{"id":42430,"date":"2017-06-12T18:15:17","date_gmt":"2017-06-12T16:15:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=42430"},"modified":"2017-06-12T18:15:17","modified_gmt":"2017-06-12T16:15:17","slug":"dramatic-joc-butaques-jordi-bordes-punt-avui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2017\/06\/12\/dramatic-joc-butaques-jordi-bordes-punt-avui\/","title":{"rendered":"El dram\u00e0tic joc de les butaques | Jordi Bordes | El Punt Avui"},"content":{"rendered":"
\n

Els responsables dels equipaments teatrals debaten entre guanyar el m\u00e0xim aforament o b\u00e9 oferir butaques c\u00f2modes amb els m\u00ednims costos<\/h3>\n<\/header>\n
\u00a0\"\"<\/a><\/div>\n
\n
Jordi Bordes<\/span> –<\/span> BARCELONA<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
L\u2019Hiroshima, l\u2019Atrium o el Lliure de Gr\u00e0cia es van decantar per grades per tenir m\u00e9s seients <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Aquest dimecres la Biblioteca de Catalunya estrena, a \u2018Bodas de sangre\u2019, butaques noves <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Idea!Paco Mir va comprar cadires velles del Lara al preu de les noves <\/span><\/div>\n<\/div>\n

Al teatre, el que compta \u00e9s el que passa a l\u2019escenari. Per\u00f2 es veu des de les butaques de platea i de l\u2019amfiteatre. I aquesta \u00e9s una altra tragicom\u00e8dia, que es pateix (o es gaudeix) en silenci. Poques vegades es valoren en p\u00fablic les comoditats i incomoditats d\u2019un espai. Perqu\u00e8 el que mana \u00e9s l\u2019emoci\u00f3 i compartir l\u2019instant amb els artistes i els altres espectadors. Per\u00f2 els directors de sala tenen clar (a micro tancat<\/i>) que \u00e9s un element que cal tenir molt present.<\/p>\n

Quan es parla de comoditat, hi ha moltes coincid\u00e8ncies celebrant les butaques (de cinema de primera) de la sala Maria Aur\u00e8lia Capmany del Mercat de les Flors. T\u00e9 una explicaci\u00f3, recorda Cesc Casades\u00fas (exdirector del Mercat de les Flors i ara, centrat en el seu primer festival Grec): Joan Maria Gual es va cuidar de la reforma i va aprofitar per triar les butaques m\u00e9s c\u00f2modes i amb la dist\u00e0ncia ideal de separaci\u00f3 entre fileres (i dos passadissos per accedir-hi). Gual \u00e9s bastant alt i estava fart d\u2019anar rebent cops als genolls dels espectadors que arribaven a darrera hora, segons expliquen. Casades\u00fas va estar valorant mirant d\u2019ampliar l\u2019aforament amb un canvi de butaques en el seu pas pel Mercat, quan es van augmentant les funcions en qu\u00e8 s\u2019esgoten les localitats, per\u00f2 no va renunciar finalment a figurar en el top one <\/i>de platea m\u00e9s c\u00f2moda de la cartellera barcelonina. I a gaudir d\u2019unes butaques que permeten fins i tot recolzar el cap i deixar-se enfonsar amb bra\u00e7os ferms. L\u2019alternativa que havien estudiat era, fins i tot, provar el model de bancs en qu\u00e8 es redueix molt l\u2019espai de cada seient. Un altre dels avantatges \u00e9s que es pot enumerar f\u00e0cilment, perqu\u00e8 hi ha molt pocs canvis durant la temporada. Les fileres, de fet, \u00e9s el model dominant en els teatres de mitj\u00e0 i gran format. De fet, l\u2019empresa catalana Figueras International Seating (ubicada a Lli\u00e7\u00e0 d\u2019Amunt) serveix cadires a tot el m\u00f3n. En el seu web es poden veure els seus models a la sala de premsa de la Casa Blanca o al vest\u00edbul de l\u2019ONU, a Su\u00efssa. Tamb\u00e9 al Teatre Goya de Barcelona o la sala Tenor Vi\u00f1as del Liceu.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Hi ha sales com el Lliure de Gr\u00e0cia, l\u2019Atrium o la Sala Hiroshima que s\u2019han decantat per fileres de bancs. L\u2019Atrium, despr\u00e9s de cinc anys, ha pogut canviar-les i aconseguir-ne unes amb el respatller m\u00e9s alt. Les que van comprar per a l\u2019estrena, a darrera hora, eren baixes, i amb el coix\u00ed pensat a mida encara feia m\u00e9s petit el suport per recolzar els ronyons, reconeixen. A l\u2019Hiroshima, en canvi, opten per un banc sense cadires, que agermana molt m\u00e9s el p\u00fablic (fins al contacte f\u00edsic) si hi ha molta audi\u00e8ncia. S\u00f3n enginyoses el parell de fileres soterrades que les obren sempre que ho requereix la demanda i la producci\u00f3 ho permet.<\/p>\n

Ikea ha servit tamb\u00e9 per construir platees. Alguns ho diuen amb la boca petita i altres demanen que no es digui. La Sala F\u00e8nix, abans que Pep Tosar els ced\u00eds les butaques n\u00f2mades del cinema gallec (llegiu la pe\u00e7a central), havia fet servir cadires plegables de la multinacional del moble. Es van anar canviant per butaques perqu\u00e8, tot i passar de 50 a 45 localitats per funci\u00f3, es va optar per la comoditat de l\u2019espectador: \u201cA m\u00e9s, tampoc s\u2019omple sempre\u201d, argumenta Isabella Pintani que dirigeix la sala amb Felipe Cabezas.<\/p>\n

La Sala Beckett \u00e9s la darrera sala que s\u2019ha estrenat. Si a la sala de dalt reutilitza les cadires que hi havia al local de Gr\u00e0cia (prou c\u00f2modes i molt sofertes), a la sala de baix n\u2019ha estrenat unes de m\u00e9s primes que no tenen bra\u00e7os i en qu\u00e8 l\u2019esquena tira enrere si un s\u2019hi recolza. D\u2019entrada, habituats a respatllers fixos, fa la sensaci\u00f3 que pots caure en qualsevol moment, per\u00f2, un cop acostumats, facilita una c\u00f2moda posici\u00f3 d\u2019esquena. Com s\u00f3n individuals, es poden posar en la disposici\u00f3 que sigui necess\u00e0ria, sempre sobre unes grades ja molt transformades en aquests primers mesos de vida.<\/p>\n

La primera clau d\u2019una platea de butaques \u00e9s determinar si s\u00f3n fileres enganxades o cadires individuals. Si les primeres aprofiten m\u00e9s l\u2019espai i, molt probablement, resulten m\u00e9s econ\u00f2miques, les individuals s\u00f3n molt m\u00e9s vers\u00e0tils. Per\u00f2 si es tria cadires amb bra\u00e7os i c\u00f2modes, es torna a perdre aforament i s\u2019encareix la factura.<\/p>\n

La Biblioteca de Catalunya, de La Perla29, es caracteritza per un espai magn\u00e8tic, unes obres amb una certa \u00e8pica i un aforament absolutament canviant. S\u00f3n obres de teatre denses, habitualment, i llargues. I les cadires de pl\u00e0stic (tot i un coix\u00ed molt molsut), sovint, feien patir l\u2019audi\u00e8ncia. Fa uns mesos, durant dos dies, es van portar dues cadires de la nova Sala Beckett de Poblenou perqu\u00e8 el p\u00fablic les tri\u00e9s i valor\u00e9s. Al final, va ser Broggi a qui no li havia agradat i va plantejar un disseny nou que ha realitzat l\u2019estudi de disseny Marc Duran. En la darrera producci\u00f3 de Boscos<\/i>, de Wadji Muawad, de quatre hores de durada, ja les esperaven. No van arribar. Per\u00f2 ara ja estan garantides per a l\u2019estrena de dimecres: Bodas de sangre<\/i>. La Biblioteca de Catalunya ha rebut, recentment, una partida de l\u2019Institut de Cultura de Barcelona, de 250.000 euros, per canviar les butaques i fer millores de l\u2019equipament, en general.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha sensibilitats diferents, fins i tot en els elements que ajuden a aixecar la canalla de les butaques. Tot i que la majoria utilitzen les alces de pl\u00e0stic dur de colors del cinema, els del Tantarantana tenen uns coixins amb relleus que semblen reciclats de butaques de la iaia. Res \u00e9s m\u00e9s c\u00f2mode.<\/p>\n

N\u2019hi ha per \u2018vendre\u2019 cadires<\/h4>\n

\"\"<\/a><\/h4>\n
\n

L\u2019actor i director Paco Mir, membre de Tricicle, llueix al menjador de casa seva (com es pot veure a la foto) quatre butaques de cuir i fusta del Teatro Lara de Madrid. Tamb\u00e9 en t\u00e9 de guardades del Maria Cristina de Sant Sebasti\u00e0 (de vellut i de ferro). \u00c9s una divertida excentricitat c\u00f2mplice que t\u00e9 molt a veure amb la renovaci\u00f3 dels teatres. Pels volts del 2010, V\u00e0nia Produccions es va veure immersa en la reforma del Lara. Era obligatori canviar les butaques i no tenien diners per invertir-hi. Per aix\u00f2, es van inventar l\u2019aventura de comprar una butaca antiga (amb tota la seva hist\u00f2ria, que sovint coincidia amb la dels hipot\u00e8tics compradors) pel preu d\u2019una de nova. Van poder adquirir les butaques ign\u00edfugues que les ordenances municipals i els permisos de bombers exigien sense pr\u00e0cticament despesa. A m\u00e9s de Mir, altres fans del teatre, com ara Elisenda Roca, en van adquirir en el que seria una mena de Verkami rom\u00e0ntic incipient. Merc\u00e8 Puy, de V\u00e0nia, que havia estat una de les impulsores de la idea, tamb\u00e9 va voler quedar-se\u2019n una. Tots els compradors, molts d\u2019ells an\u00f2nims, van poder disfrutar d\u2019una gala ben\u00e8fica i, tot seguit, es podien endur la butaca cap a casa. Tal com sona. Es van poder canviar fins a 300 butaques de la platea i m\u00e9s d\u2019un centenar de l\u2019amfiteatre. La idea va ser reeixida i, a partir de llavors, els teatres amb tradici\u00f3 i les butaques originals han optat per aquesta soluci\u00f3 que casa el romanticisme amb el pragmatisme.<\/p>\n

Les butaques que avui hi ha a la Sala F\u00e8nix les va comprar Pep Tosar quan dirigia el C\u00edrcol Mald\u00e0. Venien d\u2019un cinema de Gal\u00edcia. Quan la propietat no va renovar el lloguer del Mald\u00e0, les va guardar durant un temps esperant tenir una altra sala. Cansat de pagar el lloguer d\u2019un traster per res i de no concretar cap nova aventura de director art\u00edstic de sala, va optar per regalar-los als membres de la Sala F\u00e8nix, on puntualment hi ha actuat i hi t\u00e9 una notable amistat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Origen: El dram\u00e0tic joc de les butaques | Jordi Bordes | BARCELONA | Cultura | El Punt Avui | Not\u00edcia<\/a><\/em> \t<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els responsables dels equipaments teatrals debaten entre guanyar el m\u00e0xim aforament o b\u00e9 oferir butaques c\u00f2modes amb els m\u00ednims costos \u00a0 Jordi Bordes – BARCELONA L\u2019Hiroshima, l\u2019Atrium o el Lliure de Gr\u00e0cia es van decantar per grades per tenir m\u00e9s seients Aquest dimecres la Biblioteca de Catalunya estrena, a \u2018Bodas de sangre\u2019, butaques noves Idea!Paco …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":42431,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-42430","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-reflexions"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/780_0008_5612268_4b2d207bf33dbb7138e4700329b23565.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42430","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42430"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42430\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/42431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42430"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42430"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42430"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}