de tothom i vivint esclau de que ning\u00fa no li tregui ni tant sols un c\u00e8ntim.<\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, el mateix autor, l’espl\u00e8ndida adaptaci\u00f3 de Sergi Belbel i la interpretaci\u00f3 del protagonista, Joan Pera, ens el mostren com alg\u00fa digne de ll\u00e0stima i objecte de les burles dels qui estem contemplant l’espectacle, tan grans com l’aversi\u00f3 dels qui el pateixen, i la por i el rebuig dels seus mateixos descendents, agreujada per la p\u00e8rdua recent de la mare, a qui probablement imaginem apaivagant els efectes de tant miserable personatge.<\/p>\n

La hist\u00f2ria ens recorda d’altres, tamb\u00e9 del mateix autor: l’home ric i vell, que busca per al seu fill i la seva filla futurs marit i muller pensant nom\u00e9s amb quins avantatges econ\u00f2mics li reporten (c\u00f2mica i pat\u00e8tica resulta la seva obsessi\u00f3 de no haver de pagar la dot<\/a> per la seva filla), sense parar en els sentiments d’ells mateixos, i ni tant sols en una paritat d’edat. D’altra banda, pret\u00e9n una joveneta virtuosa i tota enc\u00eds que, coses de la gen\u00e8tica potser, tamb\u00e9 agrada al seu jove i ben plantat fill, atracci\u00f3 -aquesta s\u00ed- corresposta per ella. La decisi\u00f3 de casar-se amb la noieta (gaireb\u00e9 tant com la de casar la filla amb un ric i vell noble amic seu) desferma l’acci\u00f3 i les m\u00faltiples situacions c\u00f2miques i embolics, comen\u00e7ant per la pres\u00e8ncia a la casa d’un jove de noble ascend\u00e8ncia, fent-se passar per assistent amb l’objectiu d’ensabonar el vell avar, per demanar-li despr\u00e9s la filla en matrimoni -tamb\u00e9 amb l’aquiesc\u00e8ncia de la interessada- i afegeix combustible a la com\u00e8dia.<\/p>\n

El desenlla\u00e7 resulta tan m\u00e9s rid\u00edcul com m\u00e9s irreal i semblant a un culebrot va esdevenint. I segurament aquesta \u00e9s l’aclucada d’ull m\u00e9s evident a l’espectador modern.<\/p>\n

En resum, una del\u00edcia, Moli\u00e8re molt ben tractat (m’ho va confirmar una persona francesa molt acostumada a veure’l en ‘versi\u00f3 original’ al seu pa\u00eds) en l’adaptaci\u00f3 de Sergi Belbel i la direcci\u00f3 de Josep Maria Mestres, a qui m’imagino als assajos frenant la tend\u00e8ncia natural de Joan Pera a anar afegint ‘morcilles<\/a>‘ (i segons confessa, mirant que no es deixi res), esfor\u00e7 recompensat amb un Avar espl\u00e8ndid, tant dient el text com en la seva corporalitat, o en la baixada a platea buscant al lladre dels seus escuts.
\nTota la resta de la companyia est\u00e0 prou b\u00e9, l’espectacle es segueix sense cap mena de problema: tant \u00e9s aix\u00ed que podr\u00edem recomanar-lo a partir de 8-9 anys, com la majoria de textos del geni franc\u00e8s.
\nEn l’\u00faltim cap\u00edtol, assenyalar que la producci\u00f3, i especialment l’escenografia, acompleixen la seva funci\u00f3 amb escreix, malgrat (o a causa de) la seva senzillesa, com a m\u00ednim a ulls de l’espectador, passant d’una habitaci\u00f3 amb una sola paret de fons i una porta, a una mena de jard\u00ed amb gelosia que permet dos espais, pels quals els actors transiten, entren i surten amb total efectivitat. I se’ls ent\u00e9n tot en tot moment.<\/p>\n