{"id":43338,"date":"2018-04-22T19:15:12","date_gmt":"2018-04-22T17:15:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=43338"},"modified":"2018-04-22T19:15:12","modified_gmt":"2018-04-22T17:15:12","slug":"lassistencia-a-activitats-artistiques-i-culturals-financades-amb-fons-publics-observatori-social-de-la-caixa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2018\/04\/22\/lassistencia-a-activitats-artistiques-i-culturals-financades-amb-fons-publics-observatori-social-de-la-caixa\/","title":{"rendered":"L\u2019assist\u00e8ncia a activitats art\u00edstiques i culturals finan\u00e7ades amb fons p\u00fablics – Observatori Social de \u00abla Caixa\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n

\u00bfEns haurien d’amo\u00efnar les grans difer\u00e8ncies en les taxes de consum cultural per nivell educatiu?<\/h3>\n<\/div>\n
\n
\n
John W. O\u2019Hagan, Trinity College, Dubl\u00edn<\/div>\n
<\/div>\n
\"\"<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n
\n
\n
\n
\n

Durant d\u00e8cades, investigadors i responsables pol\u00edtics s\u2019han interessat per l\u2019estatus socioecon\u00f2mic dels assistents a esdeveniments art\u00edstics i culturals finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics, amb difer\u00e8ncies importants \u2013segons la classe social i, sobretot, el nivell educatiu\u2013 que persisteixen pr\u00e0cticament a tots els pa\u00efsos, incloent-hi Espanya. Aquest article analitza, partint d\u2019una enquesta de l\u2019Eurobar\u00f2metre 2013, l\u2019elevada disparitat en les taxes de participaci\u00f3 en activitats culturals finan\u00e7ades amb fons p\u00fablics, com tamb\u00e9 els motius que n\u2019expliquen l\u2019abs\u00e8ncia de consum, segons el nivell educatiu. Les dades relatives a Espanya s\u00f3n molt semblants a les de la mitjana de la Uni\u00f3 Europea. Els dos objectius principals que ens proposem s\u00f3n, d\u2019una banda, determinar el perqu\u00e8 d\u2019aquestes pautes i demostrar que probablement responen a una q\u00fcesti\u00f3 de prefer\u00e8ncies; de l\u2019altra, demanar-nos si la disparitat en el consum hauria de suscitar una preocupaci\u00f3 pol\u00edtica, ja que hi ha molts altres objectius del finan\u00e7ament d\u2019iniciatives culturals que no estan relacionats amb aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/section>\n

\n
\n

1. Introducci\u00f3<\/h1>\n
\n
\n

Durant d\u00e8cades, investigadors i responsables pol\u00edtics s\u2019han interessat per l\u2019estatus socioecon\u00f2mic dels consumidors de l\u2019oferta cultural finan\u00e7ada amb fons p\u00fablics (O\u2019Hagan, 1996 i 2014), una q\u00fcesti\u00f3 que reapareix ara i ad\u00e9s, en particular quan els nivells de finan\u00e7ament d\u2019un teatre de l\u2019\u00f2pera, un museu d\u2019art o una orquestra simf\u00f2nica, per exemple, s\u00f3n objecte de debat p\u00fablic en algun pa\u00eds europeu. En el passat, la preocupaci\u00f3 principal era que algunes formes de cultura s\u00f3n elitistes pel que fa a l\u2019assist\u00e8ncia, alhora que es beneficien d\u2019un important finan\u00e7ament p\u00fablic (sobretot quan es fa palesa la subvenci\u00f3 rebuda per assistent o espectador); \u00e9s per aix\u00f2 que aquest finan\u00e7ament es considera molt desigual i continua sent motiu de controv\u00e8rsia.<\/p>\n

L\u2019article s\u2019obre amb un debat sobre qu\u00e8 entenem per acc\u00e9s<\/em> i assist\u00e8ncia <\/em>i com mesurem el rendiment a aquest respecte. Tot seguit examinem breument les dades disponibles en relaci\u00f3 amb les pautes d\u2019assist\u00e8ncia, segons el nivell educatiu, a l\u2019oferta cultural amb un elevat percentatge de finan\u00e7ament p\u00fablic. Tamb\u00e9 cal tenir en compte les barreres que potser causen aquests nivells de consum tan desiguals. Finalment, analitzem per qu\u00e8 hi ha aquestes barreres i les repercussions que poden tenir en la formulaci\u00f3 de pol\u00edtiques.<\/p>\n

Les conclusions principals s\u00f3n dues. En primer lloc, s\u2019argumenta que el motiu fonamental d\u2019una pauta de consum desigual probablement es relaciona amb les diverses prefer\u00e8ncies segons el grup educatiu (i no amb el preu ni amb altres factors). En segon lloc, la desigualtat en aquest consum potser no hauria de suscitar cap controv\u00e8rsia pol\u00edtica, tenint en compte que hi ha molts altres objectius del finan\u00e7ament cultural que no estan relacionats amb aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/section>\n

\n
\n

2. Nivells d\u2019acc\u00e9s i acc\u00e9s igualitari<\/h1>\n

\u00bfAcc\u00e9s a qu\u00e8?<\/h2>\n
\n
\n

L\u2019acc\u00e9s a la cultura i les arts es pot desglossar, pel cap baix, en quatre nivells. El primer correspon a l\u2019acc\u00e9s per part dels consumidors a l\u2019oferta de serveis culturals. Per exemple, \u00bftenen tots els actors, violinistes i caps de producci\u00f3 acc\u00e9s a llocs de treball ajustats a les seves qualificacions? El segon es refereix a l\u2019acc\u00e9s al proc\u00e9s de presa de decisions en les pol\u00edtiques culturals i l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019iniciatives relacionades amb l\u2019art i la cultura, una cosa que pot afectar altres aspectes de l\u2019acc\u00e9s. El tercer t\u00e9 relaci\u00f3 amb els consumidors i el consum de serveis culturals, o la simple assist\u00e8ncia a esdeveniments culturals. El quart consisteix en l\u2019acc\u00e9s a la creaci\u00f3 art\u00edstica i cursos tant en l\u2019\u00e0mbit amateur\/personal com comunitari.<\/p>\n

En aquest text ens centrem nom\u00e9s en el tercer aspecte de l\u2019acc\u00e9s a la cultura; \u00e9s a dir, en l\u2019assist\u00e8ncia<\/em> als esdeveniments. La primera q\u00fcesti\u00f3 que ens plantegem \u00e9s a quina mena de cultura es refereix aquest acc\u00e9s. Aqu\u00ed ens centrem fonamentalment en el consum de serveis i activitats culturals que absorbeixen la majoria de la despesa p\u00fablica en aquest \u00e0mbit (dansa, \u00f2pera, teatre, museus, biblioteques i monuments hist\u00f2rics), que \u00e9s el que pot suscitar m\u00e9s controv\u00e8rsia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\u00bfQu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n per igualtat d\u2019acc\u00e9s?<\/h2>\n
\n
\n

La igualtat d\u2019acc\u00e9s es pot definir en termes d\u2019igualtat de drets <\/em>a l\u2019hora d\u2019accedir a la vida cultural, entenent aquests drets com l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019unes barreres jur\u00eddiques i institucionalitzades d\u2019entrada a un sistema o instituci\u00f3 donats. Aix\u00f2 garanteix, en efecte, l\u2019abs\u00e8ncia de discriminaci\u00f3 en l\u2019acc\u00e9s de qualsevol persona a la cultura i les arts, un objectiu igualitari dif\u00edcilment rebatible.<\/p>\n

La igualtat de drets formals, per\u00f2, no garanteix un consum cultural m\u00e9s equitatiu. Per tant, un segon indicador d\u2019igualtat, m\u00e9s \u00fatil, pot ser la igualtat d\u2019oportunitats<\/em>. Aix\u00f2 implica no nom\u00e9s proporcionar drets formals, sin\u00f3 tamb\u00e9 permetre i encoratjar que certs sectors de la poblaci\u00f3 puguin assistir o participar en peu d\u2019igualtat amb els altres. Per exemple, si es pret\u00e9n que els ciutadans amb ingressos baixos puguin accedir a la cultura en igualtat de condicions amb aquells amb ingressos mitjans, llavors potser cal una pol\u00edtica d\u2019entrada gratu\u00efta o a preus redu\u00efts per garantir la igualtat d\u2019oportunitats en el consum. Una altra opci\u00f3 \u00e9s fomentar l\u2019assist\u00e8ncia de certs grups mitjan\u00e7ant una pol\u00edtica proactiva de promoci\u00f3 i formaci\u00f3 cultural; aquest \u00e9s sens dubte un concepte d\u2019acc\u00e9s equitatiu molt m\u00e9s ampli.<\/p>\n

Permetre i fomentar la igualtat en el consum facilita una assist\u00e8ncia equitativa a les iniciatives culturals finan\u00e7ades amb fons p\u00fablics, per\u00f2 de cap manera la garanteix. Per tant, un objectiu m\u00e9s equitatiu podria girar entorn de la igualtat en termes de resultats o d\u2019\u00e8xit; \u00e9s a dir, una aut\u00e8ntica igualtat d\u2019assist\u00e8ncia<\/em> als esdeveniments culturals. Aquest \u00e9s l\u2019enfocament que adoptem d\u2019ara endavant.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
Una assist\u00e8ncia desigual als esdeveniments amb finan\u00e7ament p\u00fablic no q\u00fcestiona necess\u00e0riament les pol\u00edtiques culturals.<\/cite><\/div>\n
\n

En la pr\u00e0ctica, les taxes de consum s\u00f3n essencials per tirar endavant qualsevol an\u00e0lisi d\u2019acc\u00e9s a l\u2019oferta cultural p\u00fablica. En conjunt es refereixen al percentatge de la poblaci\u00f3 que assisteix a esdeveniments culturals en un per\u00edode de temps donat, normalment els dotze mesos precedents.<\/p>\n

Podem desglossar les dades segons diverses variables (com ara el nivell d\u2019ingressos, el nivell educatiu, l\u2019edat, el sexe, el grup \u00e8tnic o la regi\u00f3, entre altres), que s\u00f3n m\u00e9s pertinents per mostrar les pautes d\u2019assist\u00e8ncia o participaci\u00f3 des del punt de vista de la igualtat (Falk i Katz-Gerro, 2016). Aqu\u00ed ens centrem en la variaci\u00f3 de l\u2019assist\u00e8ncia per nivell educatiu, ja que \u00e9s el predictor dominant de la variaci\u00f3 en les taxes d\u2019assist\u00e8ncia als actes culturals.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/section>\n

\n
\n

3. Resultats clau en termes d\u2019assist\u00e8ncia<\/h1>\n
\n
\n

La majoria de ciutadans de la UE no assisteixen als esdeveniments culturals que concentren bona part de la despesa p\u00fablica en aquest \u00e0mbit. El 2013, per exemple, el 81% no havien assistit a cap funci\u00f3 de dansa o \u00f2pera els 12 mesos anteriors. Les xifres corresponents d\u2019assist\u00e8ncia (o m\u00e9s aviat de no<\/em> assist\u00e8ncia) al teatre i visitar una biblioteca p\u00fablica van ser del 72% i el 66%, respectivament.<\/p>\n

Les dades relatives a Espanya coincideixen en gran manera amb les del conjunt de la UE: el 84% no havia anat a cap espectacle de dansa o \u00f2pera els 12 mesos anteriors, el 78% no havia anat al teatre i el 68% no havia visitat cap biblioteca p\u00fablica. Segons l\u2019Eurobar\u00f2metre, les xifres mitjanes de la UE i d\u2019Espanya en aquest \u00e0mbit s\u00f3n molt semblants, una cosa que no passa amb molts altres pa\u00efsos.<\/p>\n

Els \u00edndexs de consum cultural de la UE s\u00f3n for\u00e7a m\u00e9s alts que les dels Estats Units, tot i que no \u00e9s f\u00e0cil saber si les dades s\u00f3n prou comparables. L\u2019aspecte m\u00e9s rellevant per als nostres prop\u00f2sits \u00e9s la variaci\u00f3 pel nivell educatiu. Aquesta variaci\u00f3 \u00e9s molt accentuada, sobretot pel que fa a l\u2019assist\u00e8ncia a l\u2019\u00f2pera o la dansa, visitar museus, anar al teatre i visitar una biblioteca p\u00fablica, que s\u00f3n quatre de les \u00e0rees principals de despesa p\u00fablica en cultura a la Uni\u00f3 Europea (taula 1).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Per exemple, nom\u00e9s el 7% dels ciutadans amb estudis fins a 15 anys havien assistit a un ballet, dansa o \u00f2pera els dotze mesos anteriors, enfront del 29% dels que havien estat estudiant fins a 20 anys o m\u00e9s. Aquest panorama es repeteix en les altres categories, com podem veure clarament a la taula 1.<\/p>\n

Les pautes tamb\u00e9 es repeteixen en el temps i a diversos pa\u00efsos (Falk i Katz-Gerro, 2016). Es tracta d\u2019una mena de cercle vici\u00f3s, en el qual els pares amb educaci\u00f3 superior assisteixen a m\u00e9s esdeveniments art\u00edstics i culturals que altres grups, alhora que fomenten l\u2019assist\u00e8ncia dels seus fills a cursos de formaci\u00f3 cultural i art\u00edstica quan s\u00f3n petits, cosa que a llarg termini refor\u00e7a les pautes ja existents de difer\u00e8ncies en el consum cultural per nivell educatiu.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/section>\n

\n
\n

4. Barreres a l\u2019assist\u00e8ncia<\/h1>\n
\n
\n

Les dades que hem vist sobre el nivell educatiu dels assistents als esdeveniments culturals probablement confirmen un panorama familiar per a la majoria de lectors, ja que \u00e9s l\u2019habitual en molts pa\u00efsos, incloent-hi Espanya. Durant els darrers 40 anys no han canviat pas gaire a cap pa\u00eds. \u00bfPer quin motiu, doncs, els ministeris de cultura i altres organismes continuen limitant-se, sense m\u00e9s ni m\u00e9s, a subratllar la import\u00e0ncia que tothom tingui acc\u00e9s a l\u2019oferta cultural finan\u00e7ada amb fons p\u00fablics, quan \u00e9s sabut que tot segueix si fa no fa igual? (per al cas d\u2019Espanya, vegeu Villarroya et al<\/em>., 2015). Tamb\u00e9 ens haur\u00edem de preguntar per qu\u00e8 amb prou feines ha canviat res, \u00e9s a dir, quines s\u00f3n les barreres que impedeixen que els ciutadans amb un nivell educatiu baix tinguin m\u00e9s acc\u00e9s a l\u2019alta cultura.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Barreres econ\u00f2miques i f\u00edsiques<\/h2>\n
\n
\n

Sovint s\u2019esmenta el cost econ\u00f2mic com el factor que explica la diversitat en les pautes de consum cultural, ja que els ciutadans amb un nivell educatiu baix solen tenir tamb\u00e9 ingressos baixos. Aquestes barreres poden ser el preu de l\u2019entrada, considerat en termes absoluts o b\u00e9 en relaci\u00f3 amb el preu de b\u00e9ns i serveis substitutius, o b\u00e9 qualssevol de les moltes despeses addicionals que comporta el fet d\u2019assistir a una activitat cultural fora de casa.<\/p>\n

Les barreres no monet\u00e0ries poden ser f\u00edsiques o psicol\u00f2giques, o incorporar elements de totes dues. En primer lloc, en el mercat de l\u2019alta cultura hi ha la tend\u00e8ncia ben documentada a una forta centralitzaci\u00f3, no tan sols cap\u00a0 a les grans ciutats, sin\u00f3 tamb\u00e9 dins d\u2019aquestes ciutats. L\u2019entorn f\u00edsic, juntament amb el lloc i el tipus de producci\u00f3, tamb\u00e9 poden dificultar una participaci\u00f3 m\u00e9s alta per part de les persones amb ingressos baixos o amb un baix nivell educatiu. Per aix\u00f2 les administracions han intentat \u00abtreure l\u2019alta cultura\u00bb de les imponents institucions que l\u2019acullen o on es desenvolupa per dur-la a entorns m\u00e9s familiars com ara escoles, casals populars, esgl\u00e9sies, etc.<\/p>\n

\u00c9s possible que les persones amb un nivell educatiu baix presentin m\u00e9s problemes de salut que no pas les d\u2019altres grups, o b\u00e9 que pertanyin a grups d\u2019edat m\u00e9s avan\u00e7ada i, per tant, tinguin menys mobilitat. Aix\u00f2 podria explicar la seva baixa assist\u00e8ncia, no tan sols als esdeveniments culturals, sin\u00f3 tamb\u00e9 a altres activitats.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Prefer\u00e8ncies<\/h2>\n
\n
\n

El veritable obstacle a una assist\u00e8ncia m\u00e9s gran als esdeveniments culturals per part dels ciutadans amb un nivell educatiu baix pot ser una simple q\u00fcesti\u00f3 de prefer\u00e8ncies. Sembla que l\u2019equaci\u00f3 \u00e9s senzilla: les persones amb certes capacitats o aptituds passen m\u00e9s temps en el sistema educatiu, assoleixen uns nivells de qualificaci\u00f3 superiors, tenen ingressos m\u00e9s alts i tendeixen a preferir certes formes d\u2019art i cultura. Podria argumentar-se que les persones amb un nivell educatiu semblant, per\u00f2 que de joves van estar exposades a un altre m\u00f3n cultural, presentaran \u00edndexs d\u2019assist\u00e8ncia diferents en l\u2019edat adulta. Encara que fos possible demostrar aquestes difer\u00e8ncies, per\u00f2, el m\u00e9s probable \u00e9s que fossin m\u00ednimes en comparar-les amb les difer\u00e8ncies per categories educatives. Si les prefer\u00e8ncies constitueixen el veritable obstacle a una assist\u00e8ncia m\u00e9s gran a certes formes d\u2019art i cultura per part de les persones amb nivells d\u2019ingressos o educatius baixos, no \u00e9s estrany que les pol\u00edtiques no hagin aconseguit corregir aquesta situaci\u00f3 en el passat.<\/p>\n

Keaney (2008) aporta s\u00f2lides proves a aquest respecte: els exhaustius estudis de consum cultural a Anglaterra posen de manifest que, per a molta gent, el veritable obstacle \u00e9s que no els interessa l\u2019oferta, la qual cosa vol dir, d\u2019alguna manera, que l\u2019alta cultura finan\u00e7ada amb fons p\u00fablics no forma part de les seves prefer\u00e8ncies. El perqu\u00e8 d\u2019aix\u00f2 \u00e9s una altra q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2 les dades indiquen que la capacitat per apreciar determinades formes d\u2019art i cultura requereix temps i un cert nivell de capacitat cognitiva que s\u2019adquireix (com a m\u00ednim fins a un cert punt) amb una assist\u00e8ncia sovintejada, la qual, al seu torn, augmenta la familiaritat i la comprensi\u00f3. En tot cas, \u00e9s evident que el preu no \u00e9s el veritable problema.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
Les persones amb un baix nivell educatiu mostren una baixa prefer\u00e8ncia pels esdeveniments culturals amb un elevat percentatge de finan\u00e7ament p\u00fablic i, per tant, no estan interessades a assistir-hi.<\/cite><\/div>\n
\n

En aquest sentit, pot ser interessant examinar la situaci\u00f3 relativa a Espanya. En el conjunt de la UE, el 50% dels ciutadans van indicar la manca d\u2019inter\u00e8s com el motiu per no anar a un espectacle de dansa o \u00f2pera; a Espanya van ser el 44%. Nom\u00e9s el 14% dels europeus van dir que era \u00abmassa car\u00bb, enfront del 21% registrat a Espanya. Aquesta pauta es repeteix en les visites a les biblioteques. A la UE, el 43% van al\u00b7legar manca d\u2019inter\u00e8s; el 27%, manca de temps, i nom\u00e9s el 3% van esmentar el preu. Els percentatges corresponents a Espanya van ser del 44%, el 28% i el 3%, respectivament, \u00e9s a dir pr\u00e0cticament id\u00e8ntics despr\u00e9s d\u2019ajustar per error el mostreig. Un impressionant 72% dels espanyols, doncs, esmenten la manca d\u2019inter\u00e8s o la manca de temps com els motius pels quals no van a la biblioteca.<\/p>\n

Una enquesta de l\u2019Eurobar\u00f2metre del 2013 ens ofereix m\u00e9s informaci\u00f3 sobre el debat entorn de les difer\u00e8ncies en l\u2019assist\u00e8ncia per nivell educatiu (taula 2). Es va demanar als enquestats que identifiquessin les barreres que els impedeixen d\u2019accedir a la cultura, amb aquestes respostes possibles: manca d\u2019inter\u00e8s, manca de temps, preu, oferta limitada a la zona, manca d\u2019informaci\u00f3 i altres motius\/no ho sap. Els resultats s\u00f3n sorprenents. Com podem veure a la taula, els que registren l\u2019assist\u00e8ncia m\u00e9s baixa s\u00f3n, amb difer\u00e8ncia, els ciutadans que nom\u00e9s han rebut formaci\u00f3 fins als 15 anys, i quasi la meitat van dir que el motiu principal era la manca d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La variaci\u00f3 per nivell educatiu tamb\u00e9 \u00e9s sorprenent. Per exemple, nom\u00e9s el 17% dels que han rebut formaci\u00f3 fins a 20 anys o m\u00e9s indiquen la manca d\u2019inter\u00e8s com el motiu per no visitar monuments hist\u00f2rics, i el 26% per no anar al teatre. Nom\u00e9s el 4% dels que han cursat estudis fins a 15 anys van citar el preu com el motiu principal per no assistir-hi, mentre que el segon motiu m\u00e9s important (despr\u00e9s de la manca d\u2019inter\u00e8s) era la manca de temps, seguida, a una certa dist\u00e0ncia, d\u2019una oferta limitada a la zona. La manca de temps \u00e9s, amb difer\u00e8ncia, el motiu principal que assenyalen els que han cursat estudis fins a 20 anys o m\u00e9s, sobretot pel que fa a visitar monuments hist\u00f2rics. El 47% van dir que la manca de temps era un motiu per no anar-hi, mentre que nom\u00e9s el 17% van al\u00b7legar manca d\u2019inter\u00e8s i el 6% el preu.<\/p>\n

Altrament dit, segons aquestes dades i d\u2019altres, podr\u00edem dir que els ciutadans amb nivells educatius m\u00e9s baixos mostren una escassa prefer\u00e8ncia per l\u2019anomenada alta cultura, i d\u2019aqu\u00ed que no vulguin assistir a esdeveniments que s\u2019hi relacionin; no obstant aix\u00f2, valoren i participen en formes de cultura que no gaudeixen d\u2019un important finan\u00e7ament p\u00fablic (com ara, en l\u2019\u00e0mbit de la m\u00fasica, el rock, el g\u00f2spel, la m\u00fasica llatina i el folk).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/section>\n

\n
\n

5. Explicacions i implicacions pol\u00edtiques<\/h1>\n
\n
\n

Fins ara hem vist dades sobre les desigualtats per nivell educatiu en l\u2019assist\u00e8ncia a l\u2019oferta cultural i art\u00edstica finan\u00e7ada amb fons p\u00fablics i els possibles obstacles que impedeixen que la distribuci\u00f3 sigui m\u00e9s uniforme. No hi ha dubte que la variaci\u00f3 per nivell educatiu \u00e9s molt accentuada. Tamb\u00e9 \u00e9s clar que els motius de la no assist\u00e8ncia no obeeixen tant al preu com, sobretot, a les prefer\u00e8ncies de cadasc\u00fa. \u00bfQu\u00e8 determina, doncs, les diverses prefer\u00e8ncies per l\u2019oferta cultural p\u00fablica segons el nivell educatiu?<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Possibles explicacions de la variaci\u00f3 en les prefer\u00e8ncies segons el nivell educatiu<\/h2>\n
\n
\n

S\u2019ha escrit molt sobre el paper de l\u2019estatus i la participaci\u00f3 cultural. Notten et al<\/em>. (2013) resumeixen els estudis m\u00e9s importants sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 i examinen les diverses explicacions de la variaci\u00f3 per nivell educatiu en la participaci\u00f3 cultural, \u00e9s a dir, l\u2019estatus i la capacitat cognitiva. La primera suggereix que les persones participen en la vida cultural principalment com una expressi\u00f3 de la seva condici\u00f3 social. Segons aquest argument, doncs, els individus amb una s\u00f2lida formaci\u00f3 participen en l\u2019alta cultura perqu\u00e8 aix\u00f2 reflecteix la seva pertinen\u00e7a a l\u2019elit. En la mesura que l\u2019impuls del consum cultural sigui l\u2019estatus, la variaci\u00f3 en la relaci\u00f3 entre nivell educatiu i participaci\u00f3 cultural nom\u00e9s tindria lloc per aquest motiu.<\/p>\n

Aix\u00ed i tot, hi ha altres autors que sostenen fermament que la participaci\u00f3 cultural \u00e9s, b\u00e0sicament, una funci\u00f3 de la capacitat cognitiva de l\u2019individu. En aquest context, l\u2019educaci\u00f3 s\u2019interpreta com un indicador indirecte de la capacitat d\u2019una persona per processar informaci\u00f3. Els individus amb m\u00e9s capacitat s\u2019estimarien m\u00e9s activitats culturals que ofereixin una informaci\u00f3 m\u00e9s complexa que els permeti de satisfer les seves necessitats cognitives. Per tant, \u00abel nivell educatiu d\u2019una persona es relaciona amb una forma espec\u00edfica de participaci\u00f3 cultural, no tant pels beneficis en termes d\u2019estatus que aquesta participaci\u00f3 pot generar o expressar, sin\u00f3, simplement, per les compet\u00e8ncies en processament d\u2019informaci\u00f3 que requereix\u00bb (ib\u00eddem, p\u00e0g. 8).<\/p>\n

Les dades d\u2019aquest article indiquen que, sens dubte, no \u00e9s el preu ni la manca d\u2019instal\u00b7lacions adequades i de bona qualitat all\u00f2 que dissuadeix d\u2019assistir als esdeveniments culturals. La barrera principal \u00e9s, amb difer\u00e8ncia, la manca d\u2019inter\u00e8s, i aix\u00f2 es podria explicar pel desinter\u00e8s per l\u2019estatus entre els grups amb un nivell educatiu m\u00e9s baix i\/o per la manca de capacitat per processar la informaci\u00f3. Independentment de quina sigui l\u2019explicaci\u00f3 correcta, aix\u00f2 vol dir que una intervenci\u00f3 basada en el preu o en programes de divulgaci\u00f3 cultural no es traduir\u00e0 significativament en un consum m\u00e9s elevat per nivell educatiu, com ho demostren les dades esmentades. Tot plegat situa novament el debat en les q\u00fcestions d\u2019equitat relacionades amb un finan\u00e7ament continuat de l\u2019alta cultura mitjan\u00e7ant fons p\u00fablics.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\u00bfUna preocupaci\u00f3 pol\u00edtica?<\/h2>\n
\n
\n

La principal inquietud pol\u00edtica que sorgeix d\u2019una pauta desigual d\u2019assist\u00e8ncia a esdeveniments culturals segons el nivell educatiu \u00e9s que la part m\u00e9s important dels diners p\u00fablics es destina a l\u2019alta cultura, \u00e9s a dir, a aquelles manifestacions culturals a les quals els ciutadans amb ingressos baixos o un nivell educatiu baix no assisteixen.<\/p>\n

Cal recordar, per\u00f2, que el finan\u00e7ament p\u00fablic de l\u2019alta cultura no es justifica nom\u00e9s \u2013i ni tan sols principalment\u2013 per millorar l\u2019acc\u00e9s dels ciutadans amb un baix nivell educatiu. Per exemple, l\u2019argument de la innovaci\u00f3 o l\u2019experimentaci\u00f3 per a les subvencions p\u00fabliques no dep\u00e8n del nivell o la composici\u00f3 dels assistents a la forma cultural subvencionada. Els altres arguments de beneficis col\u00b7lectius relacionats amb la identitat, els efectes econ\u00f2mics secundaris i l\u2019orgull o el prestigi nacional tampoc estan vinculats necess\u00e0riament amb la composici\u00f3 del p\u00fablic.<\/p>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 hem de ser prudents en altres fronts abans d\u2019afirmar que el finan\u00e7ament p\u00fablic de l\u2019alta cultura \u00e9s regressiu i desvia diners dels pobres als rics. D\u2019entrada, les subvencions p\u00fabliques, en efecte, poden beneficiar els productors i no els consumidors de la forma cultural en q\u00fcesti\u00f3, i el perfil socioecon\u00f2mic dels productors pot diferir significativament del dels consumidors d\u2019alta cultura. La q\u00fcesti\u00f3 de si s\u00f3n els productors (artistes, directors, etc.) els qui es beneficien de les subvencions (en forma de millors sous i condicions de treball), o b\u00e9 si ho fan els consumidors (en forma de preus m\u00e9s baixos o produccions de millor qualitat), \u00e9s cabdal per a aquest debat i \u00e9s un afer que en bona part encara no ha estat resolt.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
Hi ha molts altres objectius del finan\u00e7ament cultural i art\u00edstic, com ara el foment de la innovaci\u00f3 i l\u2019experimentaci\u00f3 o b\u00e9 l\u2019atracci\u00f3 de turistes i inversors estrangers.<\/cite><\/div>\n
\n

No obstant aix\u00f2, la q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s important que ens ocupa \u00e9s fins a quin punt els ciutadans en general es beneficien de les subvencions a l\u2019anomenada alta cultura. Com m\u00e9s alt sigui el benefici p\u00fablic, menor ser\u00e0 la subvenci\u00f3 \u2013si \u00e9s que n\u2019hi ha cap\u2013 destinada al benefici privat dels assistents. Encara que s\u2019ha intentat estimar l\u2019escala del benefici p\u00fablic, les dificultats d\u2019estimaci\u00f3 en aquest sentit s\u00f3n tan grans que en \u00faltima inst\u00e0ncia s\u00f3n els pol\u00edtics els qui han de prendre una decisi\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s important remarcar, un cop m\u00e9s, que una distribuci\u00f3 desigual de l\u2019assist\u00e8ncia als esdeveniments culturals finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics no q\u00fcestiona necess\u00e0riament les pol\u00edtiques culturals. El finan\u00e7ament cultural i art\u00edstic t\u00e9 altres objectius, com ara el foment de la innovaci\u00f3 i l\u2019experimentaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit o b\u00e9 l\u2019atracci\u00f3 de turistes i inversors estrangers, que podrien oferir importants beneficis per als contribuents, encara que l\u2019assist\u00e8ncia o el consum fossin manifestament desiguals.<\/p>\n

Per tant, potser seria m\u00e9s oport\u00fa que els responsables pol\u00edtics centressin l\u2019atenci\u00f3 en els dos primers aspectes que hem assenyalat m\u00e9s amunt en relaci\u00f3 amb l\u2019acc\u00e9s: garantir la igualtat de drets i la igualtat d\u2019oportunitats i, quan aix\u00f2 s\u2019hagi aconseguit, no amo\u00efnar-se gaire per la igualtat d\u2019assist\u00e8ncia. En aquest cas, per\u00f2, cal documentar de manera constant que el finan\u00e7ament de la cultura i les arts amb fons p\u00fablics reporta beneficis per al contribuent en general i no tan sols per als qui en gaudeixen assistint-hi.<\/p>\n

 <\/p>\n

John W. O\u2019Hagan<\/strong><\/p>\n

Departament\u00a0d’Economia<\/strong><\/p>\n

Trinity College, Dubl\u00edn, Irlanda<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/section>\n

\n
\n

6. Refer\u00e8ncies<\/h1>\n
\n
\n

Falk, M., i T. Katz-Gerro (2016): \u00abCultural participation in Europe: can we identify common determinants?\u00bb, Journal of Cultural Economics<\/em>, 40(2).<\/p>\n

Keaney, E. (2008): \u00abUnderstanding arts audiences: existing data and what it tells us\u00bb, Cultural Trends<\/em>, 17.<\/p>\n

Notten, N., B. Lancee, H. van de Werfhorst i H. Ganzeboom (2013): \u00abEducational stratification in cultural participation: cognitive competence or status motivation?\u00bb, Amsterdam: GINI Discussion Paper.<\/p>\n

O\u2019Hagan, J. (2014): \u00abAttendance at\/participation in the arts by educational level: evidence and issues\u00bb, Homo Oeconomicus<\/em>, 31(3).<\/p>\n

O\u2019Hagan, J. (1996): \u00abAccess to and participation in the arts: the case of those with low incomes\/educational attainment\u00bb, Journal of Cultural Economics<\/em>, 20(3).<\/p>\n

Villarroya, A., en cooperaci\u00f3 amb V. Ateca-Amestoy (2015): \u00abSpain\u00bb, dins Compendium. Cultural Policies and Trends in Europe<\/em>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/section>\n

Source: Observatori Social de \u00abla Caixa\u00bb – L\u2019assist\u00e8ncia a activitats art\u00edstiques i culturals finan\u00e7ades amb fons p\u00fablics – Article<\/a><\/em> \t<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00bfEns haurien d’amo\u00efnar les grans difer\u00e8ncies en les taxes de consum cultural per nivell educatiu? John W. O\u2019Hagan, Trinity College, Dubl\u00edn Durant d\u00e8cades, investigadors i responsables pol\u00edtics s\u2019han interessat per l\u2019estatus socioecon\u00f2mic dels assistents a esdeveniments art\u00edstics i culturals finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics, amb difer\u00e8ncies importants \u2013segons la classe social i, sobretot, el nivell educatiu\u2013 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":43340,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13,126],"tags":[],"class_list":["post-43338","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-reflexions","category-educacio-i-arts-esceniques"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/obscaixa-assistencia-cultura.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43338"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43338\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/43340"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=43338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=43338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}