{"id":38811,"date":"2016-03-26T15:08:28","date_gmt":"2016-03-26T14:08:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38811"},"modified":"2016-12-24T05:15:29","modified_gmt":"2016-12-24T03:15:29","slug":"anna-karenina-versus-teatre-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/03\/26\/anna-karenina-versus-teatre-barcelona\/","title":{"rendered":"Anna Karenina – Versus Teatre (Barcelona)"},"content":{"rendered":"

DATES: Ha estat programada al Versus Teatre de Barcelona el mes de gener, i reposada del 10 al 20 de mar\u00e7 de 2016<\/strong><\/p>\n

Adient per a joves a partir dels 14 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

SINOPSI<\/h3>\n

Moscou, 1870. Estaci\u00f3 de tren. Anna \u00e9s a punt de prendre una decisi\u00f3 que canviar\u00e0 el rumb de la seva vida per sempre.<\/p>\n

Anna Karenina \u00e9s la dona d\u2019Aleksei Karenin, un respectat funcionaria amb una bona posici\u00f3n social. Tenen un fill en com\u00fa i una pl\u00e0cida vida. Un dia, per\u00f2, a l\u2019estaci\u00f3 de tren de Moscou, Anna coneix un altre Aleksei, el compteVronski, un militar sense lligams i amb fama de seductor. Aquell dia tot canvia per a Anna: la passi\u00f3 pel comte l\u2019obliga a q\u00fcestionar-se la seva tranquil\u00b7la vida i a dur a terme una fugida endavant, amb el desig i l\u2019amor com a \u00fanics motors. Per\u00f2 el seu viatge per conquerir la felicitat topar\u00e0 amb les lleis, les regles de la societat, la fam\u00edlia i la solitud, i amb el seu marit, el seu amant i, tamb\u00e9, amb ella mateixa.<\/p>\n

Anna Karenina
\nAnna Karenina<\/p>\n

Ivan Padilla dirigeix aquesta versi\u00f3 d\u2019Anna Karenina de Lev Tolstoi. Un projecte de Retret Teatre amb m\u00fasica de Cels Campos en directe.
\nSINOPSI<\/p>\n

Moscou, 1870. Estaci\u00f3 de tren. Anna \u00e9s a punt de prendre una decisi\u00f3 que canviar\u00e0 el rumb de la seva vida per sempre.<\/p>\n

Anna Karenina \u00e9s la dona d\u2019Aleksei Karenin, un respectat funcionaria amb una bona posici\u00f3n social. Tenen un fill en com\u00fa i una pl\u00e0cida vida. Un dia, per\u00f2, a l\u2019estaci\u00f3 de tren de Moscou, Anna coneix un altre Aleksei, el compteVronski, un militar sense lligams i amb fama de seductor. Aquell dia tot canvia per a Anna: la passi\u00f3 pel comte l\u2019obliga a q\u00fcestionar-se la seva tranquil\u00b7la vida i a dur a terme una fugida endavant, amb el desig i l\u2019amor com a \u00fanics motors. Per\u00f2 el seu viatge per conquerir la felicitat topar\u00e0 amb les lleis, les regles de la societat, la fam\u00edlia i la solitud, i amb el seu marit, el seu amant i, tamb\u00e9, amb ella mateixa.<\/p>\n

Idioma: Catal\u00e0Durada: 70 minuts<\/p>\n

Autor: Lev Tolstoi<\/p>\n

Adaptaci\u00f3: Ivan Padilla<\/p>\n

Direcci\u00f3: Ivan Padilla<\/p>\n

Repartiment:<\/p>\n

Lara D\u00edez
\nDani Ledesma
\nIvan Padilla<\/p>\n

M\u00fasics: Cels Campos<\/p>\n

M\u00fasica original: Cels Campos<\/p>\n

Producci\u00f3: Versus Teatre<\/p>\n<\/div>\n

\"\"<\/p>\n

El triangle imperfecte…<\/strong><\/h2>\n

Anna Kar\u00e8<\/span><\/span>nina<\/a> \u00e9s una novel\u00b7la de Lev Tolstoi<\/a>, i \u00e9s considerada per molts la ‘millor novel\u00b7la mai escrita’. Ens narra la hist\u00f2ria de l’Anna, esposa d’Aleksei Karenin (d’aqu\u00ed la ironia del cognom d’ella) un alt funcionari amb qui t\u00e9 una vida tranquil\u00b7la i acomodada, amb el fill de tots dos, fins que per una circumst\u00e0ncia fortu\u00efta coneix a l’Aleksei, comte de Vronski, fam\u00f3s seductor, i en tots dos sorgeix un d’aquells amors apassionats a primera vista, que els porta a tenir una relaci\u00f3 continuada, obviant la desaprovaci\u00f3 social, i fruit de la qual neix una filla, es produeix una separaci\u00f3 (m\u00e9s tard, divorci) del marit de l’Anna, i finalment, una vida en com\u00fa que de mica en mica es va deteriorant fins a un final tr\u00e0gic.<\/span><\/p>\n

En no con\u00e8ixer la novel\u00b7la de primera m\u00e0, comento sobre l’argument de la versi\u00f3 vista al Versus. Per a dos actors (el marit i l’amant) i una actriu (Anna), aquesta es despulla de cap altre personatge i acci\u00f3 epis\u00f2dics, centrant-se en l’amor que sent pel comte, i els seus dubtes i resist\u00e8ncia en trencar la relaci\u00f3 amb el seu marit, primer en no dir-li res dels seus sentiments, i quan aix\u00f2 \u00e9s inevitable, en trencar el ‘contracte social’ que el seu matrimoni representa, acceptant que ja no podr\u00e0 conviure amb el seu fill. Quan aquest darrer pas es d\u00f3na, la insatisfacci\u00f3 de la seva situaci\u00f3 va generant m\u00e9s i m\u00e9s infelicitat, fins a fer n\u00e9ixer una gelosia patol\u00f2gica, que fa oblidar tot l’amor i la passi\u00f3 que va sorgir entre tots dos al principi. \u00c9s aquest recorregut el m\u00e9s interessant de la hist\u00f2ria, que no gosaria qualificar de trag\u00e8dia, ja que en tot moment, totes les pen\u00faries de l’Anna sobrevenen per causa de la seva recan\u00e7a a prendre les decisions pertinents en cada moment, quan ja s\u00f3n inevitables i han comportat tot el mal que podien fer en allargar situacions doloroses.
\n<\/span><\/p>\n

Els dos personatges masculins antagonistes, ens agradin o no, tenen les coses clares: El marit, en reclamar un comportament ‘honorable’ davant les aparences socials, i en moments dif\u00edcils, de malaltia de l’Anna, demostrant una s\u00f2lida lleialtat. I l’amant, demanant-li que ho deixin tot i fugin a un altre lloc, per tenir una nova vida. Contr\u00e0riament al que faria pressentir d’un seductor empedre\u00eft, el comte acull amb alegria tenir una filla amb l’Anna i establir una relaci\u00f3 de conviv\u00e8ncia, en res diferent a un nou matrimoni. S\u00f3n els dubtes i les indecisions de la protagonista les que avoquen a que les coses vagin de ‘mal en pitjor’. Veient-la, no vaig poder evitar que acud\u00eds a mi una frase que fa anys vaig llegir, que deia: ‘el matrimoni -digues-li relacions de parella- \u00e9s com un mal \u00e0pat, amb el postre al principi’.
\n<\/span><\/p>\n

En la part positiva d’aquest muntatge, cal dir que la dramat\u00fargia \u00e9s capa\u00e7 d’explicar-nos amb claredat el fil principal de la hist\u00f2ria, i tret de dos moments*, fer innecess\u00e0ries altres situacions. I aix\u00f2 t\u00e9 especial valor, perqu\u00e8 entendre en poc m\u00e9s d’una hora de teatre la evoluci\u00f3 d’una dona que en la novel\u00b7la t\u00e9 un munt (segons l’edici\u00f3, m\u00e9s de mil) de p\u00e0gines per a anar-la seguint, t\u00e9 un gran m\u00e8rit. Traslladar una obra liter\u00e0ria a teatre sempre en t\u00e9. D’altra banda, la proposta esc\u00e8nica minimalista (incloent un pianista en directe) soluciona perfectament la necessitat de traslladar-nos d’un espai a l’altre, o fins i tot prescindir de saber exactament a quin espai ens trobem, donat que el m\u00e9s important \u00e9s qu\u00e8 senten i diuen els personatges. A tall d’exemple del reconeixement dels espais, s’ent\u00e9n perfectament que, despr\u00e9s de la prohibici\u00f3 del marit de que l’Anna rebi al seu amant a la casa conjugal, aquesta s’ho salta, amb el conseg\u00fcent disgust del primer.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 posem en la banda dels ‘pros’ de la balan\u00e7a, tot el moviment esc\u00e8nic, que fa que de seguida ens oblidem que els actors treballen per a dues platees oposades, les del Versus, de forma reeixida. Dir que la interpretaci\u00f3 de tots tres \u00e9s for\u00e7a correcta, tot i que cal destacar la Lara D\u00edez com a Anna Karenina, per fer-nos sentir en la pell de la dona amb la qual, l’entenguem o no, establim una estranya empatia, tot i que tamb\u00e9 amb els dos homes de la seva vida (tres, si comptem el fill, que mai no surt). Recordo que quan comen\u00e7a a ‘muntar numerets’ de dona gelosa, part del p\u00fablic es posava les mans al cap, incr\u00e8dul per com llen\u00e7a una relaci\u00f3 amorosa a les escombraries, un cop han aconseguit per fi viure junts i deixar enrere els obstacles del passat.<\/span><\/p>\n

En la part negativa, posaria l’excessiva fredor (per no dir baixa energia) dels dos personatges masculins, Dani Ledesma com a Aleksei, i Ivan Padilla com a Vromski, aquest darrer tamb\u00e9 signant versi\u00f3 i direcci\u00f3. Especialment al principi, per\u00f2 aquest posat pusil\u00b7l\u00e0nime en pr\u00e0cticament tota l’hora i poc de durada, dificulta que ens arribin les seves emocions amb tanta claredat com les de l’Anna.<\/span><\/p>\n

I tamb\u00e9 en l’aspecte menys afortunat, hi ha els moments ‘sense paraules’ (*), un al principi i un al final, que representen -entenc- la coneixen\u00e7a i enamorament entre l’Anna i el comte (aqu\u00ed s\u00ed que he de dir que falta de forma imprescindible aquesta escena en el text), i al final, quan es precipita la mort tr\u00e0gica. Tan \u00e9s aix\u00ed que no es va entendre, i el p\u00fablic nom\u00e9s va reaccionar amb els merescuts aplaudiments quan es van encendre els llums i sortiren els actors a saludar.
\n<\/span><\/p>\n

Amb tot, \u00e9s de just\u00edcia recon\u00e8ixer que \u00e9s un espectacle necessari, sobre una de les obres emblem\u00e0tiques de la literatura russa, i per tant universal, i perfectament v\u00e0lid per con\u00e8ixer-la i extreure’n lli\u00e7ons.<\/span><\/p>\n