{"id":42560,"date":"2017-06-12T09:43:14","date_gmt":"2017-06-12T07:43:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=42418"},"modified":"2017-06-12T09:43:14","modified_gmt":"2017-06-12T07:43:14","slug":"critiques-festival-pindoles-2017-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2017\/06\/12\/critiques-festival-pindoles-2017-barcelona\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘Festival P\u00edndoles 2017’ de Barcelona"},"content":{"rendered":"

Vist el diumenge, 11 de juny de 2017, a l’Alberg Mare de D\u00e9u de Montserrat, de Barcelona<\/strong><\/p>\n

De nou al P\u00edndoles, el festival que recull i impulsa alhora la gran inquietud creadora de molts artistes emergents, que veuen en aquest format de petites i senzilles produccions, no per aix\u00f2 menys ambiciones art\u00edsticament, una forma accessible de desfogar-se en el seu cam\u00ed a escenaris m\u00e9s grans i complexes. Com en algun moment ja he dit, d’una manera semblant al que passa amb els curts en cinema. I ens demostren que en 15 minuts es poden explicar hist\u00f2ries completes for\u00e7a b\u00e9.<\/em><\/span><\/p>\n

Aquesta tercera edici\u00f3 ens porta un festival i un entorn (l’Alberg Mare de D\u00e9u de Montserrat, del Carmel barcelon\u00ed) totalment madurs i consolidats en el mapa cultural, amb un p\u00fablic fidel que omple les sessions, amb la novetat de la xafogor que ha caracteritzat aquest darrer cap de setmana.<\/em><\/span><\/p>\n

Proposta m\u00e9s variada que mai, segurament ja amb problemes per a triar la gran quantitat de propostes, alimentades tamb\u00e9 per l’exist\u00e8ncia de sales especialitzades a la nostra ciutat. Com tamb\u00e9 he dit algun altre cop, el microteatre ha vingut per a quedar-se. Llarga vida!<\/em><\/span><\/p>\n

http:\/\/festivalpindoles.cat\/<\/strong><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

ON LA TEMPESTA DEIX\u00c0 UNA PAU INTENSA<\/h1>\n<\/header>\n
\n
\n
\n
\n
\"on<\/dt>\n<\/dl>\n
\n
\"on<\/dt>\n<\/dl>\n
\n
\"on<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Recorregut per la vida i obra de M\u00e0rius Torres<\/p>\n

Una melodia, una paraula, una mirada\u2026 simple, precisa, oportuna. Un viatge per les entranyes d\u2019un poeta que deia que escrivia versos sense cap altre intenci\u00f3 que la de treure\u2019s les espines. Mentre el m\u00f3n s\u2019ensorrava, mentre l\u2019exili era l\u2019\u00fanica via de superviv\u00e8ncia, M\u00e0rius Torres restava malalt i derrotat en el seu exili interior.<\/p>\n

Relata la vida i obra del poeta lleidat\u00e0 M\u00e0rius Torres a trav\u00e9s dels seus punyents poemes i de diferents cartes destinades al seu cercle redu\u00eft d\u2019amistats i fam\u00edlia. \u00c9s un espectacle multidisciplinari on la paraula i la m\u00fasica de dos clarinets s\u2019enllacen per acompanyar a l\u2019espectador dins les entranyes del poeta. Tot aix\u00f2 es complementa amb petites dosis de teatre-dansa que ens ajuda a entendre el m\u00f3n interior del protagonista.<\/p>\n

Creada, dirigida i interpretada<\/strong> per Judit Marmi, Ivan Otaola i Toni Pine\u00f1o.<\/p>\n

G\u00e8nere:<\/strong>\u00a0Poesia i m\u00fasica.<\/p>\n

https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=u2rhAZTY2i8&feature=youtu.be<\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n

Molt valorable proposta dels tres components de la companyia, creadors i int\u00e8rprets alhora, d’una ‘p\u00edndola’ (mai millor dit) sobre un poeta prohibit en el seu temps (el de la post-guerra) i descobert anys m\u00e9s tard. Entre d’altres, Llu\u00eds Llach va musicar la seva ‘Can\u00e7\u00f3 a Mahalta’ d’una forma magistral, poema que es va recon\u00e8ixer entre els varis que l’actor (els altres dos eren els m\u00fasics) va anar desgranant. En aquest sentit, l’evoluci\u00f3 de l’espectacle alternant notes sobre la seva vida, cartes que va escriure a les persones properes i els mateixos poemes, resulta molt harmoniosa: combina text, m\u00fasica (dos instruments de vent) i moviment de dansa. Aquest darrer component, potser el que menys hi aporta, donat que m\u00fasica, veu i moviment esc\u00e8nic de tots tres int\u00e8rprets combina a la perfecci\u00f3, i ajuda a transmetre, en els escassos 15 minuts de durada, tot un missatge po\u00e8tic, i alhora l’acostament a un artista que la malaltia es va endur prematurament als 32 anys.<\/em> <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

EL JUEGO DEL TIEMPO<\/h1>\n<\/header>\n
\n
\n
\n
\n
\"proyecto<\/dt>\n<\/dl>\n
\n
\"proyecto<\/dt>\n<\/dl>\n
\n
\"proyecto<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Dialogar, escoltar, unir, agermanar, consensuar, decidir, i crear un m\u00f3n per\u00a0regalar al p\u00fablic perqu\u00e8 facin amb ell el que considerin oport\u00fa. Aix\u00f2 defineix \u201cEl juego del tiempo\u201d. Un projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 a nivell internacional, on les diferents idees i estils tenen cabuda i s\u2019unifiquen en una cosa concreta: una obra de teatre de formes animades.<\/p>\n

Projecte en creaci\u00f3 que es compondr\u00e0 de 7 contes de 7 minuts de durada cadascun, dirigits per 7 directors internacionals. Al P\u00edndoles es representen\u00a02 hist\u00f2ries dirigides per Liliana Palacios, de Colombia, (Alien<\/em>) i\u00a0per Manuel Dias, de Portugal (Death<\/em>).<\/p>\n

Idea:<\/strong> David Zuazola.<\/p>\n

Direcci\u00f3:<\/strong>\u00a0Liliana Palacios (Alien<\/em>) i Manuel Dias (Death<\/em>).<\/p>\n

Interpretaci\u00f3:<\/strong> David Zuazola.<\/p>\n

G\u00e8nere:<\/strong> Titelles per adults.<\/p>\n