{"id":43059,"date":"2018-02-20T17:30:11","date_gmt":"2018-02-20T16:30:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=43059"},"modified":"2018-02-20T17:30:11","modified_gmt":"2018-02-20T16:30:11","slug":"critiques-que-fue-andres-villarrosa-oriol-genis-direccio-marc-rosich","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2018\/02\/20\/critiques-que-fue-andres-villarrosa-oriol-genis-direccio-marc-rosich\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u00bfQu\u00e9 fue de Andr\u00e9s Villarrosa? amb Oriol Gen\u00eds i direcci\u00f3 de Marc Rosich"},"content":{"rendered":"<p><strong>Vist als Terrats en Cultura, el diumenge 17 de setembre de 2017 al Poble Sec de Barcelona.<\/strong><\/p>\n<div class=\"marco\">\n<div class=\"dades-espectacle\">\n<p><strong>Duraci\u00f3n:\u00a0 <\/strong><time datetime=\"P60M\">60 minutos<\/time><br \/>\n<strong>Idioma:<\/strong>\u00a0 Castellano i Catal\u00e0<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/QUE-FUE-DE-ANDRES-VILLARROSA.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-43061\" src=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/QUE-FUE-DE-ANDRES-VILLARROSA.jpg\" alt=\"\" width=\"718\" height=\"253\" srcset=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/QUE-FUE-DE-ANDRES-VILLARROSA.jpg 718w, https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/QUE-FUE-DE-ANDRES-VILLARROSA-300x106.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 718px) 100vw, 718px\" \/><\/a><\/p>\n<p><strong>SINOPSI<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>Si es fa una cerca a internet del nom d\u2019Andr\u00e9s Villarrosa, poques traces es poden trobar de la fuga\u00e7 i rutilant carrera del cantant de <em>variet\u00e9s<\/em>. B\u00e9, de fet, no se\u2019n troba cap. Enlloc es recorda el seu lema, \u201cel cantante mel\u00f3dico del tr\u00e9molo met\u00f3dico\u201d. Enlloc es troba documentat el seu pas pels envelats m\u00e9s tronats del pa\u00eds. Ni tampoc ha quedat registrada la fita que va ser el zenit de la seva carrera: els quinze gloriosos dies en qu\u00e8 es va mimetitzar amb la pintoresca fauna de la Bodega Bohemia.<\/p>\n<p>Aix\u00ed de fuga\u00e7 va ser l\u2019estrella. Per\u00f2 aix\u00f2 no treu que, per als pocs que la van veure passar, la seva estela fos rutilant. Alguns diran que la seva figura va passar sense pena ni gl\u00f2ria perqu\u00e8 la Barcelona d\u2019aparador dels 90 no era el millor escenari per a la nost\u00e0lgia. D\u2019altres pensaran que ni en les circumst\u00e0ncies m\u00e9s favorables el seu art hauria pogut triomfar. Per\u00f2, sigui com sigui, Andr\u00e9s Villarrosa encara viu entre nosaltres i es resisteix a l\u2019oblit.<\/p>\n<p>Ara que han passat m\u00e9s de vint anys, Andr\u00e9s Villarrosa ha acabat an\u00f2nimament confinat entre les quatre parets blanques d\u2019una cambra moblada anodinament per Ikea. Per\u00f2 abans de desapar\u00e8ixer, esborrat definitivament de la mem\u00f2ria, Andr\u00e9s Villarrosa vol fer el seu cant de cigne particular. Ha tret el perruqu\u00ed del calaix i les jaquetes llampants de l\u2019armari, perqu\u00e8 tornin a veure la llum del dia. I tamb\u00e9 ha desempolsat les cintes de cassette dels instrumentals de <em>playback<\/em> que el van acompanyar a les seves actuacions aparentment m\u00e9s memorables. D\u2019aquesta manera, el respectable podr\u00e0 tornar a sentir les can\u00e7ons emblema que mai no el van fer fam\u00f3s, t\u00edtols oblidables com <em>Hermano<\/em>, <em>La canci\u00f3n del guau guau, Vaya ch\u00f3fer<\/em> o <em>Mambo Caracoles<\/em>, que avui en la veu cada cop m\u00e9s tremolosa de l\u2019artista per fi es tornaran\u2026 inoblidables.<\/p>\n<p><strong>FITXA ART\u00cdSTICA<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\" align=\"center\"><strong>Andr\u00e9s Villarrosa,<\/strong><span class=\"apple-converted-space\"><b>\u00a0<\/b><\/span>el cantante mel\u00f3dico del tr\u00e9molo met\u00f3dico<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\" align=\"center\"><strong>Marc Rosich<\/strong>, dramat\u00fargia i direcci\u00f3<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\" align=\"center\">A partir d\u2019una idea original d\u2019<strong>Oriol Gen\u00eds<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\" align=\"center\"><span class=\"apple-converted-space\">\u00a0<\/span><strong>\u00d3scar Machancoses, <\/strong>direcci\u00f3 musical<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\" align=\"center\">Coreografies<span class=\"apple-converted-space\">\u00a0<\/span><strong>Andr\u00e9s Villarrosa<\/strong><span class=\"apple-converted-space\"><b>\u00a0<\/b><\/span>(aquest cop no s\u00f3n de Roberto G Alonso)<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\" align=\"center\">Agra\u00efments:<span class=\"apple-converted-space\"><b>\u00a0<\/b><\/span><strong>La Bacanal i\u00a0Jordi Armengou, \u00a0Pau Plana, Pepe S\u00e1nchez-rico, Aina bujosa, Roberto G Alonso<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"\u00bfQu\u00e9 fue de Andr\u00e9s Villarrosa? Trailer\" width=\"620\" height=\"349\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/RGY-4UGOAdg?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000;\">Andr\u00e9s Villarrosa, despr\u00e9s de fer funcions al Mald\u00e0, la Bodega Boh\u00e8mia i altres esdeveniments barcelonins i llocs de l&#8217;univers Paral\u00b7lel, ha acceptat de venir al terrat d&#8217;un Hostal Jove del seu barri. Aix\u00ed ens ho asseguren el seu m\u00e0nager i amic (m\u00e9s el segon que el primer) Oriol Gen\u00eds i l&#8217;<i>escribidor <\/i>teatral que ha acceptat &#8216;posar en ordre&#8217; tot el que sempre ha dit en els seus espectacles, de forma poc coherent i desendre\u00e7ada, que no \u00e9s altre que el Marc Rosich. Ens asseguren que avui vindr\u00e0. Que altres cops no es presenta per diverses i infames raons, per\u00f2 que aquest mateix mat\u00ed ha trucat dient que venia. Gaireb\u00e9 \u00e9s l&#8217;hora. Els nervis ja s\u00f3n a flor de pell. El Marc i l&#8217;Oriol es barallen a crits. Tants nervis fins i tot fan que ens ofereixin de tornar-nos els diners&#8230;. per\u00f2 el respectable no sembla massa disposat a marxar, ara que prenen unes <i>birres<\/i> i un pica pica a les taules. Com una manera de salvar-ho, i amb la minsa esperan\u00e7a que nom\u00e9s \u00e9s un retard, i no un <i>plant\u00f3n<\/i>, l&#8217;Oriol comen\u00e7a a fer-nos una glossa del personatge, en to de retret molts de cops, per\u00f2 que no pot amagar que en el fons li t\u00e9 un gran <i>carinyo<\/i>.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000;\">A base d&#8217;an\u00e8cdotes, i per qu\u00e8 no d&#8217;imitacions d&#8217;aquest cantant i artista impossible, fruit d&#8217;un temps i d&#8217;un carrer (el Paral\u00b7lel), anem coneixent a l&#8217;histri\u00f2nic Andr\u00e9s Villarrosa -amb dues r, com ell va voler quan va triar nom art\u00edstic- ancorat a un temps pret\u00e8rit, a les m\u00e9s <i>cutres<\/i> de les can\u00e7ons dels <i>hits<\/i> de benzinera, de coples d&#8217;una Espanya casposa per\u00f2 que fereix el cor dels qui la porten dins. Una p\u00e0tria llunyana en el temps, camperola, obrera i republicana, on els soldats moren, aix\u00ed com les v\u00edctimes d&#8217;amors impossibles i canalles, m\u00e9s amors com m\u00e9s gran \u00e9s la tra\u00efci\u00f3. Un artista que porta arreu els seus delirants vestits auto-manufacturats, els seus complements, i com no, la seva banda sonora en cassets, posats i reprodu\u00efts per ell mateix en un &#8216;lloro&#8217; enorme (enorme!!!), dels que van marcar una \u00e8poca i que gaireb\u00e9 cap jove d&#8217;avui reconeix.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000;\">Un personatge amb tots els defectes del m\u00f3n, per\u00f2 tot cor i tot autenticitat (perqu\u00e8 tots sabem que l&#8217;autenticitat s\u00f3n els defectes) a qui acabes agafant <i>carinyo<\/i>, igual que ha acabat fen l&#8217;Oriol, malgrat tot.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000;\">Per sort, l&#8217;<i>apanyo<\/i> d&#8217;explicar la seva vida ens ha perm\u00e8s no desesperar-nos per la <i>d\u00edvica<\/i> espera (valgui la redund\u00e0ncia) a la qual l&#8217;Andr\u00e9s ens ha sotm\u00e8s, i apareix just quan l&#8217;Oriol acabava els recursos. Ja podem gaudir de l&#8217;artista original, sense intermediaris.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000;\">Un p\u00fablic entregat i entusiasta aplaudeix rabiosament al final de l&#8217;ins\u00f2lit concert d&#8217;aquest folkl\u00f2ric inclassificable, ni falta que li fa.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000;\"><b>NOM\u00c9S SI JA HEU VIST L&#8217;ESPECTACLE&#8230;.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000;\">Dir-vos que el personatge, que va n\u00e9ixer d&#8217;una estada de 2 setmanes de l&#8217;Oriol Gen\u00eds a la Bodega Bohemia, filmat per la televisi\u00f3 (com que no ten\u00edem projector i pantalla no varem poder-ho veure, per\u00f2 m&#8217;asseguren que el seu visionat forma part de l&#8217;espectacle), i que des d&#8217;aleshores ha anat veient-se a diversos locals i esdeveniments barcelonins. Un &#8216;one man&#8217; cabaret amb tants de plecs com se li vulguin trobar, que arriba al cor i que cont\u00ednuament interactua amb els espectadors. Un espectacle, com el seu personatge, inclassificable, d&#8217;un Oriol Gen\u00eds inspirat i ajudat per la tra\u00e7a dramat\u00fargica del Marc Rosich i amb col\u00b7laborador@s d&#8217;excepci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;    \t<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vist als Terrats en Cultura, el diumenge 17 de setembre de 2017 al Poble Sec de Barcelona. Duraci\u00f3n:\u00a0 60 minutos Idioma:\u00a0 Castellano i Catal\u00e0 SINOPSI Si es fa una cerca a internet del nom d\u2019Andr\u00e9s Villarrosa, poques traces es poden trobar de la fuga\u00e7 i rutilant carrera del cantant de variet\u00e9s. B\u00e9, de fet, no &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":43061,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-43059","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/QUE-FUE-DE-ANDRES-VILLARROSA.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43059","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43059"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43059\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/43061"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=43059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=43059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}