{"id":38785,"date":"2016-03-16T11:06:42","date_gmt":"2016-03-16T10:06:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38785"},"modified":"2016-03-16T11:06:42","modified_gmt":"2016-03-16T10:06:42","slug":"testimoni-de-carrec-teatre-del-raval-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/03\/16\/testimoni-de-carrec-teatre-del-raval-barcelona\/","title":{"rendered":"Testimoni de c\u00e0rrec – Teatre del Raval (Barcelona)"},"content":{"rendered":"
\n

TESTIMONI DE C\u00c0RREC<\/h2>\n

<\/span> \u2026d\u2019Agatha Christie<\/strong><\/p>\n

EN CARTELL (FEBRER-MAR\u00c7 DE 2016)<\/p>\n

Dijous a les 18h, Divendres i Dissabtes a les 20h i Diumenges a les 18h.<\/strong><\/p>\n

Apte per a p\u00fablic jove, a partir de 16 anys<\/span><\/h4>\n

SINOPSI
\n<\/strong>Testimoni de c\u00e0rrec<\/b> (t\u00edtol original en angl\u00e8s Witness for the Prosecution<\/i>) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula de Billy Wilder<\/a>, estrenada el 1957<\/a> i protagonitzada per Charles Laughton<\/a>, Marlene Dietrich<\/a> i Tyrone Power<\/a>.
\n\u00c9s l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019obra teatral d\u2019Agatha Christie<\/a> estrenada el 1953. Leonard Vole, un home jove i atractiu, \u00e9s acusat de l\u2019assassinat de la senyora French, una rica anciana amb qui mantenia una relaci\u00f3 amistosa. El presumpte m\u00f2bil del crim \u00e9s la possibilitat d\u2019heretar els b\u00e9ns de la difunta. Tot i que les proves en contra seva s\u00f3n aclaparadores, Sir Wilfrid Roberts, un prestigi\u00f3s advocat criminalista que acaba de patir un atac de cor, es fa c\u00e0rrec de la seva defensa.<\/p>\n

Tal com es demanava als cartells originals de la pel\u00b7l\u00edcula, nosaltres demanem al p\u00fablic: \u201cEn parlar\u00e0s, per\u00f2 si us plau, no expliquis el final!\u201d<\/i><\/p>\n

\"950x425\"<\/a><\/p>\n

els personatges d’Agatha Christie, de carn i ossos<\/strong><\/h2>\n

Com aqu\u00ed s’explica<\/a> abastament, ‘Testimoni\u00a0 de c\u00e0rrec’ \u00e9s una espl\u00e8ndida (i em quedo curt) pel\u00b7l\u00edcula de Billy Wilder basada en l’obra teatral hom\u00f2nima d’Agatha Christie<\/a>, inspirat a l’hora en un relat anterior, per\u00f2 que millorava ostensiblement, amb una trama policial-judicial (especialment aquesta darrera) entorn la lluita per demostrar la innoc\u00e8ncia del protagonista en un cas d’assassinat, quan totes les proves n’estan en contra. Recordo molt b\u00e9 tot el rebombori que hi havia quan es projectava a les sales cinematogr\u00e0fiques (en aquest cas, en reestrenes, cosa habitual fa unes d\u00e8cades) en qu\u00e8 s’advertia en els cr\u00e8dits finals que ‘ning\u00fa no reveli el final d’aquesta pel\u00b7l\u00edcula, per no aixafar la sorpresa als seus familiars i amics’. M\u00e9s o menys. Diem que est\u00e0 basada en la pel\u00b7l\u00edcula, i per qu\u00e8 no en l’obra? Perqu\u00e8 una de les troballes de la versi\u00f3 filmada va ser la introducci\u00f3 de la infermera Miss Pimsoll, encarnada per Elsa Lanchester, que dota el conjunt d’un aire entre c\u00f2mic i entranyable, que no tenia el text teatral.<\/p>\n

Qualsevol que l’hagi vista (a YouTube sovint s’hi troba la versi\u00f3 doblada, que per cert que no desmereixen gens la versi\u00f3 original, i sovint fragments) pensar\u00e0 com jo que \u00e9s dif\u00edcil enfrontar-se a l’ombra de Charles Laughton, Tyrone Power i Marlene Dietrich, aquesta no tant com a actriu, sin\u00f3 com a encarnaci\u00f3 perfecta de la ‘dona fatal’. Per sort, el talent actoral femen\u00ed queda ben representat per la Elsa Lanchester, esposa a la vida real de Laughton i per la Una O’connor, housekeeper<\/em> de la v\u00edctima mortal. Tots ells i elles formen un repartiment dif\u00edcilment igualable, i ni us explico millorable! I el mateix passa amb els secundaris…<\/p>\n

Tot i ser-ne conscient, la excel\u00b7lent directora (i actriu) Pepa Calvo<\/a> ha encarat aquest desafiament amb un elenc de professionals de la nostra escena, molts d’ells ja veterans. El resultat \u00e9s desigual, amb un cert aire de teatre \u00abd’antes\u00bb que dirien al meu poble, i de pe\u00e7a cl\u00e0ssica feta amb ofici, bon vestuari, perruques i sobretot un text molt ben constru\u00eft, que satisf\u00e0 la majoria del p\u00fablic, coneixedor o no del film. A m\u00e9s compta amb l’al\u00b7licient de dues propostes de la directora: diversos espectadors, convenientment mudats de l’\u00e8poca, pujaran a l’escenari a fer de jurat del judici en el qual transcorre la majoria de l’obra. Tamb\u00e9 el fet que dos personatges seguin entre el p\u00fablic i tinguin breus i divertides intervencions des de la platea.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, al conjunt li falta el nivell interpretatiu que li don\u00e9s el ferm pols que una pe\u00e7a de la ‘reina del crim’ demana, i que s\u00ed que tenia la pel\u00b7l\u00edcula (curiosament, for\u00e7a teatral per als qui pensen que els actors de cinema no han de semblar de teatre<\/a>), incorporant una interpretaci\u00f3 no verbal prodigiosa. En algun moment fins i tot costava d’entendre algun dels protagonistes, per altra banda amb una veu espectacular.<\/p>\n

De tot l’elenc destacaria, aix\u00f2 s\u00ed, el bon to dels secundaris del despatx d’advocats i el judici, el policia i, per damunt de tots, Montse Miralles, per la seva versi\u00f3 de Janet McKenzie, molt diferent de la que va immortalitzar Una O’Connor, i potser per aix\u00f2 plena de vida i regalant-nos un dels millors moments en la seva declaraci\u00f3 des de l’estrada. Tamb\u00e9 l’Empar L\u00f3pez, no tant com a orgullosa i freda esposa del presumpte assass\u00ed, com en la seva vessant d’habitant dels baixos fons, que parla en castell\u00e0 per diferenciar clarament un personatge de l’altre, cosa que aconsegueix perfectament.<\/p>\n

En definitiva, un producte d’entreteniment fet amb prou solv\u00e8ncia, que acomplir\u00e0 les expectatives de la majoria dels assistents, per\u00f2 que al meu entendre podria haver estat molt m\u00e9s reeixit, donat el gui\u00f3 que es tenia entre mans.<\/p>\n