{"id":39876,"date":"2012-01-24T10:37:21","date_gmt":"2012-01-24T08:37:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/?p=39876"},"modified":"2016-09-13T23:55:10","modified_gmt":"2016-09-13T21:55:10","slug":"sobre-el-lliure-del-nens-i-que-ningu-se-menfadi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/01\/24\/sobre-el-lliure-del-nens-i-que-ningu-se-menfadi\/","title":{"rendered":"Sobre ‘El Lliure del nens’… i que ning\u00fa se m’enfadi ;-)"},"content":{"rendered":"

A continuaci\u00f3 us poso 3 not\u00edcies, aparegudes el gener, amb motiu de l’inici del LLiure dels nens, la programaci\u00f3 infantil de l’emblem\u00e0tic teatre barcelon\u00ed.<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

<\/div>\n
Nom\u00e9s comentar-vos que, a la lectura d’ells -uns m\u00e9s que altres-, i si un no treball\u00e9s en aquest m\u00f3n des de fa un grapat d’anys, podria extreure una subtil idea: que per fi el Lliure s’ha decidit a entrar en aquest sector per ‘assenyalar’ el cam\u00ed correcte. Que potser tot (o gaireb\u00e9) el que s’ha estat fent fins ara, no tenia prou bona orientaci\u00f3 ni qualitat (fa temps, un vell conegut meu distingia entre qualitat i ‘qualit\u00e9’, de forma ir\u00f2nica, sent la segona una representaci\u00f3 del sentit de la qualitat que tenen alguns en el m\u00f3n de l’espectacle), per\u00f2 que ara es resoldr\u00e0… <\/i><\/div>\n
Estic segur que es dir\u00e0 que no era la pretensi\u00f3 de qui ha distribu\u00eft els materials de premsa d’aquesta campanya de llan\u00e7ament. Per\u00f2 aqu\u00ed est\u00e0 la impressi\u00f3 que a un servidor li ha fet. I la que li pot fer a molts professionals excel\u00b7lents que porten anys treballant amb pocs o cap mitj\u00e0, amb la indifer\u00e8ncia (cada cop menys, tot s’ha de dir) de les autoritats culturals, fent que el nostre teatre per a infants i joves es trobi avui entre els millors, no nom\u00e9s de l’Estat (indiscutible) sin\u00f3 del continent. I sense comptar amb l’ajut que tant a un lloc com a l’altre compten les companyies que treballen per a aquest p\u00fablic. Sigui potser per la gran quantitat d’oferta (en Ferran Baile em deia fa uns anys que havia comptabilitzat, nom\u00e9s de companyies professionals, m\u00e9s de 300 entre teatre, titelles, circ, pallassos, m\u00e0gia, animaci\u00f3…) i la compet\u00e8ncia que aix\u00f2 significa, que les nostres companyies s\u00f3n habituals a tots els circuits i festivals espanyols i algunes fins i tot europeus.<\/i><\/div>\n
Hi ha molta gent que n’ha fet la seva professi\u00f3 i en sap un niu, de treballar (i de programar) per a nens i joves, al nostre pa\u00eds. <\/i><\/div>\n
I que no se m’enfadi ning\u00fa, per\u00f2 si la gran innovaci\u00f3 \u00e9s portar dos dels tres espectacles programats de fora, dos d’ells amb p\u00fablic redu\u00efd\u00edssim, degut a la infrastructura (50 llits o una petita carpa) necess\u00e0ria, no est\u00e0 competint en peu d’igualtat amb la resta d’espais que lluiten cada cap de setmana per oferir una programaci\u00f3 digne per\u00f2 on surtin els n\u00fameros. I a m\u00e9s, \u00e9s que ja s’ha fet, aix\u00f2, aqu\u00ed. Si m\u00e9s no, coses semblants.<\/i><\/div>\n
I recordar que els teatres p\u00fablics TNC i Mercat de les flors, ja porten temps treballant-hi, sense tant de soroll.<\/i><\/div>\n
Demanaria tot el respecte a la feina feta i als professionals que van aixecar el tema en temps molt m\u00e9s dif\u00edcils per a la vocaci\u00f3 de treballar pels m\u00e9s petits. A tots. I quan expliquem una hist\u00f2ria de l’espectacle per a infants i joves a Catalunya, no oblidem, per exemple, que les tres empreses privades que m\u00e9s p\u00fablic infantil i juvenil porten al teatre a Casa Nostra i a tot l’estat, s\u00f3n les campanyes escolars nascudes aqu\u00ed i que treballen per tot el territori espanyol. Un treball d’exportaci\u00f3 art\u00edstica de la feina de companyies catalanes, mai reconegut fins ara.<\/i><\/div>\n

I insisteixo, que no se m’enfadi ning\u00fa.<\/span><\/i><\/p>\n

Josep Maria Viaplana<\/i><\/p>\n

Teatre infantil sense t\u00f2pics <\/span><\/h2>\n

El Teatre Lliure i La Seca comencen l’any estrenant programaci\u00f3 per al p\u00fablic familiar<\/h2>\n
El teatre infantil tamb\u00e9 \u00e9s sin\u00f2nim de qualitat i innovaci\u00f3. El Teatre Lliure i La Seca estrenaran sis espectacles per obrir noves portes en la imaginaci\u00f3 dels m\u00e9s petits i engrescar tamb\u00e9 els pares.<\/div>\n
\n
ANTONI RIBAS TUR<\/span><\/small><\/address>\n
\u00a0<\/address>\n
Actualitzada el 16\/01\/2012<\/abbr> 00:00<\/abbr><\/small><\/div>\n<\/div>\n
\n
\"DELS DELS LLIBRES A L’ESCENARI El teatre infantil converteix els contes en una experi\u00e8ncia viva important en la imaginaci\u00f3 i la formaci\u00f3 dels m\u00e9s petits.<\/i> SRS<\/small><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
Els contes tradicionals estan plens d’hist\u00f2ries que, vistes des de la sensibilitat actual, semblen massa crues per als m\u00e9s petits. Al Polzet, per exemple, el devora un llop. \u00bfCom han de reaccionar els pares davant d’una escena com aquesta quan expliquen un conte als fills? \u00bfSe’ls ha d’amagar el mal? Aquest interrogant va guiar la directora teatral italiana Chiara Guidi durant la preparaci\u00f3 de Buchettino<\/i> , la versi\u00f3 esc\u00e8nica del conte de Charles Perrault. \u00abEls contes s\u00f3n l’expressi\u00f3 d’unes experi\u00e8ncies que conduiran els infants cap a la vida adulta. I si els fas veure el mal a trav\u00e9s de les faules, en faran catarsi a trav\u00e9s del final feli\u00e7, que ser\u00e0 m\u00e9s llumin\u00f3s\u00bb, diu la directora.
\nGuidi va venir a Barcelona per presentar la versi\u00f3 catalana de Buchettino<\/i> , que dem\u00e0 obrir\u00e0 El Lliure dels Nens, el nou cicle d’espectacles per al p\u00fablic infantil del Teatre Lliure. \u00c9s la primera vegada que aquesta sala crea una programaci\u00f3 espec\u00edfica per al p\u00fablic familiar. \u00abQuan la mida dels espectadors canvia, tamb\u00e9 ho fa la vida del teatre\u00bb, diu Llu\u00eds Pasqual. El director del Lliure s’ha llan\u00e7at a l’aventura ben segur que els nens descobriran coses noves en els espectacles. \u00abI quan alg\u00fa t’obre una porta -afegeix-, si te l’obre b\u00e9, ja no es tanca mai\u00bb.<\/b>La por convertida en curiositat<\/b>
\n Buchettino<\/i> \u00e9s una versi\u00f3 del conte de Perrault tan tradicional com sorprenent: els nens -50 per funci\u00f3- veuran com l’actriu Alba Sola els explica la hist\u00f2ria mentre ells s\u00f3n dins un llit amb llen\u00e7ols i mantes inclosos (els pares tamb\u00e9 hi caben). A part de la veu de la narradora, que adoptar\u00e0 tots els registres de la hist\u00f2ria, nom\u00e9s se sentiran els sorolls que es fan al conte. \u00abSi algun nen t\u00e9 por, es podr\u00e0 tapar\u00bb, diu somrient la directora.
\nEls dos altres espectacles que formen el cicle s\u00f3n Un bosc de cames <\/i>de la companyia Farr\u00e9s Brothers & cia. i Lava<\/i> , dels belgues Studio Orka. El primer, que s’estrenar\u00e0 el 28 de febrer, est\u00e0 protagonitzat per la Guida, una nena que es perd en una estaci\u00f3 de tren entre una process\u00f3 de cames gegantines. Al llarg de la representaci\u00f3 els nens podran veure com la seva por es converteix en curiositat, fins que es retroba amb el seu pare. A partir del 17 d’abril l’espectacle que tanca el cicle convertir\u00e0 la pla\u00e7a Margarida Xirgu en una peculiar excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica.
\nLa Seca tamb\u00e9 ha comen\u00e7at l’any estrenant una programaci\u00f3 familiar, El Petit Brossa. Els caps de setmana de gener ja s’hi pot veure Solista<\/i> , un espectacle de titelles de fil per a nens de 0 a 2 anys de la companyia Rocamora. Al mar\u00e7 Teia Moner presentar\u00e0 Embrossa’t<\/i> , un espectacle de dansa, m\u00e0gia i titelles que introduir\u00e0 els petits en l’univers de Brossa. I per \u00faltim, la dramaturga Daniela Feixas i Joan Maria Segura, el director d’Egos Teatre, estrenaran a l’abril una obra amb l’enigm\u00e0tic t\u00edtol d’ El planeta Lares.<\/i><\/b> Rigor, qualitat i innovaci\u00f3<\/b>
\n\u00abEl m\u00e9s important \u00e9s que els espectacles facin viure una experi\u00e8ncia als nens, que els toquin la pell, que els despertin emocions i sentiments\u00bb, afirma Eul\u00e0lia Ribera. A m\u00e9s d’haver col\u00b7laborat amb Pasqual en la posada en marxa d’El Lliure dels Nens, aquesta veterana del teatre infantil a Catalunya dirigeix LaSala Miguel Hern\u00e1ndez, el teatre de Sabadell dedicat \u00fanicament a espectacles per al p\u00fablic infantil i juvenil i El M\u00e9s Petit de Tots, un festival d’arts esc\u00e8niques per a nens de 0 a 5 anys. \u00abTotes les hist\u00f2ries s\u00f3n bones si estan fetes amb rigor i qualitat\u00bb sost\u00e9 Ribera, que a m\u00e9s d’exhibir espectacles tamb\u00e9 organitza jornades de formaci\u00f3 i resid\u00e8ncies de treball per mimar els professionals del sector.
\nEl cam\u00ed que ha fet el teatre familiar a Catalunya en les \u00faltimes d\u00e8cades \u00e9s llarg, per\u00f2 no sempre se l’ha tingut prou en compte. El projecte L’Esquirol de l’Agrupaci\u00f3 Dram\u00e0tica de Barcelona, els cicles de Cavall Fort, el Moviment Rialles i la Mostra d’Igualada, el Jove Teatre Regina, el cicle Viu el Teatre del Poliorama i el SAT! s\u00f3n algunes de les iniciatives que des dels anys 60 han lluitat per dignificar-lo.<\/p>\n<\/div>\n

Teatre infantil sense t\u00f2pics<\/a><\/p>\n

Acosteu els vostres fills al teatre – Teatre lliure<\/span><\/b>
\nwww.teatrelliure.com<\/b><\/a><\/p>\n

Acosteu els vostres fills al teatre perqu\u00e8 els ajuda a afrontar la vida<\/b><\/span><\/u><\/div>\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n

Els joves troben en les representacions teatrals, cl\u00e0ssiques o modernes, un mitj\u00e0 molt important per explorar el m\u00f3n que els envolta.<\/p>\n

<\/a>Acosteu-los al teatre! El teatre \u00e9s com una veritable escola imaginativa i vision\u00e0ria; fins i tot si als nens i a vosaltres, pares, us resulta una mica inc\u00f2mode o us fa por que s\u2019avorreixin, sapigueu, per\u00f2, que sense con\u00e8ixe\u2019l en perdeu tot l\u2019encant.<\/p>\n

Avui, molts joves el busquen i, per als m\u00e9s preparats i atents a la seva cultura, ja hi ha autors de culte compromesos amb descriure un \u2018Teatre del m\u00f3n\u2019 que contingui el saber del passat i el del futur.<\/p>\n

S\u00f3n aquells joves que naveguen per internet i que fan avan\u00e7ar la cibern\u00e8tica i la ficci\u00f3 virtual amb un entusiasme que es podria assemblar al dels joves dels anys trenta en oposici\u00f3 a la pel\u00b7l\u00edcula Temps moderns de Charles Chaplin, per\u00f2 que, nom\u00e9s per aquest motiu, omplen les sales dels teatres per veure i sentir el passat i el futur, barrejats en una mem\u00f2ria universal.<\/p>\n

Fascinant, visionari, il\u00b7lusionador cam\u00ed a trav\u00e9s del temps. Per tant, per quin motiu no hem d\u2019emp\u00e8nyer els fills, ja de ben petits, cap a aquesta realitat alternativa que els porta a somiar en el m\u00f3n m\u00e9s a prop del m\u00f3n que encara no coneixen?<\/p>\n

El teatre per a nens haur\u00e0 de ser, certament, un joc, un viatge que no els impedeixi oblidar la realitat a trav\u00e9s de la tria de textos adaptats i comprensibles.<\/p>\n

I per als adolescents ser\u00e0, en canvi, la gran difer\u00e8ncia entre la pres\u00e8ncia dels actors de carn i ossos i la ficci\u00f3 de la TV all\u00f2 que els proporcionar\u00e0 una emoci\u00f3 forta, que la recitaci\u00f3 podr\u00e0 amplificar de manera directament proporcional al bon treball de reinventar el personatge, als diversos nivells de realitat, que el text demana.<\/p>\n

I sobretot perqu\u00e8 avui dia \u00e9s clar que el nou mil\u00b7lenni ser\u00e0 espiritual o \u2018no ser\u00e0\u2019, mentre l\u2019home es reconegui a si mateix a trav\u00e9s de les \u201ccoses\u201d fonamentals: la meditaci\u00f3, el mar, el cel, les muntanyes, les roques, l\u2019antic lirisme mediterrani. I ara els joves ja comencen a entendre com, per mitj\u00e0 de la poesia i del teatre, l\u2019individu pot rescatar, sublimar la seva vida i explorar el m\u00f3n que l\u2019envolta.<\/p>\n

Amb el teatre cl\u00e0ssic descobreixen el sentit antic de la dignitat de viure, i amb el modern descobreixen la paraula i la poesia en l\u2019encanteri de les llums, del joc, de l\u2019energia, de la vitalitat i del ritme dels moviments, i totes les innovacions que les expressen.
\nI si el teatre est\u00e0 en crisi (per\u00f2 quants anys llum fa que ho sentim a dir?) \u00e9s millor que s\u00e0piguen de seguida que de les crisis en neixen les novetats, les famoses avantguardes, que amb l\u2019obsessi\u00f3 de trobar un proc\u00e9s dramat\u00fargic nou ofereixen a la seva consci\u00e8ncia emocions i visions trepidants, per\u00f2 alhora criticables i discutibles, fins al punt de poder transformar-les despr\u00e9s en arguments de discussi\u00f3 oberta amb la fam\u00edlia i els companys.<\/p>\n

Teatres normals, espais alternatius, teatres de discoteca, de l\u00edrica cl\u00e0ssica i contempor\u00e0nia, tots poden expressar una visi\u00f3 del m\u00f3n i ensenyar a veure en el particular all\u00f2 que \u00e9s universal.<\/p>\n

Tant de bo un Pa\u00eds, una Naci\u00f3 sencera posseeixi una dimensi\u00f3 teatral pr\u00f2pia, que es pugui expressar perfectament a l\u2019escenari. I \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019escola qui ha de comprendre la import\u00e0ncia de fer descobrir tot aix\u00f2 als joves, ajudant-los a reconstruir el mosaic de les diverses identitats i facetes de la personalitat de l\u2019individu que s\u2019expressen a trav\u00e9s dels diversos personatges i l\u2019habilitat comunicativa de l\u2019actor.<\/p>\n

Acosteu-los al teatre! All\u00e0 on es t\u00e9 manera de trobar solucions econ\u00f2miques per als estudiants. No els priveu de la possibilitat de jutjar tots sols l\u2019argument, la direcci\u00f3, l\u2019escenografia, la coreografia i totes les imatges vives, que ajuden a augmentar i desenvolupar-los la fantasia, aprenent tamb\u00e9, com deia Bob Wilson, a \u201cmirar la m\u00fasica i escoltar les imatges!\u201d.<\/p>\n

No oblideu que les grans realitats espirituals tenen per base realitats materials que s\u00f3n molt fortes.<\/p>\n

Per\u00f2 recordeu tamb\u00e9 que acompanyar-los al teatre significa obrir-los de bat a bat la porta d\u2019acc\u00e9s a \u2018fer teatre\u2019, a atrapar la realitat per reproduir-la al p\u00fablic, del qual formaven part de petits. Significa donar-los la possibilitat de pujar a l\u2019escenari com a directors, actors, escen\u00f2grafs, figurinistes, amb l\u2019alegria, la crueltat i la transpar\u00e8ncia que el seu talent, si realment en tenen, exigir\u00e0.<\/p>\n

Significa donar-los la possibilitat de treballar sobre una realitat que es pot capgirar constantment i ser el contrari, convertint-se en la irrealitat de la representaci\u00f3.<\/p>\n

Fins i tot si la seva vida, com tantes altres, encara \u00e9s curta, a trav\u00e9s del teatre podr\u00e0 pert\u00e0nyer al Tot, i certament mai al Res. Mediteu, doncs: acosteu primer els fills al teatre, de ben petits, a veure\u2019l; perqu\u00e8 despr\u00e9s potser, de grans, el puguin inventar.<\/p>\n

I penseu sempre que el reflex de les societats es troba en totes les formes art\u00edstiques, la m\u00e9s complexa de les quals \u00e9s certament la teatral, ja que l\u2019autor ha de projectar a l\u2019escena tamb\u00e9 els nostres sentiments.<\/p>\n

Un cr\u00edtic deia; en un primer moment l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 descobreix, coneix; i despr\u00e9s, es reconeix ell mateix en l\u2019altre: la s\u00edntesi d\u2019aquest proc\u00e9s \u00e9s all\u00f2 que anomenem \u201csaber\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 alerta, el bon teatre, ric de facetes, no est\u00e0 basat en un o m\u00e9s models, sin\u00f3 que innova i \u00e9s dens de propostes individuals i col\u00b7lectives que, amb la lectura, constitueix un veritable impulsor de la creativitat de les futures generacions.<\/p>\n

Giovanni Bollea*<\/b><\/i>
\n<\/i>
\n*Giovanni Bollea va ser el primer president de la Societat Italiana de Neuropsiquiatria, fundador de l\u2019Institut de Neuropsiquiatria Infantil de Roma i membre del comit\u00e8 d\u2019honor de la divisi\u00f3 infantil de la UNICEF. El 2004 va rebre el premi a tota la seva carrera del Congr\u00e9s Mundial de Psicologia i Psiquiatria Infantil. Est\u00e0 considerat un dels pares de la neuropsiquiatria infantil europea moderna<\/i><\/p>\n

teatre i educaci\u00f3<\/b><\/u><\/span><\/div>\n

El teatre en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica afavoreix l\u2019assoliment de les compet\u00e8ncies clau. S\u2019ent\u00e9n compet\u00e8ncia com la capacitat d\u2019utilitzar els coneixements i les habilitats de manera transversal i interactiva en els contextos i les situacions que necessiten la intervenci\u00f3 dels coneixements relacionats amb els diferents sabers, \u00e9s a dir, la comprensi\u00f3, la reflexi\u00f3 i el criteri, tenint en compte la dimensi\u00f3 social de cada situaci\u00f3.<\/p>\n

La compet\u00e8ncia art\u00edstica i cultural implica con\u00e8ixer, comprendre i apreciar de manera cr\u00edtica diverses manifestacions culturals i art\u00edstiques, utilitzar-les com una font d\u2019enriquiment i de plaer, i considerar-les en el marc del patrimoni de la Humanitat. Aix\u00f2 vol dir ser capa\u00e7os de crear amb les paraules, amb el cos, amb tota mena de materials i d\u2019estris tecnol\u00f2gics, tant individualment com col\u00b7lectivament, les representacions i an\u00e0lisis de la realitat per tal de facilitar l\u2019acompliment de la persona, per viure i conviure en societat.<\/p>\n

Per a la Comissi\u00f3 Europea, les escoles han d\u2019ajudar els alumnes a assumir la responsabilitat del seu propi aprenentatge i desenvolupament personal durant tota la vida, i proporcionar les compet\u00e8ncies clau, \u00e9s a dir, els coneixements, les aptituds i les actituds necess\u00e0ries per a una integraci\u00f3 satisfact\u00f2ria en la societat i la poblaci\u00f3 activa.<\/p>\n

La qualitat de l\u2019educaci\u00f3 est\u00e0 directament relacionada amb la qualitat de l\u2019ensenyament. Per\u00f2 els mestres han de respondre a demandes cada dia m\u00e9s nombroses i variables, i l\u2019educaci\u00f3 que reben ells mateixos no sempre s\u2019hi adapta. Els estats membres de la U.E. han acordat millorar la qualitat de la formaci\u00f3 dels mestres i la Comissi\u00f3 Europea es compromet a treballar amb ells per al seu acompliment.<\/p>\n

algunes compet\u00e8ncies clau<\/b><\/span><\/u><\/div>\n

Algunes compet\u00e8ncies clau per a l\u2019aprenentatge permanent un marc de refer\u00e8ncia per a la Uni\u00f3 Europea (2007)<\/p>\n

Aprendre a aprendre<\/b><\/p>\n

\u00c9s l\u2019habilitat per iniciar l\u2019aprenentatge i mantenir-lo tota la vida, per organitzar el propi aprenentatge i gestionar el temps i la informaci\u00f3 de manera efica\u00e7, tant individualment com en grup. Aquesta compet\u00e8ncia comporta ser conscient del propi proc\u00e9s d\u2019aprenentatge i de les necessitats personals, determinar les oportunitats disponibles i ser capa\u00e7 de superar els obstacles amb \u00e8xit. Significa adquirir, processar i assimilar coneixements i capacitats noves i buscar noves orientacions i fer-ne \u00fas. El fet d\u2019aprendre a aprendre fa que els infants es recolzin en experi\u00e8ncies vitals i d\u2019aprenentatge anteriors amb la finalitat de fer servir i aplicar els nous coneixements i les capacitats en molt diversos contextos de la vida privada i p\u00fablica, en l\u2019\u00e0mbit escolar i educatiu. La motivaci\u00f3 i la confian\u00e7a s\u00f3n crucials per a l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019aquesta compet\u00e8ncia.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, aprendre a aprendre exigeix l\u2019adquisici\u00f3 de les capacitats b\u00e0siques fonamentals per a l\u2019aprenentatge complementari, com la lectura, l\u2019escriptura, el c\u00e0lcul i les TIC. A partir d\u2019aquesta base, l\u2019infant ha de ser capa\u00e7 d\u2019accedir a nous coneixements, processar-los i assimilar-los. Aix\u00f2 l\u2019obliga a gestionar efica\u00e7ment el seu aprenentatge i, en particular, fa que sigui capa\u00e7 de perseverar-hi, de concentrar-se durant per\u00edodes prolongats i de reflexionar cr\u00edticament sobre la finalitat i l\u2019objecte de l\u2019aprenentatge. Aix\u00ed els infants podran ser aut\u00f2noms i autodisciplinats, capa\u00e7os de treballar en equip, de treure partit de la seva participaci\u00f3 en un grup heterogeni i de compartir el que hagi apr\u00e8s. Han de ser capa\u00e7os d\u2019organitzar el seu propi discurs, avaluar el propi treball i, si es d\u00f3na el cas, de demanar assessorament, informaci\u00f3 i suport.<\/p>\n

Compet\u00e8ncies socials i c\u00edviques<\/b><\/p>\n

Aquestes compet\u00e8ncies inclouen les personals, interpersonals i interculturals i recullen totes les formes de comportament que preparen els infants per arribar a participar d\u2019una manera efica\u00e7 i constructiva en la vida social i professional, sobretot en unes societats cada cop m\u00e9s diversificades, i, arribat el cas, per resoldre conflictes. La compet\u00e8ncia c\u00edvica prepara els infants per participar plenament de la vida c\u00edvica gr\u00e0cies al coneixement de conceptes i estructures socials i pol\u00edtiques i al comprom\u00eds de participaci\u00f3 activa i democr\u00e0tica.<\/p>\n

Els elements fonamentals d\u2019aquesta compet\u00e8ncia inclouen la capacitat de comunicar-se d\u2019una manera constructiva en diversos entorns, mostrar toler\u00e0ncia, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confian\u00e7a i sentir empatia. Els infants han de ser capa\u00e7os de gestionar l\u2019estr\u00e8s i la frustraci\u00f3 i d\u2019expressar-los d\u2019una manera constructiva, i tamb\u00e9 de distingir l\u2019esfera p\u00fablica de la privada.<\/p>\n

Consci\u00e8ncia i expressi\u00f3 culturals<\/b><\/p>\n

Consisteix en l\u2019apreciaci\u00f3 de la import\u00e0ncia de l\u2019expressi\u00f3 creativa d\u2019idees, experi\u00e8ncies i emocions a trav\u00e9s de diversos mitjans, inclosos la m\u00fasica, les arts esc\u00e8niques, la literatura i les arts pl\u00e0stiques.<\/p>\n

L\u2019expressi\u00f3 cultural necessita una consci\u00e8ncia d\u2019her\u00e8ncia cultural a escala local, nacional i europea i del lloc que ocupa al m\u00f3n. Compr\u00e8n coneixements b\u00e0sics de les principals obres culturals, incloent-hi la cultura popular contempor\u00e0nia. \u00c9s essencial comprendre la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica d\u2019Europa i d\u2019altres zones del m\u00f3n, la necessitat de preservar-la i la import\u00e0ncia dels factors est\u00e8tics en la vida quotidiana.<\/p>\n

Aquestes capacitats van relacionades amb l\u2019apreciaci\u00f3 i l\u2019expressi\u00f3: apreciar i gaudir les obres d\u2019art o les arts esc\u00e8niques, i tamb\u00e9 amb l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un mateix a trav\u00e9s de diversos mitjans gr\u00e0cies a les capacitats individuals innates. Tamb\u00e9 demanen l\u2019habilitat de comparar opinions creatives i expressives pr\u00f2pies amb les dels altres i la de determinar i realitzar les oportunitats socials i econ\u00f2miques d\u2019una activitat cultural. L\u2019expressi\u00f3 cultural \u00e9s fonamental per al desenvolupament de les aptituds creatives que es poden traslladar a una varietat de contextos laborals.<\/p>\n

La base del respecte i d\u2019una actitud oberta a la diversitat de l\u2019expressi\u00f3 cultural \u00e9s una bona comprensi\u00f3 de la cultura pr\u00f2pia i un sentiment d\u2019identitat. Una actitud positiva es basa tamb\u00e9 en la creativitat i en la voluntat de cultivar les capacitats est\u00e8tiques per mitj\u00e0 de l\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica i la participaci\u00f3 en la vida cultural.<\/p>\n

el teatre infantil i juvenil a catalunya<\/b><\/u><\/span><\/div>\n

El teatre infantil i juvenil t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 al nostre pa\u00eds. Al principi del segle xx es van crear els primers repartiments per a infantils als centres i societats teatrals. Els circuits teatrals per a infants i joves s\u00f3n un fenomen m\u00e9s recent. Van sorgir a la d\u00e8cada dels seixanta i des d\u2019aleshores s\u2019han desenvolupat tot un seguit de propostes per articular no nom\u00e9s el teatre, sin\u00f3 el conjunt de les arts de l\u2019espectacle destinades a aquest p\u00fablic. Un p\u00fablic que s\u2019ha diversificat fins al punt que ja no es pot parlar nom\u00e9s de teatre per a infants i joves, sin\u00f3 de teatre per a tots els p\u00fablics.<\/p>\n

El punt de partida \u00e9s l\u2019any 1960, quan l\u2019Agrupaci\u00f3 Dram\u00e0tica de Barcelona va inaugurar una secci\u00f3 de teatre infantil, L\u2019Esquirol, dirigida per Conxa Farr\u00e9, Merc\u00e8 Llimona i un equip de col\u00b7laboradors. El projecte inicial era un repertori infantil d\u2019obres que es representaven al Centre Parroquial de Sarri\u00e0 i en altres llocs fins al 1964.<\/p>\n

Al final dels anys seixanta es van organitzar els cicles de Cavall Fort. Sorgits de la revista infantil hom\u00f2nima, des del 1967, primer al Romea i posteriorment tamb\u00e9 en diverses comarques catalanes (Segri\u00e0, Noguera, etc\u00e8tera), els cicles de Cavall Fort pretenien oferir un teatre per a nois i noies en catal\u00e0 i de qualitat. La revista, des d\u2019un bon principi, es va interessar pel teatre i va maldar per fer arribar als lectors certs aspectes de la hist\u00f2ria, de l\u2019experi\u00e8ncia i de la pr\u00e0ctica teatral catalana. L\u2019aparici\u00f3 dels cicles va respondre a la voluntat de la revista d\u2019exercir de promotora teatral. En cap moment es va plantejar la creaci\u00f3 d\u2019una companyia pr\u00f2pia, sin\u00f3 que es va optar per oferir la possibilitat a les ja existents de gaudir d\u2019un espai teatral compartit on mostrar les produccions.<\/p>\n

El teatre dels cicles de Cavall Fort no va ser ni de lluny un subproducte teatral. Va ser un teatre de qualitat que va comptar amb la participaci\u00f3 de professionals de primer ordre com Maria Aur\u00e8lia Capmany, Ovidi Montllor, Francesc Nel\u00b7lo, Josep Maria Benet i Jornet, Guillem d\u2019Efak o Fabi\u00e0 Puigserver, entre molts altres. Als cicles hi van participar companyies com La Far\u00e0ndula, que durant els vint anys precedents ja s\u2019havia especialitzat en el teatre per a infants, aix\u00f2 s\u00ed, des d\u2019una \u00f2ptica molt diferent, amb una aposta de teatre tradicional, amb decorats realistes i una interpretaci\u00f3 naturalista. Tamb\u00e9 hi va participar la Companyia l\u2019\u00d2liba, nascuda el 1967 i que encarnava els valors del nou teatre independent. Cal destacar tamb\u00e9 la participaci\u00f3 d\u2019altres companyies de l\u2019escena independent barcelonina que, en aquell moment i en els anys que havien de venir, seran referents del conjunt del teatre catal\u00e0, com la de l\u2019Escola d\u2019Art Dram\u00e0tic Adri\u00e0 Gual o U de Circ.<\/p>\n

Els cicles de Cavall Fort es van perllongar fins al 1987. Aquesta primera llavor cultural va fructificar en noves iniciatives que la seguirien als anys setanta i vuitanta del mateix segle. El 1973 es va crear l\u2019empresa Enlla\u00e7, dedicada a la promoci\u00f3 de la cultura catalana en general. L\u2019activitat que va tenir m\u00e9s \u00e8xit va ser la promoci\u00f3 del teatre infantil. Arran d\u2019aquesta empresa va sorgir a Terrassa el mateix any el Moviment Rialles de Catalunya. Aquesta entitat sense \u00e0nim de lucre estava \u00edntegrament dedicada a promocionar i organitzar espectacles infantils i juvenils (teatre, titelles, cinema, animaci\u00f3 al carrer, etc\u00e8tera) en llengua catalana.<\/p>\n

El 1976, el Moviment va deixar l\u2019\u00e0mbit local i des d\u2019aleshores s\u2019ha articulat i est\u00e8s a diverses poblacions, a partir de grups locals de voluntaris que organitzen gaireb\u00e9 cada cap de setmana espectacles de tipus l\u00fadic i formatiu per a joves i infants. La teranyina s\u2019ha escampat fins al punt de cobrir tot el Principat, inclosa la Catalunya del Nord, des del 2002. Fruit d\u2019una escissi\u00f3 majorit\u00e0ria de l\u2019entitat, el 1995 va n\u00e9ixer la Fundaci\u00f3 La Xarxa, que ha esdevingut els darrers anys el m\u00e0xim referent del sector, amb activitats anuals com la Marat\u00f3 de Contes, celebrada normalment al Romea o al TNC i destinada a recaptar fons per a altres entitats sense \u00e0nim de lucre que tracten problem\u00e0tiques relacionades amb la joventut i la infantesa.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament a aquest proc\u00e9s, el 1990 es va fundar la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d\u2019Igualada impulsada pel Moviment Rialles. Aquest va guiar la mostra fins al 1995, any en qu\u00e8 va passar a les mans de la Fundaci\u00f3 La Xarxa. Al mateix temps, Rialles va crear una segona mostra a Cerdanyola del Vall\u00e8s. Aquesta situaci\u00f3 de duplicitat es va mantenir fins que el 2006, a inst\u00e0ncies de l\u2019Ajuntament d\u2019Igualada i de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Ind\u00fastries Culturals de la Generalitat (ICIC), i d\u2019acord amb ambdues entitats, la mostra es va reunificar en una de sola amb seu a Igualada. Actualment, la mostra funciona com a punt de trobada per als professionals del sector, tant d\u2019espai d\u2019exhibici\u00f3 com de lloc de compravenda d\u2019espectacles, i proveeix de programaci\u00f3 els municipis dels Pa\u00efsos Catalans, sense tancar la porta, per\u00f2, a les produccions internacionals.<\/p>\n

En paral\u00b7lel al desenvolupament del Moviment Rialles, als anys setanta del segle passat hi va haver altres iniciatives no menys transcendents com, per exemple, la creaci\u00f3 el 1977 de la campanya de la Fundaci\u00f3 La Caixa \u2018La Caixa a les escoles\u2019 i de la Coordinadora d\u2019Espectacles Infantils als Barris. La primera d\u2019aquestes dues iniciatives, que va durar del 1977 al 1987, va ser un intent de posar a l\u2019abast de les escoles la ci\u00e8ncia, l\u2019art i el teatre. Es va portar a terme tant al Principat com a les Illes Balears i va donar un impuls definitiu a les companyies de teatre infantil. Tot i la seva vida relativament curta, va servir per consolidar projectes com el de La Trepa, que el 1989 fundaria el Jove Teatre Regina, \u00fanic local de Barcelona actualment actiu amb una programaci\u00f3 permanent de teatre infantil i juvenil.<\/p>\n

La Coordinadora d\u2019Espectacles Infantils als Barris t\u00e9 l\u2019origen en la uni\u00f3 de set entitats barcelonines amb l\u2019objectiu de lluitar contra les importants mancances culturals existents en el camp del lleure infantil i juvenil en els barris respectius. Despr\u00e9s de la dictadura, el moviment associatiu, tant ve\u00efnal com de pares i mares d\u2019alumnes i juvenil, va prendre una gran embranzida. Es presentava una conjuntura \u00fanica i es comptava amb una important experi\u00e8ncia pr\u00e8via. Per una banda, hi havia l\u2019oportunitat de bastir nous espais aut\u00f2noms de participaci\u00f3 ciutadana i, per l\u2019altra, les noves institucions democr\u00e0tiques maldaven per recuperar una iniciativa de base en barris i ciutats.<\/p>\n

La coordinadora va comen\u00e7ar programant espectacles i cinema en catal\u00e0. La primera gran fita va ser la creaci\u00f3 de la Tamborinada, la festa anual de l\u2019entitat. El 1984, la coordinadora va ampliar el radi d\u2019acci\u00f3, es va estendre per tot Catalunya i va canviar el nom pel de La Roda d\u2019Espectacles Infantils i Juvenils als Barris. Van comen\u00e7ar a col\u00b7laborar-hi moltes entitats: esplais, associacions de ve\u00efns i centres culturals, entre altres, especialment les de barris perif\u00e8rics de poblacions amb problemes socioecon\u00f2mics estructurals. La Roda va desenvolupar una programaci\u00f3 mensual basada en tots els g\u00e8neres: animaci\u00f3, m\u00e0gia, circ, titelles i m\u00fasica, amb un especial \u00e8mfasi en la recuperaci\u00f3 de les festes populars del pa\u00eds com el Carnestoltes o la revetlla de Sant Joan. Actualment, consta de m\u00e9s de cent entitats, esplais, centres culturals i associacions juvenils que eduquen els joves i els infants en els valors de la solidaritat i de la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Amb el tr\u00e0nsit del segle xx al xxi, es va produir un moviment entre els professionals del sector, tant els m\u00e9s veterans com els m\u00e9s novells, a favor de la dignificaci\u00f3 del teatre infantil, a partir d\u2019unes noves premisses. Aquestes van sorgir arran de la presa de consci\u00e8ncia de la manca de consideraci\u00f3 social del seu treball, fins i tot entre els professionals. Paradoxalment, per\u00f2, cada vegada aquest tipus de teatre t\u00e9 m\u00e9s cabuda en els grans equipaments teatrals p\u00fablics i privats. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es planteja que, si b\u00e9 d\u2019una banda cal exigir un m\u00ednim de qualitat i de professionalitat a les produccions, de l\u2019altra aquest tipus de teatre ha de deixar de ser considerat \u2018infantil\u2019, ent\u00e8s aquest concepte com a reduccionista, i s\u2019ha de passar a denominar \u2018familiar\u2019 o \u2018per a tots els p\u00fablics\u2019. Fruit d\u2019aquests nous principis va sorgir l\u2019any 2000 l\u2019Associaci\u00f3 Professional de Teatre per a Tots els P\u00fablics (TTP).<\/p>\n

La TTP neix de la uni\u00f3 d\u2019actors, m\u00fasics, mags, ballarins, pallassos i titellaires de Catalunya que busquen dignificar el sector davant la manca de sensibilitat de les institucions p\u00fabliques i de les dif\u00edcils condicions de producci\u00f3 a les quals moltes vegades es veuen sotmesos. Per resoldre aquesta problem\u00e0tica, per\u00f2, per a l\u2019associaci\u00f3 \u00e9s imprescindible vetllar per la qualitat dels espectacles i per les condicions de representaci\u00f3, amb uns m\u00ednims de dignitat i de professionalitat. Actualment, l\u2019associaci\u00f3 compta amb m\u00e9s de trenta-cinc companyies adherides.<\/p>\n

Fora de l\u2019\u00e0mbit del Principat, hi ha hagut tamb\u00e9 altres iniciatives. Per exemple, pel que fa a Mallorca, des de l\u2019any 2003 existeix l\u2019associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre Sa Xerxa. Aquesta associaci\u00f3, sota l\u2019empara de l\u2019Obra Social de Sa Nostra i del Consell de Mallorca, ha desenvolupat una intensa tasca en favor del teatre infantil i juvenil. Entre les diferents activitats que ha dut a terme destaca l\u2019impuls de la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears a Vilafranca de Bonany, aix\u00ed com tamb\u00e9 el premi B\u00f2til, d\u2019adaptaci\u00f3 de textos literaris, o el premi Guillem d\u2019Efak de creaci\u00f3 de textos dram\u00e0tics, ambd\u00f3s orientats tamb\u00e9 al p\u00fablic infantil i juvenil.<\/p>\n

teatre lliure | 11-12 | un bosc de cames<\/a><\/p>\n

El Lliure dels Nens comen\u00e7a fent dentetes als grans amb un Castellucci <\/b><\/span><\/div>\n

Publicat a www.teatral.net<\/a><\/p>\n

<\/a>El Teatre Lliure s’ha engrescat en programar teatre per als menors de la fam\u00edlia en un cicle que anomena El Lliure dels nens. Llu\u00eds Pasqual, a qui no li agrada la descripci\u00f3 de teatre familiar<\/i> ens el presenta com una aventura, una experi\u00e8ncia pilot\u2026<\/b>. Aventura, perqu\u00e8 \u00e9s part dels seus somnis, d’un que encara no s’ha fet realitat: que la cultura sigui un dret constitucional per a tothom i que formi part de l’educaci\u00f3 perqu\u00e8 s’apr\u00e8n d’una manera plaent i ens fa m\u00e9s lliures<\/b>. Experi\u00e8ncia pilot, perqu\u00e8 de moment el cicle ha programat nom\u00e9s tres espectacles: Canviar les mides<\/i> dels espectadors implica uns altres horaris per a tot el personal, t\u00e8cnics, professionals de tota mena… Per\u00f2 m’agrada pensar que s’obrir\u00e0 una altra porta per als nens. I hi ha portes que, quan alg\u00fa te les obre, ja mai m\u00e9s es tanquen<\/b>.<\/span><\/span><\/p>\n

Pasqual, que ha comptat amb l’assessorament i ajut d’Eul\u00e0lia Ribera, experta en programaci\u00f3 per a nens, ha presentat als mitjans uns espectacles que fan venir ganes de ser petit. No perqu\u00e8 no ens hi deixin entrar, sin\u00f3 perqu\u00e8 ha anat a buscar el millor d’Europa per engegar la seva aventura. Comen\u00e7a amb Buchettino<\/i>, creaci\u00f3 de Societas Raffaello Senzio -del 17 de gener al 12 febrer- per a un p\u00fablic preferentment de 7 a 10 anys; seguir\u00e0 Un bosc de cames<\/i>, de cia. Taaat-Farr\u00e9s brothers, per a partir de 3 anys \u2013del 28 de febrer al 25 de mar\u00e7- i acaba amb Lava<\/i>, de Studio Orka (B\u00e8lgica), del 17 d’abril al 13 de maig, recomanat a partir de 6 anys.<\/p>\n

50 llits per escoltar junts el conte del Polzet<\/b>
\nSocietas Raffaello Sanzio, una de les companyies m\u00e9s celebres del m\u00f3n que coneixem b\u00e9 a Barcelona per les diverses creacions que ens ha portat aquets \u00faltims anys Romeo Castellucci, torna al Lliure amb Buchettino<\/i>, l’adaptaci\u00f3 que Claudia Castellucci del conte de Perrault Le petit Poucet<\/i>. El mateix Romeo Castellucci ha fet l’escenografia i la direcci\u00f3 \u00e9s de Chiara Guidi.<\/p>\n

Per als nens tamb\u00e9 \u00e9s tota una aventura. Arriben al Lliure, fan un recorregut pel teatre i acaben en una sala del quart pis, una estan\u00e7a que s’ha omplert amb 50 llits de fusta preparats per jeure-hi, amb llen\u00e7ols, mantetes, coixins… Els nens s\u00f3n convidats a ficar-s’hi i a preparar-se per escoltar el conte que els llegir\u00e0 la narradora. Chiara Guidi ens ha manifestat la seva satisfacci\u00f3 per haver trobat Alba Sola per a aquest paper\u2013no podia ser la italiana original!- perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil trobar alg\u00fa amb les caracter\u00edstiques que requereix el personatge: que tingui una veu dol\u00e7a i profunda, m\u00e0gica, i que s\u00e0piga fer entendre al nen el text soterrani que hi ha darrera els seus silencis<\/b>.<\/p>\n

Mentre l’Alba parla \u2013ella sola interpreta els nombrosos personatges del conte amb diferents veus- la cambra es comporta com una caixa de resson\u00e0ncia ja que, des de fora, uns t\u00e8cnics aniran creant els sorolls que requereix el conte. Hem apostat per recuperar la faula tradicional i explicar-la als nens. La faula permet mostrar esdeveniments fatals (ogres que es mengen nens, per exemple) sense que es trobi rar, per acabar sempre amb un final feli\u00e7. Avui els nens escolten poques faules perqu\u00e8 es diu que fan por i no es poden explicar als petits. Nosaltres fem aquest espectacle des de l’any 1990 i ha girat per tot el m\u00f3n. Creiem que les faules i la por contribueixen al desenvolupament posterior del nen. Ha de fer por per tenir un final llumin\u00f3s<\/b>, continua Guidi, que assegura que els nens es tapen als llits per protegir-se, quan els entra la por.<\/p>\n

Chiara Guidi recomana l’espectacle per a partir de 7 anys perqu\u00e8 no puc assumir la responsabilitat de la por dels m\u00e9s petits. Per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la meva idea de teatre va dirigida a un infant que ha comen\u00e7at a estudiar hist\u00f2ria, geografia… Que ja sap fer-se una situaci\u00f3 abans de comen\u00e7ar, que t\u00e9 imaginaci\u00f3<\/b>.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 funcions familiars (caps de setmana) i escolars (matins entre setmana).<\/p>\n

Els Taaat Farr\u00e9s Brothers i cia.<\/b>
\nD’aquest segon espectacle ens han explicat poca cosa perqu\u00e8 encara est\u00e0 en proc\u00e9s de treball. Avancem, per\u00f2, el t\u00edtol: Un bosc entre cames<\/i>. Tamb\u00e9 parla de la por per\u00f2 sobretot, de com un nen pot convertir la por en curiositat: Parla d’una nena que es perd i despr\u00e9s es troba. Aix\u00ed de simple. \u00c9s a una estaci\u00f3 amb el seu pare, hi ha un gran batibull i es desenganxa de la ma. Ens centrem en l’estona que est\u00e0 perduda<\/b>, explica Jordi Palet, autor i director de l’espectacle.<\/p>\n

Al primer moment se sent indefensa i el m\u00f3n \u00e9s torna immens davant la seva petitesa. Per\u00f2 de mica en mica el p\u00e0nic es va transformant en curiositat.<\/p>\n

Palet explica que el sagell Taaat l’empren per senyalar els espectacles adre\u00e7ats a un p\u00fablic m\u00e9s petit que al que s’adrecen normalment.<\/p>\n

En tornarem a parlar.<\/p>\n

Lava. Una experi\u00e8ncia participativa<\/b>
\nLa companyia belga Studio Orka, creadors de Lava<\/i>, no han assistit a la roda de premsa gen\u00e8rica de temporada, potser ho faran m\u00e9s endavant, ja la companyia vindr\u00e0 a muntar-la a Catalunya amb actors catalans: Pol L\u00f3pez, Carla Rovira i Neus Umbert. Per\u00f2 ens han ofert un tast de l’espectacle per v\u00eddeo.<\/p>\n

Fa pensar en una creaci\u00f3 per a infants a l’estil de Stefan Kaegi o Roger Bernat. A la Pla\u00e7a margarida Xirgu hi haur\u00e0 una carpa que protegeix el treball de tres ge\u00f2legs que participen a les obres d’un aparcament subterrani des d’on se senten sorolls estranys. Descobreixen una maleta completament equipada com si es tract\u00e9s d’una casa de nines, amb estanteries de llibres, llits… Primer pensen que hi viu alguna bestiola i ensenyen la seva descoberta secreta al p\u00fablic. Prossegueixen la investigaci\u00f3, ja amb la complicitat dels nens, i descobreixen uns \u00e9ssers diminuts com en un m\u00f3n paral\u2022lel. Junts decidiran qu\u00e8 s’ha de fer amb la descoberta. Tot es va mostrant amb l’ajut d’unes c\u00e0meres.<\/p>\n

Tots tres espectacles tenen sessions escolars i familiars. Trobareu tota la informaci\u00f3 a la web del Lliure.<\/p>\n

Voluntat de continu\u00eftat<\/b>
\nLlu\u00eds Pasqual est\u00e0 fermament decidit a donar continu\u00eftat a la nova proposta d’El Lliure dels Nens: Si funciona b\u00e9, continuarem. Les retallades hi seran, per\u00f2 al teatre infantil, al familiar, al dels adults… S\u00f3n transversals, les retallades! No s\u00e9, tenim Junta de Govern divendres…<\/b><\/p>\n

Sort. Nosaltres tamb\u00e9 brindem pel futur.<\/p>\n

Teatralnet Not\u00edcies: El Lliure dels Nens comen\u00e7a fent dentetes als grans amb un Castellucci<\/a><\/p>\n

\"\"<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A continuaci\u00f3 us poso 3 not\u00edcies, aparegudes el gener, amb motiu de l’inici del LLiure dels nens, la programaci\u00f3 infantil de l’emblem\u00e0tic teatre barcelon\u00ed. Nom\u00e9s comentar-vos que, a la lectura d’ells -uns m\u00e9s que altres-, i si un no treball\u00e9s en aquest m\u00f3n des de fa un grapat d’anys, podria extreure una subtil idea: que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-39876","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39876","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39876"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39876\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":39878,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39876\/revisions\/39878"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39876"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39876"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39876"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}