{"id":39387,"date":"2016-07-22T21:17:49","date_gmt":"2016-07-22T19:17:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/?p=39342"},"modified":"2016-07-22T21:17:49","modified_gmt":"2016-07-22T19:17:49","slug":"critiques-a-250-la-cuba-libre-de-dar-arte-producciones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2016\/07\/22\/critiques-a-250-la-cuba-libre-de-dar-arte-producciones\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: &#8216;A 2,50 la Cuba libre&#8217; de Dar Arte Producciones"},"content":{"rendered":"<p><strong>Vist el dijous, 30 de juny de 2016 al restaurant &#8216;Bananas&#8217; del Born de Barcelona.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Adults (tot i que no estaria malament per a majors de 14-15 anys)<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-alternando.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-39345 size-full\" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-alternando.jpg\" alt=\"A250laCubalibre-alternando\" width=\"1013\" height=\"677\" \/><\/a><\/p>\n<p><strong>SOBRE L&#8217;OBRA:<\/strong><\/p>\n<p>Original de\u00a0<a href=\"https:\/\/esteatral.wordpress.com\/tag\/ibrahim-guerra\/\" target=\"_blank\">Ibrahim Guerra<\/a>, \u00a0\u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/A_2.50_la_Cuba_libre\" target=\"_blank\">A 2,50 la Cuba libre<\/a>\u00bb\u00a0es la primera obra de teatro hiperrealista de Venezuela, estrenada por primera vez en Caracas en 1982. Ha sido representada en diversos pa\u00edses de Am\u00e9rica, como Colombia, Rep\u00fablica Dominicana, Estados Unidos y por supuesto Venezuela.<span style=\"color: #000000;font-family: Open Sans,sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/p>\n<div>\n<div><span style=\"color: #000000;font-family: Open Sans,sans-serif\">\u00abLa Cubalibre\u00bb como le llaman, se desarrolla en un bar \u00abEl Acuario\u00bb, los personajes est\u00e1n distribuidos por todo el bar, a diferencia de una obra de teatro convencional, el p\u00fablico forma parte fundamental de la obra. Cinco mujeres que cuentan sus historias al ritmo del recurso musical proveniente de una vieja rockola (jukebox). Pasi\u00f3n, miseria, desventura, sue\u00f1os, conflictos, amores y desamores son los ingredientes de \u00abLa Cubalibre\u00bb, una pieza controversial de la dramaturgia latinoamericana que por primera vez se representa en Europa<\/span>\u00a0de la mano de Robert Chac\u00f3n y Dar Arte producciones, siendo el Restaurante Bananas de El Born, el primer escenario para su representaci\u00f3n.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-rayada.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-39346  alignleft\" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-rayada-300x199.jpg\" alt=\"A250laCubalibre-rayada\" width=\"274\" height=\"182\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-caimana-sabrosa.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright wp-image-39348 \" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-caimana-sabrosa-300x200.jpg\" alt=\"A250laCubalibre-caimana-sabrosa\" width=\"273\" height=\"182\" \/><\/a><\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>RE<\/strong><strong>PA<\/strong><strong>RTIMENT I FITXA ART\u00cdSTICA:<\/strong><\/div>\n<div>\n<div>\n<div><span style=\"color: #000000;font-family: Open Sans,sans-serif\">\u00a0<\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #000000;font-family: Open Sans,sans-serif\">Estrenada el pasado 02 de Junio,\u00a0<\/span>\u00a0\u00abA\u00a02,50 la Cubalibre\u00bb\u00a0 Cuenta con las actuaciones de Aileen Celeste como<span style=\"color: #000000;font-family: Open Sans,sans-serif\">\u00a0\u00abLa Sabrosa\u00bb una mujer que se siente superior al resto por estar liada con un polic\u00eda. Ana Alicia P\u00e9rez como \u00abLa Rayada\u00bb que no sabe si es m\u00e1s importante la polla o la pasta, Nathalia Paolini como \u00abLa Gilipollas\u00bb una prostituta embarazada que trabaja en este bar y no sabe a ciencia cierta qui\u00e9n es el padre de su hijo, \u00a0Anna Karina Gil es \u00abBlanca Rosa\u00bb personaje inspirado en la famosa cantante cubana Blanca Rosa Gil, ella sufre por la muerte de su peque\u00f1o hijo y Robert Chac\u00f3n interpreta a \u00abLa Caimana\u00bb, la due\u00f1a del bar, una empresaria que ha hecho de los placeres sexuales su principal negocio. A su vez, Robert Chac\u00f3n es el director del montaje, y Aileen Celeste la encargada de la producci\u00f3n.<br \/>\n<\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-blancarosa.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-39349 size-medium alignleft\" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-blancarosa-200x300.jpg\" alt=\"A250laCubalibre-blancarosa\" width=\"200\" height=\"300\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;font-family: Open Sans,sans-serif\"><a href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-gilipollas.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-39347 size-medium\" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2016\/07\/A250laCubalibre-gilipollas-200x300.jpg\" alt=\"A250laCubalibre-gilipollas\" width=\"200\" height=\"300\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<p>Ens trobem davant d&#8217;una obra a mig cam\u00ed entre el cabaret er\u00f2tic i els mon\u00f2legs dram\u00e0tics (tot i els seus innegables moments c\u00f2mics), profundament inspirada en les pen\u00faries de 5 professionals del sexe, per\u00f2 amb l&#8217;estigma afegit de treballar a un local &#8216;low cost&#8217; per dir-ho finament.<\/p>\n<p>Tot comen\u00e7a amb una primera part on quatre de les cinc protagonistes es dediquen a <em>alternar<\/em> amb els clients que han vingut a veure l&#8217;espectacle (llegeixi&#8217;s a demandar els seus serveis). Aqu\u00ed ja tenim una primera dramat\u00fargia diferent, on cadascuna d&#8217;elles es presenta, busca connectar amb, sobretot, el p\u00fablic mascul\u00ed, intentar que els paguin una copa&#8230; Segurament els personatges tenen algun pre-text assignat, per\u00f2 la interacci\u00f3 amb els espectadors les obliga a haver d&#8217;improvisar. I, molt intel\u00b7ligentment per par de la direcci\u00f3, connectar amb les sensacions que aquestes dones han de tenir en el seu <em>buscar-se la vida<\/em>.<\/p>\n<p>Passada una bona estona, comen\u00e7a l&#8217;obra en s\u00ed, que es representa de forma que recorda tamb\u00e9 l&#8217;espectacle de carrer, on cadascuna de les actrius, des del seu espai (a voltes movent-se d&#8217;un punt a l&#8217;altre) narra la seva hist\u00f2ria: com va arribar a ser prostituta, uns cops per una fam\u00edlia molt problem\u00e0tica i faltada d&#8217;amor, altres per deixar-se entabanar per un noi que al final les deixa plantades, no sense abans deixar-les prenyades, i un llarg etc\u00e8tera. Recorrem aquestes petites i sentides hist\u00f2ries, cadascuna en dos trams, que s&#8217;alternen entre elles. B\u00e0sicament s\u00f3n mon\u00f2legs que alguna vegada es comuniquen, per\u00f2 poc, i generalment per donar-se pas l&#8217;una a l&#8217;altra. A una estona d&#8217;haver comen\u00e7at aquest torn d&#8217;amargues confessions, apareix la Madame (amb sorpresa), obsessionada perqu\u00e8 les noies treballin i facin beure als clients, per\u00f2 que tamb\u00e9 t\u00e9 coses per confessar&#8230; El vestuari \u00e9s impecable, i el moviment esc\u00e8nic de totes (potser amb l&#8217;excepci\u00f3, segurament volguda, de la Blanca Rosa, sempre prop de la barra), molt indicat perqu\u00e8 el text arribi a tot el p\u00fablic distribu\u00eft en taules del local. Aquest espai esc\u00e8nic tan peculiar les obliga a projectar la veu de manera potent, la qual cosa no \u00e9s problema per a cap d&#8217;elles. En aquest cap\u00edtol, dir que el fet que la Blanca Rosa no es mogui gaire (i que sigui la que menys crida) fa que potser el text no arribi tan n\u00edtid, per\u00f2 al seu favor t\u00e9 una bona dicci\u00f3 (imprescindible ja que el seu personatge est\u00e0 molt begut) i una interpretaci\u00f3 esfere\u00efdora, de la dona de m\u00e9s edat i m\u00e9s derrotada de les totes les que habiten aquell local. Per\u00f2 en general, totes interpreten de forma molt convincent els seus personatges. Aix\u00f2 s\u00ed, l&#8217;espectacle, tal i com el vaig veure, t\u00e9 dos handicaps principals: l&#8217;espai del restaurant on es representava, sobretot pel que fa als sorolls que venien d&#8217;altres sales i el transitar de clients pel mig de la sala, que anaven de l&#8217;entrada als diversos menjadors, aliens al drama que est\u00e0vem contemplant. I per damunt de tot, una adaptaci\u00f3 dramat\u00fargica no ben acabada de resoldre. La mateixa companyia m&#8217;explicava que el text original \u00e9s en &#8216;venezolano&#8217;, cosa que el fa inintel\u00b7ligible per aquestes latituds (i longituds). Aquesta obligada adaptaci\u00f3, per\u00f2, cau en un seguit de reiteracions que li treuen la frescor que podr\u00edem suposar-li a uns personatges tan reals, i el fet que els mon\u00f2legs es divideixin en dues parts per a cada personatge va donar un punt de cansament, en un espectacle que entre t0t dura dues hores, aproximadament.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, aix\u00f2 no desmereix el valor de la proposta, interessant en molts aspectes, que busca un nou espai on representar-se, que per poc que sigui encertat el far\u00e0 millorar. Per un casual vaig seure al costat d&#8217;un espectador colombi\u00e0 que va veure-la en el seu moment, i que em va explicar les difer\u00e8ncies entre l&#8217;original i aquesta versi\u00f3, especialment una durada m\u00e9s curta, i una intensitat major, en un bar molt m\u00e9s propi de la hist\u00f2ria contada. No estaria malament.<\/p>\n<p>Ah, tot i que pugui no semblar-ho, a partir de certa edat, pot ser recomanable per a adolescents, que en general volen saber de qu\u00e8 va la vida&#8230; i aquest \u00e9s un exponent que pot tenir parts divertides, per\u00f2 innegablement ens remet a parts molt fosques de l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vist el dijous, 30 de juny de 2016 al restaurant &#8216;Bananas&#8217; del Born de Barcelona. Adults (tot i que no estaria malament per a majors de 14-15 anys) SOBRE L&#8217;OBRA: Original de\u00a0Ibrahim Guerra, \u00a0\u00abA 2,50 la Cuba libre\u00bb\u00a0es la primera obra de teatro hiperrealista de Venezuela, estrenada por primera vez en Caracas en 1982. Ha &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":39376,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-39387","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/A250laCubalibre-caimana-sabrosa.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39387","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39387"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39387\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/39376"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39387"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39387"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}