![\"Na\u00eff\"](\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/noticies\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/12\/Na\u00eff.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Na\u00eff \u00e9s un espectacle de pallasso(s), te\u00f2ricament per a adults, per\u00f2 que poden veure perfectament infants a partir dels 5-6 anys, quan ja podran passar-s’ho b\u00e9 amb la proposta que el Toti Toronell ens ofereix al llarg de gaireb\u00e9 80 minuts.<\/span><\/span><\/p>\n I no est\u00e0 sol, l’acompanya un m\u00fasic, l’Albert Dondarza<\/span>, que interpreta instruments ‘impossibles’, com ara una serra (sona tan b\u00e9 que li vaig haver de preguntar si no era un playback, i no ho \u00e9s, \u00e9s una serra feta expressament per a fer m\u00fasica), un pianet que sembla de joguina, un sintentitzador… i en un dels n\u00fameros, se’ns posa en versi\u00f3 masculina d’una ‘Carmen Miranda’ qualsevol i es marca una can\u00e7\u00f3 ballada ‘que pa qu\u00e9’.<\/span><\/span><\/p>\n Destaco d’aquesta manera la feina, en segon pla, tret d’alguns moments solistes i alguna interacci\u00f3 amb el pallasso, que fa aquest m\u00fasic, i que d\u00f3na bona part del seu encant a l’espectacle.<\/span><\/p>\n Sobre aquest, dir que s\u00f3n un seguit de ‘n\u00fameros’ de pallasso, la majoria sorgits de l’art tradicional<\/span>, d’altres renovats i recolzats amb elements m\u00e9s t\u00e8cnics, com ara els sons (que en Toti ‘mima’ per a goig i diversi\u00f3 del p\u00fablic), o la interacci\u00f3 amb unes projeccions de v\u00eddeo. Un gran repertori de recursos pels gags, que en alguns moments semblen no tenir fi, i que en altres moments baixen fins a la quietud aparent dels moments m\u00e9s tendres i pausats. I \u00e9s clar, no falta la interacci\u00f3 amb el p\u00fablic, des de fer una veritable excursi\u00f3 (literal) per la platea, fins a fer pujar espectadors a ajudar-lo amb unes ‘mesures’.<\/span><\/span><\/p>\n En resum, un espectacle amb moments molt bons, altres molt tendres, i que es posa el p\u00fablic a la butxaca, de totes les edats.<\/span><\/p>\n Altres cr\u00edtiques<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n \u201cLa narrativitat, el clima, la tensi\u00f3, els tempos, l\u2019expressivitat, tot l\u2019univers interior que el pallasso olot\u00ed aporta a aquesta entrada avui ja cl\u00e0ssica, converteixen la seva versi\u00f3 en una petita, delicada, gran obra d\u2019art.\u201d<\/span><\/p>\n (JORDI JAN\u00c9)<\/span><\/p>\n Enlla\u00e7 a la cr\u00edtica completa<\/span><\/a><\/span><\/p>\n —<\/p>\n \u201cAix\u00f2 \u00e9s el que traspua aquest espectacle: tendresa. \u00c9s po\u00e8tic, amable, innocent\u2026 per\u00f2 especialment tendre. Toti Toronell ens transporta a un m\u00f3n on\u00edric que ens fa sentir millor. [\u2026] De tant en tant anar a veure un bon pallasso \u00e9s cosa que recomanen tots els metges.\u201d<\/span><\/p>\n (JOSEP MARIA RIBAUD\u00cd)<\/span><\/p>\n Enlla\u00e7 a la cr\u00edtica completa\u00a0 <\/span><\/a><\/span><\/p>\n —<\/p>\n \u201cJo no acostumo a veure massa espectacles de pallassos per\u00f2 aquest m\u2019ha semblat exquisit. Parlo des de la total ignor\u00e0ncia per\u00f2 des de la franquesa m\u00e9s absoluta: vaig riure i molt (i els que \u00e9reu amb mi veient-lo tamb\u00e9. Que us sentia!)\u201d<\/span><\/p>\n (LLU\u00cdS MAYENCH PIERRE)<\/span><\/p>\n Enlla\u00e7 a la cr\u00edtica completa<\/span><\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n\n