{"id":41118,"date":"2017-01-18T12:08:00","date_gmt":"2017-01-18T12:08:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=41118"},"modified":"2017-01-18T12:08:00","modified_gmt":"2017-01-18T12:08:00","slug":"critiques-iaia-memoria-historica-alba-valldaura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2017\/01\/18\/critiques-iaia-memoria-historica-alba-valldaura\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘Iaia, mem\u00f2ria hist\u00f2rica’ de i amb Alba Valldaura"},"content":{"rendered":"
\n

Vist a la Sala F\u00e8nix de Barcelona, el dijous 12 de gener de 2017<\/strong><\/p>\n

de i amb Alba Valldaura<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/h3>\n

SINOPSI<\/strong><\/p>\n

Com som de resistents els humans, aix\u00ed ho demostren aquestes dones que encara viuen, despr\u00e8s de gaireb\u00e9 un segle d\u2019exist\u00e8ncia. Les dones que van viure la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019un estat Republic\u00e0, que en poc temps es va convertir en una guerra civil, on amics, germans i cosins es barallaven entre s\u00ed.<\/p>\n

Una guerra on l\u2019horror, la repressi\u00f3 i l\u2019infortuni acaben guanyant.<\/p>\n

Una postguerra marcada per la fam, la por i la incultura. I finalment una vellesa en solitud o en una resid\u00e8ncia amb una pensi\u00f3 m\u00edsera. Amb ganes d\u2019acabar la vida perqu\u00e8 ja no es vol donar m\u00e9s feina als fills.<\/p>\n

Elles all\u00e0 consumint-se a poc a poc, vivint hores, dies i mesos eterns, sense adonar-se que els nets, l\u2019escolten i n\u2019aprenen coses per un cord\u00f3 umbilical invisible.<\/p>\n

Un dia els nets s\u2019aixequen contents perqu\u00e8 poden dir: avui la meva \u00e0via ha fet cent anys!<\/p>\n

L\u2019Obra comen\u00e7a amb el personatge de la iaia, asseguda en un balanc\u00ed, tot mantenint un di\u00e0leg amb un interlocutor imaginari, l\u2019Oriol; l\u2019infermer que t\u00e9 cura d\u2019ella. Fent-li preguntes com; quan vindran els meus nets a veurem? Quan mengem? Perqu\u00e8 porto bolquers?<\/p>\n

Ens anem situant en l\u2019espai on es troba aquesta \u00e0via i la seva solitud.<\/p>\n

A poc a poc, aquesta \u00e0via, va recordant passatges de la seva vida. L\u2019actriu va assumint\u00a0diferents rols de personatges que van sortint a partir d\u2019aquests records.<\/p>\n

En una primera escena, l\u2019actriu es transforma d\u2019\u00e0via a dona jove a trav\u00e9s d\u2019un ball mentre sona un bolero de Daniel Santos per la r\u00e0dio. Despr\u00e8s de reviure aquest record, torna a\u00a0convertir-se en el personatge de l\u2019avia, per\u00f2 aquest cop ha canviat de lloc, es troba davant\u00a0d\u2019una taula, amb menjar i un pitet sobre el pit. Torna a parlar amb l\u2019Oriol, l\u2019interlocutor\u00a0imaginari, donant a entendre que \u00e9s l\u2019hora de dinar.<\/p>\n

A mida que avan\u00e7a l\u2019obra es va passant per tots els records; la infantesa es recrea amb\u00a0titelles que son forquilles ganivets i tovallons. La guerra civil, comen\u00e7a amb un discurs de\u00a0Dolores Ib\u00e1rruri, la Passionaria, que realitza l\u2019actriu. El discurs acaba amb l\u2019himne de riego sonant en una petita r\u00e0dio que es troba sobre la taula. Amb la roba que est\u00e0 estesa en un\u00a0fil d\u2019estendre, l\u2019actriu es vesteix de milicianai acaba reproduint passatges de la guerra fent\u00a0una pantomima.<\/p>\n

Finalment l\u2019obra acaba amb la postguerra i la transici\u00f3 espanyola. En aquest punt, l\u2019avia\u00a0torna apar\u00e8ixer tenint un di\u00e0leg amb l\u2019actriu, jugant la meta teatralitat, fent entendre que\u00a0el m\u00e9s important \u00e9s que tot quedi a la memoria col\u2022lectiva.<\/p>\n

FITXA ART\u00cdSTICA<\/strong><\/p>\n

De i amb: Alba Valldaura.
\nAjudants de direcci\u00f3n: Jordi Dueso\/ Susana Borderia\/ Jazmin Olave.
\nDisseny d\u2019Il\u00b7luminaci\u00f3: Joan Gran\u00e9.
\nDisseny de so: Arnau Vidal.
\nMaterial gr\u00e0fic (fotografies):\u00a0Xavi Buxeda \/ Marta Balaguer.
\nEscenografia: Alba Valldaura\/ Jordi Vi\u00f1as.
\nProducci\u00f3: Xavi Buxeda\/ Jordi Dueso.<\/p>\n

PREMSA<\/strong><\/p>\n

Alba Valldaura executa un brillant mon\u00f2leg on combina els records d\u2019una \u00e0via, la seva \u00e0via, situada en una resid\u00e8ncia amb la interpretaci\u00f3 de diferents personatges i situacions en el marc d\u2019un discurs cronol\u00f2gic molt ben aconseguit i amb el recurs d\u2019una simbologia directa i adient que posa al p\u00fablic en situaci\u00f3 davant el moment hist\u00f2ric que es representa.<\/p>\n

El repte se supera amb escreix perqu\u00e8 el treball respira en tot moment respecte i humilitat per una fam\u00edlia, per tot un poble i per descomptat per la hist\u00f2ria que els ha acompanyat.<\/p>\n

La Iaia \u00e9s un treball de proximitat que cerca la complicitat del p\u00fablic i que ha aconseguit un discurs entretingut i divulgatiu a partir d\u2019un exhaustiu rep\u00e0s documental i sonor.<\/p>\n

Josep Puy.Diari de Terrassa.
\nUna gran verdad, s\u00f3lo eso.\u00a0No hay nada m\u00e1s revolucionario.<\/p>\n

Nunci de Le\u00f3n. Noticias Teatrales.
\nAlba Valldaura va protagonitzar un dels moment m\u00e9s agradables de la nit al Museu d\u2019hist\u00f2ria.<\/p>\n

La seva traject\u00f2ria vital li serveix per resseguir la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds, des dels anys 20 del segle passat fins als nostres dies, en un exercici de la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de les classes populars.<\/p>\n

A. Santamaria, Diari de Sabadell.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n\u00a0<\/a><\/td>\n<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

V\u00cdDEO:<\/strong><\/p>\n