{"id":39000,"date":"2015-08-07T12:21:00","date_gmt":"2015-08-07T10:21:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=39000"},"modified":"2015-08-07T12:21:00","modified_gmt":"2015-08-07T10:21:00","slug":"critiques-adeu-benvinguda-mimaia-teatre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2015\/08\/07\/critiques-adeu-benvinguda-mimaia-teatre\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u00abAd\u00e9u Benvinguda\u00bb Mimaia Teatre"},"content":{"rendered":"

\"Ad\u00e9u<\/a><\/p>\n

Vist el 28\/02\/2013 a FETEN 2013<\/a>\u00a0 <\/span><\/span><\/p>\n

Tots els diumenges la taula de la Benvinguda s\u2019omple de mariners i pescadors que gaudeixen de les millors sardines del port. Una gran taula sense estovalles i amb olor de peix, on es permet escriure com si fos un gran llibre obert. De la mar a la taula, de la taula al mar… la vida passa en un cicle continu com el peix que es mossega la cua. Un espectacle dels cicles de la vida, de coses que s\u2019acaben perqu\u00e8 tornin a comen\u00e7ar de noves. Premi FETEN (Fira Europea de Teatre per a Nens) a l\u2019espectacle revelaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Durada:<\/strong> 55 min<\/span><\/p>\n

Un grup desconegut per nosaltres fins ara, de dues int\u00e8rprets femenines, la una m\u00e9s especialitzada en la manipulaci\u00f3 i veu dels titelles, i l\u2019altra en tocar les m\u00fasiques que van cantant, alternativament. La primera, Dora Cantero, provinent de Periferia Teatro de M\u00farcia, i l\u2019altre, Mina Trapp, de Su\u00efssa. \u00c9s complicat valorar aquest espectacle, donada la no assist\u00e8ncia, a les 22 hores, de p\u00fablic infantil. Per a adults va resultar molt divertit, amb un aire de cabaret nocturn que explicava una hist\u00f2ria senzilla: la d\u2019una dona, Bienvenida, que t\u00e9 una mena de taverna a un port, on dona de menjar singulars personatges propis de qualsevol indret mariner, que un dia, i fruit d\u2019un enamorament tan r\u00e0pid a comen\u00e7ar com a acabar, t\u00e9 un nen, Petre. Com creix i es desperta en ell el desig de marxar a veure m\u00f3n en un vaixell\u2026<\/span><\/em><\/p>\n

El que donava un aire adult era la forma ir\u00f2nica d\u2019explicar segons quines realitats de la vida d\u2019aquestes persones, i tamb\u00e9 determinades ironies, que el p\u00fablic va premiar amb sonores riallades. Algunes d\u2019elles en la l\u00ednia absurda i profunda dels ja desapareguts Tip i Coll o els actuals Faemino i Cansado, per posar alguna refer\u00e8ncia.<\/span><\/em><\/p>\n

A tall d\u2019exemple, en un moment de desesperaci\u00f3 de la protagonista, un amic li diu que ha d\u2019arribar al fons (se suposa que de la seva pena) i no se li acudeix altra cosa que llan\u00e7ar-la a l\u2019aigua i demanar-li que \u2018arribi al fons\u2019 del mar, on per cert, troba el consol a les seves penes, que estaven representades per un n\u00favol de paelles i culleretes fent de pluja (imagineu!).<\/span><\/em><\/p>\n

La posada en escena est\u00e0 ben resolta, i les possibles mancances interpretatives de totes dues artistes (no s\u00f3n massa expressives), al final juguen a favor d\u2019imprimir un segell personal\u00edssim a la companyia i l\u2019espectacle. Amb la distribu\u00efdora de la companyia, hem quedat que completarem aquesta cr\u00edtica un cop vegi l\u2019espectacle amb nens i nenes.<\/span><\/em><\/p>\n

Companyia Mimaia<\/span><\/a><\/p>\n