{"id":38762,"date":"2016-03-16T06:52:47","date_gmt":"2016-03-16T05:52:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38762"},"modified":"2016-03-16T06:52:47","modified_gmt":"2016-03-16T05:52:47","slug":"el-professor-bernhardi-teatre-nacional-de-catalunya-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/03\/16\/el-professor-bernhardi-teatre-nacional-de-catalunya-barcelona\/","title":{"rendered":"El professor Bernhardi – Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)"},"content":{"rendered":"
\n

El professor Bernhardi<\/h2>\n<\/div>\n
\n

Arthur Schnitzler<\/h4>\n

Direcci\u00f3: Xavier Albert\u00ed<\/h5>\n<\/div>\n
Sala Gran.<\/span> 10\/02\/2016 > 20\/03\/2016<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\n

Apte per a p\u00fablic joves partir de 16 anys<\/strong><\/span><\/p>\n

Una obra mestra per a grand\u00edssims actors mai estrenada a Catalunya.<\/strong><\/p>\n

En un hospital universitari, la decisi\u00f3 complexa d\u2019un metge desencadena un seguit de conseq\u00fc\u00e8ncies que faran trontollar tots els estaments pol\u00edtics i religiosos d\u2019un pa\u00eds obligat a posicionar-se. Una adaptaci\u00f3 d\u2019aquest cl\u00e0ssic extraordinari de 1912, prohibit durant molts anys a \u00c0ustria.<\/p>\n<\/div>\n

\"professor-bernhardi-tnc-feb-mar2016\"<\/a><\/div>\n

Fa un segle, i no ho sembla…<\/strong><\/p>\n

Com ja explica abastament el programa de m\u00e0 i el dossier que us podeu baixar<\/a> d’aqu\u00ed (per qu\u00e8 resumir-lo o sintetitzar-lo, si els qui l’han escrit ho diuen tot tan b\u00e9?), aquest \u00e9s un dels grans textos d’Arthur Shnitzler<\/a>, a qui coneixem sobretot per ‘La Ronda<\/a>‘, un text colpidor i socialment cr\u00edtic que varem gaudir fa uns anys, dirigit per Mario Gas, i amb la participaci\u00f3 destacada del ja desaparegut Constantino Romero<\/a>, popular\u00edssim doblador i a voltes presentador televisiu, que pujava als escenaris en comptades ocasions, cosa que demostra que hi va veure les virtuts d’un text excepcional. I fins a dia d’avui el ‘Professor Bernhardi’, que com apareix visiblement projectar sobre el tel\u00f3 de la Sala Gran, data de 1912, mai no s’havia representat a Catalunya, i arriba amb una oportunitat innegable.<\/p>\n

Un incident aparentment trivial desencadena tot un esc\u00e0ndol social, medi\u00e0tic, pol\u00edtic i religi\u00f3s (no us sona?) que posa al protagonista contra les cordes, o millor dit, en la disjuntiva de disculpar-se o mantenir-se en els seus principis, cosa que a la llarga porta a conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles, en la direcci\u00f3 de ser considerat un malfactor, i en la contr\u00e0ria, al cap i a la fi coses que a ell li repugnen igualment.<\/p>\n

Llu\u00eds Homar l’encarna de forma magistral, presentant-nos un home conseq\u00fcent fins al final amb els seus principis, professional m\u00e8dic orgull\u00f3s de la seva integritat i de la profunditat de l’an\u00e0lisi del perqu\u00e8 de la decad\u00e8ncia social, en la qual no vol ser arrossegat. A un pas de ser considerat tossut, i tamb\u00e9 massa llepafils, s’enfronta a amics i enemics amb la mateixa enteresa i claredat de pensament, posant per damunt de tot que ell \u00e9s un ‘home de ci\u00e8ncia’ poc donat, a parts iguals, a caure en consideracions religioses (tanmateix, s\u00ed i molt en les \u00e8tiques o fins i tot espirituals) o en deixar-se utilitzar per interessos egoistes i de baix vol, que passen per voler-lo ajudar a evitar caure en desgr\u00e0cia.<\/p>\n

Repassant la feina dels actors*, tots estan m\u00e9s que b\u00e9 en els seus papers. Tots. Per\u00f2 si he de destacar-ne algun, a m\u00e9s del protagonista, seria al seu amic de joventut, reconvertit en pol\u00edtic, un magistral Manel Barcel\u00f3, que sap encarnar la feblesa espiritual i emocional del seu personatge -fins a fer-nos pensar en si a l’actor li falten forces, per\u00f2 no \u00e9s el cas- per\u00f2 sobretot a l’homo politicus<\/a><\/em> a qui retrata com alg\u00fa capa\u00e7 de virar inesperadament davant dels imprevistos (vulgarment coneguda com a fugida endavant), i encara m\u00e9s, de poder justificar totes i cadascuna de les seves accions com si fossin la millor i m\u00e9s noble opci\u00f3 davant de les circumst\u00e0ncies. Tampoc us sona?<\/p>\n

Dir tamb\u00e9 que resulta estrany veure Joel Joan encarnar alg\u00fa fosc i abjecte sense massa matisos (el text no li ho permet), acostumats a la proverbial sagacitat dels seus personatges. La seva \u00e9s una ambici\u00f3 sense aturador ni escr\u00fapols, d’enfilar-se cap al poder, que un endevina que persegueix no tant pel poder en s\u00ed, sin\u00f3 pel que significa de relleu social. I no em vull deixar a l’Albert Prat, que d\u00f3na vida a un moss\u00e8n amb unes maneres apost\u00f2licament tranquil\u00b7les, empresonat per la contradicci\u00f3 entre el que mana l’Esgl\u00e9sia a la qual pertany, i la seva mala consci\u00e8ncia. Ni tampoc al Jordi And\u00fajar, que pel final ens reserva alg\u00fa que projecta extraordin\u00e0riament b\u00e9 la seva veu, fent pr\u00e0cticament innecess\u00e0ria la microfonia que per necessitat integra totes les obres de la Sala Gran.<\/p>\n

Cap\u00edtol aquest, el de la sonoritat, que vull relacionar tamb\u00e9 amb la proposta esc\u00e8nica, \u00e0mplia, rectil\u00ednia i clara que fa pensar molt en la l\u00ednia Mies Van Der Rohe<\/a>, com a exemple d’aquella est\u00e8tica alemanya de principis del segle XX. Al bell mig, una estructura de vidre transparent, similar a una sala (qui sap si d’espera, o un simple distribu\u00efdor) perfectament identificable amb un hospital, que ens far\u00e0 de fons en la majoria d’escenes, del segon acte endavant. Afortunadament: quan els actors, al primer acte de cinc, parlen a l’espai que hi ha entre aquesta estructura i cada extrem de l’escenari, la veu es per m\u00e9s que mai. Per\u00f2 com dic, despr\u00e9s gaireb\u00e9 tots els moments es donen davant l’estructura transparent, que acota l’espai i tamb\u00e9 impedeix que les veus vagin en cap altra direcci\u00f3 que la del p\u00fablic. La senzillesa rectil\u00ednia de l’escenografia, tamb\u00e9 del mobiliari, ens permeten situar-la a 1912 amb la mateixa facilitat que als nostres dies, sobretot si apareixen ordinadors i tel\u00e8fons m\u00f2bils. No hi fa res, en aquesta obra l’important \u00e9s el text, i m\u00e9s tenint en compte l’actualitat esfere\u00efdora del seu contingut.<\/p>\n

Ara b\u00e9, fidel a l’original, la versi\u00f3 de Llu\u00efsa Cunill\u00e9, retalla la durada original (en torn de les 5 hores) a les poc m\u00e9s de dues hores i mitja (entrem a les 20h i en sortim a els 23h, amb un breu descans entre el tercer i quart actes) que dura la del TNC. Un encert, que a m\u00e9s un sospita que n’extreu tot el m\u00e9s important, evitant reiteracions que no farien sin\u00f3 devaluar la declamaci\u00f3 dels int\u00e8rprets, veritable centre de la proposta de Xavier Albert\u00ed: amb un text tan excepcional a les mans, el veritablement important \u00e9s que es digui b\u00e9. No importa que durant una bona estona hagin de quedar-se quiets declamant v\u00e0ries p\u00e0gines de mon\u00f2legs o di\u00e0legs. Probablement una lectura (ben) dramatitzada donaria uns resultats no gaire allunyats.<\/p>\n

Per cert, a prop\u00f2sit dels int\u00e8rprets, tots ells van abillats amb vestits d’americana i corbata al m\u00e9s convencional estil possible, fosc i seri\u00f3s, no s\u00e9 si amb un missatge de nul\u00b7la originalitat austr\u00edaca. La excepci\u00f3 seria quan vesteixen bata blanca o la roba en tons ocres del professor, tot just en sortir del seu empresonament.<\/p>\n

Per resumir-ho, la impressi\u00f3 general \u00e9s la d’un text fonamental del segle XX, amb un seguit de reflexions sobre la condici\u00f3 social de l’home, que avan\u00e7a amb clarivid\u00e8ncia on duria l’antisemitisme d\u00e8cades despr\u00e9s, molt ben adaptat, dirigit i interpretat, i que potser ser\u00e0 un p\u00e8l llarg i indigest a aquells que no l’apreci\u00efn en tota la seva dimensi\u00f3, per\u00f2 que, en nom dels amants del teatre, i especialment del teatre de contingut social i pol\u00edtic, agraeixo for\u00e7a al director del TNC.<\/p>\n

* Tots homes, com correspon als personatges que interpreten, excepte la infermera, un sol personatge femen\u00ed, anod\u00ed i que finalment apareix com a feble i mudant. En aix\u00f2 s\u00ed, afortunadament, hem avan\u00e7at una mica en un segle.<\/em><\/p>\n

\n
\n