{"id":41338,"date":"2017-02-24T17:05:28","date_gmt":"2017-02-24T17:05:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=41338"},"modified":"2017-02-24T17:05:28","modified_gmt":"2017-02-24T17:05:28","slug":"critiques-festival-pindoles-latrium-viladecans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2017\/02\/24\/critiques-festival-pindoles-latrium-viladecans\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘Festival P\u00edndoles’ a l’\u00c0trium de Viladecans"},"content":{"rendered":"

Vist a l’Atrium de Viladecans, el 24 de febrer de 2017 (sessi\u00f3 matinal per a instituts).<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Al P\u00edndoles<\/strong>, el teatre no es veu des d\u2019una platea, es viu en espais tan singulars com unes golfes, una casa particular, una capella, un pati, uns camerinos\u2026 El 24 de febrer recorrerem els racons m\u00e9s amagats d\u2019\u00c0trium Viladecans, allunyats de les sales de teatre que tots coneixem, per descobrir tres petites grans hist\u00f2ries que ens faran gaudir del teatre des d\u2019un altre punt de vista.<\/section>\n

Fitxa art\u00edstica<\/strong><\/h3>\n
Lleones<\/em><\/strong><\/span>
\nInt\u00e8rprets:<\/strong> Adri\u00e0 Diaz, Anna
\nDirecci\u00f3 i Dramat\u00fargia:<\/strong> S\u00edlvia Navarro<\/section>\n
<\/section>\n
Refugis<\/em><\/strong><\/span>
\nAutora i directora:<\/strong> Helena Codorniu
\nActrius:<\/strong> Padi Padilla i Alba Aluja<\/section>\n
Hem perdut la flama<\/em><\/span>
\nText i direcci\u00f3: Mart\u00ed Gall\u00e9n
\nInt\u00e8rprets: Joan Mart\u00ednez\u00a0i Eloi S\u00e1nchez<\/strong>Idioma:<\/strong> Catal\u00e0
\nDurada:<\/strong> 1 hora i 15 minuts<\/section>\n
<\/section>\n
https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=DZNn6fx-WRc&feature=youtu.be<\/a><\/strong><\/p>\n

TRES ESPECTACLES QUE NO VAREM PODER VEURE EL DIA DEL FESTIVAL 2016: <\/strong><\/h3>\n

https:\/\/www.jovespectacle.cat\/2016\/06\/07\/cronica-jove-espectacle-del-festival-pindoles-2016-de-barcelona\/<\/a>
\n<\/strong><\/h3>\n<\/section>\n
\n

Lleones<\/h1>\n<\/header>\n
\n
\"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a><\/div>\n
Les entrevistes de feina cada cop s\u00f3n m\u00e9s dures, m\u00e9s personals, m\u00e9s ferotges.
\nRole playings, q\u00fcestionaris impossibles, exercicis en grup\u2026 Una aut\u00e8ntica tortura. Per\u00f2 l\u2019Oscar necessita la feina i est\u00e0 conven\u00e7ut que pot aconseguir-la. \u00bfFins on estar\u00e0 disposat a arribar?\u00bf\u00c9s realment el candidat ideal? Benvinguts a Hunting Global Industries. Benvinguts a recursos humans.<\/div>\n
Dramat\u00fargia i direcci\u00f3:<\/strong> S\u00edlvia Navarro.
\nInt\u00e8rprets:<\/strong>\u00a0\u00a0Adri\u00e0 Diaz, Anna Mass\u00f3 i Vicky Cahisa.
\nG\u00e8nere:<\/strong> Com\u00e8dia.<\/div>\n
<\/div>\n
L’entrevista de feina d’un noi a una multinacional, per a un lloc al departament de recursos humans… Ell arriba amb la lli\u00e7\u00f3 ben apresa, per\u00f2 la prova \u00e9s acomiadar a una persona, amb algunes petites trampes que la directora de personal ha preparat, amb tres diverses empleades conxorxades per a descobrir els punts febles del candidat. El t\u00edtol fa al\u00b7lusi\u00f3 a que, en realitat, s\u00f3n les lleones qui cacen les preses a la sabana africana, no els lleons, com de vegades es creu. En aquest cas, cadascun dels actors\/rius est\u00e0 ben dins del seu personatge. No s\u00e9 si ho saben els joves espectadors, per\u00f2 fa anys que existeixen empreses (moltes d’elles provinents del sector teatral) que fan servir la dramatitzaci\u00f3 en processos de formaci\u00f3 de personal, com ara un cap de personal que s’ha d’enfrontar a un acomiadament, o a una esbatussada a un empleat\/da que no fa prou b\u00e9 la seva feina. O les persones que estan de cara al p\u00fablic, davant un eventual client desagradable, etc.\u00a0 No m’estranyaria que hagu\u00e9s estat l’origen de la idea d’aquest microespectacle, que a m\u00e9s t\u00e9 un final molt realista…
\n<\/span><\/div>\n<\/article>\n
\n

Refugis<\/h1>\n<\/header>\n
\n
\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Camp de refugiats d\u2019Idomeni, Gr\u00e8cia. Milers de persones esperen per creuar la frontera amb Maced\u00f2nia, que porta setmanes tancada. La Laura, una jove volunt\u00e0ria, reparteix roba i mantes entre els refugiats sense imaginar-se que avui rebr\u00e0 una visita inesperada.<\/p>\n

Dramat\u00fargia i direcci\u00f3:<\/strong> Helena Codorniu.
\nInt\u00e8rprets:<\/strong>\u00a0Padi Padilla i Anna Prats Juanpera.
\nG\u00e8nere:<\/strong> Drama<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

Dues germanes ben diferents es troben a Idomeni. Una ve des de casa a buscar la germana ‘altruista’ que se sent en la obligaci\u00f3 d’ajudar als milers de refugiats que venen des de S\u00edria, principalment. L’altra, una mica pija<\/em>, tot s’ha de dir, no ent\u00e9n el perqu\u00e8 una noia que ho t\u00e9 gaireb\u00e9 tot, empr\u00e8n un viatge ple de perills i sobretot d’incomoditats. El motiu \u00e9s un problema familiar, i el debat es centra en la necessitat de comprom\u00eds entre els problemes globals i els m\u00e9s propers. Interpretada amb prou encert, \u00e9s un petit-gran text que convida al debat sobre com vivim, com volem viure i… sobretot, que no estem sols, i que els problemes dels altres s\u00f3n tamb\u00e9 els nostres problemes.<\/span><\/p>\n

\n

Hem perdut la flama<\/h1>\n<\/header>\n
\n
\n

\"hem<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

En un refugi inh\u00f2spit a la fi del m\u00f3n, dos homes lluiten per la seva superviv\u00e8ncia. Sense sol i sense lluna, sense llenya per fer foc, sense aliment, nom\u00e9s els queda la m\u00fasica i la companyia m\u00fatua. El que no saben \u00e9s que, si es volen salvar, hauran d\u2019emprendre un viatge sense retorn, un cam\u00ed ple de ren\u00fancies, per tal de recuperar \u201cla flama\u201d que han perdut.<\/p>\n

Dramat\u00fargia i direcci\u00f3:<\/strong> Mart\u00ed Gall\u00e9n.
\nInt\u00e8rprets:<\/strong>\u00a0Joan Mart\u00ednez i Eloi S\u00e1nchez.
\nG\u00e8nere:<\/strong> Com\u00e8dia negra.
\nDia: <\/strong>Dissabte 4 de juny.
\nHoraris: <\/strong>20.30h, 21.30h, 22.30h, 23.30h.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una llarga taula, on seuen, a una i altra punta, dos personatges clarament post cat\u00e0strofe dins us soterrani, que ha tingut l’encert de situar-se als mateixos soterranis del teatre. <\/span><\/p>\n

Tot i que els seus vestits s\u00f3n acolorits, no s\u00f3n m\u00e9s que retalls que es posen al damunt per mirar de fer passar el fred. Fa temps que no tenen cap combustible per a fer un foc que els escalfi, i l’\u00fanic menjar \u00e9s sempre una sopa d’arrels. Un d’ells, toca sempre amb la seva guitarra la mateixa can\u00e7\u00f3 (la \u00fanica que coneix) i l’altre, m\u00e9s realista (o pessimista) no vol ni sentir parlar de sortir a l’exterior a veure qu\u00e8 es troben: un company seu va marxar fa temps i no ha tornat, ni en saben res de si \u00e9s viu o mort…<\/span><\/p>\n

En el seu debat,<\/span> que<\/span> endevinem repetitiu un i altre dia des de fa molt de temps, acorden jugar a un joc, que albira un final dram\u00e0tic, al menys per a un dels dos.<\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s un text que evoluciona de menys a m\u00e9s, donat que passa del circumloqui a una situaci\u00f3 dram\u00e0tica (joc incl\u00f2s) que desperta l’inter\u00e8s del p\u00fablic, que potser s’havia perdut fins aleshores. Amb un final dur per\u00f2 que va entusiasmar als joves, atesa la seva familiaritat amb films i s\u00e8ries de contingut extrem.<\/span><\/p>\n

Potser nom\u00e9s dir que algun dels actors, en la primera part no sona massa convincent, per una cantarella poc natural en una situaci\u00f3 com aquesta, per\u00f2 que a partir del joc, pren vida i ens precipita en un sinistre episodi que ens deixar\u00e0 amb un ai al cor.<\/span> \t<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vist a l’Atrium de Viladecans, el 24 de febrer de 2017 (sessi\u00f3 matinal per a instituts). Al P\u00edndoles, el teatre no es veu des d\u2019una platea, es viu en espais tan singulars com unes golfes, una casa particular, una capella, un pati, uns camerinos\u2026 El 24 de febrer recorrerem els racons m\u00e9s amagats d\u2019\u00c0trium Viladecans, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":41340,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-41338","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/logo-atrium-viladecans.2017.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=41338"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41338\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/41340"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=41338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=41338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}