{"id":39104,"date":"2016-06-07T18:58:08","date_gmt":"2016-06-07T16:58:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=39104"},"modified":"2016-06-07T18:58:08","modified_gmt":"2016-06-07T16:58:08","slug":"cronica-jove-espectacle-del-festival-pindoles-2016-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/06\/07\/cronica-jove-espectacle-del-festival-pindoles-2016-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica Jove Espectacle del Festival ‘P\u00edndoles’ 2016 de Barcelona"},"content":{"rendered":"

\"Festival-Pindoles-Bcn-logo\"<\/a>
\nEl cap de setmana del 3 al 5 de juny d’enguany, va celebrar-se a l’Alberg Mare de D\u00e9u de Montserrat de Barcelona, la segona edici\u00f3 del Festival P\u00edndoles, el primer (i \u00fanic fins al moment) festival de microteatre a Barcelona, un moviment que pren for\u00e7a a casa nostra, tal i com vaig comentar en un article<\/a> sobre la sala i un dels espectacles a ‘Microteatres Barcelona’. Tamb\u00e9 us remeto a la cr\u00edtica de tres dels espectacles que van presentar-se al primer P\u00edndoles el juny del 2015<\/a>, i que vaig veure a primers de 2016 al Teatre Atrium de Viladecans.<\/p>\n

Els dies 3 i 4 (divendres i dissabte) al vespre, van fer-se els 12 microesspectacles generals, i el dia 5, els 3 per a p\u00fablic infantil, al Llu\u00efsos Teatre de Gr\u00e0cia.<\/p>\n

De la m\u00e0 dels seus impulsors, Giulia Poltronieri i David Barrera (director del mateix Alberg), aquesta proposta es consolida, i es ramifica a d’altres sales de la ciutat, que presentaran alguns dels seus espectacles en el futur, com ja va passar en la primera edici\u00f3, que t\u00e9 un nom: ‘GiraP\u00edndoles’. Divendres vaig assistir-hi, i cal dir que estava ‘a petar’, amb una concurr\u00e8ncia que copava totes les localitats de les 3 funcions que feien cadascun dels 6 espectacles de la nit (entre les 20:00 o les 24:00 hores, a intervals d’una hora) que es representaven a 6 espais diferents d’aquest curi\u00f3s i arquitect\u00f2nicament impagable equipament de Vallcarca-El Carmel. Un exterior, al bosc circumdant, una \u00e0mplia sala d’actes, 2 sales a la recepci\u00f3 i al primer pis (a la primera va tenir lloc la nostra III Trobada de Teatre per a joves a Catalunya<\/a>, el gener), un dormitori amb les seves lliteres, i una mena d’Office de la cuina, al soterranis posteriors a l’edifici.<\/p>\n

Lluny de formalismes, per\u00f2 perfectament planificat, el mateix David anava organitzant els grups d’espectadors que seguien als\/les voluntaris\/\u00e0ries que els condu\u00efen a cada espai. Mentrestant, entre funci\u00f3 i funci\u00f3, el bar a la terrassa servia beure i menjar als assistents.<\/p>\n

El que vaig veure, us ho explico a continuaci\u00f3:<\/p>\n

\n
\n

Not\u00edcies del futur<\/span><\/h3>\n

\"Promo2_Versi\u00f32-001\"<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

\n
\n
\n
\n
\"Promo3-001\"<\/dt>\n<\/dl>\n
\n
\"PROMO1-001\"<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

La neboda del futur ve a fer una visita al seu oncle i li explica totes les coses horribles que passaran si no segueix les seves instruccions. T\u00e9 poc temps. Nom\u00e9s hi ha una persona culpable del dest\u00ed fatal i ha de sacrificar-la.<\/p>\n

Dramat\u00fargia i direcci\u00f3:<\/strong> Lara D\u00edez.
\nInt\u00e8rprets: <\/strong>Lara D\u00edez i Ivan Padilla.
\nG\u00e8nere: <\/strong>Com\u00e8dia.<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

Una molt agradable sorpresa* en format de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, on ens parlen dels viatges en el temps, i els perills que comporten, ja que canviar el passat \u00e9s canviar el futur. Per\u00f2 aix\u00f2 seria molt poc dir d’aquest espl\u00e8ndid gui\u00f3 de la Lara D\u00edez, que a m\u00e9s dirigeix i protagonitza la pe\u00e7a (en total 4-5 moments d’aplaudiments abans del final), que ens parla sobretot de que les coses no ens passen per casualitat, que tenim uns patrons de conducta, o digues-li una forma de ser, que ens condueix irremissiblement al nostre dest\u00ed. I no nom\u00e9s en el personatge del ‘tiet’, com sembla que va enfocada l’obra, tamb\u00e9 en el de la neboda… I tot aix\u00f2 en 15 minuts i en clau d’humor? S\u00ed.<\/span><\/p>\n

Si el tema \u00e9s suggerent per a vosaltres, us remeto a la magn\u00edfica ‘Peggy Sue se cas\u00f3<\/a><\/span>‘ de Coppola, o a la frase de Novalis<\/a><\/span> ‘Sentiment i dest\u00ed s\u00f3n dos noms per a un mateix concepte’.<\/span><\/p>\n

*Sorpresa pel que fa a l’argument. Ja hem publicat algunes cr\u00edtiques sobre la traject\u00f2ria de Lara D\u00edez<\/a><\/span> i Retret Teatre<\/a><\/span>, i no \u00e9s cap sorpresa que hagi agradat tant.<\/span><\/p>\n

Homenatge<\/span><\/h3>\n

\"PAPERI<\/h3>\n
\n
Aquest \u00e9s un homenatge al gaudir. A tantes joves, ara ja majors, que sacrificaren el seu gaudi per tota una vida cuidant als del seu voltant.<\/div>\n
Dramatu\u00b4rgia i direcci\u00f3:<\/strong> Catalina In\u00e8s Florit.
\nEscenografia:<\/strong> Joan Aguilo\u00b4, Elionor Sintes.
\nProduccio\u00b4 executiva:<\/strong> Irati Irulegi.
\nActors:<\/strong> \u00c0lvar Triay i Berta Vidal.
\nG\u00e8nere:<\/strong> Oda.
\nCompanyia AFLEL.<\/strong><\/div>\n<\/article>\n

El m\u00e9s destacable d’aquest petit drama rural en clau illenca, amb un irresistible perfum costumista que ens remet a Lloren\u00e7 Villalonga<\/a><\/span>, \u00e9s qu\u00e8 hi fa en un festival on es suposa que s’hi veuen obres actuals, joves la major part, i en un entorn d’innovaci\u00f3 teatral. La hist\u00f2ria del Miquel, propietari d’un bar, i la Senyora \u00c0gueda, una madura que ha viscut sempre al servei dels altres, renunciant als seus desitjos, ens colpeja igualment. Amb un ritme pausat, ella va atrevint-se a demanar fer aquelles petites (o grans) coses que s’havia privat pel ‘qu\u00e8 diran’ tan fat\u00eddicament present a les societats m\u00e9s tancades. Per\u00f2 la senyora ha decidit que aquesta nit se’ls vol treure tots de cop… beure, fumar, ballar, besar…<\/span><\/p>\n

\n
\n

Es busca un Seat Ibiza<\/span><\/h3>\n

\"1\"<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

\n
\n
\"nova<\/p>\n
\n
\"6\"<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

\u00c9s de nit, no hi ha ning\u00fa. La Sara i la Marina estan juntes. Esperen. Branques, troncs, fulles i terra limiten el seu espai. On s\u00f3n? Fa quantes hores? Alg\u00fa les vindr\u00e0 a buscar? Alg\u00fa les trobar\u00e0?<\/p>\n

Dramat\u00fargia: <\/strong>Anna Collell Codina.
\nDirecci\u00f3: <\/strong>Maria Voronkova.
\nInt\u00e8rprets:<\/strong> Luciana Capano i Maria Cuevas.
\nEscenografia:<\/strong> Xavier Vila.
\nIl\u00b7luminaci\u00f3:<\/strong> Joan Gil.
\nG\u00e8nere:<\/strong> Thriller psicol\u00f2gic.<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

Efectivament, com la mateixa companyia descriu, es tracta d’un thriller psicol\u00f2gic. La hist\u00f2ria de dues germanes (o aix\u00f2 interpretem, podrien ser amigues de tota la vida) amb un ‘problema’ amb el marit d’una d’elles, que trobem a una clariana del bosc (a l’exterior de l’Alberg), parlant i discutint. Per qu\u00e8 no marxen d’all\u00e0? Un es pregunta. M\u00e9s que obrir un debat sobre algun tema dels tractats, all\u00f2 que s’explica forma part dels elements que van intrigant-nos i segons com, angoixant-nos. De fet diria que es tracta m\u00e9s d’un exercici d’estil, d’explorar les possibilitats d’una pe\u00e7a teatral curta feta en un espai ins\u00f2lit, i quines emocions pot despertar en l’espectador. Una de les millors idees de direcci\u00f3 \u00e9s la utilitzaci\u00f3 per part de les dues actrius de les llanternes, ja que justament a aquella hora es feia fosc, i com s’il\u00b7luminaven m\u00fatuament a voltes, o b\u00e9 d’una a l’altra, a la cara. Com us estareu preguntant segurament, la relaci\u00f3 de tot plegat amb el t\u00edtol \u00e9s b\u00e0sicament anecd\u00f2tica.<\/span><\/p>\n

B.I.C (Breu Introducci\u00f3 a la Comunicaci\u00f3)<\/span><\/h3>\n

\"bic\"<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\"BIC<\/dt>\n<\/dl>\n
\n
\"bic<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Quan la Doctora Costa es disposa a comen\u00e7ar la seva classe de Comunicaci\u00f3 als alumnes de la Universitat, el Professor Garcia la interromp reivindicant que \u00e9s ell qui ha de donar la classe perqu\u00e8 aix\u00ed li ho ha comunicat el Rector. Ella, per\u00f2, far\u00e0 cas om\u00eds del seu ex-marit i entre els dos faran una breu introducci\u00f3 a la comunicaci\u00f3 als seus alumnes que, molt probablement, no oblidaran mai.<\/p>\n

Autor:<\/strong> Marc Torrecillas.
\nDirecci\u00f3: <\/strong>Marc Torrecillas.
\nInt\u00e8rprets:<\/strong> Marc Barbena i Estefi Garcia.
\nG\u00e8nere:<\/strong> Com\u00e8dia.<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

Una parella de professors universitaris aprofiten (dubto molt de que sense ser-ne conscients) que s’han separat recentment, per ventilar els seus draps bruts, de forma que la classe que tots dos anaven a impartir als alumnes, esdevingui molt m\u00e9s interessant i carregada de sentit. B\u00e9, precisament la classe anava sobre els sentits: imagineu-vos-els parlant de la vista, l’o\u00efda, l’olfacte, el gust…). I un home abandonat per la seva exdona per un afer de faldilles, i el despit d’aquesta, d\u00f3na per molt. <\/span><\/p>\n

Sobretot si deixa veure al darrera la passi\u00f3 que els va unir. <\/span><\/p>\n

Especialment si la direcci\u00f3 \u00e9s bona i l’actriu \u00e9s Estefi Garcia, que borda el seu paper.<\/span><\/p>\n

\n

Checkpoint Charlie<\/span><\/h3>\n<\/article>\n
\n
\n
\"checkpoint3\"<\/p>\n
\n
\"CHECKPOINTCHARLIE(c)a`gatacasanovas_MG_0442_vDEF4\"<\/dt>\n<\/dl>\n
\n
\"checkpoint2\"<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Dues germanes de l\u2019Alemanya dividida dels anys 60, conversen per \u00faltima vegada a trav\u00e9s d\u2019una escletxa del mur de Berl\u00edn. Un soldat les vigila. Totes dues s\u00f3n joves i tenen somnis i desigs i, malgrat el mur, faran el que sigui per fer-los realitat. Per\u00f2 els somnis canvien depenent de quin costat del mur tens la sort de quedar.<\/p>\n

Dramat\u00fargia:<\/strong> S\u00edlvia Navarro.
\nDirecci\u00f3:<\/strong> Helena Fortuny.
\nInt\u00e8rprets: <\/strong>Laura Daza i Berta Rosell\u00f3.
\nG\u00e8nere:<\/strong> Drama.
\nDia:<\/strong> Divendres 3 de juny.
\nHoraris:<\/strong> 20h, 21h, 22h, 23h.<\/p>\n

En un format que comen\u00e7a amb dos mon\u00f2legs consecutius, un per cada actriu, per\u00f2 que en realitat corresponent a un di\u00e0leg telef\u00f2nic del qual no escoltem a qui est\u00e0 a l’altre costat, es desenvolupa aquest text, que ens vol fer reflexionar, crec, sobre l’esdeveniment concret del Mur de la Vergonya que va caure el 1989, la qual cosa aconsegueixen perfectament. I de pas, dels murs que tots ens trobem, encara que no siguin f\u00edsics. Per\u00f2 aix\u00f2 darrer no s’ha espremut prou, al meu entendre. L’encert m\u00e9s gran ser\u00e0 passar d’aquest di\u00e0leg telef\u00f2nic a un cara a cara entre dues persones que no es poden veure, per\u00f2 s\u00ed escoltar. Una mica com la conversa de dos presoners.<\/span><\/p>\n

Encaixes<\/span><\/h3>\n

\"13199112_10208330917062113_1260743504_o\"<\/h3>\n

Quatre noies desempaqueten caixes i, mentre retroben objectes del passat, recuperen records de l\u2019\u00e8poca de l\u2019institut. Quatre viv\u00e8ncies diferents d\u2019una \u00e8poca en com\u00fa, quatre melodies diferents d\u2019una mateixa can\u00e7\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

\n
\n

Dramat\u00fargia: <\/strong>Cl\u00e0udia Ib\u00e0\u00f1ez.
\nDirecci\u00f3:<\/strong> Maria Codony, Laia Garcia, Cl\u00e0udia Ib\u00e0\u00f1ez i Cristina Ruiz.
\nInt\u00e8rprets:<\/strong> Maria Codony, Laia Garcia, Cl\u00e0udia Ib\u00e0\u00f1ez, Cristina Ruiz.
\nM\u00fasica:<\/strong> Jan Pag\u00e8s.
\nG\u00e8nere:<\/strong> Drama.<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

Probablement el millor treball coral de la nit. Un m\u00fasic toca una guitarra com si d’un baix es tract\u00e9s, ambientant les quatre actrius que, d’entre el p\u00fablic, surten a desembalar les 4 caixes que contenen records d’infantesa i adolesc\u00e8ncia. 4 dones joves que han acabat els seus estudis, i afronten el repte de la seva pr\u00f2pia vida. Per\u00f2 m\u00e9s que del futur, parlen del passat, de les amistats, la fam\u00edlia i la seva experi\u00e8ncia com a estudiants. Enmig, les notes de ‘The Wall’ de Pink Floyd, que tancar\u00e0 el curt espectacle sobre aquell moment de la vida, que tots i totes hem afrontat d’alguna manera. Destacar la bona coordinaci\u00f3 dels di\u00e0legs, que alhora ens remeten a un sentiment compartit entre totes quatre, i tamb\u00e9 a un exercici de no cansar-nos amb aquelles coses que les hi s\u00f3n comunes. Tamb\u00e9 la interpretaci\u00f3 musical, impecable i que ambienta perfectament el conjunt.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cap de setmana del 3 al 5 de juny d’enguany, va celebrar-se a l’Alberg Mare de D\u00e9u de Montserrat de Barcelona, la segona edici\u00f3 del Festival P\u00edndoles, el primer (i \u00fanic fins al moment) festival de microteatre a Barcelona, un moviment que pren for\u00e7a a casa nostra, tal i com vaig comentar en un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36838,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-39104","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/Festival-Pindoles-Bcn-logo1.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39104","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39104"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39104\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36838"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}