{"id":42476,"date":"2017-06-20T18:41:20","date_gmt":"2017-06-20T16:41:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=42476"},"modified":"2017-06-20T18:41:20","modified_gmt":"2017-06-20T16:41:20","slug":"gisela-juanet-arts-esceniques-dirigides-infants-hansel-gretel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2017\/06\/20\/gisela-juanet-arts-esceniques-dirigides-infants-hansel-gretel\/","title":{"rendered":"Gisela Juanet \u2013 Arts esc\u00e8niques dirigides a infants ? \u2013 H\u00e4nsel * i Gretel *"},"content":{"rendered":"
\n

De tant en tant hi ha gent que parla del nostre sector sabent de qu\u00e8 parla. El cas de la Gisela Juanet, amb molts anys com a actriu, productora i difusora del teatre fet per a infants a les esquenes, malgrat la seva joventut, ens d\u00f3na uns punts de vista molt interessants, i en els que puc estar d’acord pr\u00e0cticament de forma total. Algun dia tamb\u00e9 us escriur\u00e9 qu\u00e8 en penso de tot plegat, per\u00f2 mentrestant, tenim un article de refer\u00e8ncia, publicat al Hansel i Gretel, de l’Ajuntament de Barcelona, que va encarregar-li fa uns mesos. El resultat de les seves reflexions i experi\u00e8ncies el teniu a continuaci\u00f3. Poseu-vos c\u00f2modes!<\/em><\/span><\/p>\n

jmviaplana<\/em><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/h1>\n

Arts esc\u00e8niques dirigides a infants ?<\/h1>\n

Published by hanseligretel<\/a> on 17\/06\/2017<\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Barcelona \u00e9s una ciutat amb un talent desbordant i una societat creativa i activa que promou, desenvolupa i crea projectes culturals en tots els \u00e0mbits, per\u00f2 amb una depend\u00e8ncia molt forta de l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica. I conseg\u00fcentment amb una \u201cind\u00fastria\u201d cultural feble, que no ha desenvolupat a parts iguals totes les \u00e0rees de la cadena de valor dels projectes. Les peces no sempre encaixen, sovint cal afinar i no sempre es disposa de les eines necess\u00e0ries per a fer-ho.<\/p>\n

Per\u00f2 qu\u00e8 passa quan del que volem parlar \u00e9s d\u2019arts esc\u00e8niques? I en el marc de les arts esc\u00e8niques, les que s\u00f3n creades i pensades principalment per a un p\u00fablic infantil? Doncs que tot es complica encara m\u00e9s, perqu\u00e8 malgrat tots els esfor\u00e7os dels darrers anys de companyies, programadors, institucions i mitjans, encara hi ha molta, MOLTA feina a fer.<\/p>\n

TEATRE INFANTIL<\/strong><\/p>\n

El concepte\u201cteatre infantil\u201d, que en principi ens hauria de definir, molts miren d\u2019evitar-lo per la connotaci\u00f3 negativa que comporta (llegat creat al llarg del temps), i per aquest motiu han sorgit en els darrers anys equivalents com \u201cteatre familiar\u201d o \u201cteatre per a tots els p\u00fablics\u201d. Per\u00f2 encara hi ha qui associa el teatre adre\u00e7at a infants com de tercera o quarta fila dins el sector de les arts esc\u00e8niques i aquest fet no ajuda socialment a projectar-lo, dignificar-lo i normalitzar-lo.<\/p>\n

Malgrat tot, hi ha una part del sector que ha evolucionat i est\u00e0 mirant de trencar la barrera entre professionals (int\u00e8rprets, dramaturgs, directors, escen\u00f2grafs\u2026) perqu\u00e8 es comprometin i s\u2019involucrin en projectes teatrals, sigui quin sigui el p\u00fablic a qui s\u2019adre\u00e7a.<\/p>\n

Sense anar gaire lluny, aquesta temporada hem pogut veure al Lliure \u201cRenard: El Llibre de les b\u00e8sties\u201d o al Romea una adaptaci\u00f3 contempor\u00e0nia d\u2019\u201cAl\u00edcia al pa\u00eds de les meravelles\u201d; en ambdues produccions treballen professionals amb traject\u00f2ries s\u00f2lides dins el sector del teatre infantil i de l\u2019adult. Sumant coneixements i complicitats. Per\u00f2 una flor no fa estiu\u2026<\/p>\n

PRECARIETAT EN LA PRODUCCI\u00d3<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 no ens enganyem, perqu\u00e8 per a aconseguir trencar barreres entre professionals cal que els projectes de producci\u00f3 tinguin un m\u00ednim pressupost que inclogui tot l\u2019equip de gent necessari per a posar en marxa un muntatge teatral amb tots els ets i uts. I gosaria dir que un 90% dels espectacles infantils\/familiars\/tots p\u00fablics que surten a la llum no superen un pressupost de producci\u00f3 digne, i sovint va en detriment de la proposta on no hi ha un director, o un escen\u00f2graf o el m\u00fasic o l\u2019int\u00e8rpret adequat perqu\u00e8 no s\u2019hi arriba econ\u00f2micament. I encara que siguem creatius, els diners calen per a poder desenvolupar professionalment projectes, siguin de l\u2019\u00e0mbit que siguin.<\/p>\n

Per\u00f2 perqu\u00e8 hi ha encara aquesta precarietat?<\/strong><\/p>\n

L\u2019ecosistema del sector del teatre infantil t\u00e9 mini organismes vius anomenats companyies (aproximadament n\u2019hi ha 400 a Catalunya) integrades per una, dues o tres persones que s\u00f3n alhora les creadores, int\u00e8rprets, distribu\u00efdores, responsables d\u2019administraci\u00f3, conductores de furgoneta i comunicadores de l\u2019empresa o entitat. Vaja, que fan tots els papers de l\u2019auca! I no sempre hi ha els coneixements adquirits al 100% per a desenvolupar les diferents tasques amb absoluta professionalitat. Per\u00f2 tampoc no hi ha els mitjans per a contractar externs que puguin aportar els buits de l\u2019organisme. I, per tant, o no s\u2019acaben cobrint aquests buits i, si es fa, no pas amb les eines i coneixements necessaris per a garantir l\u2019\u00e8xit dels resultats.<\/p>\n

I de tant en tant hi ha les propostes \u201cbolet\u201d, creades per productores fortes del sector amb muntatges de gran format que s\u2019aparten de la l\u00ednia general de producci\u00f3 a qu\u00e8 estem avesats i que disposen de recursos econ\u00f2mics per\u00f2 que no impliquen els agents especialitzats del teatre infantil. Tot plegat contribueix a accentuar la bretxa entre els dos mons, en comptes de diluir-la.<\/p>\n

\"\"<\/a>

El col\u00b7leccionista de pors, de l’Estenedor Teatre<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

L\u2019EXHIBICI\u00d3 DEL TEATRE INFANTIL \/ FAMILIAR \/ TOTS P\u00daBLICS<\/strong><\/p>\n

Vivim en un pa\u00eds on la cultura t\u00e9 una pres\u00e8ncia residual en els pressupostos generals. On a sobre venem la idea, massa sovint, que la cultura \u00e9s gratu\u00efta. I aqu\u00ed entren en conflicte les propostes d\u2019exhibici\u00f3 d\u2019arts esc\u00e8niques generades des de l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica i les que produeixen les empreses o entitats privades. B\u00e9, perdoneu, quan parlo de les propostes\u201cprivades\u201d en l\u2019\u00e0mbit del teatre per a infants, mai no m\u2019agrada dir-ne privat, parlo d\u2019iniciatives \u201csocials\u201d (ben poques vegades he vist una persona posar en marxa un projecte de teatre per a infants amb l\u2019objectiu de guanyar diners\u2026; per\u00f2 en canvi s\u00ed com a necessitat vital per a explicar, comunicar, emocionar o reflexionar. Per aquest motiu de la iniciativa privada en el nostre \u00e0mbit, m\u2019agrada dir-ne iniciativa social: aporta un b\u00e9 com\u00fa i per tant \u00e9s un b\u00e9 de m\u00e8rit).<\/p>\n

Aqu\u00ed tornem a arribar a una bretxa on els sistemes de treball i recursos dels equipaments culturals p\u00fablics no tenen res a veure amb els privats. Perqu\u00e8 ens entenguem, passa el mateix que actualment amb les llars d\u2019infants p\u00fabliques de Barcelona, que tenen unes infraestructures brillants i disposen d\u2019uns recursos materials que poques vegades hem vist en una escola bressol privada.<\/p>\n

Aquesta bretxa d\u2019exhibici\u00f3 entre p\u00fablic\/privat la trobem a Barcelona, on conviuen aproximadament uns 20 espais esc\u00e8nics que programen espectacles per a infants en algun moment de l\u2019any, dels quals aproximadament un 20% s\u00f3n p\u00fablics. I on la iniciativa \u201csocial\u201d sempre ha anat per davant, per\u00f2 amb recursos econ\u00f2mics molt limitats pels resultats de taquillatge per funci\u00f3, pels escassos ajuts i per les inexistents pr\u00e0ctiques de mecenatge i patrocini en el m\u00f3n cultural.<\/p>\n

Fins fa pocs anys en les programacions dels teatres, festivals i equipaments p\u00fablics de Barcelona hi havia una escassa pres\u00e8ncia de teatre adre\u00e7at a infants, i malgrat que l\u2019aposta va comen\u00e7ar molt t\u00edmida, de mica en mica s\u2019hi ha notat un increment de sensibilitat. Per\u00f2 es continua comptant poc amb els professionals especialitzats propis per a establir l\u00ednies estrat\u00e8giques i plans d\u2019acci\u00f3, es treballa de manera paral\u00b7lela, sense objectius comuns, i massa sovint prevalen els interessos pol\u00edtics i personals per damunt dels interessos generals amb accions a curt termini que no ajuden a projectar la mirada m\u00e9s enll\u00e0, buscant resultats immediats oportunistes que no aporten un retorn a llarg termini per al sector i la societat.<\/p>\n

El fet de trencar aquestes din\u00e0miques es fa dif\u00edcil, ja que el desconeixement del nostre \u00e0mbit \u00e9s tan gran i sovint genera tan poc inter\u00e8s en segons quines esferes culturals, que el qui crida o es veu m\u00e9s, o simplement t\u00e9 un lligam pol\u00edtic, encara que amb molts interessos personals, massa sovint \u00e9s a qui m\u00e9s s\u2019escolta o es pren a referent. Discrets del sector: parleu, opineu i seguiu esfor\u00e7ant-vos per projectar, dignificar i normalitzar la nostra feina!<\/p>\n

Fora de Barcelona, cal fer esment d\u2019entitats com La Fundaci\u00f3 Xarxa o Rialles, les quals tenen desenes de voluntaris en diferents ciutats i poblacions que fa anys que es preocupen per l\u2019exist\u00e8ncia de programacions d\u2019arts esc\u00e8niques per a infants i vetllen perqu\u00e8 se\u2019n facin; aix\u00ed mateix cal destacar en els darrers anys les millores dels equipaments culturals p\u00fablics de tot Catalunya amb equips gestors professionals que, amb el suport d\u2019iniciatives com el programa.cat de la Generalitat de Catalunya\/Diputaci\u00f3 de Barcelona i la sensibilitat dels regidors i t\u00e8cnics de Cultura dels ajuntaments, han dinamitzat les gires de les companyies de teatre familiar per a tot el pa\u00eds.<\/p>\n

I qu\u00e8 passa amb les fires estrat\u00e8giques?<\/strong><\/p>\n

Fa uns anys des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s\u2019han definit unes fires com a estrat\u00e8giques dins el sector de les arts esc\u00e8niques que reben importants aportacions de recursos p\u00fablics. Aquestes fires es realitzen totes fora de Barcelona ciutat i tenen, cadascuna, una direcci\u00f3 art\u00edstica que defineix els criteris de programaci\u00f3. I en el nostre pa\u00eds, tan gran i tan petit alhora, passen coses com que un espectacle familiar d\u2019una companyia catalana que ha representat m\u00e9s de 250 funcions en dos anys per tot Espanya (que s\u2019ha presentat a fires i festivals d\u2019arreu), no ha estat seleccionat per a cap d\u2019aquestes fires estrat\u00e8giques que es fan a Catalunya.<\/p>\n

Aquest fet, que entenc que \u00e9s puntual, em fa pensar que cal continuar treballant intensament per a aconseguir mirades plurals i objectives dels professionals que formen part d\u2019aquestes iniciatives p\u00fabliques o amb un suport majorit\u00e0riament p\u00fablic, per a garantir l\u2019equitativitat i igualtat d\u2019oportunitats per a tothom.<\/p>\n

\"\"<\/a>

En Patufet, de la Petita Brownie<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

I ARRIBEM A EXHIBIR-NOS FORA DE CATALUNYA?<\/strong><\/p>\n

La internacionalitzaci\u00f3 de les companyies ha estat i \u00e9s un dels cavalls de batalla de les pol\u00edtiques culturals dels darrers anys. S\u2019han facilitat eines per a avan\u00e7ar, i de mica en mica s\u2019ha anat augmentant la pres\u00e8ncia de companyies catalanes en fires, festivals i programacions d\u2019arreu. De fet, a FETEN (Fira referent de teatre per a infants que es fa cada any a Gij\u00f3n) cada any hi ha un percentatge elevat de companyies catalanes, i fa pocs dies al diari Ara v\u00e0rem poder llegir un article de X. Ted\u00f3 que parlava del bon nivell i prestigi internacional de les companyies catalanes, especialment les de carrer, adre\u00e7ades a tots els p\u00fablics.<\/p>\n

Per\u00f2 com que m\u2019agrada posar el dit a la nafra, em pregunto per quin motiu des de l\u2019Institut Ramon Llull consideren, per atorgar els ajuts per a les gires fora de Catalunya, de m\u00e9s valor un espectador de Montpeller que un de M\u00farcia (o almenys aix\u00f2 s\u2019ent\u00e9n en les resolucions). Malgrat que el moment pol\u00edtic \u00e9s convuls, crec que aix\u00f2 no hauria d\u2019afectar el tractament igual de les persones\/espectadors que consumeixen els nostres projectes, independentment del seu origen i la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica fora de Catalunya.<\/p>\n

PARLEN DE NOSALTRES ?<\/strong><\/p>\n

Si som objectius, en els darrers anys s\u2019ha avan\u00e7at i s\u2019ha aconseguit que els mitjans de comunicaci\u00f3 parlin m\u00e9s de teatre per a infants, dels seus professionals i dels projectes que duen a terme. Per\u00f2 cal continuar treballant per donar entitat a all\u00f2 que fem, i si anem aconseguint m\u00e9s pes social i pol\u00edtic, als periodistes els ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil poder ampliar la pres\u00e8ncia de not\u00edcies, articles i reportatges relacionats amb el sector.<\/p>\n

No cal dir que la premsa especialitzada ha contribu\u00eft a fer augmentar la pres\u00e8ncia de la nostra activitat als mitjans (especialment els que s\u00f3n en l\u00ednia) davant uns de generalistes als quals, llevat de casos molt excepcionals, els resulta m\u00e9s dif\u00edcil poder fer d\u2019altaveu del que fem.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed encara sorgeix, massa sovint, que quan es parla dels premiats en \u00e0mbits teatrals, s\u2019obvia els atorgats en les categories d\u2019arts esc\u00e8niques per a infants o se\u2019n fa un ress\u00f2 molt menor. Cal continuar treballant.<\/p>\n

\"\"<\/a>

L’equip de la Fundaci\u00f3 Xarxa, a la darrera Mostra d’Igualada<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

RECURSOS ECON\u00d2MICS<\/strong><\/p>\n

I arribats en aquest punt, em pregunto perqu\u00e8 el sector no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019augmentar les fonts de finan\u00e7ament. Ja sigui el taquillatge recaptat en cada funci\u00f3, els catx\u00e9s dels espectacles, els ajuts p\u00fablics o el patrocini i mecenatge privat. Doncs b\u00e9, crec que no \u00e9s un problema de sector, \u00e9s un problema pol\u00edtic i social.<\/p>\n

Pol\u00edtic perqu\u00e8 en les l\u00ednies estrat\u00e8giques de les pol\u00edtiques culturals no acaba de ser prioritari, ja que socialment tots entenem que un infant necessita una sanitat digna, competent i amb un equip d\u2019investigadors i experts que la faci millor cada dia. Per\u00f2, en canvi, en l\u2019\u00e0mbit cultural no hi ha aquesta urg\u00e8ncia i necessitat; est\u00e0 b\u00e9 que hi sigui, per\u00f2 tampoc no exigim qualitat ni quantitat.<\/p>\n

Caldria dedicar m\u00e9s esfor\u00e7os a explicar els beneficis a mitj\u00e0 i llarg termini d\u2019una societat amb una cultura saludable. I, concretament, caldria explicar qu\u00e8 li aporta a un infant el fet d\u2019assistir a un teatre a veure un espectacle, tant li fa si \u00e9s en l\u2019\u00e0mbit escolar com familiar.<\/p>\n

Cal treballar perqu\u00e8 relacionem infants culturalment actius amb persones emocionalment fortes, capaces de tenir una actitud resolutiva davant d\u2019un conflicte, d\u2019adaptar-se davant els canvis, aut\u00f2nomes, sense por del frac\u00e0s, creatives, lliures\u2026; en definitiva, persones amb m\u00e9s eines per al seu creixement personal.<\/p>\n

I alhora cal que el sector es deixi de mirar el melic, que s\u2019abandonin les capelletes i els amiguismes professionals malentesos que nom\u00e9s aporten mirades curtes, i que ens arremanguem tots per tal d\u2019assolir objectius comuns. Cal construir, no destruir. Cal fer, i tamb\u00e9 deixar fer i respectar. Cal buscar sostenibilitat econ\u00f2mica per a tirar endavant propostes, i donar suport i respectar tots els implicats en la cadena de valor dels projectes per a enfortir el punts febles i refor\u00e7ar els forts. Cal pensar en l\u2019espectador, en les seves necessitats i en el m\u00f3n canviant que l\u2019envolta, no aferrar-se a all\u00f2 de\u201csempre ho hem fet aix\u00ed\u201d, integrar la tecnologia com un aliat i no pas com un competidor, no aferrar-se a una idea sense deixar fluir el seu desenvolupament (perqu\u00e8 l\u2019estarem matant per molt bona que sigui) i sumar el m\u00e0xim de professionals amb coneixements amplis perqu\u00e8 aportin al sector les peces que falten per a encaixar. Cal reivindicar tot el que fem i tamb\u00e9 valorar-nos nosaltres mateixos. Cal focalitzar l\u2019energia en all\u00f2 que ens uneix i treballar, tots els agents implicats, plegats, per a posicionar el teatre adre\u00e7at a infants al capdamunt de la pir\u00e0mida cultural, educativa i social del nostre pa\u00eds.<\/p>\n

*<\/h1>\n

Gisela Juanet \u2013 Cap de producci\u00f3 i comunicaci\u00f3 de Viu el Teatre<\/p>\n

www.viuelteatre.com<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De tant en tant hi ha gent que parla del nostre sector sabent de qu\u00e8 parla. El cas de la Gisela Juanet, amb molts anys com a actriu, productora i difusora del teatre fet per a infants a les esquenes, malgrat la seva joventut, ens d\u00f3na uns punts de vista molt interessants, i en els …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":42478,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-42476","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-reflexions"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/photo1.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42476","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42476"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42476\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/42478"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}