{"id":38819,"date":"2016-03-26T22:05:05","date_gmt":"2016-03-26T21:05:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=38819"},"modified":"2016-03-26T22:05:05","modified_gmt":"2016-03-26T21:05:05","slug":"dansa-dagost-biblioteca-de-catalunya-la-perla-29-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/03\/26\/dansa-dagost-biblioteca-de-catalunya-la-perla-29-barcelona\/","title":{"rendered":"Dansa d’Agost – Biblioteca de Catalunya – La Perla 29 (Barcelona)"},"content":{"rendered":"
\n

Dansa d’Agost – La Perla 29<\/h2>\n<\/div>\n

Del 8 de mar\u00e7 a l\u20191 de maig de 2016<\/p>\n

De dimecres a divendres\u00a0a les 20:30h, dissabte a les 17h\u00a0i 21h, diumenge a les 18h<\/p>\n

Durada de l\u2019espectacle: 2\u00a0hores 40 min amb entreacte<\/p>\n

Apte per a p\u00fablic jove, a partir de 16 anys<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
SINOPSI<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Dansa d\u2019Agost descriu amb tendresa i nost\u00e0lgia per\u00f2 tamb\u00e9 amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d\u2019entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l\u2019any 1936. Records, mem\u00f2ries d\u2019un mes d\u2019agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s\u2019esfondrava.<\/div>\n
<\/div>\n

\"dansa-agost-perla29-ball\"<\/a><\/p>\n

\n
\n

Temps de sega… o la Casa de Bernarda Mundy<\/strong><\/h2>\n

Ambientada en la Irlanda del 1936 (i tot el que aquell any comporta, inici de la nostra guerra civil, i primeres proves del poder destructiu dels feixismes a Europa…), una casa d’un petit poble rural habitat per cinc germanes, pel petit fill d’una d’elles (el pare \u00e9s un tarambana encisador, per\u00f2 tarambana) i per l’oncle Jack, amb un passat com a capell\u00e0 castrense brit\u00e0nic, fins a la independ\u00e8ncia irlandesa, i missioner despr\u00e9s, tot a Uganda, retornat despr\u00e9s de patir una malaltia que tamb\u00e9 li minva les facultats.<\/p>\n

\u00c9s l’estiu, i tenim a cinc dones joves (en termes actuals) que conviuen i miren de sortir-se’n voltades pels prejudicis d’una petita comunitat i les seves pr\u00f2pies pors i autoenganys, que sovint parlen d’homes, que adoren ballar per\u00f2 que no aniran al ball tradicional de l’1 d’agost per a no ser assenyalades, especialment per la Kate, la m\u00e9s gran d’elles i que ha pres la responsabilitat d’una mare, i que treballa com a mestra de l’escola del poble. Mentrestant, la visita del Gerry Evans, pare del petit Michael amb la Chris, la m\u00e9s joveneta de totes, aporta una mica de distracci\u00f3…<\/p>\n

Un text extraordinari sobre les vides quotidianes d’aquestes dones en el decurs de poques setmanes, el temps de la sega, motiu de celebracions paganes que conviuen -no sense conflicte- amb un catolicisme abassegador. Ens \u00e9s impossible no identificar-nos amb elles, amb aquesta fam\u00edlia que ens recorda tietes i germanes, mares i \u00e0vies, dones que tots i totes hem conegut.<\/p>\n

En realitat, tot ell \u00e9s la narraci\u00f3 des de la perspectiva del Michael, que en aquella \u00e8poca era un nen, i amb els seus ulls ho mirem, informats en els buits que deixen els di\u00e0legs, per les seves explicacions de narrador. Un text extraordinari, torno a repetir, que constitueix un caramel per a qualsevol director i pels actors i actrius que l’interpreten.<\/p>\n

La m\u00e0 de Ferran Utzet fa que tot es vagi donant amb un ritme i una intensitat matem\u00e0tiques perqu\u00e8 sorgeixin les nostres emocions (encara que pugui resultar un ox\u00edmoron) des de la platea, perfectament condu\u00efdes pels int\u00e8rprets. La posada en escena, la casa i el jard\u00ed, est\u00e0 perfectament adaptada a la perspectiva de dues grades oposades, que resten ateses per la veu i els moviments de tots ells i elles, com si fos la cosa m\u00e9s natural.<\/p>\n

\"dansa-agost-perla29-esceno\"<\/a><\/p>\n

Tothom ho fa molt b\u00e9 en el repartiment, per\u00f2 havent vist un assaig unes setmanes enrere*, un t\u00e9 la sensaci\u00f3 que la direcci\u00f3 ha volgut igualar aquesta intensitat bategant en la hist\u00f2ria, i modular-la fins a fer que es correspongui en cada moment a la que la visi\u00f3 del director demana. Amb tot, aix\u00f2 pot dificultar (nom\u00e9s) un p\u00e8l que els personatges ‘siguin’ en lloc de que ‘interpretin’, per aix\u00f2 cal destacar vivament la espontane\u00eftat de la Maggie que encarna (mai millor dit) la Marta Marco, i la tendresa i candidesa de la Rose (M\u00e0rcia Cister\u00f3), que compensa la seva disminuci\u00f3 amb una sinceritat en\u00e8rgica que ens traspassa.<\/p>\n

Tota la resta tenen el seu moment, com ara la Kate, autoinstitu\u00efda responsable de la fam\u00edlia en abs\u00e8ncia dels pares, que tamb\u00e9 s’esfondra de tant en tant. O els personatges masculins, com el mon\u00f2leg sorprenent del tiet Jack (a qui tots anomenen pare), potser la part m\u00e9s interessant i pol\u00edticament incorrecta, sobre el contrast de cultes i cultures, o els intensos di\u00e0legs del Gerry i la Chris al jard\u00ed. Aix\u00ed com els tamb\u00e9 mon\u00f2legs del Michael, especialment al final dels actes primer i segon, que completen un viatge a la intimitat d’aquesta fam\u00edlia, en el fons normal i corrent, tant que la trag\u00e8dia i els finals infeli\u00e7os assetgen pertot.<\/p>\n

Una experi\u00e8ncia teatral imprescindible, que a m\u00e9s ens deixa petits detalls de direcci\u00f3, que no puc deixar de destacar, tot i saber que en hi ha molts m\u00e9s, i segur que m\u00e9s importants: com ens diu que el petit Michael, el primer cop que s’adrecen a ell, \u00e9s present per\u00f2 invisible, deslligant-se de l’actor que interpreta l’adult que va recordant la hist\u00f2ria. Com al segon i darrer acte, totes els espais i ‘parets’ virtuals que s’havien respectat escrupolosament al primer, salten pels aires i donen una intensa llibertat de moviment als personatges, travessant convencions. *Per cert, ha de ser un luxe (i qui sap si una de les claus de l’\u00e8xit) tenir l’escenografia i assajar amb ella setmanes abans de l’estrena!
\nI sobretot, el ‘medley’ d’escenes finals, de clara inspiraci\u00f3 cinematogr\u00e0fica, on veiem moments que han sortit durant les m\u00e9s de dues hores de funci\u00f3, com un intens recordatori emotiu d’una fam\u00edlia que en aquest curt lapse hem apr\u00e8s a estimar, amb els seus defectes i virtuts.<\/p>\n