{"id":44606,"date":"2020-10-20T11:39:56","date_gmt":"2020-10-20T09:39:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=44606"},"modified":"2020-10-20T11:39:56","modified_gmt":"2020-10-20T09:39:56","slug":"critiques-smiley-despres-de-lamor-de-guillem-clua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2020\/10\/20\/critiques-smiley-despres-de-lamor-de-guillem-clua\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: \u00abSmiley: despr\u00e9s de l’amor\u00bb de Guillem Clua"},"content":{"rendered":"

Vist el dissabte, 17 d’Octubre de 2020, al Teatre Aquit\u00e0nia de Barcelona.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

SINOPSI<\/h4>\n

Smiley, despr\u00e9s de l\u2019amor\u00a0<\/em><\/strong>\u00e9s una\u00a0brillant com\u00e8dia rom\u00e0ntica\u00a0tremendament contempor\u00e0nia, que narra la hist\u00f2ria d\u2019amor entre l\u2019\u00c0lex i el Bruno, una parella que fa vuit anys que es va enamorar inesperadament i ara s\u2019enfronta a problemes una mica m\u00e9s madurs, per\u00f2 igual de divertits i entretinguts.<\/p>\n

Smiley, despr\u00e9s de l’amor<\/em><\/strong>\u00a0\u00e9s una nova hist\u00f2ria dels personatges creats per Guillem Clua a\u00a0Smiley, una hist\u00f2ria d’amor<\/em><\/strong>, un espectacle que despr\u00e9s d’haver iniciat funcions a la sala Flyhard, va seguir amb \u00e8xit durant tres temporades al Teatre Lliure i al Club Capitol, i que ha girat per tot el m\u00f3n en m\u00e9s de 10 produccions internacionals.<\/p>\n

FITXA ART\u00cdSTICA<\/h4>\n

Text i direcci\u00f3\u00a0Guillem Clua<\/strong><\/p>\n

Int\u00e8rprets\u00a0Ramon Pujol i Albert Triola<\/strong><\/p>\n

Escenografia i vestuari\u00a0Sergi Corbera<\/strong><\/p>\n

Cap t\u00e8cnic i il\u00b7luminaci\u00f3\u00a0Arnau Planchart<\/strong><\/p>\n

Disseny de so\u00a0Roger \u00c1balos<\/strong><\/p>\n

Producci\u00f3 executiva\u00a0Cia. Smiley Ramon Pujol<\/strong><\/p>\n

Producci\u00f3 executiva\u00a0La Brutal<\/strong><\/p>\n

Autor cartell\u00a0Alfonso Casas<\/strong><\/p>\n

Fotografia\u00a0Kiku Pi\u00f1ol<\/strong><\/p>\n

Confecci\u00f3 de vestuari:\u00a0Marta Pell<\/strong><\/p>\n

Comunicaci\u00f3\u00a0Sem Pons i Rub\u00e9n Garcia<\/strong><\/p>\n

Una producci\u00f3 de Companyia Smiley amb La Brutal.<\/p>\n

Agra\u00efmements
\nMarta Buchaca
\nVictor Josep Rodrigo
\nSala Flyhard<\/strong>
\nClara Segura<\/strong><\/p>\n

ES Collection
\nMarc Maulini (Rest. Els Pescadors)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

SOBRE…<\/h4>\n

L’obra, que d\u00f3na\u00a0continu\u00eftat\u00a0al text estrenat el 2012, est\u00e0 pensada i escrita com una nova hist\u00f2ria per tal que es pugui veure sense haver vist la primera part.\u00a0\u00abLa primera part\u00a0<\/em><\/strong>va deixar molt bon record a Barcelona i Madrid i \u00e9s\u00a0una de les obres m\u00e9s especials de la meva traject\u00f2ria, sovint em demanaven que la torn\u00e9s a fer<\/em><\/strong>\u00ab, comenta durant la roda de premsa de presentaci\u00f3 als mitjans de comunicaci\u00f3 i afegeix:\u00a0\u00abAquella primera hist\u00f2ria era filla del seu temps i era un reflex de l’actualitat d’aquells anys 2010\u00a0i 2011, per tant, es feia estrany recuperar una hist\u00f2ria amb uns personatges que, igual que els actors i la societat, ha seguit evolucionant<\/em><\/strong>\u00ab. L’actor Albert Triola tamb\u00e9 explica: \u00abEls personatges eren arquet\u00edpics, per\u00f2 han madurat. Ara tenen una motxilla i s\u00f3n molt m\u00e9s complexes: tot\u00a0el que\u00a0et passa<\/strong><\/em> als 45 anys \u00e9s m\u00e9s transcendent\u00a0<\/strong><\/em>i les decisions han de ser m\u00e9s encertades<\/strong>\u00ab<\/em>.<\/p>\n

Guillem Clua ha creat una hist\u00f2ria totalment independent de la primera, tot i que cont\u00e9 alguns recordatoris que connectaran amb els espectadors m\u00e9s nost\u00e0lgics. \u00abEns feia por no tornar a aconseguir aquella alqu\u00edmia que tenia la primera part, per\u00f2 ho hem fet i hem aconseguit un bon\u00a0equilibri entre com\u00e8dia i drama que hem anat teixint durant el proc\u00e9s amb els dos actors<\/em><\/strong>\u00ab, comenta el director i dramaturg.<\/p>\n

SMILEY Despr\u00e9s de l’amor<\/em><\/strong> \u00e9s, en paraules de Clua, \u00abuna reflexi\u00f3\u00a0sobre els tipus d\u2019amor que existeixen, i la realitat de les parelles LGTB l\u2019any 2020, sobre la manera que tenim de relacionar-nos avui, per exemple a trav\u00e9s de les xarxes socials, sobre com \u00e9s l’amor per a dos homes gais que arriben al 40 o sobre la trampa de l’amor rom\u00e0ntic que ens mostren les pelis d’amor\u00bb<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La nova direcci\u00f3 (i criteri) de l’Aquit\u00e0nia Teatre d\u00f3na les primeres passes amb molt bones sensacions, com en aquest cas, amb una obra que reuneix els que considero ha de ser els tres ingredients d’una bona obra de teatre o fins i tot espectacle: un bon text, una bona direcci\u00f3 (signades totes dues per Guillem Clua) i unes bones interpretacions. En aquest cas, de dos espl\u00e8ndids actors com s\u00f3n Albert Triola i Ramon Pujol. L’equip que repeteix l’experi\u00e8ncia de ‘<\/span>Smiley: sobre l’amor<\/a>‘ que es va poder veure el 2015 al Club Capitol, i abans a la Sala Flyhard i al Lliure. De fet, n’\u00e9s una seq\u00fcela, com dirien a Hollywood.<\/span><\/p>\n

Comen\u00e7a amb un espl\u00e8ndid mon\u00f2leg telef\u00f2nic del Bruno (Albert Triola), fet un sac de nervis perqu\u00e8 dins de pocs dies es casa amb el seu prom\u00e8s (coses de l’evoluci\u00f3, avui algunes de les noces m\u00e9s fastuoses i ben organitzades s\u00f3n les dels homosexuals, ja ho hav\u00edem vist a Sex and the City). De sobte, s’entrebanca -literalment- amb l’\u00c0lex (Ramon Pujol), qui va ser el seu gran amor anys enrere, i que inesperadament es van separar, per raons que anirem entenent en el curs de l’obra. Un encontre que portar\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies, i bogeries com un tribut als ‘tres esperits’ del Conte de Nadal de Dickens, feli\u00e7 idea que sacseja l’acci\u00f3 (no ens deixen respirar ni un moment) i d\u00f3na munici\u00f3 a la com\u00e8dia que aquest drama amor\u00f3s porta dins.<\/span><\/p>\n

Jo ho classificaria com a com\u00e8dia rom\u00e0ntica, un g\u00e8nere que de tant en tant l’encerta i ens regala grans textos com el que ens ocupa, per\u00f2 que majorit\u00e0riament porta tant de sucre que embafa. En aquest cas, alternant drama i com\u00e8dia, somriures i ll\u00e0grimes per l’amor perdut, per l’amor impossible, per l’amor de deb\u00f2, per l’amor rom\u00e0ntic (com a trampa social) i l’amor f\u00edsic (com a realitat universal i intemporal), que ressalten encara m\u00e9s les emocions i reflexions dels personatges, que entre somriures i ll\u00e0grimes ens arriben ben endins i ens parlen de nosaltres mateixos. I especialment, la maduresa de la conclusi\u00f3 final de tot plegat, una sorpresa que s’agraeix entre tant final previsible del g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n

I si alguna cosa resulta especialment educativa, \u00e9s que l’amor \u00e9s un, tinguis el g\u00e8nere que tinguis i estimis a qui sigui. Lamentablement, encara hi ha la necessitat de seguir-ho dient.<\/span> \t<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vist el dissabte, 17 d’Octubre de 2020, al Teatre Aquit\u00e0nia de Barcelona. SINOPSI Smiley, despr\u00e9s de l\u2019amor\u00a0\u00e9s una\u00a0brillant com\u00e8dia rom\u00e0ntica\u00a0tremendament contempor\u00e0nia, que narra la hist\u00f2ria d\u2019amor entre l\u2019\u00c0lex i el Bruno, una parella que fa vuit anys que es va enamorar inesperadament i ara s\u2019enfronta a problemes una mica m\u00e9s madurs, per\u00f2 igual de divertits …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":44608,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-44606","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critiques"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Smiley-despres-de-lamor-Kiku-Pinol-3.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44606","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=44606"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44606\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/44608"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=44606"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=44606"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=44606"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}