{"id":38782,"date":"2016-03-16T10:54:42","date_gmt":"2016-03-16T09:54:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38782"},"modified":"2016-03-16T10:54:42","modified_gmt":"2016-03-16T09:54:42","slug":"fuenteovejuna-breve-tratado-sobre-las-ovejas-domesticas-la-seca-espai-brossa-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/03\/16\/fuenteovejuna-breve-tratado-sobre-las-ovejas-domesticas-la-seca-espai-brossa-barcelona\/","title":{"rendered":"Fuenteovejuna (breve tratado sobre las ovejas dom\u00e9sticas) – La Seca Espai Brossa (Barcelona)"},"content":{"rendered":"
\n

FUENTEOVEJUNA. BREVE TRATADO SOBRE LAS OVEJAS DOM\u00c9STICAS\/ CIA OBSKEN\u00c9<\/h2>\n

De l 11\u00a0de febrer\u00a0al 6 de mar\u00e7\u00a0de 2016<\/p>\n

\n
\n

Adient per a p\u00fablic jove, a partir de 12-14 anys<\/span><\/h4>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
SINOPSI<\/div>\n
\n

Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas dom\u00e9sticas<\/em>\u00a0\u00e9s la hist\u00f2ria del fam\u00f3s poble que cansat de les atrocitats d’un governador comendador corrupte i violador, decideix unir-se per combatre i finalment matar al seu opressor. Mentre succeeix l’acci\u00f3, els actors comenten i opinen sobre aquest fet en concret, basat en una situaci\u00f3 real\u00a0(Cr\u00f3nica de Rades\u00a0S.XVI) en la que Lope es va inspirar.<\/p>\n

Un espectacle trepidant que necess\u00e0riament ens explica la hist\u00f2ria de Fuenteovejuna des del punt de vista actual. Una clara aposta est\u00e8tica, que apropa a l’espectador aquests set actors, disposats a explicar el fam\u00f3s conte del Governador Comendador mentre que ells mateixos seran v\u00edctimes i culpables d’all\u00f2 que estant narrant.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\"Fuenteovejuna-Obskene\"<\/a><\/h2>\n

matem al tir\u00e0, per\u00f2 enfotent-nos-en…<\/strong><\/h2>\n

Molt b\u00e9 s’ho van passar els espectadors d’aquesta curiosa versi\u00f3 del cl\u00e0ssic de Lope de Vega (F\u00e9lix… y Carpio, segons aclareix un dels actors).<\/p>\n

En poc m\u00e9s d’una hora, assistim a un treball teatral de gran exig\u00e8ncia f\u00edsica, que envaeix la platea, li d\u00f3na la volta, la creua, seu al seu costat, li xiuxiueja, crida i ofereix alguns dels retalls de text m\u00e9s coneguts i significatius d’aquesta pe\u00e7a, que ha quedat com un s\u00edmbol del dret que tenen els ‘de baix’ de sublevar-se quan els qui exerceixen el poder s\u00f3n especialment d\u00e8spotes i abusen sense miraments, creuant les l\u00ednies vermelles (les que cadasc\u00fa consideri infranquejables, est\u00e0 clar) fins a fer insuportable la situaci\u00f3 a la gent. Una versi\u00f3 hisp\u00e0nica del nostrat ‘visca la terra, i mori el mal govern’.<\/p>\n

La proposta comen\u00e7a pel final, per alguns moments solts del judici i declaraci\u00f3 dels vilatans, i despr\u00e9s ens porta a l’origen de la trag\u00e8dia: l’arribada del nou ‘comendador’, i un sint\u00e8tic memorial de greuges contra, sobretot, les dones de Fuenteovejuna, que de pas, aprenem que est\u00e0 formada per 14 petites entitats locals. I no compta amb m\u00e9s ajuda escenogr\u00e0fica que una taula ‘de centre’, uns tamborets, alguna escala, uns cables suspesos on de vegades pengen en moviment algunes pancartes, bosses de crispetes, una llauna de refresc… I alguna cosa m\u00e9s, per\u00f2 ja us feu la idea.<\/p>\n

Es barregen aqu\u00ed moments intensos, fidels al text original, diversos narradors per explicar all\u00f2 que passa entre di\u00e0leg i di\u00e0leg, i sobretot, molts gags d’humor, que va entre blanc i negre, recorrent tota l’escala de colors, doncs no sembla haver-hi cap mena de pudor en dir les ‘parides’ que imagino que van sortir en els assaigs, fins a fixar-se en aquest estrany, jove, energ\u00e8tic, desenfadat, iconoclasta i refrescant exercici teatral, i potser no tant, versi\u00f3 d’un cl\u00e0ssic immortal.<\/p>\n

Perqu\u00e8 la mateixa virtut que fa que el p\u00fablic esclati en riures i aplaudiments, pot ser a segons quins ulls un defecte, com a m\u00ednim per titular-se amb un nom que ens remet inequ\u00edvocament a l’obra del segle d’or. Per sort, aix\u00f2 s\u00ed, els textos i\u00a0les situacions originals es diuen i actuen molt b\u00e9, fins i tot m\u00e9s que b\u00e9 en fer-nos arribar la idea de la injust\u00edcia i la venjan\u00e7a justa, barrejada amb les d\u00e8ries de cada actor, com ara alg\u00fa que es passa l’estona dient que vol cantar tal can\u00e7\u00f3… Dualitat, doncs, d’un treball for\u00e7a meritori amb un esqueixament, per a mi excessiu, del sentit \u00faltim de l’obra amb constants refer\u00e8ncies modernes (twitter al capdamunt) que en for\u00e7a ocasions nom\u00e9s afegeixen ironia, entenc que per seguir donant un aire divertit i fresc, per\u00f2 que dubtosament contribueixen a enriquir, actualitzar o potenciar el missatge original.<\/p>\n

Tots els int\u00e8rprets estan b\u00e9, cinc actors i dues actrius (el repartiment est\u00e0 duplicat i es van tornant en les diferents funcions), per\u00f2 jo destacaria a aquestes dues darreres, per raons antag\u00f2niques: l’Andrea Madrid, amb una bis c\u00f2mica extraordin\u00e0ria, i la Ilona Mu\u00f1oz, a la qual segueixo des de fa un temps, molt madura en aquest muntatge i dient les paraules de Lope, especialment quan concita a la venjan\u00e7a pels ultratges rebuts, d’una forma que fa estremir un auditori que segons abans reia d’una de les moltes gr\u00e0cies que t\u00e9 aquesta versi\u00f3.<\/p>\n

El fet de saber que va triomfar al ‘off’ del Festival d’Almagro, en una actuaci\u00f3 a una pla\u00e7a, em confirma dues impressions que tenia en veure-la: que per gaudir-la s’ha de con\u00e8ixer pr\u00e8viament el text original, i que probablement \u00e9s un ‘producte’ molt m\u00e9s adient per a exteriors.<\/p>\n

En definitiva, per\u00f2, una proposta jove, irreverent, en el fons molt coneixedora del nucli d’all\u00f2 que est\u00e0 versionant, i que amb el p\u00fablic funciona m\u00e9s que b\u00e9.<\/p>\n